Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mangakes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mangakes. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de gener del 2018

Mangakes L/G/B/T/I/A



Utilitzo la paraula “mangaka” de forma àmplia, ja que moltes d’aquestes persones s’autopubliquen. Aquesta és una entrada amb gent que ha dit de manera oficial la seva condició de L/G/B/T/I/A. Així que m’estaré de posar qualsevol mena d’especulació.

L
L’Alt Hanakage
L’Ayu Inui
La Ching Nakamura
L’Ebine Yamaji
La Jin Takemiya
La Mieri Hiranishi
La Milk Morinaga
La Sachiko Takeuchi
La Sal Jiang
La Saku Takano
La Sunao Minakata
La Sweet Pea (Tomo Ōshima)
La Yuni

G
El Kazuhide Ichikawa
El Kotarō Takemoto
El Poo-suke Kamada
El Sakuma Asana

B
La Cota Tomimura
La Kikiki Takaki (guionista)
La Muromaki
Li Q-ta Minami
El Shō Arai

T
L’Ayumi (home)
La Chii
El Keito Gaku
La Yui-7 / Gravity Complex
La Yuna Hirasawa

I
El Shō Arai

A
Li Yūki Kamatani


Mangakes sàfiques que no se sap si són lesbianes o bisexuals:
La Naoko Kodama 
La Pikachi Ohi
La Tamifull 
La Towa Ōshima

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 31 de gener de 2023

diumenge, 24 de maig del 2015

El meu amor pel Hideji Oda


Darrera actualització: 10 de juliol de 2017


Vaig descobrir aquest autor perquè, en un determinat moment, em va donar per la dèria de comprar-me tots els saldos en mangues de la Continuarà que fossin primers volums o toms únics. Entre tants d’altres, hi havia El Solar dels Somnis (Yume no Akichi, titulat aquí El Solar los Sueños). Em va encantar. Però clar. Resulta que és la seqüela d’un manga que no estava publicat per aquí. I així és com va començar una època en què vaig estar obsessionada amb aquest autor. Fins i tot li vaig enviar un correu electrònic (en té l’adreça disponible a la seva web) i me’l va contestar! 

El que més m’agrada de les seves obres és com s’hi mostra la misèria humana, així com tot un seguit de temes controvertits. A la vegada, procura no jutjar els seus personatges, sinó deixar aquesta feina als lectors. Tot plegat, amb un punt fantàstic o, com a mínim, sobrenatural. A més, el seu dibuix aconsegueix transmetre’m un munt d’emocions. Els seus traços poden no semblar atractius a primer cop d’ull, però cal reconèixer-li que s’ho treballa una barbaritat i que té un estil propi, fàcilment recognoscible.

 
El Hideji Oda és un autor de manga que no té com a principal aquesta professió. No, no. Ell és* massatgista i a això dedica la major part de la seva jornada laboral. I així és com la seva primera obra serialitzada (Dispersió, Kakusan), de només dos volums, va tardar set anys en finalitzar. Malgrat això, ell es considera a si mateix mangaka. O així ho entenc jo degut al títol d’un còmic més o menys autobiogràfic seu: La Vida d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia, Hideji! (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari: Ohayō  Hideji-kun!).

La seva producció és més aviat minsa i tots els seus mangues són molt curts: d’un màxim de tres volums si considerem obres originals i seqüeles com una sola sèrie. Sinó, de dos volums.

L’obra més famosa d’aquest autor és, probablement, també la més comercial: El Bosc de la Miyori (Miyori no Mori) i seqüeles, de la qual se’n va fer una pel·lícula de dibuixos animats. La vaig deixar de veure als pocs minuts perquè censura la història original.

A més, és una persona compromesa amb el medi ambient. Ho demostra no només amb el seu manga El Bosc de la Miyori i les corresponents seqüeles, sinó amb altres actes: ha participat en aquest projecte, tant amb dibuixos com amb ponències. No sé fins a quin punt aquesta feina ha sigut remunerada i en què consisteix exactament (és el que té no saber japonès), però si més no puc intuir que l’ecologia es troba entre els seus principis.

D'esquerra a dreta: Dispersió, El Bosc de la Miyori i El Món d’en Coo.

Per acabar, he de dir que em sap molt de greu que aquest autor no hagi encaixat al món occidental. A Espanya l’únic manga seu editat és pràcticament com si mai s’hagués publicat. Fa ja 5 anys que el vaig comprar de saldo i encara hi ha un bon reguitzell d’exemplars fent voltes entre les ofertes. Em sap greu no haver-lo comprat abans, però és que ni sabia que existia i bé, per l’edat que jo tenia l’any que es va publicar, no anava dirigit a mi, ans al contrari. Pel que tinc entès, tampoc a França ni a Itàlia va quatllar. I als Estats Units, tenint en compte que El Solar dels Somnis n’és l’única obra publicada, dubto que hi tingués una gran acollida.

Obres que n’he llegit:
- Bosc de la Miyori, El (Miyori no Mori) i Estacions del Bosc de la Miyori, Les (Miyori no Mori no Shiki).
- Caixa, La (Hako - Box), història curta inclosa a la revista Comic Hoshi Shinichi 1.
- Dispersió (Kakusan).
- Món d’en Coo, El (Coo no Sekai) i El Solar dels Somnis (Yume no Akichi).
- Succés Nocturn, El (Yoru no Jiken – Night of Incident), història curta inclosa a la revista Comic Hoshi Shinichi #1.

Obres no n’he llegit:
- Mō, el Mamut Falder** (Tenori Mammoth no Mō-chan)
- Seqüela de Les Estacions del Bosc de la Miyori (Zoku · Miyori no Mori no Shiki)
- Història Verídica d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia, Hideji!, La (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari: Ohayō  Hideji-kun!)
- Els seus dōjinshis i alguna altra història curta.

*O era; la informació en idiomes occidentals d’aquest autor és molt fragmentària. El que puc dir és que a la data de la publicació d’aquesta entrada, fa anys que no elabora cap manga (pel que fa a mangues d’un o més volums, si més no).

** “Tenori” no acabo de saber què vol dir. Segons diversos traductors d’internet, a l’anglès, vindria a fer referència a una criatura que “seu” o que es pot dur a les mans. Tenint en compte això i la portada, queda clar que l’autor es refereix a un mamut petit i domèstic. Així doncs, he trobat que “falder”, aplicat per als gossos de companyia petits, era una paraula escaient.

diumenge, 7 de setembre del 2014

El meu amor per la Fumiyo Kōno




Des que, ja fa uns anys, va caure a les meves mans Kokko (Koko-san), la Fumiyo Kōno es va convertir en una de les meves mangakes predilectes. El seu dibuix, tan tendre, i les seves històries, tan magistralment narrades, em tornen boja. No ho puc evitar. No és una autora de grans complicacions argumentals, ans al contrari: és tota una mestra del manga costumbrista sense girs de guió. Això no vol dir pas que no es guardi sorpreses: de tant en tant canvia els instruments de dibuix, introdueix color on menys t’ho esperes i inclou elements sobrenaturals o surrealistes que li aporten un toc molt personal a les seves obres. Per si no fos poc, de tant en tant l’autora ens regala petits experiments en la narració i en la composició de les vinyetes. N’hi ha alguns que em fan caure la baba de tan ben trobats com estan.

Un Llarg Viarany, el meu manga preferit fins a la data d'aquesta genialíssima autora.

Les seves històries no son gaire llargues (com a màxim n’ha arribat a fer de tres volums), la qual cosa és per a mi un al·licient.

Realment, els únics dos defectes que li sé veure rauen en el seu bufoníssim dibuix. D’una banda, els adults podrien passar diverses vegades per gent més jove. De l’altra, a vegades hi ha personatges de diferents obres amb un disseny molt similar.

Em fa molta ràbia el públic i la crítica entorn d’aquesta mangaka. La seva obra més famosa és fins ara la pitjor menys bona seva que he llegit (i a la nota del final diu que tot i haver-s’hi esmerat la va fer amb una mica de desgana perquè va ser un encàrrec que no li feia el pes), però com que no deixa de tenir una qualitat mínima i tracta el tema de Hiroshima, doncs apa, pluja de premis i de crítiques favorables. És així com es va fer mínimament coneguda a occident. Uns anys després, va fer una altra obra sobre Hiroshima: En un Racó d'aquest Món. Aquesta ha tornat a fer que les mirades es posin sobre l’autora, amb un premi i dues adaptacions cinematogràfiques. Si més no, En un Racó d'aquest Món manté tota la màgia de la Fumiyo Kōno. Tot i així no puc evitar sentir-me rabiosa perquè només se li reconegui la qualitat del seu treball quan fa coses relacionades amb el desastre de Hiroshima.

L'única obra de l'autora publicada a Espanya. La mateixa que la va fer coneguda a nivell mundial. Una llàstima, tot plegat.

Fa relativament poc, va fer una història curta anomenada L’Orella de la Hijiyama (Hiyama-san no Mimi), que tracta sobre una periodista que és una gran admiradora del pintor Vincent Van Gogh. Això són bones notícies, ja que l'autora va fer una claríssima referència a en Van Gogh a Un Llarg Viarany, la qual cosa vol dir que aquest pintor li agrada de veritat i, per tant, ha tingut una gran motivació a l'hora de fer aquesta història.

Actualització a 19 de març de 2015: Ponent Mon ha llicenciat En un Racó d'Aquest Món! L'edició en castellà es titularà En este Rincón del Mundo (traducció bastant millor a l'oficial en anglès) i consistirà en un volum integral de 440 pàgines en tamany A5. La resta de dades encara no són públiques. Ponent ha sabut aprofitar el moment en què es comença a parlar de la peli d'anime per a anunciar-ne la llicència i treurà el volum a la venda quan previsiblement el film ja estarà acabat o poc li faltarà. Aquesta és una gran notícia. Implica una segona oportunitat a una autora que no havia venut bé en el primer intent. Una grandíssima autora, amb uns boníssims cap i mans. Si tot rutlla, finalment rebrà el reconeixement que es mereix per aquestes terres.

Obres que n’he llegit (bàsicament, tot el que se n’ha publicat a França):

-Ciutat de la Nit Pacífica, La // País de les Flors de Cirerer, El (Yunagi no Machi // Sakura no Kuni) 
-Guia de Tasques Domèstiques del Senyor San, La (San San Roku)
-Kokko (Kokko-san)
-Llarg Viarany, Un (Nagai Michi)
-Racó d'aquest Món, En un (Kono Sekai no Katasumi ni)

Obres que no n’he llegit:

- Giga Town, Manpu Busu (ni idea de com es traduïria)
- Hijama i el Pas a Nivell Malèfic (Hijama-san to Ma no Fumikiri) - Kojiki a Bolígraf, El (Ballpen Kojiki)
- Quadern del Pippira, El (Pippira Note)
- Machikado Hanadayori (no sé com traduir-ho; literalment, seria Cantonada/es Flor/s (Bona/es) Notícia/es)
- Ocell Diürn (Hi no Tori; aquí el kanji de "Hi" és el de "dia" i no el de "foc")
- Orella de la Hijiyama, L’ (Hiyama no Mimi)
- Poblet de les Estrelles, El (Hoshi no Furusato) 
- Veniu a Veure el/la Daikannon! (Odense Daikannon!)