Fruits Basket: dos casos amb similituds i diferències

Aquesta és una anàlisi profunda del manga Cistella de Fruites (Fruits Basket, Natsuki Takaya) i, per tant, en conté ESPÒILERS. També del material extra.

Nota aclaridora: Tinc present que la ideologia de la Natsuki Takaya expressada a Cistella de Fruites és bastant cissexista. També que mentre que li agrada la idea de l’atracció entre nois, ja sigui canònica (el Hatsuharu és bisexual i al Makoto li agraden els homes) o no (la falsa tensió sexual entre el Kyō i el Yuki o entre el Shigure i l’Ayame... o el fet que se’ns mostri que l’Akito té contacte sexual amb homes quan encara no se sap que és una dona), no sembla pas que ni tan sols contempli la idea de l’atracció entre dones. És més, al segon fanbook diu que si l’Akito hagués sigut un home, s’hauria plantejat fer-ne la parella de la Tōru.

El tema que vull tocar avui és el gènere de dos personatges: l’Akito i la Ritsu. Dues persones que per motius diferents se solen vestir amb roba pròpia del gènere binari oposat al que van ser assignades en néixer.

Començaré pel cas més senzill: l’Akito. Es tracta de la típica dona cis a la qual se la força a disfressar-se d’home en un món patriarcal per poder accedir a un cert estatuts social (encara que ella no el vulgui). Crec que no té gaire pèrdua per com està construït el seu personatge. En forçar-la a aparentar ser home, se li genera molta angoixa i ràbia. I com canalitza totes aquestes emocions negatives? Doncs amb una misogínia explosiva. Aquesta misogínia primer de tot va dirigida a la seva mare (la Ren), que per a ella és el model de la feminitat per excel·lència: cabells llargs, roba femenina... i seductora dels homes importants a la seva vida. Primer del seu pare, després del grup dels dotze. Per tant, l’Akito veu la Ren com una lladre de l’atenció que es mereix per naixement com a “deessa” que és. A més, és per l’imperatiu de la Ren que es cria l’Akito com un home. Altrament, l’hauria avortada.

La Ren i l’Akito tenen una constant competició de tenir a prop seu els homes dels dotze com una lluita de poder entre elles, que té dividida la família. La Ren, desplegant tot el seu encant femení. L’Akito, amb molta manipulació i sense importar-li si pel camí viola el Kureno o si li fa mal al seu estimat Shigure (fins que el Shigure s’hi torna, utilitzant l’ambició de la Ren a favor seu).

L’Akito gairebé sempre prova de canalitzar la seva màxima ràbia contra les dones. Per a ella, totes són com la seva mare. És a dir, unes gates maules que li intenten robar el que és seu per dret (els homes dels dotze; enorme majoria), però que no pot “reclamar” directament perquè l’heteronorma impera. I així fa a les altres dones el que no pot fer-li a la seva mare degut a la seva autoritat i el seu poder dins de la família. Repassem la seva llista de víctimes femenines:

• Hana. Va intentar ferir-la, però la va aturar el Hatori i, de resultes, el va deixar cec d’un ull... De totes, és la que més ben parada en surt a nivell físic, no així a nivell psicològic, amb un enorme trauma primer i una amnèsia severa després. A més, l’Akito aprofita per a deixar-li clar al Hatori que més val que no se’n vagi amb altres dones.

• Kisa. Tot i que és el Hiro qui li diu a l’Akito que s’estima la Kisa, l’Akito li fot la pallissa a ella. Una adulta a una nena. Abusananos de mena. El que sigui per no perdre contra una altra “dona”. Repugnant.

• Rin. En assabentar-se que la Rin i el Hatsuharu estan junts, l’Akito va a per la Rin... i li fa confessar que ha sigut ella qui ha seduït el pobre Haru amb les seves males arts... per així fotre-li una contundent pallissa. No contenta amb això, li clava una altra estomacada en la què a sobre li talla els cabells. La cabellera de la Rin és llarga, negra i brillant... com la de la Ren. I, de fet, hi ha una vinyeta en què surten les dues juntes on això es ressalta de manera prou forçada poc abans que l’Akito li talli els cabells. No és gratuït. És una comparativa expressa. Recordem que en moltes cultures la cabellera llarga és un gran marcador del gènere femení. L’Akito vol assolir la feminitat i vol tenir els cabells llargs, però no se li permet. I per això sent ràbia contra les dones que llueixen melenasses. Pensa que si ella no els pot tenir llargs, no els hauria de tenir ningú, començant per la Ren. Però com que no pot atacar la seva mare, ataca la víctima qui té més a mà i qui més se li assembla: la Rin.

• Tōru. Després de llur primer encontre, l’Akito ja es posa a deixar anar que és una dona lletja i mediocre i que no sap què li veuen. Això és una mostra de la seva inseguretat, ja que té por que l’atractiu de la Tōru (sigui quin sigui i l’entengui l’Akito o no) acabi de trencar el vincle de la maledicció, la font del seu poder. Fins i tot fa cridar el Kyō en l’escapada de la platja per així deixar-la sola. Dins del binomi “verge-puta”, l’Akito veu en la Tōru una puta que fa veure que és una verge immaculada que no ha trencat mai ni un plat. És a dir, algú molt més manipulador que la pròpia Ren. Però és que per a l’Akito, totes les dones (menys ella) són unes putes en el sentit misogin de la paraula. Finalment, l’Akito fereix la Tōru amb un ganivet.

Arriba un punt en què es trenca la maledicció... i l’Akito en queda alliberada. Tan bon punt és lliure, comença a mostrar la seva ansiada expressió de gènere femenina: es vesteix de dona, es deixa créixer els cabells i mostra un llenguatge corporal més femení. Aprofito per comentar que no acabo d’entendre del tot per què just quan es trenca la maledicció se li permet per fi de mostrar-se com a dona. El seu rol de cap de família li ve perquè el seu pare havia sigut l’anterior; no pas perquè ella sigui la deessa dels dotze. I la Ren no ha desaparegut del mapa.

 

Si us hi fixeu, l’única de les (que l’Akito considera com a) nenes/noies/dones dels dotze a qui no ataca és a la Kagura. I ho fa perquè no la veu com una amenaça. Primer, perquè va darrere del Kyō, el “monstre”. Segon, perquè el seu és un amor no correspost. Tercer, perquè sembla que rere ella no vagi cap home dels dotze. Els homes a qui ataca són perquè s’hi encaren directament, perquè es troben enmig del seu camí o perquè d’una manera o altra amenacen la seva posició de poder, però l’Akito procura sempre pagar la seva frustració a nivell físic amb les dones. (A nivell psicològic, ho fa amb tothom.)

Bé, ara toca el cas complicat: la Ritsu. D’ella sabem que va ser assignada home en néixer, que pateix una enorme ansietat social i que l’únic que la relaxa és vestir-se de dona (així com mostrar una expressió de gènere molt femenina, llenguatge corporal inclós). A la traducció oficial espanyola, utilitza el gènere gramatical masculí amb si mateixa, però en japonès parla de manera femenina, emprant amb si mateixa únicament el pronom “watashi” (un “jo” en teoria neutre, però que els homes només empren en contextos molt formals). A més, en japonès molts personatges s’hi refereixen com “Rit-chan” (sent “-chan” un honorífic que se sol emprar per referir-se a dones joves o criatures).

 

Dins de les meves especulacions, la Ritsu és una dona que no ha acceptat encara que és trans i que és ben possible que ni tan sols sàpiga que les persones trans existeixen. Seguint amb això, imagino que ella es pensa que és un home cisheterosexual quan realment és una dona translesbiana, però degut a la cisheteronorma no s’accepta com a tal. Segons declaracions de la Takaya, la Mitsuru (la parella de la Ritsu) és bisexual. Imagino que tot i que la Ritsu és clarament una dona trans, l’autora sempre va voler deixar-ho com a un pelet ambigu, sense mai acabar de confirmar res del tot. 

 

Hi ha qui em dirà que en un punt donat la Ritsu decideix començar a vestir-se d’home i això invalida el meu raonament, però primer: no ho fa gens convençuda, sinó pressionada. Segon: Al primer fanbook, hi ha una pàgina de còmic on la Ritsu i la Mitsuru tenen una cita posterior a aquest moment i... la Ritsu va vestida de dona. Total: que tan bon punt li va ser possible, la Ritsu es va tornar a vestir de dona perquè és de l’única manera que se sent a gust amb si mateixa.

Resumidament, amb la lectura de Cistella de Fruites queda prou clar que mentre que a l’Akito li genera molta negativitat manifestar una expressió de gènere contrària a la del seu gènere assignat en néixer, la Ritsu hi troba una enorme pau. Trobo que en ambdós casos resulta prou significatiu.

Actualització a 27 d’agost de 2017: Aquest fil em sembla molt il·lustratiu pel que fa al contingut de l’entrada. Menció especial a la frase “El teu gènere és el que fa que estiguis sa.”