diumenge, 2 d’agost de 2015

Glauc





Títol original: Glaucos
Autor: Akio Tanaka
Revista: Weekly Morning
Editorial: Kodansha
Anys: 2003-2005
Demografia japonesa: Seinen
Gèneres: Esports, competitivitat, drama
Nombre de volums: 4
Edicions fora del Japó: França (Glaucos) i Itàlia (Glaucos).

M’agrada anar provant mangues que tracten temàtiques diverses. És per això que quan vaig veure les portades d’aquest, m’hi vaig llançar. Creia que tocaria el tema de gent que busseja per afició. No podia estar més equivocada. Tracta sobre “l’esport” més monòton del món: l’apnea.
Aquest còmic comença de manera bastant tòpica: un instructor d’apnea es topa per pura casualitat amb un noi jove que pot aguantar molt bé la respiració sota l’aigua i el convenç per a entrenar-lo i competir professionalment. Per acabar de rematar els clixés, s’hi inclou una profecia.

L’apnea és quelcom que genera molt poca tensió. Conseqüentment, l’autor decideix, en comptes de desenvolupar millor els personatges, basar aquesta obra en una obsessió per a batre rècords. Acaba resultant pesadet. I mira que només són 4 volums.

Per si tot això no fos poc, l’obra resulta molt masclista amb el seu sol personatge femení, que sembla existir únicament de manera subordinada als homes, sense anhels i desitjos propis i reals. Patètic.

Al principi semblava que es tractaria duna obra mínimament memorable.

De la narració no recordo gran cosa, que ja fa vers un any i mig que ja el vaig llegir. Imagino que si no em ve res de rellevant al cap és perquè devia ser prou fluïda. D’altra banda, el dibuix, sense ser cap meravella visual, és prou detallat i expressa bastant bé el contingut del guió.

Com a curiositat, val a dir que l’autor és el mateix que el dibuixant de Gall de Baralla (Shamo o més coneguda per aquí com Shamo, Gallo de Pelea).

El títol té el seu originen en la mitologia grega. Glauc/os és el nom d’un dels fills de Posidó.

Ho recomano? Gens ni mica. És un manga avorrit i descaradament masclista. En avançar, la cosa es va fent pitjor perquè l’únic bo que pot tenir (la “novetat”) es va perdent a passos agegantats.

Nota global: 3/10