divendres, 9 de gener de 2015

Anàlisi d’anime: Yuri Kuma Arashi, capítol 1




(Aquesta entrada és una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli el capítol de dalt a baix. Està fet pensant en aquells que ja l'han vist. ESPÒILERS arreu! Les imatges, com sempre, n’estan lliures.)



(Nota aclaratòria: Aquesta és una interpretació totalment personal i, per tant, pot estar equivocada: puc haver vist coses on no les hi ha i haver perdut detalls transcendents. És quelcom totalment inevitable en aquesta mena d’anàlisi. Cadascú té la seva pròpia interpretació de la vida i els seus propis símbols. A més, com que és un anàlisi sense haver vist la resta de la sèrie no té tampoc una visió global de la mateixa.)

Benvinguts a l’anàlisi setmanal d’un dels animes d’aquesta temporada que més expectació ha creat.


1) Títol i subtítol de la sèrie i títol del capítol:

Líteralment, Yuri Kuma Arashi, es traduiria així: “Lliris/s Ós/sa/ssos/sses Tempesta”. El terme “tempesta” és mencionat diverses vegades al llarg del primer capítol i té una òbvia connotació de confrontació. Com ja veurem més endavant, podríem identificar com a “lliris” les alumnes de l’escola. És a dir, que tot plegat es pot entendre com “Confrotació/Guerra d'Estudiants contra Ósses”. Per a mantenir el nom el més fidel possible a les metàfores, queda com l’he deixat al títol de l’entrada [Actualització: havent vist més capítols, he de dir que la cosa no tenia gaire sentit, així que he deixat el títol original. La traducció del meu títol era: Tempesta de Lliris contra Ósses.].

Tal i com explico més avall, els lliris representen l’amor i les ósses, la luxúria. Aquesta és, doncs, la lluita principal: l’amor pur i entregat contra la luxúria desenfrenada*. Les lliris lluiten a favor, a més, de la llibertat sexual pròpia, mentre que les ósses són unes depredadores sexuals.

Pel que fa al subtítol, Love Bullet (“Bala d’Amor”), em sembla bastant més ambigu que el propi títol. D’una banda, si la Kureha (és a dir, aquella que porta l’arma de foc) pertany al bàndol dels lliris, està clar que lluitarà a favor de l’amor i es carregarà tot allò que hi vagi en contra (les ósses). D’altra banda, les pistoles han sigut un símbol fàl·lic durant dècades i el fet que una bala traspassi carn també podria considerar-se com una metàfora sexual. Serà que la Kureha té part d’óssa? Podria ser que fos mig humana i mig óssa; total si les que ho són 100% es poden convertir en humanes, tot és possible en aquest món. D’altra banda, simplement podria tractar-se d’una contrapartida a la violència de les ósses. A Utena, tots els combats es basaven en arrencar una rosa del pit de l’adversari amb una espasa; tinguessin les intencions que tinguessin.


El títol del capítol, “Mai hem de recular davant l’amor”, ha resultat ser una frase recurrent en el mateix. Ho serà en la resta de capítols o bé cada capítol tindrà el seu propi lema? Aquesta frase la diuen tant les d’un bàndol com les de l’altre. Per a les lliris, l’amor és amor en sentit literal. Per a les ósses, però, l’amor pot ser perfectament “amor a la carn”. Ja cap al final del capítol, les ósses afirmen que “no perdonarem aquells que destrueixin l’amor”. 

*No dic jo que l’amor pur i entregat sigui bo per si mateix i que la luxúria sigui dolenta per si mateixa. Per a amor pur em refereixo a amor com a estima, contingui sexe o no, però en el qual el que prima no és el sexe, sinó el sentiment amorós. Està clar que l’amor entregat ho ha de ser en certa mesura i sense anul·lar-te a tu mateix, així com també s’ha d’evitar l’amor obsessiu, el qual resulta nociu sobretot per a qui el rep, però també per a qui el rep. D’altra banda, en parlar de luxúria desenfrenada em refereixo a un desig sexual sense aturador que aplica la màxima de “la fi justifica els mitjans”; és a dir, d’aquells que si l’altra part no vol compartir jaç amb ells, apliquen la força i la coacció. Ras i curt, la violació.


2) La confrontació:

Les noies, els lliris, són el símbol de l’amor pur. Les ósses el que volen és carregar-se aquest amor i convertir-lo en luxúria.

Heus aquí alguns exemples (la resta es troben en la resta d’apartats):

a) Ja al principi, quan la Kureha i la Sumika es troben en un moment tan maco, pateixen una interrupció per la irrupció de les ósses.

b) La Lulu li demana a la Ginko que la mossegui per aquí i per allà si tanta gana té.

c) “No hauria hagut d’anar sola”, diu una de les companyes de classe en conèixer el destí de la malaurada Sumika. Hhhhmmmm això amb recorda bastant als comentaris que es fan de les víctimes de violació.

Les ósses a més, representen el caos: no volen complir les normes humanes i traspassen el mur (la qual cosa desequilibra l’ordre). Com a metàfora d’això, a més, les ósses no compleixen amb l’uniforme de l’escola, tot i que hi ha una alumna rebel que tampoc. Serà una tercera óssa, passarà de bàndol o simplement li agrada distingir-se de la resta?


3) Flors:

a) Algú cuidant de flors... i més tard una d’aquestes flors al pit d’una persona. A què em recorda això? A Utena! La gran diferència és que aquí les flors es troben en un espai lliure (si bé reduït), en comptes de en un hivernacle amb forma de gàbia. Tenint en compte que, a més, que els lliris ja fa una bona colla danys que simbolitzen el safisme per als japonesos* i que està més clar que l’aigua que la Kureha i la Sumika són parella, els lliris queden com a metàfora de l’amor sa i lliure entre les dues joves. Els lliris són, a més, metàfora d’elles mateixes, així com probablement també de la resta de companyes seves. Al cap i a la fi, l'uniforme de lescola és blanc (el color dels lliris que surten a la sèrie) i blau. No sé per quin motiu, al Japó i part de l'estranger s'associa el color blau amb el safisme. He vist que en diversos mangues relacionats amb aquesta temàtica tenen en el títol la paraula "blau" o quelcom que vulgui dur-nos a la ment aquest color.


b) La Sumika té un parell de flors petitones a les ulleres i un altre als cabells. Semblen estrelles, però en un primer pla es veu clarament que són flors. No sé si això voldrà dir res.

c) Les ósses es dediquen a tallar tots els lliris que tan curosament havien cuidat la Sumika i la Kureha i els deixen destrossats. Es tracta d’un missatge, una advertència. Les ósses s’interposaran en el seu amor (i en el de qualsevol que hi hagi entre les alumnes de l’escola). Tallar flors és també un símbol de “desflorar”, desvirgar. És a dir, que el que volen les osses és desvirgar les noies de l’escola fent servir la força (ja que han sigut tallades de manera matussera i sense demanar permís) per a acte seguit matar-les. És a dir, metafòricament, menjar-se-les**.

d) La dolça Sumika, en veure la destrossa de les flors, s’encara a l’amenaça i es nega a perdre l’amor. Vol restaurar tan aviat com sigui possible el jardinet.

e) “La tempesta invisible primer comença destruint allò que és més bell”, estableix la Kureha, referint-se als lliris destrossats. L’amor és invisible i segons molts, és la cosa més bonica que hi ha.

f) En fer-se a la idea la Kureha que la Sumika és morta, li cau una llàgrima a la vegada que veiem com cau un lliri. L’amor de la Sumika és mort, perquè ella és morta.


g) A l’escena just després del judici, la Kureha és víctima de les ósses. La despullen i la cobreixen de roses roges (un símbol que sempre ho ha sigut de l’amor apassionat, que a la vegada molts cops ha estat sinònim de sexe desenfrenat). La Kureha, però, s’hi resisteix i expulsa un lliri denmig del seu pit, lloc molt proper al cor, òrgan que per antonomàsia que simbolitza l’amor. Aquest lliri, doncs, representa el seu amor per la Sumika (“On és el que busco?” = “On està la Sumika, el meu amor?”), d’una blancor (puresa) descarada enmig d’aquest mar de roses d’un carmesí intens (sang, sexe, pèrdua de la virginitat). Les ósses, al seu torn, no es donen per vençudes i cobreixen el lliri de mel (que, juntament amb la carn humana, els fa perdre els sentits) i el llepen de manera sensual, per tal que la Kureha sucumbeixi al desig. Es miri com es miri això és una violació. La Kureha és posada com a centre d’un encontre sexual on no vol participar i a sobre on les violadores són les principals sospitoses d’haver violat i matat la seva estimada. És a dir, la pobre Kureha ho passa fatal i l’escena ens la presenten com una cosa plaent i agradable. Ecs! És repugnant.

f) Causa-efecte: les ósses tornen a destrossar les flors (tot i que en cap moment se’ns mostra que algú les hagués arreglades) i just aleshores veiem com hi ha una altra víctima.

*L’etimologia del concepte “yuri” (“lliri”, en japonès) ve de què la revista Barazoku (la primera revista en què s’edità bara), publicava una columna d’opinió titulada Yurizoku no Heya (literalment, La Cambra de la Tribu del Lliri) on es publicaven les cartes de lectores femenines. No totes elles eren safistes, però sí una xifra prou important.

**Recordem que la metàfora de “menjar = sexe forçat” no és nova, precisament. I més si ens referim al fet de menjar jovenetes per part de bèsties salvatges, les quals es mouen per instint (“Som óssos. Els óssos mengen humans.”). Al conte de La Caputxeta Vermella em remeto.


4) Números i polígons:

He llegit del @yestenet que “The human stuff is dominated by rectangles/fours, while the bear stuff is hexagons/sixes” (traducció: “Les coses dels humans estan dominades per rectangles/quatres, mentre que les coses dels ossos ho estan per hexàgons/sisos). Si hi parem atenció, veiem que sí: els megàfons i els rètols d’avís són dels humans i la muralla de l’extinció, la plataforma de sobre del terrat triangular des d’on les osses espien les noies i la trucada estan relacionats amb els ossos. L’hexàgon queda prou clar d’on ve: dels ruscos. Els óssos tenen la fama de ser uns golafres de la mel i tant en l’opening i l'ending com dins del capítol hi ha mel amanint el “menjar” de les ósses protagonistes. Per què s’assigna el quatre als humans? Si tenim en compte que en la cultura japonesa se l’associa a la mala sort i a la mort per una de les seves pronunciacions, ja ens estan rebentant un dels possibles finals: l’extinció de la humanitat. A més, just en veure les flors tallades, una Kureha que narra des del futur ens fa un avançament: que allò era l’inici de la tempesta invisible que ho destruiria tot i les desgastaria fins al punt de desaparèixer. I ja sabem que el més similar a desaparèixer per a qualsevol ésser viu és la mort.


El terrat dels desafiaments (claríssima referència a Utena, juntament amb les escales), és, per contra, un triangle. El triangle és una figura que pot ser disputada entre els ostentadors de rectangles i els d’hexàgons: els triangles són sempre mig rectangle (o mig quadrat), però a la vegada ostenten la meitat de costats que els hexàgons. És a dir, d’alguna manera podríem dir que metafòricament es troben subordinats a ambdues figures i, per tant, no n’obeeixen a cap i són un lloc neutre a la vegada que de pretesa conquesta. Si tenim en compte que tot l’edifici de l’escola es troba sota d’aquest triangle i que a sobre l’escola es diu “Arashioka”, podem deduir que la “tempesta” a què fa referència el títol tindrà lloc (de fet, ja ha comentat a tenir-lo) en aquest centre acadèmic. L’escola Arashioka serà, doncs, el territori que les ósses procuraran conquerir i les lliris hauran de protegir deixant-s’hi la pell.


5) “Extinció”:

Es parla de la muralla de l’extinció i del tribunal de l’extinció. Per tant, sembla que es fa referència a l’extinció o dels óssos o dels humans. És aquesta una extinció radical o parcial (extinció dels óssos en la banda humana i viceversa)? Si només tinguéssim en compte la muralla de l’extinció, podria ser. Però hi ha també el tribunal de l’extinció, que, pel que sembla, és “El tribunal dels óssos que regula l’extinció dels humans”. Per molt que es digui que tant humans com óssos reben el mateix tractament, tant el fiscal com l’advocat defensor com el jutge són óssos, així que d'imparcialitat, ben poca. De fet, m’estranya que el fiscal arribi a defensar les vides humanes.

També es pot interpretar que si els óssos traspassen la muralla, els humans quedaran extingits.


6) Altres:

a) Fanservice sense mugrons: Hi ha un fanservice descarat, tant a l’opening com al llarg del capítol, nus inclosos, però ai, no hi posem mugrons, no sigui cas que algú s’enrojoli. No fotis, apa! Hi ha amenaces, violacions i assassinats i posar mugrons fa cosa.

b) “Amigues”: La professora parla de les amigues de l’acadèmia.  A la vegada, les ósses diuen que volen fer-se “amigues” dels humans. D’altra banda, en tot el capítol no apareix ni un sol home humà. És això un homenatge a les obres de Class S (obres que transcorrien en móns enterament femenins i que influïren de manera contundent el yuri)? N’és una deconstrucció?

c) Amagar-se de què? No sembla aquest un món en contra de l’homosexualitat femenina, així que de què s’han d’amagar la Kureha i la Sumika? Potser per què la gent del mateix centre no pot mantenir aquesta mena de relacions? Potser per què són “massa joves” per a tenir parella?

d) Construcció: de fons no es veuen que grues i més grues. No sé si totes són dedicades al mur o no.

e) El desafiament: m’ha fet gràcia que fos per mòbil. Us imagineu la sèrie d’Utena amb mòbils? A mi em costa.

f) Ocells: un altre aspecte en el qual he caigut gràcies al @yestenet. De manera discreta, són un element recurrent. A més, els de l’escala canvien de sentit. Què simbolitzaran?

g) Flors de lis: un motiu que també s'ha anat repetint al llarg de l'opening i del capítol.

h) El somni: detesto aquest recurs amb tot el cor. Ara no sabem fins a quin punt és real tot el que ha experimentat la Kureha des que ha pujat al terrat o, fins i tot, abans. Patirà al·lucinacions? I si la trucada no ha sigut tal? Què ha passat, realment? Argh!
i) “No perdonaré els óssos.” Vol dir això que ja els detestava per motius personals abans? Van menjar-se els óssos la seva mare?

j) Els tres óssos: Hi ha tres óssos de fusta quan la Kureha practica amb la seva arma i són tres óssos també els del tribunal. Serà una referència al conte de Rínxols d’Or?




7) Coses que no sé per on agafar:

a) El judici: per què s'ha de celebrar i per què precisament amb la Kureha?

b) “Si cedeixes el teu cos a les ósses, el teu amor serà reconegut.” Vol dir que li demana que s’intercanviï amb la Sumika? Si la Sumika és morta, és possible aquest canvi? Serà que la Sumika no és morta sinó que, per exemple, s’ha convertit en óssa? Llavors, aquestes ósses serien una mena d’ósses-vampir, no?

c) “El vostre yuri queda reconegut”. Vaja, que les ósses tenen llicència per a posar-se les botes, però no deixa de ser una expressió bastant rarota.


8) Opening:

L’he deixat per al final perquè em sembla horriblement confús. Moltes escenes inconexes i diversos comportaments dels personatges que no encaixen amb llurs personalitats (com a mínim, pel que fa al primer capítol).

Tenim primer la Ginko caminant i tot just la Lulu se li afegeix seguint-la [serà això metàfora de “l’amor” no (del tot) correspost de la Lulu envers la Ginko?], amb de la muralla de l’extinció de fons. Acte seguit, se’ns mostra la Kureha fent el mateix, però amb un bosc de fons. De sobte, la Kureha mira cap enrere. Llavors les tres, de manera separada i sense que se’ls vegi la cara, corren per sobre un fons comú amb estampat d’ocells. A la vegada, cadascuna té el seu propi fons. En els de les ósses hi ha petjades d’ós i en el de la Kureha, motius florals.

Acte seguit, la delegada i la tutora aboquen mel sobre el que per deducció hauria de ser el cos de la Kureha, però si això fos així... on són els cabells? A més, per què la delegada, que en teoria veiem que és aliada de la Kureha, fa això? En fi, després d’això la Ginko i la Lulu li mosseguen els peus a la Kureha, ella s’estremeix i es desperta sortint de la banyera (!!!)

La Ginko i la Lulu fan bufonades en la seva forma original i es dirigeixen cap a la caçadora, la Kureha.


Apareix de nit el jardinet de lliris enmig d’una pluja d’estels. Amb un fons de lliris, una peülla d’ós i una mà humana es troben. Llavors, s’obre una porta, en surt un fum rosa i veiem les ósses sobre una plataforma que flota en el cel. Unes ales al fons resplendeixen.

Aleshores, enmig d’un orgasme, la Ginko i la Lulu es transformen en magical girls. La Ginko es despulla i s’uneix a una Kureha nua, que la rep amb els braços oberts (la qual cosa va totalment en contra del capítol que hem vist... què et passa, Kureha?). Ballen per l’aire, nues, i comparteixen un quasi-petó (Kureha! I la Sumika? I la teva ràbia pels óssos?)

La pantalla es divideix en dos: petals de lliri a l’esquerra, pètals vermells (no semblen de rosa) a la dreta. La Sumika resa rere ells, nua també, i mira cap al cel. Encara conserva les ulleres... representarà això el moment abans que se la cruspeixin o no té res a veure?

Entre molts lliris que floten, la Kureha i la Ginko es donen l’esquena al terrat dels reptes. Cau aleshores un estel fugaç i tot es torna blanc.

Altre cop, la Kureha i la Ginko nues es fan moixaines. La Ginko li fa un petó a la galta a la Lulu, també nua. La Kureha tanca el cercle amb una carícia a la Lulu. Llavors veiem les tres despullades formant un triangle sobre un fons de teles vermelles. La càmera baixa, segueixen nues i es donen la mà, sense que se’ls vegi res més enllà del bust. Fi. El dia que sàpiga què diu la lletra, ja la comentaré. El mateix va per l'ending, el qual, visualment, consisteix en una imatge de pacífica armonia entre la Kureha, la Ginko i la Lulu.

Sense haver vist més capítols no em puc posicionar sobre si l’opening és munt de fanservice sense sentit o no. I bé... al cap i a la fi, hi ha fanservice gratuït fins i tot en alguns dels dissenys oficials de l'anime...