(Aquesta entrada és
una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli el capítol de dalt a
baix. Està fet pensant en aquells que ja l'han vist. ESPÒILERS arreu! Les
imatges, com sempre, n’estan lliures.)
El tercer
episodi comença a mostrar-nos la dura realitat: la tempesta invisible és
quelcom que porten a terme algunes alumnes. La fan servir per a “eliminar” les companyes
que no encaixen, que se surten de la norma. I ara tot comença a quadrar: la
tempesta invisible va en contra de les alumnes que destaquen pel simple fet de
tenir una opinió diferent a la de la resta, la majoria de les ósses troben saboroses
les noies que estimen de veritat (i que la vegada són les perjudicades per la
tempesta invisible) i la Ginko i la Lulu volen protegir la projecció de l’amor
i carregar-se aquelles noies que hi estan en contra. Tot i així, no poden
evitar voler afegir luxúria a les noies que professen amor pur.
A cada capítol que va, em creix la impressió que la meva traducció del títol no és del tot encertada.
Bé, ’nem pels detalls:
1) Mitsuko:
Ha resultat ser el
pitjor personatge de tots. Al capítol anterior se’ns va revelar la seva
autèntica natura d’una manera més o menys artificiosa i aquí es mostra com d’aquelles
malvades que riuen com boges simplement perquè són malvades. No resulta gens
humana ni propera. Sembla que el seu únic objectiu a la vida sigui menjar-se la
Kureha. Com a mínim, se’ns explica per què no l’ha atacada fins ara: perquè
estava esperant la votació de la tempesta invisible. Però dic jo: els óssos no
anaven en contra de les normes humanes? Encara queden caps per a lligar.
Quan sedueix l'Eriko
apareixen lliris negres. El negre és el complementari del blanc, el seu
contrari. Per tant, si un lliri blanc està relacionat amb l’amor pur, un lliri
negre ho estarà amb l’odi, la indiferència o la luxúria desenfrenada.
La Mitsuko remarca
que els óssos només viuen en el present (i potser en part en el futur, per això
de planificar les caces i tal) i que, en canvi, els humans es deixen arrossegar
pel passat. El carpe diem és molt
propi dels concupiscents i ja he remarcat que les ósses representen la luxúria
duta a l’extrem.
Llavors, si tenim
en compte que ella tenia les ulleres de la Sumika... realment, les dues ósses
del primer cop qui eren: ella i la Konomi o la Ginko i la Lulu?
2) Yurika:
Així doncs, el
lliri és la flor de la mare de la Kureha perquè ella també sentia atracció
envers les dones. Concretament estava emparellada amb la Yurika, la qual
cosa... faria de la Yurika mare també de la Kureha, però sembla que no hagin
mantingut mai aquesta mena de relació. Per què? Si no ets mare de part, no pots
ser mare?
D’altra banda, si
realment era l’estimada de la mare de la Kureha, en un principi la podríem
veure com a aliada de la Kureha... tret que fos ella qui es mengés la Reia.
Però llavors com s’explica el penjoll de la Ginko? Podrien ser familiars,
també. Ja ho veurem.
3) Ginko i Lulu:
Sembla que volen
protegir la Kureha... com a mínim de la Mitsuko. D’altra banda, es va donant a
entendre que cada vegada la Ginko n’està més de la Kureha i tot i que això li
fa mal a la Lulu, aquesta la recolza i l’ajuda.
Curiós el joc que
fan servir: una clara referència al Barbanegra
en Perill (Kurohige Kiki Ippatsu),
més conegut per aquí com Pincha el
Pirata!. Una sèrie tan moderneta, amb smart-phones de darrera generació, retrata un joc original dels setanta. Encara que clar, avui dia
encara es comercialitza i és original del Japó.
Es canvia l’escena
de després del judici, tot i que se’n reutilitzen alguns fotogrames. Per què
el que ocorre ajuda la Kureha? A més, això de l'escopeta entre les cames fa que la
Kureha sembli una futanari (metafòricament) amb una fortíssima
erecció.
Es mengen l’Eriko,
la noia que ha anat en contra de l’amor de la Kureha en procurar, per
influència de la Mistuko, que sortís escollida entre les membres de la tempesta
invisible com a alumna a eliminar. Per si no fos poc, reconeixen que són elles
les que es van menjar la Katyusha, personatge que ha aparegut molt poc i del
que no sabem per què va ser escollit per a tal fi.
4) Kureha:
Tot i que la Sumika
està morta, sembla ben bé viva, de tan bé que ens la mostren els records de la
Kureha.
La Kureha parla d’oblidar
el propi amor i fer-se invisible. Vol dir potser que llavors ja no seria
víctima de la tempesta invisible sinó que en formaria part? La pròpia Eriko diu
que les membres de la tempesta invisible han de ser “invisibles”.
Em sembla bastant
exagerat que tant ella com la Sumika arrisquin les pròpies vides per a salvar
unes quantes flors (i els pares de la Sumika no li impedeixen que hi vagi? Ella també és òrfena?). I més
quan no només hi ha un fort temporal, sinó també risc de topar-se amb óssos. D’altra
banda, com és que la Kureha i la Sumika porten el mateix impermeable? No hi ha
més models disponibles en aquest món? Se'l van comprar juntes?
En aquest capítol
m’he fixat en la lluna de la capsa de música on surten retratades la Kureha i
la Reia. Lluna en japonès és “tsuki” i el congnom d’ambdues és “Tsubaki”. La
primera i la darrera síl·laba coincideixen de les dues paraules coincideixen. Casualitat?
La Kureha finalment encerta
una óssa... però gràcies, a la vegada, a dues altres ósses.
5) Eriko:
A més del que ja he
comentat, diu “qui no es tenyeix del nostre color és un maldecap” a la vegada
que tenim en primer pla l’alumna rebel, que no duu l’armilla de l’uniforme,
porta el coll cap amunt i ostenta una corbata taronja. Cada cop em té més
intrigada, aquest personatge.
Com és que les
alumnes, suposadament humanes, escullen qui ha de ser la propera víctima dels
óssos? Per què hi ha ósses que respecten les ordres de la tempesta invisible?
6) Altres:
a) Història:
Per què, en un món paral·lel, diferent al nostre, ens parlen del Papa Urbà II i
la Primera Croada? I no només això, sinó que entra per a examen! Serà que ens
volen deixar clar que no es tracta d’un món diferent, sinó d’un de futurista que recull la nostra història?
Per què estudien història europea? (Per aquí al batxillerat només
s’ensenya història del propi país... fatalment explicada.) On s’ambienta l’acció?
b) Policia:
els de la bòfia són uns inútils. Li posen acordonen el jardí dels lliris i...
ja està? Podrien anar-lo vigilant i veure què s’hi cou!
