dilluns, 9 de febrer de 2015

Lluna




Títol original: Luno (Луно)
Autora:  Kei Tōme
Revistes: Shōnen Gangan
Editorial: Enix
Anys: 2001-2002
Demografia japonesa: Shōnen
Gèneres: Misteri, drama
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Luno)

La Kei Tōme sempre havia sigut una autora que m’havia cridat l’atenció. És una autora de culte i a la gent que en sap li sona, ja sigui de manera directa o indirecta (és a dir, a través de les seves obres). El seu manga més conegut, com a mínim a l’Occident, és La Balada de l’Anyell (Hitsuji no Uta).

Kurogane és l’única història seva publicada a Espanya i tan sols parcialment. Fins fa poc, doncs, l’únic que n’havia llegit eren els tres (de cinc) volums que en vam poder veure per aquí. Tot i que no em va agradar gaire, volia concedir-li una altra oportunitat a l’autora. Així ha sigut recentment amb Lluna, un tom únic la porta del qual m’evoca a la de La Caçadora de Somnis (Yumegari), una novel·la escrita i il·lustrada per les CLAMP.

A grans trets, Lluna tracta sobre un misteri relacionat amb l’avarícia humana. No sé explicar-ho amb més profunditat sense espatllar-li la lectura a ningú.

Aquesta lectura m’ha decebut moltíssim. M'ha tret les ganes de continuar-li donant oportunitats a la Kei Tōme. És un manga molt fluixet. Ni la història ni els personatges m’han transmès gran cosa. Potser la noia de la portada a estones, però ja està.



El dibuix està bé i resulta d’allò més expressiu. L’autora l’elabora una micarrona brut, però això no li resta atractiu. Li veig un defecte, això sí: d’una vinyeta a una altra l’autora oblida un detall importantíssim. Tret d’aquesta errada, compleix.

La narració s’executa correctament i de manera fluïda. Els esdeveniments es poden distingir els uns dels altres sense cap problema.

L’edició francesa és molt maca: de tapa dura, amb sobrecoberta i unes pàgines a color al principi. Com a contrapartida, hi ha un error de retolació.

La recomano? No gaire. M'ha deixat freda. És una obra de tantes. Ideal per a llegir en transport públic una vegada i després oblidar-se'n per sempre.

Nota global: 5’5/10