El meu amor pel... Shinji Wada i una guia imprecisa de lectura de la seva saga Asuka

La cançó de bressol de l’Asuka

El meu primer contacte amb l’obra del Shinji Wada va ser fa una bona colla d’anys en veure’n La cançó de bressol de l’Asuka (Asuka Lullaby) d’oferta entre un bon munt de mangues vells després d’emmarranar-me les mans la pols que hi havia acumulada pels prestatges i els còmics. Em va cridar l’atenció. Tom únic de shōjo vintage i valia només 1 €. Tot i que la sobrecoberta estava un pelet arrugada, m’hi vaig llançar, donant per fet que era una sèrie desconeguda. Així ho assumir durant molt de temps.

Tot i que no tenia ni fava de japonès escrit, poc després de comprar-lo me’l vaig mirar pàgina a pàgina. Una escena on sortia una panerola em va fer petar de riure.

Posteriorment, vaig comprar-me el llibre Shōjos dels 70 (Shōjo Manga ’70 Nendai-hen). Aquesta publicació de 130 pàgines li dedica dues planes a la saga d’Asuka! Arran d’això, me’n vaig informar i vaig veure que es tractava d’una saga conformada per diversos mangues. La saga es remunta als anys setanta i la darrera obra n’és dels 2000.

Els protagonitza l’Asuka, una adolescent que encara no s’ha desenvolupat i que es transforma en adolescent ja desenvolupada per lluitar contra el mal. Hmmmm... en què em fa pensar això? Doncs en tot un seguit de magical girls, tant anteriors (Melmo) com posteriors (Creamy Mamy, Persia, Minky Momo, Fancy Lala i Full Moon). Així mateix, veig certes reminiscències en La Ran i el món gris (Ran to Haiiro no Sekai, Aki Irie, publicat per aquí com Ran y el mundo gris). I sí, hi ha fanservice de l’Asuka (versió desenvolupada) despullada.

Malgrat les seves proximitats amb les magical girls, no he vist mai l’Asuka vista a cap llista de magical girls. Sospito que en gran part això és perquè no té anime. El mateix opino de la Ran, per cert. Amb altres fandoms no passa tant, però les magical girls estan molt lligades a l’anime.

A la portada de Shōjos dels 70 no veuràs l’Asuka, però sí la Saki Asamiya, protagonista de La Pinxa Detectiva. És a la punta inferior esquerra, amb el seu característic io-ió. El llibre li dedica 4 pàgines a La Pinxa Detectiva!

 Anys després, vaig visionar el primer dorama de La Pinxa Detectiva (Sukeban Deka, basat en el còmic homònim del Wada) i em va agradar prou com per posar-me amb l’obra original, la qual em va encantar. Així, vaig passar-ne a consumir el prototip i a apreciar encara més La cançó de bressol de l’Asuka, l’únic tom que tinc del Wada.

Avui, en veure un tweet recomanant Alisa, la dels cabells platejats, m’he posat molt nostàlgica i he recordat que tenia pendent saber quin coi és l’ordre de lectura de la saga Asuka. Ho he estat buscant, però no ho he sabut veure i el meu no-japonès no m’aplana el camí, que diguem. Al final, he optat per consultar a Baka l’obra del Wada endreçada per any de publicació.

Si no me’n deixo cap, segons aquesta web hi ha... 12 sèries de la saga Asuka! Això sí: la majoria consten només d’un volum i les més llargues són de tres. De tota manera, ni tan sols sé si es continuen entre totes, si només es continuen algunes entre elles, si són móns paral·lels... A partir d’un moment donat, els còmics de la saga passen a tenir tots el títol del primer amb el corresponent subtítol. Sigui com sigui, en ordre més o menys cronològic de publicació la cosa aniria així:

1. Asuka, la supernoia (Chōshōjo Asuka, 1 tom)

2. El parell d’Asukes (Futari no Asuka, 1 tom)

3. L’Asuka altra vegada (Asuka Futatabi, 1 tom)

4. La cançó de bressol de l’Asuka (Asuka Lullaby, 1 tom)

5. L’Asuka i la caça de fades (Asuka · Yōsei Kari, 1 tom)

6. Asuka, la supernoia: La serp dorment (Chōshōjo Asuka Nemuru Hebi, 1 tom)

7. Asuka, la supernoia: El segell de la pluja (Chōshōjo Asuka Ame no Fuuin, 1 tom)

8. Asuka, la supernoia: L’estel dels casaments (Chōshōjo Asuka Wedding Star, 1 tom)

9. Asuka, la supernoia: La sang del mesies (Chōshōjo Asuka Kyūseishu no Chi, 3 toms)

10. Asuka, la supernoia: La història de l’estigma (Chōshōjo Asuka Seikon-hen, 2 toms)

11. Asuka, la supernoia: La història dels esperits invocats (Chōshōjo Asuka Shikigami-hen, 2 toms)

12. Asuka, la supernoia: La història de l’escola (Chōshōjo Asuka Gakkō-hen, 3 toms)

El meu amor pel Hideji Oda

Darrera actualització: 10 de juliol de 2017

Vaig descobrir aquest autor perquè, en un determinat moment, em va donar per la dèria de comprar-me tots els saldos en mangues de la Continuarà que fossin primers volums o toms únics. Entre tants d’altres, hi havia El Solar dels Somnis (Yume no Akichi, titulat aquí El Solar los Sueños). Em va encantar. Però clar. Resulta que és la seqüela d’un manga que no estava publicat per aquí. I així és com va començar una època en què vaig estar obsessionada amb aquest autor. Fins i tot li vaig enviar un correu electrònic (en té l’adreça disponible a la seva web) i me’l va contestar! 

El que més m’agrada de les seves obres és com s’hi mostra la misèria humana, així com tot un seguit de temes controvertits. A la vegada, procura no jutjar els seus personatges, sinó deixar aquesta feina als lectors. Tot plegat, amb un punt fantàstic o, com a mínim, sobrenatural. A més, el seu dibuix aconsegueix transmetre’m un munt d’emocions. Els seus traços poden no semblar atractius a primer cop d’ull, però cal reconèixer-li que s’ho treballa una barbaritat i que té un estil propi, fàcilment recognoscible.

 
El Hideji Oda és un autor de manga que no té com a principal aquesta professió. No, no. Ell és* massatgista i a això dedica la major part de la seva jornada laboral. I així és com la seva primera obra serialitzada (Dispersió, Kakusan), de només dos volums, va tardar set anys en finalitzar. Malgrat això, ell es considera a si mateix mangaka. O així ho entenc jo degut al títol d’un còmic més o menys autobiogràfic seu: La Vida d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia, Hideji! (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari: Ohayō  Hideji-kun!).

La seva producció és més aviat minsa i tots els seus mangues són molt curts: d’un màxim de tres volums si considerem obres originals i seqüeles com una sola sèrie. Sinó, de dos volums.

L’obra més famosa d’aquest autor és, probablement, també la més comercial: El Bosc de la Miyori (Miyori no Mori) i seqüeles, de la qual se’n va fer una pel·lícula de dibuixos animats. La vaig deixar de veure als pocs minuts perquè censura la història original.

A més, és una persona compromesa amb el medi ambient. Ho demostra no només amb el seu manga El Bosc de la Miyori i les corresponents seqüeles, sinó amb altres actes: ha participat en aquest projecte, tant amb dibuixos com amb ponències. No sé fins a quin punt aquesta feina ha sigut remunerada i en què consisteix exactament (és el que té no saber japonès), però si més no puc intuir que l’ecologia es troba entre els seus principis.

D'esquerra a dreta: Dispersió, El Bosc de la Miyori i El Món d’en Coo.

Per acabar, he de dir que em sap molt de greu que aquest autor no hagi encaixat al món occidental. A Espanya l’únic manga seu editat és pràcticament com si mai s’hagués publicat. Fa ja 5 anys que el vaig comprar de saldo i encara hi ha un bon reguitzell d’exemplars fent voltes entre les ofertes. Em sap greu no haver-lo comprat abans, però és que ni sabia que existia i bé, per l’edat que jo tenia l’any que es va publicar, no anava dirigit a mi, ans al contrari. Pel que tinc entès, tampoc a França ni a Itàlia va quatllar. I als Estats Units, tenint en compte que El Solar dels Somnis n’és l’única obra publicada, dubto que hi tingués una gran acollida.

Obres que n’he llegit:

- Bosc de la Miyori, El (Miyori no Mori) i Estacions del Bosc de la Miyori, Les (Miyori no Mori no Shiki).

- Caixa, La (Hako - Box), història curta inclosa a la revista Comic Hoshi Shinichi 1.

- Dispersió (Kakusan).

- Món d’en Coo, El (Coo no Sekai) i El Solar dels Somnis (Yume no Akichi).

- Succés Nocturn, El (Yoru no Jiken – Night of Incident), història curta inclosa a la revista Comic Hoshi Shinichi #1.

Obres no n’he llegit:

- Mō, el Mamut Falder** (Tenori Mammoth no Mō-chan)

- Seqüela de Les Estacions del Bosc de la Miyori (Zoku · Miyori no Mori no Shiki)

- Història Verídica d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia, Hideji!, La (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari: Ohayō  Hideji-kun!)

- Els seus dōjinshis i alguna altra història curta.

*O era; la informació en idiomes occidentals d’aquest autor és molt fragmentària. El que puc dir és que a la data de la publicació d’aquesta entrada, fa anys que no elabora cap manga (pel que fa a mangues d’un o més volums, si més no).

** “Tenori” no acabo de saber què vol dir. Segons diversos traductors d’internet, a l’anglès, vindria a fer referència a una criatura que “seu” o que es pot dur a les mans. Tenint en compte això i la portada, queda clar que l’autor es refereix a un mamut petit i domèstic. Així doncs, he trobat que “falder”, aplicat per als gossos de companyia petits, era una paraula escaient.

El meu amor per la Fumiyo Kōno

Des que, ja fa uns anys, va caure a les meves mans Kokko (Koko-san), la Fumiyo Kōno es va convertir en una de les meves mangakes predilectes. El seu dibuix, tan tendre, i les seves històries, tan magistralment narrades, em tornen boja. No ho puc evitar. No és una autora de grans complicacions argumentals, ans al contrari: és tota una mestra del manga costumbrista sense girs de guió. Això no vol dir pas que no es guardi sorpreses: de tant en tant canvia els instruments de dibuix, introdueix color on menys t’ho esperes i inclou elements sobrenaturals o surrealistes que li aporten un toc molt personal a les seves obres. Per si no fos poc, de tant en tant l’autora ens regala petits experiments en la narració i en la composició de les vinyetes. N’hi ha alguns que em fan caure la baba de tan ben trobats com estan.

Un Llarg Viarany, el meu manga preferit fins a la data d'aquesta genialíssima autora.

Les seves històries no son gaire llargues (com a màxim n’ha arribat a fer de tres volums), la qual cosa és per a mi un al·licient.

Realment, els únics dos defectes que li sé veure rauen en el seu bufoníssim dibuix. D’una banda, els adults podrien passar diverses vegades per gent més jove. De l’altra, a vegades hi ha personatges de diferents obres amb un disseny molt similar.

Em fa molta ràbia el públic i la crítica entorn d’aquesta mangaka. La seva obra més famosa és fins ara la pitjor menys bona seva que he llegit (i a la nota del final diu que tot i haver-s’hi esmerat la va fer amb una mica de desgana perquè va ser un encàrrec que no li feia el pes), però com que no deixa de tenir una qualitat mínima i tracta el tema de Hiroshima, doncs apa, pluja de premis i de crítiques favorables. És així com es va fer mínimament coneguda a occident. Uns anys després, va fer una altra obra sobre Hiroshima: En un Racó d'aquest Món. Aquesta ha tornat a fer que les mirades es posin sobre l’autora, amb un premi i dues adaptacions cinematogràfiques. Si més no, En un Racó d'aquest Món manté tota la màgia de la Fumiyo Kōno. Tot i així no puc evitar sentir-me rabiosa perquè només se li reconegui la qualitat del seu treball quan fa coses relacionades amb el desastre de Hiroshima.

L'única obra de l'autora publicada a Espanya. La mateixa que la va fer coneguda a nivell mundial. Una llàstima, tot plegat.

Fa relativament poc, va fer una història curta anomenada L’Orella de la Hijiyama (Hiyama-san no Mimi), que tracta sobre una periodista que és una gran admiradora del pintor Vincent Van Gogh. Això són bones notícies, ja que l'autora va fer una claríssima referència a en Van Gogh a Un Llarg Viarany, la qual cosa vol dir que aquest pintor li agrada de veritat i, per tant, ha tingut una gran motivació a l'hora de fer aquesta història.

Actualització a 19 de març de 2015: Ponent Mon ha llicenciat En un Racó d'Aquest Món! L'edició en castellà es titularà En este Rincón del Mundo (traducció bastant millor a l'oficial en anglès) i consistirà en un volum integral de 440 pàgines en tamany A5. La resta de dades encara no són públiques. Ponent ha sabut aprofitar el moment en què es comença a parlar de la peli d'anime per a anunciar-ne la llicència i treurà el volum a la venda quan previsiblement el film ja estarà acabat o poc li faltarà. Aquesta és una gran notícia. Implica una segona oportunitat a una autora que no havia venut bé en el primer intent. Una grandíssima autora, amb uns boníssims cap i mans. Si tot rutlla, finalment rebrà el reconeixement que es mereix per aquestes terres.

Obres que n’he llegit (bàsicament, tot el que se n’ha publicat a França):

-Ciutat de la Nit Pacífica, La // País de les Flors de Cirerer, El (Yunagi no Machi // Sakura no Kuni) 
-Guia de Tasques Domèstiques del Senyor San, La (San San Roku)
-Kokko (Kokko-san)
-Llarg Viarany, Un (Nagai Michi)
-Racó d'aquest Món, En un (Kono Sekai no Katasumi ni)

Obres que no n’he llegit:

- Giga Town, Manpu Busu (ni idea de com es traduïria)
- Hijama i el Pas a Nivell Malèfic (Hijama-san to Ma no Fumikiri) - Kojiki a Bolígraf, El (Ballpen Kojiki)
- Quadern del Pippira, El (Pippira Note)
- Machikado Hanadayori (no sé com traduir-ho; literalment, seria Cantonada/es Flor/s (Bona/es) Notícia/es)
- Ocell Diürn (Hi no Tori; aquí el kanji de "Hi" és el de "dia" i no el de "foc")
- Orella de la Hijiyama, L’ (Hiyama no Mimi)
- Poblet de les Estrelles, El (Hoshi no Furusato) 
- Veniu a Veure el/la Daikannon! (Odense Daikannon!)