dilluns, 26 de gener de 2015

Anàlisi d’anime: Yuri Kuma Arashi, capítol 3



(Aquesta entrada és una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli el capítol de dalt a baix. Està fet pensant en aquells que ja l'han vist. ESPÒILERS arreu! Les imatges, com sempre, n’estan lliures.)


El tercer episodi comença a mostrar-nos la dura realitat: la tempesta invisible és quelcom que porten a terme algunes alumnes. La fan servir per a “eliminar” les companyes que no encaixen, que se surten de la norma. I ara tot comença a quadrar: la tempesta invisible va en contra de les alumnes que destaquen pel simple fet de tenir una opinió diferent a la de la resta, la majoria de les ósses troben saboroses les noies que estimen de veritat (i que la vegada són les perjudicades per la tempesta invisible) i la Ginko i la Lulu volen protegir la projecció de l’amor i carregar-se aquelles noies que hi estan en contra. Tot i així, no poden evitar voler afegir luxúria a les noies que professen amor pur.


A cada capítol que va, em creix la impressió que la meva traducció del títol no és del tot encertada.

Bé,  ’nem pels detalls:


1) Mitsuko:

Ha resultat ser el pitjor personatge de tots. Al capítol anterior se’ns va revelar la seva autèntica natura d’una manera més o menys artificiosa i aquí es mostra com d’aquelles malvades que riuen com boges simplement perquè són malvades. No resulta gens humana ni propera. Sembla que el seu únic objectiu a la vida sigui menjar-se la Kureha. Com a mínim, se’ns explica per què no l’ha atacada fins ara: perquè estava esperant la votació de la tempesta invisible. Però dic jo: els óssos no anaven en contra de les normes humanes? Encara queden caps per a lligar.

Quan sedueix l'Eriko apareixen lliris negres. El negre és el complementari del blanc, el seu contrari. Per tant, si un lliri blanc està relacionat amb l’amor pur, un lliri negre ho estarà amb l’odi, la indiferència o la luxúria desenfrenada.

La Mitsuko remarca que els óssos només viuen en el present (i potser en part en el futur, per això de planificar les caces i tal) i que, en canvi, els humans es deixen arrossegar pel passat. El carpe diem és molt propi dels concupiscents i ja he remarcat que les ósses representen la luxúria duta a l’extrem.

Llavors, si tenim en compte que ella tenia les ulleres de la Sumika... realment, les dues ósses del primer cop qui eren: ella i la Konomi o la Ginko i la Lulu?


2) Yurika:

Així doncs, el lliri és la flor de la mare de la Kureha perquè ella també sentia atracció envers les dones. Concretament estava emparellada amb la Yurika, la qual cosa... faria de la Yurika mare també de la Kureha, però sembla que no hagin mantingut mai aquesta mena de relació. Per què? Si no ets mare de part, no pots ser mare?


D’altra banda, si realment era l’estimada de la mare de la Kureha, en un principi la podríem veure com a aliada de la Kureha... tret que fos ella qui es mengés la Reia. Però llavors com s’explica el penjoll de la Ginko? Podrien ser familiars, també. Ja ho veurem.


3) Ginko i Lulu:

Sembla que volen protegir la Kureha... com a mínim de la Mitsuko. D’altra banda, es va donant a entendre que cada vegada la Ginko n’està més de la Kureha i tot i que això li fa mal a la Lulu, aquesta la recolza i l’ajuda.

Curiós el joc que fan servir: una clara referència al Barbanegra en Perill (Kurohige Kiki Ippatsu), més conegut per aquí com Pincha el Pirata!. Una sèrie tan moderneta, amb smart-phones de darrera generació, retrata un joc original dels setanta. Encara que clar, avui dia encara es comercialitza i és original del Japó.

Es canvia l’escena de després del judici, tot i que se’n reutilitzen alguns fotogrames. Per què el que ocorre ajuda la Kureha? A més, això de l'escopeta entre les cames fa que la Kureha sembli una futanari (metafòricament) amb una fortíssima erecció.

Es mengen l’Eriko, la noia que ha anat en contra de l’amor de la Kureha en procurar, per influència de la Mistuko, que sortís escollida entre les membres de la tempesta invisible com a alumna a eliminar. Per si no fos poc, reconeixen que són elles les que es van menjar la Katyusha, personatge que ha aparegut molt poc i del que no sabem per què va ser escollit per a tal fi.


4) Kureha:

Tot i que la Sumika està morta, sembla ben bé viva, de tan bé que ens la mostren els records de la Kureha.
La Kureha parla d’oblidar el propi amor i fer-se invisible. Vol dir potser que llavors ja no seria víctima de la tempesta invisible sinó que en formaria part? La pròpia Eriko diu que les membres de la tempesta invisible han de ser “invisibles”.

Em sembla bastant exagerat que tant ella com la Sumika arrisquin les pròpies vides per a salvar unes quantes flors (i els pares de la Sumika no li impedeixen que hi vagi? Ella també és òrfena?). I més quan no només hi ha un fort temporal, sinó també risc de topar-se amb óssos. D’altra banda, com és que la Kureha i la Sumika porten el mateix impermeable? No hi ha més models disponibles en aquest món? Se'l van comprar juntes?

En aquest capítol m’he fixat en la lluna de la capsa de música on surten retratades la Kureha i la Reia. Lluna en japonès és “tsuki” i el congnom d’ambdues és “Tsubaki”. La primera i la darrera síl·laba coincideixen de les dues paraules coincideixen. Casualitat?

La Kureha finalment encerta una óssa... però gràcies, a la vegada, a dues altres ósses.


5) Eriko:

A més del que ja he comentat, diu “qui no es tenyeix del nostre color és un maldecap” a la vegada que tenim en primer pla l’alumna rebel, que no duu l’armilla de l’uniforme, porta el coll cap amunt i ostenta una corbata taronja. Cada cop em té més intrigada, aquest personatge.

Com és que les alumnes, suposadament humanes, escullen qui ha de ser la propera víctima dels óssos? Per què hi ha ósses que respecten les ordres de la tempesta invisible?


6) Altres:

a) Història: Per què, en un món paral·lel, diferent al nostre, ens parlen del Papa Urbà II i la Primera Croada? I no només això, sinó que entra per a examen! Serà que ens volen deixar clar que no es tracta d’un món diferent, sinó d’un de futurista que recull la nostra història? Per què estudien història europea? (Per aquí al batxillerat només s’ensenya història del propi país... fatalment explicada.) On s’ambienta l’acció?

b) Policia: els de la bòfia són uns inútils. Li posen acordonen el jardí dels lliris i... ja està? Podrien anar-lo vigilant i veure què s’hi cou!