Títol original: Kabocha to
Mayonnaise (南瓜とマヨネーズ)
Autora: Kiriko Nananan
Revista: Cutie Comic
Editorial: Takarajimasha (revista
i edició original, del 1999) i Shodensha (reedició del 2004)
Anys: 1998*-1999
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Dia a dia, drama, romanç
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Everyday)
Amb el seu manga Blau (Blue), publicat per aquí, la Kiriko Nananan em va colpir i em va
enamorar. I és que no sempre és troba un “yuri” carregat de tanta sensibilitat
(i menys en aquest país). Així doncs,
tan bon punt en vaig tenir l’oportunitat, vaig llegir la seva altra obra
publicada per aquí: Amor Dolorós (Itaitashii Love, més conegut per aquí
com El Amor Duele, un títol bastant
desafortunat). Aquest ja no em va agradar tant. Els volums d’històries curtes
ja ho solen tenir.
La Kiriko Nananan
és una autora amb una curta trajectòria: el seu primer volum fou publicat el
1993 i el seu darrer, el 2007. No sé si ha deixat la professió de mangaka ni
per quins motius. Se la coneix per ser una autora més o menys de caire
alternatiu (alguns dels seus treballs es van publicar a la Garo) i de gran sensibilitat que es dirigeix especialment al públic
femení. A més, va encarnar un personatge a l’adaptació cinematogràfica de la
seva obra Pastissets de Maduixa (Strawberry Shortcakes).
Mentre que aquí no
funcionà l’obra de la Nananan, sembla que a França és molt estimada, amb moltes
de les seves obres publicades i una exposició de la seva obra el 2009 a la fira
del còmic d’Angulema.
Així doncs, em vaig
fer amb Carbasses i Maionesa, que en
francès té un títol tan insípid que fa venir nonetes i a sobre està en anglès: Everyday (Cada dia). En tractar-se d’una obra que tracta el dia a dia d’una
parella prototípica i que ja fa més d’un any que la vaig llegir no en recordo gran cosa,
però sí sé que em va agradar. Tot i ser bastant anodina, té tota la
sensibilitat de la Nananan concentrada i sap transmetre moltíssims sentiments.
Aquest còmic és un magnífic exemple que no només importa què expliques, sinó
com. I en el “com” s’hi llueix. Les relacions de parella, les amistats, els
primers anys de joventut lluny dels pares, la feina... tot sense idealismes i amanit
amb un toc d’agror i un altre d’esperança.
El dibuix és el
típic de la Nananan: fotos calcades amb pressa per als objectes i els fons i
personatges que es diferencien pels cabells. És a dir, res de l’altre món (molt expressiu, això sí). Però,
ai, la narració. Aquí la clava en cada remaleïda pàgina. I és aquesta la màgia
de la Nananan.
Al final de l’edició
francesa, hi ha una petita biografia de l’autora.
Ho recomano? Sí, si
és que t’interessa veure com transcorre el dia a dia d’una jove que procura
mantenir-se ferma malgrat totes les decepcions de la vida adulta. Molt sensible
i amb molt de gust. No enamora, però és una obra d’allò més catàrtica. D’altra
banda, si no t’agraden les obres sobre vides ordinàries, fuig-ne.
Nota global: 8/10
*L’edició francesa posa que aquest manga es
publicà del 1988 al 1999 a la
Cutie Comic. Per començar, crida l’atenció que per a un volum únic es trigués
tant. Definitivament, però, crec que es tracta d’un error, ja que la Cutie Comic es
començà a publicar el 1998.
