dilluns, 5 de juny de 2017

La Mika i el gat de l’arc de Sant Martí







Títol original: Mika to Niji Neko-kun (ミカと虹ネコくん)
Autora: Yōko Izumi
Revista: Lyrica
Editorial: Sanrio
Any: 1977
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Fantasia, humor, drama
Nombre de volums: 0; història curta de 20 pàgines
Edicions fora del Japó: Cap, que jo sàpiga

Sembla que la Yōko Izumi és una de les tantes autores que va passar sense pena ni glòria pel món del manga. Si més no, això és el que dedueixo d’una cerca ràpida per l’internet occidental. Així i tot, no està de més parlar-ne.

Pel que es veu, la Lyrica va ser una revista que va llançar Sanrio el novembre de 1976 per posar-hi tot un seguit de mangues bufons dirigits a nenes. Una estratègia comercial més, vaja. I amb un gran atractiu: tot i que la publicació constava només de 200 pàgines, era a tot color! I quan dic color, vull dir COLOR, amb majúscules. Res de tons sèpia.

La que ens ocupa és una història senzilla i bufona sobre una nena que ha perdut la mare i l’associa amb l’arc de Sant Martí. Un bon dia, troba un gat màgic al final de l’arc irisat i viuen una petita aventura plegats.

 
No té cap gran misteri, però resulta tot un regal per a la vista, tant pel dibuix, com pel color (l’autora sap jugar-hi i l’aprofita una barbaritat). M’ha agradat, sí.

La narració no resulta del tot fluïda i entre això i que l’orientació de lectura és occidental i les pàgines eren desendreçades, m’he fet un garbuix. Igualment, en ser una història tan curta, no ha suposat un gran problema.

Ho recomano? Sí, si és que no te n’esperes gran cosa. És com un conte infantil, però en forma de còmic. Molt rebonic... i una bona manera d’iniciar en el manga la mainada del teu entorn.

Nota global: 7/10