Títol original: Kono Sekai no
Katasumi ni (この世界の片隅に)
Autora: Fumiyo Kōno
Revista: Weekly Manga Action
Editorial: Futabasha
Anys: 2007-2009
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Drama, costumisme,
ficció històrica, crítica social
Nombre de volums: 3 (i reedició en format bunkō de 2 volums)
Premis: Premi a l’excel·lència en
manga del Japan Arts Festival del 2009
Edicions fora del Japó: França (Dans un Recoin de ce Monde, 2 volums), Actualizació a 19 de març de 2015: Espanya (En este Rincón del Mundo, volum integral).
Edicions fora del Japó: França (Dans un Recoin de ce Monde, 2 volums), Actualizació a 19 de març de 2015: Espanya (En este Rincón del Mundo, volum integral).
Tot i que en un
principi tenia pensat que Un Llarg Camí (Nagai Michi) fos la primera obra comentada d’aquesta autora en el blog, finalment vaig canviar d’opinió. La
raó és senzilla: l’any vinent la tardor del 2016 (actualització a 2 d'agost de 2015; l'estrena ha quedat postergada) estrenaran un film de dibuixos animats d’aquest
manga. Si la qualitat de la versió en còmic és traslladada a la
pel·lícula, de ben segur que aquesta es convertirà en una d’aquelles dues o
tres pel·lícules japoneses de dibuixos a l’any que acaben sent de culte, com El Jardí de les Paraules, Els Nens Llop o La noia que Saltava a Través del Temps. Això implicarà que si La Ciutat de la Nit Pacífica // El País de
les Flors de Cirerer (Yunagi no Machi // Sakura no Kuni) va donar a conèixer l’autora a nivell mundial entre
els sectors més llepafils (i no en tots...), la pel·lícula animada d’En un Racó d’aquest Món la consagrarà
i li reportarà la fama que es mereix. No puc esperar. Tan de bo l’adaptació
sigui bona i em faci fer salivera. I tan de bo no es quedi tot en un conte de la lletera.
 |
| La primera imatge que va transcendir de la versió animada. |
D’altra banda, ja
se’n va fer una adaptació cinematogràfica el 2011. D’imatge real, però. Vaig
aguantar pocs minuts amb aquell despropòsit monumental. La llum, pobríssima,
fins i tot en escenes exteriors. Els angles no eren res de l’altre món. Els
actors no s’assemblaven gens als personatges de l’obra (resultaven bastant menys
afavaorits) i, el que és pitjor, actuaven amb bastant menys gràcia que la mitjana japonesa.
No hi havia maquillatge per enlloc. Els quimonos suposadament macos es quedaven en una roba qualsevol. Total, que la seva qualitat resulta bastant més baixa a la d’un film d’aficionats,
on, com a mínim, es percep la il·lusió de cada integrant.
 |
| Gaudint del paisatge. |
Malgrat el to dramàtic de l’obra, l’autora afegeix escenes d’humor molt pròpies d’ella (de fet, n’hi ha una en concret que recorda perillosament a una d’un altre manga seu: La Guia de Tasques Domèstiques del Senyor San [San San Roku]). Tampoc s’està de regalar-nos un bon grapat d’escenes tendríssimes, que contrastaran fortament amb la crua realitat que els espera als personatges.
Tots els personatges principals tenen un rerefons i fins i tot alguns
secundaris també estan prou ben construïts. I això en només tres volums de poquetes pàgines!
Chapeau.
La narració és
fluïda i, de tant en tant, s’experimenta amb les vinyetes. Llàstima que no
pugui compartir aquí el meu experiment vinyetístic preferit degut a
què és un espòiler dels grossos. I la resta perquè, tot i no tractar-se de grans revelacions, no vull espatllar la lectura a ningú. L’autora, a més, fa servir cert recurs amb molt d’encert
en un determinat moment que tampoc puc dir. El que sí que m’atreveixo afirmar és
que probablement es tracti de tot un trencament d’estructures preestablertes en
el món del manga. La Fumiyo Kōno ens demostra repetidament amb aquest còmic que es pot experimentar amb les vinyetes i la narració i a la vegada explicar una història amb cara i ulls.
El dibuix és el típic de l’autora: naïf, però a la vegada molt cuidat i detallat. Es tracta d’un estil que em té completament enamorada i com més recent és l'obra, més n'augmenta la qualitat. Espero i desitjo que segueixi així, sense experimentar les davallades que han patit altres autors.
En un Racó d'aquest Món té un treball de documentació molt profund al darrere. Constantment, hi ha notes de la Kōno per a posar-nos en context, la qual cosa pot servir per a aprendre un munt de dades sobre aquells anys i aquella zona. Tot i així, això acaba sent, a la llarga, una arma de doble fil. Tanta referència i text afegit et despisten de la història i poden provocar una certa sensació de farragosistat. Més enllà de les notes de l’autora, hi ha algunes referències culturals japoneses que es donen per sabudes. El lector no japonès pot perdre’s per un instant. Un dels exemples més bèsties és que un capítol sencer és l’Iroha il·lustrat amb escenes inconnexes.
Val molt la pena fer-li una segona lectura, ja que té un munt de detalls que poden passar per alt i resulta pràcticament impossible copsar-los tots a la primera.
L’edició francesa resulta una mica confusa en un primer moment: consta de dos volums, com la bunkō, però treu les portades de l’edició original, de tres volums. La portada del primer tankōbon japonès va per al primer volum francès i la del tercer tankōbon japonès s'utilitza per al segon volum francès. Sobta, si més no.
 |
| Banderes, banderes per tot arreu. |
El dibuix és el típic de l’autora: naïf, però a la vegada molt cuidat i detallat. Es tracta d’un estil que em té completament enamorada i com més recent és l'obra, més n'augmenta la qualitat. Espero i desitjo que segueixi així, sense experimentar les davallades que han patit altres autors.
En un Racó d'aquest Món té un treball de documentació molt profund al darrere. Constantment, hi ha notes de la Kōno per a posar-nos en context, la qual cosa pot servir per a aprendre un munt de dades sobre aquells anys i aquella zona. Tot i així, això acaba sent, a la llarga, una arma de doble fil. Tanta referència i text afegit et despisten de la història i poden provocar una certa sensació de farragosistat. Més enllà de les notes de l’autora, hi ha algunes referències culturals japoneses que es donen per sabudes. El lector no japonès pot perdre’s per un instant. Un dels exemples més bèsties és que un capítol sencer és l’Iroha il·lustrat amb escenes inconnexes.
 |
| El mercat de l'estraperlo. |
Val molt la pena fer-li una segona lectura, ja que té un munt de detalls que poden passar per alt i resulta pràcticament impossible copsar-los tots a la primera.
L’edició francesa resulta una mica confusa en un primer moment: consta de dos volums, com la bunkō, però treu les portades de l’edició original, de tres volums. La portada del primer tankōbon japonès va per al primer volum francès i la del tercer tankōbon japonès s'utilitza per al segon volum francès. Sobta, si més no.
Com a curiositat final, no
em puc estar de dir que em fa molta gràcia que el títol internacional
oficial d’aquest manga sigui To all the Corners of the
World (Cap a Tots els Racons del Món),
és a dir, pràcticament el contrari del títol original.
La recomano? Sí,
sí, sí! És una obra boníssima, amb una narració la mar de polida i un dibuix preciós.
La recomanació va sobretot als interessats en la història del Japó i/o en la Segona Guerra Mundial. També als amants de les històries costumistes. I clar, a les mestresses de casa que cerquin un referent. Quants mangues que tenen per protagonista una mestressa de casa tenen la possibilitat d'arribar a occident? Es diu molt allò que “hi ha mangues fins i tot per a mestresses de casa” (ni que fossin una rara avis, tu), però d’exemples no se’n donen gairebé mai. Finalment, recomano aquesta història als llepafils enamorats de les bones històries.
Nota global: 9'7/10
