Protagonistes carismàtiques en el manga

Segons el meu parer, hi ha tres menes de protagonistes: els patètics, els que compleixen amb el paper i els carismàtics. Evidentment, pot haver-hi diferents gradacions entre aquestes categories i els matisos dependran molt de la concepció de cadascú.

 

Mentre que de protagonistes masculins carismàtics n’hi ha un bon grapat, resulta curiós i trist a la vegada com de protagonistes femenines en el manga amb carisma n’hi hagi tan poques. D’estúpides n’hi ha moltes. També se’n troben prous que estan ben construïdes, no es fan pesadetes i et pots arribar a congraciar amb elles i tot. Però aquelles amb un caràcter atractiu escassegen.

Així doncs, n’he fet una recopilació de totes les que recordo:

Oscar François de Jarjayes de La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, de la Riyoko Ikeda): L’Oscar és una noia que ha sigut criada com si fos un noi perquè els seus progenitors no han engendrat cap home i el pare vol un successor. Tot això, a la França del segle XVIII. Malgrat haver sigut educada d’aquesta manera, ella es refereix a si mateixa en femení i és plenament conscient que és una dona, com la seva mare i a diferència del seu pare. En una societat com la d’aleshores (i de la qual l’actual encara té fortes reminiscències), amb una diferència de gèneres tan marcada, la seva situació li genera un fort conflicte interior. Què vol dir ser un home? Què vol dir ser una dona? Es limita tot plegat a les diferències físiques pròpies de cada sexe? Es basa en el teu lloc dins de la societat? En com els altres et veuen? En la teva orientació sexual?

Com a curiositat, val a dir que La Rosa de Versalles estava pensada perquè la protagonista en fos la Maria Antonieta i, de fet, així és en els primers capítols. La popularitat de l’Oscar entre el públic, però, va fer que la segona li usurpés la tan preuada posició a la primera.

Què la fa carismàtica? L’Oscar és forta de caràcter i se sap guanyar la seva autoritat. A més, és una persona que es fa preguntes i que evoluciona una barbaritat. Llàstima que, per exigències del públic, l’obra tirés cap a una banda que no m’acaba de fer massa gràcia i que li resta punts al personatge.

Chun Hyang de La Nova Llegenda de Chun Hyang (Shin Shunkaden, de CLAMP): La Chun Hyang viu amb la seva mare a un poble amb un governador que abusa del seu poder, tant per a cobrar uns impostos exagerats com per a enllitar-se amb totes les dones de què s’encapritxa, ja sigui valent-se de la seva riquesa o de la força. Com s’ho faran per a tirar endavant?

Què la fa carismàtica? La Chun Hyang és una mena de Goku en versió femenina, però amb la seva pròpia personalitat. Comparteix amb el protagonista de Bola de Drac la força sobrehumana i la bondat. A més, té una mica de caràcter i algunes debilitats que la fan molt humana. Malgrat tot, he de confessar que no sé fins a quin punt s’ha guanyat aquest lloc per l’efecte nostàlgia.

Yotsuba de La Yotsuba i...! (Yotsuba to!, del Kiyohiko Azuma): La Yotsuba es trasllada a viure a un nou barri amb el seu pare, on coneixerà molta gent nova i procurarà viure al màxim cada dia.

Què la fa carismàtica? La seva ingenuïtat i la seva particular manera de veure i entendre el món han encisat milers de lectors de totes les edats. Per si no fos poc, la Yotsuba posseeix una gran imaginació i és d’allò més creativa.

Actualització a 13 d'abril de 2015: afegeixo a la llista la Fade i l’Amira

Fade de Fanchon Fadette (Tomoko Naka): La Fade es vol casar amb la seva estimada Lulu, però al pare de la primera no li sembla gaire bona idea i és per això que l’envia a França, la seva terra natal, per a trencar la parella i intentar que la Fade s’enamori d’un noi. Allà, la jove coneixerà el món de la moda i intentarà deixar-hi la seva empremta com a dissenyadora.

Què la fa carismàtica? La seva vocació artística i la seva tossuderia. Implacable, però a la vegada amb els seus dubtes interns. A més, m’encanta que dugui a terme un munt de reivindicacions feministes, com ara la llibertat a l’hora d’escollir parella o de vestir lliurement i sense constrenyiments. Quanta pressió tenim encara a dia d'avui de dur talons, les dones! Ella ho té molt clar: són la mar d'incòmodes i no els vol.

Amira d’Històries de Núvies (Otoyomegatari, de la Kaoru Mori): L'Amira, de 20 anys, es veu conduïda a casar-se amb un nano de 13 anys en un matrimoni de conveniència (bàsicament, en l’època i el lloc en què se situa aquest manga era difícil escollir parella i tota una utopia si parlem de dones). L’obra és coral, però així i tot hi ha una part en què ella n’és la protagonista absoluta.

Què la fa carismàtica? S’adapta bé al que la vida li ofereix i es guanya el cor d’aquells qui l'envolten. Se sap espavilar i domina la caça de subsistència. Manté les promeses i la seva voluntat, sempre rere un somriure, és de ferro. Malgrat tot això, no perd la seva humanitat: com tothom, té febleses i pors.

Actualització a 4 de febrer de 2016: Afegeixo a la llista la Suzu Asano i l’Ayako Fumoto

 

 

Suzu Asano de Diari d’una Ciutat Costanera (Umimachi Diary, de l’Akimi Yoshida): La Suzu és una adolescent amb una família que se surt dels estereotips. Degut a diverses circumstàncies, es muda amb les seves germanes a Kamakura, una bella ciutat costanera.

Què la fa carismàtica? La Suzu és una noia que a causa del que li ha tocat viure és més madura que les persones de la seva edat, però a la vegada se’ns presenta com una adolescent i no com una persona adulta en un cos infantil. A més, és una persona d’allò més noble, però no és ni de lluny perfecta. De tracte agradable, però ferma en les seves conviccions. I amb els seus dubtes interns, tot i que pugui semblar contradictori, la qual cosa no ho és pas, ans la fa més humana, en el bon sentit de la paraula.

Ayako Fumoto d’Ayako (Etsuko Ikeda i Riyoko Ikeda): L’Ayako ha crescut en una família benestant com la pubilla. En complir la nena dotze anys, els seus pares descobreixen que no és llur filla de sang i decideixen que la volen morta. L’Ayako, però, no els posarà les coses fàcils.

Què la fa carismàtica? M’autocito: “L’Ayako és una supervivent i farà el que sigui per mantenir la seva posició, guiant-se pel seu intel·lecte i el seu saber fer. Tindrà els seus moments debilitat, però els superarà i tirarà endavant. (...) Sang freda i passió concentrats en una sola persona. Estil i maquiavel·lisme. Perfídia. No es tracta de cap santa. És, al cap i a la fi, una grandíssima antiheroïna.”

Bonus: mangues espanyols

Sí, ja sé que “manga” en la nostra llengua fa referència al còmic publicat originalment al Japó (ja siguin els autors japonesos o no). Tot i així, hi ha molts autors occidentals fortament influïts per la seva narrativa i estil de dibuix (que sí, que hi ha una barbaritat d’estils diferents i tal i n’hi ha que podrien passar per còmic occidental, però ja ens entenem). Són còmics fets seguint l’estela de la tendència japonesa i que encaixen molt millor al calaix de “manga” que en els de “còmic europeu” o “còmic americà”. Hi ha obres que fins i tot que estan fetes en sentit de lectura a la inversa al nostre (!) i amb les onomatopeies en japonès (!!!!!).

 

Liselotte d’O.U.T (Inma R.): Revisió de la caputxeta vermella en un món fantàstic.

Què la fa carismàtica? La singularitat del seu personatge: es tracta d’algú completament fred però a la vegada sense ni un sol cristall de maldat. Per a rematar la seva personalitat, l’autora la va fer una narcisista acabada. Resulta congruent amb si mateixa i amb la gent que l’envolta.

Polkadot de Spyglass (Alejandra M. Campos): En aquest cas faig una mica de trampes, ja que la Polkadot és coprotagonista. No puc dir gaire més d’aquest personatge per por a esbudellar la sèrie a què pertany.

Què la fa carismàtica? La seva empenta i la seva cara dura. Sembla que res no la pugui aturar. I tot i així, també amaga febleses. Malgrat que la història transcorre en un sol volum, es veu una clara evolució en aquest personatge.

Conclusió

Crec que parla molt poc a favor del manga que entre tot el còmic japonès que he llegit només hagi trobat tres protagonistes carismàtiques i que d’aquestes, una hagi sigut educada com un home, una altra posseeixi una força sobrehumana i la darrera sigui nena amb la identitat de gènere encara per definir. I més si partim de la base que el món del manga està ple de protagonistes estúpides. Per sort, de personatges principals i secundaris femenins amb carisma n’hi ha uns quants. Dedueixo que el percentatge d’aquests respecte a les protagonistes amb potència és bastant superior degut a què molts autors tenen la tendència d’inspirar-se en ells per a llurs protagonistes llevant tot allò que no els interessa mostrar i afegint aspectes que els hauria agradat posseir. Això provoca que el/la protagonista sigui un personatge que tendeixi cap al marysueisme.

En canvi, pel poc còmic de forta influència manga que es publica aquí, aquest gairebé iguala el còmic japonès en nombre de protagonistes carismàtiques. A més, val a dir que no en consumeixo gaire, la qual cosa redueix el nombre de possibilitats de trobar-me amb aquestes protagonistes de personalitat tan atractiva. Cal posar de manifest que també m’he trobat autèntics despropòsits, ja no només a nivell de la protagonista, sinó de l’obra en general. Sempre em semblarà un misteri que determinades obres s’hagin pogut publicar a nivell professional sense tenir un nivell mínim en cap aspecte.

És evident que no totes les històries poden ni han de tenir protagonistes carismàtics. Hi ha obres que funcionen perfectament amb un protagonista que compleix amb el seu paper i que veus que altrament no rutllarien. Els protagonistes estúpids, en canvi, sempre trobo que hi són de més.

Actualització a 13 d'abril de 2015, després d'afegir la Fade i l’Amira: El panorama continua sent desolador, però com a mínim he trobat dues protagonistes carismàtiques que no em generen els problemes de les primeres tres: han sigut educades com a dones, tenen consciència de llur gènere (potser la Fade no totalment) i són molts humanes, amb els límits que això comporta.

Actualització a 4 de febrer de 2016, després d'afegir la Suzu i l’Ayako: Ídem a l'anterior. Per tants mangues com llegeixo, la quantitat de protagonistes carismàtiques fot fredar.

Nota aclaratòria

Evidentment, la llista es basa en el meu criteri i protagonistes que a mi no em semblin carismàtiques a algú altre sí que li ho semblaran (imagino que aquí estarà la Nausicaä, per exemple) i viceversa. A més, es redueix a les obres que he llegit i, per tant, és perfectament ampliable.