Títol original: Mika to Niji
Neko-kun (ミカと虹ネコくん)
Autora: Yōko Izumi
Revista: Lyrica
Editorial: Sanrio
Any: 1977
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, humor, drama
Nombre de volums: Ocupa menys d’un volum. Història
curta de 20 pàgines
Edicions fora del Japó: Cap, que
jo sàpiga
Sembla que la Yōko
Izumi és una de les tantes autores que va passar sense pena ni glòria pel món
del manga. Si més no, això és el que dedueixo d’una cerca ràpida per l’internet
occidental. Així i tot, no està de més parlar-ne.
Pel que es veu, la
Lyrica va ser una revista que va llançar Sanrio el novembre de 1976 per
posar-hi tot un seguit de mangues bufons dirigits a nenes. Una estratègia
comercial més, vaja. I amb un gran atractiu: tot i que la publicació constava
només de 200 pàgines, era a tot color! I quan dic color, vull dir COLOR, amb
majúscules. Res de tons sèpia.
La que ens ocupa és una
història senzilla i bufona sobre una nena que ha perdut la mare i l’associa amb
l’arc de Sant Martí. Un bon dia, troba un gat màgic al final de l’arc irisat i
viuen una petita aventura plegats.
No té cap gran misteri, però resulta tot un regal per a la vista, tant pel dibuix,
com pel color (l’autora sap jugar-hi i l’aprofita una barbaritat). M’ha agradat, sí.
La narració no
resulta del tot fluïda i entre això i que l’orientació de lectura és occidental
i les pàgines eren desendreçades, m’he fet un garbuix. Igualment, en ser una
història tan curta, no ha suposat un gran problema.
Ho recomano? Sí, si
és que no te n’esperes gran cosa. És com un conte infantil, però en forma de
còmic. Molt rebonic... i una bona manera d’iniciar en el manga la mainada del teu entorn.
Nota global: 7/10
