divendres, 10 d’octubre de 2014

En un Racó d'aquest Món






Títol original: Kono Sekai no Katasumi ni (この世界の片隅)
Autora: Fumiyo Kōno
Revista: Weekly Manga Action
Editorial: Futabasha
Anys: 2007-2009
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Drama, costumisme, ficció històrica, crítica social
Nombre de volums: 3 (i reedició en format bunkō de 2 volums)
Premis: Premi a l’excel·lència en manga del Japan Arts Festival del 2009
Edicions fora del Japó: França (Dans un Recoin de ce Monde, 2 volums), Actualizació a 19 de març de 2015: Espanya (En este Rincón del Mundo, volum integral).

Tot i que en un principi tenia pensat que Un Llarg Camí (Nagai Michi) fos la primera obra comentada d’aquesta autora en el blog, finalment vaig canviar d’opinió. La raó és senzilla: l’any vinent la tardor del 2016 (actualització a 2 d'agost de 2015; l'estrena ha quedat postergada) estrenaran un film de dibuixos animats d’aquest manga. Si la qualitat de la versió en còmic és traslladada a la pel·lícula, de ben segur que aquesta es convertirà en una d’aquelles dues o tres pel·lícules japoneses de dibuixos a l’any que acaben sent de culte, com El Jardí de les Paraules, Els Nens Llop o La noia que Saltava a Través del Temps. Això implicarà que si La Ciutat de la Nit Pacífica // El País de les Flors de Cirerer (Yunagi no Machi // Sakura no Kuni) va donar a conèixer l’autora a nivell mundial entre els sectors més llepafils (i no en tots...), la pel·lícula animada d’En un Racó d’aquest Món la consagrarà i li reportarà la fama que es mereix. No puc esperar. Tan de bo l’adaptació sigui bona i em faci fer salivera. I tan de bo no es quedi tot en un conte de la lletera.

La primera imatge que va transcendir de la versió animada.

D’altra banda, ja se’n va fer una adaptació cinematogràfica el 2011. Dimatge real, però. Vaig aguantar pocs minuts amb aquell despropòsit monumental. La llum, pobríssima, fins i tot en escenes exteriors. Els angles no eren res de l’altre món. Els actors no s’assemblaven gens als personatges de l’obra (resultaven bastant menys afavaorits) i, el que és pitjor, actuaven amb bastant menys gràcia que la mitjana japonesa. No hi havia maquillatge per enlloc. Els quimonos suposadament macos es quedaven en una roba qualsevol. Total, que la seva qualitat resulta bastant més baixa a la d’un film d’aficionats, on, com a mínim, es percep la il·lusió de cada integrant.

Que em surto per la tangent! En un Racó d'aquest Món s'inicia el 1934 amb la Suzu, una jove de Hiroshima, encara nena. En els subsegüents capítols creixerà ràpidament i es casarà i mudarà a Kure, un poble a uns 20 quilòmetres de la seva vila natal. Aquí acaba el que seria el pròleg, que ens serveix per a conèixer la noia i introduir-nos en el seu univers. Treball de personatges, se li diu. Un cop casada, comença el gruix de la història: el fet de passar a conviure amb la seva família política, la relació amb el seu marit, les pressions socials envers tota dona casada, les tasques del dia a dia... i la misèria i la incertesa originades per la Segona Guerra Mundial.

Gaudint del paisatge.

Malgrat el to dramàtic de l’obra, l’autora afegeix escenes d’humor molt pròpies d’ella (de fet, n’hi ha una en concret que recorda perillosament a una d’un altre manga seu: La Guia de Tasques Domèstiques del Senyor San [San San Roku]). Tampoc s’està de regalar-nos un bon grapat d’escenes tendríssimes, que contrastaran fortament amb la crua realitat que els espera als personatges.

Tots els personatges principals tenen un rerefons i fins i tot alguns secundaris també estan prou ben construïts. I això en només tres volums de poquetes pàgines! Chapeau.

La narració és fluïda i, de tant en tant, s’experimenta amb les vinyetes. Llàstima que no pugui compartir aquí el meu experiment vinyetístic preferit degut a què és un espòiler dels grossos. I la resta perquè, tot i no tractar-se de grans revelacions, no vull espatllar la lectura a ningú. Lautora, a més, fa servir cert recurs amb molt d’encert en un determinat moment que tampoc puc dir. El que sí que m’atreveixo afirmar és que probablement es tracti de tot un trencament d’estructures preestablertes en el món del manga. La Fumiyo Kōno ens demostra repetidament amb aquest còmic que es pot experimentar amb les vinyetes i la narració i a la vegada explicar una història amb cara i ulls.

Banderes, banderes per tot arreu.


El dibuix és el típic de lautora: naïf, però a la vegada molt cuidat i detallat. Es tracta dun estil que em té completament enamorada i com més recent és l'obra, més n'augmenta la qualitat. Espero i desitjo que segueixi així, sense experimentar les davallades que han patit altres autors.

En un Racó d'aquest Món té un treball de documentació molt profund al darrere. Constantment, hi ha notes de la Kōno per a posar-nos en context, la qual cosa pot servir per a aprendre un munt de dades sobre aquells anys i aquella zona. Tot i així, això acaba sent, a la llarga, una arma de doble fil. Tanta referència i text afegit et despisten de la història i poden provocar una certa sensació de farragosistat. Més enllà de les notes de lautora, hi ha algunes referències culturals japoneses que es donen per sabudes. El lector no japonès pot perdres per un instant. Un dels exemples més bèsties és que un capítol sencer és lIroha il·lustrat amb escenes inconnexes.

El mercat de l'estraperlo.

Val molt la pena fer-li una segona lectura, ja que té un munt de detalls que poden passar per alt i resulta pràcticament impossible copsar-los tots a la primera.

Ledició francesa resulta una mica confusa en un primer moment: consta de dos volums, com la bunkō, però treu les portades de ledició original, de tres volums. La portada del primer tankōbon japonès va per al primer volum francès i la del tercer tankōbon japonès s'utilitza per al segon volum francès. Sobta, si més no.

Com a curiositat final, no em puc estar de dir que em fa molta gràcia que el títol internacional oficial daquest manga sigui To all the Corners of the World (Cap a Tots els Racons del Món), és a dir, pràcticament el contrari del títol original.


La recomano? Sí, sí, sí! És una obra boníssima, amb una narració la mar de polida i un dibuix preciós. La recomanació va sobretot als interessats en la història del Japó i/o en la Segona Guerra Mundial. També als amants de les històries costumistes. I clar, a les mestresses de casa que cerquin un referent. Quants mangues que tenen per protagonista una mestressa de casa tenen la possibilitat d'arribar a occident? Es diu molt allò que hi ha mangues fins i tot per a mestresses de casa (ni que fossin una rara avis, tu), però dexemples no sen donen gairebé mai. Finalment, recomano aquesta història als llepafils enamorats de les bones històries.

Nota global: 9'7/10