(Aquesta entrada és
una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli el capítol de dalt a
baix. Està fet pensant en aquells que ja l'han vist. ESPÒILERS arreu! Les
imatges, com sempre, n’estan lliures.)
En aquest capítol se’ns
mostra el passat de la Lulu. Es tracta d’un episodi que es desmarca dels
anteriors, però que a la vegada forma part del conjunt.
Se’ns revela el per
què de l’amor-odi de la Lulu: és un amor-odi envers el seu germà i no pas dirigit
cap als humans. Però clar, es tira de l’ambigüitat del japonès per a fer-ho
quadrar tot. La Lulu va atravessar el mur pel seu germà... i per la Ginko, en
una acció redemptora. La Ginko, per la seva part, el travessa per la mare de la
Kureha, la qual li va entregar el penjoll (amor?) i ara se’l vol tornar (en
forma de petó). Així doncs, no sembla que ella hagi mort la Reia. Va ser, en
efecte, la Yurika, qui se la va menjar? Què farà la Ginko quan sàpiga que la
Reia està morta? Conté el penjoll alguna mena de poder?
A la Lulu li
demanen que triï entre els petons (com a mínim pel que fa a rebre’ls) i l’amor.
Ella ho té clar: no pensa renunciar a l’amor. Haurien la resta d’ósses de passar
pel mateix filtratge en travessar la muralla? Això explicaria, si es decanten
per abandonar l’amor, en què desprenguin aquesta luxúria i l’amor els
importi més aviat poc. Però llavors... la Ginko també ha renunciat als petons?
És prou curiosa l’abella
que protegeix la Lulu: només deixa entrar en el seu espai el germà i la Ginko,
les dues persones que li demostren un cert afecte (i que li porten mel).
Es diu que l’amor
es converteix en petó promès/promesa. Per tant, els petons no només simbolitzen
luxúria, sinó que poden simbolitzar amor (només petons molt concrets, pel que
es dóna a entendre).
La Kureha acusa la
Lulu i la Ginko de ser “transparents”, és a dir, imagino, de pertànyer a la
tempesta invisible.
Després que se’ls
mori l’hereu i la pubilla fugi, com deu quedar d’afectat el regne?
La Ginko porta una
corona. Tindrà sang reial?
L’opening es va
fent més i més entenedor: la Lulu segueix la Ginko a l’opening perquè la va
seguir en travessar la muralla i li fa de suport i d’ombra. Quan corren també
surt la Ginko primer i després la Lulu. La Kureha va en sentit contrari a
elles: va a trobar-les. Al capítol, parlen de l’amor vertader: que puja al cel
i es converteix en estrella. Tindrà això alguna relació amb les ales que deixen
anar espurnes? D’altra banda la Ginko li fa un petó a la Lulu, la qual cosa va
en contra del que s’ha vist en aquest capítol. Vol dir això que la Lulu es
podrà desfer d’aquesta renúncia algun dia?
I... canvi en la
imatge de l’ending! Faldilles curtíssimes en un paratge hivernal. Sempre m’ha sorprès
veure això en els mangues. I més quan les noies duen abric i a la vegada les
cames desprotegides.
Deixant el capítol
4 de l’anime a part, he de dir que he llegit els dos primers episodis del manga
i que ja entenc per què el títol resulta tan enrevesat i difícil de traduir:
primer de tot, el còmic difereix bastant de la versió animada i que ja al
principi se’ns diu el motiu del títol. A la meva manera de veure, per l’explicació,
s’hauria de titular, realment, “Yuri, Kuma to Arashi”. En fi, ja li canviaré algun dia el títol a les diverses entrades que en vagi fent.
