divendres, 16 de gener de 2015

Anàlisi d'anime: Yuri Kuma Arashi, capítol 2


(Aquesta entrada és una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli el capítol de dalt a baix. Està fet pensant en aquells que ja l'han vist. ESPÒILERS arreu! Les imatges, com sempre, n’estan lliures.)



El segon capítol ha resultat d’allò més revelador. Ha mostrat coses que no m’esperava i d’altres que sí. Anem a veure-ho en profunditat:

I) Teories confirmades:

a) Les ósses es nodreixen de l’amor pur i el converteixen en una luxúria sense límits. La Mistuko ho deixa ben clar. Les noies que no estimen no tenen bon gust i no omplen.


II) Teories mig confirmades:

a) Sembla ser que, en efecte, van ser els óssos els que van acabar amb la vida de la mare de la Kureha. Això era quelcom que es podia deduir del primer capítol, però a mi em va passar per alt i ho he hagut de veure a través d’imatges comparatives: resulta que la Ginko duu el penjoll de la mare de la Kureha! És a dir que no van ser uns óssos qualsevol, sinó la família de la Ginko (i ella hauria heretat el complement o se l’haurien regalat) o ella mateixa (i exhibeix la joia com a trofeu). De tota manera, i com que no s’afirma rotundament, ho poso aquí i no a l’apartat anterior. Imagino que la possible relació entre la Ginko i la mare de la Kureha tindrà alguna cosa a veure amb què aquesta óssa senti una especial atracció envers la caçadora.

b) A més de la Ginko i la Lulu, hi ha altres alumnes infiltrades com a ósses infiltrades entre les alumnes! Simplement, em vaig equivocar d’alumna. O no, qui sap, que de la “rebel” encara no tenim informació, pràcticament... però no té complements al cabell, així que és improbable que sigui óssa, si no té un element distintiu per a la seva forma veritable. En sortir en el cartell d’aquesta entrada imagino que tindrà algun paper, ni que sigui petitó. En fi, que la muralla de l’extinció és un decorat inútil.


III) Teories rebutjades:

a) Les ósses-vampir. La Sumika és morta. La Mitsuko se la va cruspir sencera.

b) El títol de cada capítol NO és una frase recurrent en cada capítol, respectivament.


IV) Informacions reafirmades:

a) Ara ja no hi ha cap dubte: la Sumika és morta.



Un cop contrastades les teories i informacions, procedeixo a fer una anàlisi similar a la de la setmana passada:


1) Sumika:

És morta, no hi ha volta de full.

A la seva cerimònia de comiat, com a decorat hi ha uns ocells que en un moment determinat convergeixen en lliris. Els lliris podrien interpretar-se com ella en vida i els ocells podrien ser un símbol de l’ànima, que va cap al cel.

La tutora “enterra” la seva foto en una mena de “calaixos-nínxol”, disposats en un gran rectangle dividit tres triangles (o un triangle i dos mitjos triangles... em remeto a l'anàlisi del primer capítol pel que fa a aquestes formes geomètriques). L’hi posa més o menys al mig del conjunt.

Es parla d’una altra alumna desapareguda (la que s’estaven menjant la Ginko i la Lulu al final de l’anterior capítol), però no sembla importar-li gaire a ningú (com a individu, no la seva desaparició).

El floriment de l’amor entre ella i la Kureha el compara amb el floriment dels lliris.


2) Kureha:

A diferència de l’anterior capítol, no encerta amb les bales a les figures dels óssos. Tampoc encerta a la Konomi, però aquest és un punt en comú.

Veiem aquí com la Kureha passa per les diferents fases del dol (lleugerament solapades): negació (no accepta la mort de la Sumika), ira (dispara amb ràbia a les figures dels óssos), negociació (amb l’ajut de la Mitsuko), dolor (quan pateix en somnis) i acceptació (quan plora en somnis).

Casa seva és alguna cosa així com el paradís del rosa. Rosa amunt, rosa avall, rosa a l’esquerra, rosa a la dreta. Rosa, rosa, rosa! Està clar que vol dir alguna cosa, però ni idea de què. Tindrà res a veure amb la Ginko?


A més de la casa del rosa, la casa de la Kureha és la casa de les camèlies. Les camèlies són família de la planta del té (ho comento perquè en prepara) i diria que floreixen a l’hivern, com els ametllers. A més, resulta que el seu cognom (“Tsubaki”) significa camèlia. Florirà també la Kureha en hivern? Es tornarà a enamorar d’algú en plena depressió, just després d'haver perdut la seva estimada?

A més de tot el rosa, a casa seva hi ha una estatueta curiosa: una carpa menjant-se un ós (i no al revés). Imagino que deu ser una analogia: ella no acabarà devorada per cap ós, sinó que en tot cas, serà ella qui els devori (és a dir, se’ls carregui... i potser se’ls mengi de veritat i tot, total, altrament seria malgastar carn). Els óssos als quals dispara, d’altra banda, són óssos que mengen "carpes".

Diu que la flor de la seva mare era el lliri. En quin sentit?

El l’escena repetida de després del judici... què és el que busca ara la Kureha? Ja no és la Sumika, perquè ha quedat constatat que és morta. Potser cerca quelcom menys palpable... com venjança pura i dura.


3) Ginko:

Gràcies a la Konomi, veiem com una óssa pot estar enamorada d’algú a qui ella creu humana. Ara queda clar que la Ginko no està interessada en la Kureha per això, però si hem de fer cas a l’opening, podria ser que acabés desenvolupant aquesta mena de sentiments per ella. Espero que no acabin juntes. Ara per ara, no m’agraden gens com a parella. La Ginko dóna, a més, a entendre que el seu “amor” per la Kureha és igual que el de la Kureha per la Sumika? Quina barra que té!

Juntament amb la Lulu, bloqueja la sortida a la cerimònia de comiat de la Sumika.

Fa tota una declaració d’intencions: li agrada assaborir la tristesa de la gent (i més, quan aquesta tristesa és originada per bons sentiments).


4) Lulu:

Un dels personatges més esbojarrats. Li passa el nas per tota l’entrecuixa (TOTA, literalment) a la Ginko i aquesta ni s’immuta!

Es banya amb un aneguet de goma. Els ocells ho envaeixen tot.


5) Konomi:

El caçador caçat.

Ella estableix la relació entre la “tempesta invisible” i la Kureha. Estarà la Kureha maleïda des del dia en què les ósses es van menjar la seva mare? Què tindran a veure els remolins de fulles amb la tempesta invisible?

Just abans de revelar-se la seva vertadera identitat, se’ns mostra el seu caos interior per mitjà de les portes de les diferents classes que ella obra d’una revolada. Aquesta escena ens transporta inevitablement a la del primer capítol on la Kureha es posa a buscar la Sumika desesperadament en veure que aquesta marxa tota sola.


6) Mitsuko:

La gran revelació del capítol. Es fa la bona companya i model a seguir i resulta que és una traïdora! Però si és delegada... quant de temps deu portar infiltrada? Per què no ha atacat fins ara?

Em pregunto com es deu haver preparat el discurs de comiat de la Sumika. Estarà descrivint el que per a ella li fa venir una gana terrible? O ha fet servir termes neutres?

D’altra banda, aleshores qui havia tallat les flors? Ella o la Ginko i la Lulu?

I... ostres, ostres i reostres... llavors els havia dit a la Sumika i a la Kureha de quedar ben d’hora per a arreglar les flors per a parar-los una trampa!

Ara l’opening ja no sembla una cosa tan descabellada: la Mitsuko amaneix amb mel a la Kureha perquè se la vol menjar... però segons això la tutora també seria una óssa infiltrada! De tota manera, encaixaria a la perfecció. Fins ara, el cognom de totes les ósses comença per “Yuri” i resulta que la tutora es diu Yurika Hakonaka. Resulta que no és el cognom sinó el nom. Serà perquè és adulta o bé perquè té un rang especial?

Sembla que li afecta bastant això que la Ginko i la Lulu s’hagin infiltrat. És a dir, per a ella sembla quelcom difícil i improbable.

“Aquells que no s’adaptin al grup hauran de ser eliminats” diu, referint-se a la Kureha i la seva persistència en l’amor. Però a la vegada la Ginko i la Lulu deien que acabarien amb tots aquells que anessin en contra de l’amor... seria de l’amor de les ósses i no de l’amor humà, imagino. Sinó, en què quedem? Es volen carregar a tothom?

Gràcies a ella sabem que els óssos no tenen gaires miraments en matar-se entre ells. (O potser és que ella és una óssa psicopàtica.)


7) Altres:

a) A cada capítol, veig (o vull veure) més referències a Utena. Ja comencen a representar esbudellaments d’aquest altra sèrie, així que no les anomenaré. Bé, sí n’hi ha una que sí puc dir: el reaprofitament descarat de fotogrames.

b) Els óssos no es reconeixen entre ells si estan en forma humana.

c) Queda prou clar que els judicis són quelcom de caire metafísic. D’altra banda, no s’entén el primer judici. Si la Ginko i la Lulu encara no s’havien menjat ningú, per què no ho diuen? És que sempre necessiten autorització mentre que les altres ósses poden fer els que els roti? Per què a la Konomi, que és qui està al terrat, no la sotmeten a judici? A més què és això de què“Els óssos han de seguir el seu instint”. La Konomi no es vol menjar la Kureha per instint (no la desitja), sinó per gelosia. No ho sé, no ho entenc. Aquesta part dels capítols és fins ara la més confusa.


d) Si hi ha alumnes infiltrades que no s’han menjat ningú (o això sembla) en molt de temps, per què de sobte la Ginko i la Lulu necessiten menjar tant? I no, això de les “escales de gana” no em serveix. De què s’han alimentat la Mitsuko i la Konomi durant aquest temps?

e) Davant de la casa de la Kureha hi ha un senyal al carrer de perill d’óssos.

f) La trucada: el Love Sexy li torna a dir exactament el mateix a la Kureha. Només hi ha una óssa al terrat aquesta vegada, però, clar, a la llengua japonesa no tenen ni masculí ni femení ni singular ni plural. Això de cedir-li el cos als óssos i que el seu amor sigui reconegut només ho puc entendre d’una manera: que en cruspir-se-la, diguin que està molt deliciosa degut al gran amor que alberga. Quin gran tracte, eh?

h) Sembla que això de saber disparar no sigui una cosa estranya per a una adolescent. Serà que les ensenyen a l’escola?

i) Ningú abans de la Mitsuko es pregunta la relació entre les dues noves?

j) Fanservice: en aquest capítol tenim un especial de tirar-se sobre una altra persona i fer-li una lleu pressió amb la cama a l’entrecuix. A més, hi ha la repetició d’una de les escenes més polèmiques de l’anterior capítol, així com un nu bastant desproporcionat. També tenim un crit i un espasme orgàsmics, perquè no es digui que no hi ha varietat.