dijous, 15 de desembre de 2016

Carbasses i Maionesa





Títol original: Kabocha to Mayonnaise (南瓜とマヨネーズ)
Autora: Kiriko Nananan
Revista: Cutie Comic
Editorial: Takarajimasha (revista i edició original, del 1999) i Shodensha (reedició del 2004)
Anys: 1998*-1999
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Dia a dia, drama, romanç
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Everyday)

Amb el seu manga Blau (Blue), publicat per aquí, la Kiriko Nananan em va colpir i em va enamorar. I és que no sempre és troba un “yuri” carregat de tanta sensibilitat (i menys en aquest país).  Així doncs, tan bon punt en vaig tenir l’oportunitat, vaig llegir la seva altra obra publicada per aquí: Amor Dolorós (Itaitashii Love, més conegut per aquí com El Amor Duele, un títol bastant desafortunat). Aquest ja no em va agradar tant. Els volums d’històries curtes ja ho solen tenir.

La Kiriko Nananan és una autora amb una curta trajectòria: el seu primer volum fou publicat el 1993 i el seu darrer, el 2007. No sé si ha deixat la professió de mangaka ni per quins motius. Se la coneix per ser una autora més o menys de caire alternatiu (alguns dels seus treballs es van publicar a la Garo) i de gran sensibilitat que es dirigeix especialment al públic femení. A més, va encarnar un personatge a l’adaptació cinematogràfica de la seva obra Pastissets de Maduixa (Strawberry Shortcakes).

Mentre que aquí no funcionà l’obra de la Nananan, sembla que a França és molt estimada, amb moltes de les seves obres publicades i una exposició de la seva obra el 2009 a la fira del còmic d’Angulema.


Així doncs, em vaig fer amb Carbasses i Maionesa, que en francès té un títol tan insípid que fa venir nonetes i a sobre està en anglès: Everyday (Cada dia). En tractar-se d’una obra que tracta el dia a dia d’una parella prototípica i que ja fa més d’un any que la vaig llegir no en recordo gran cosa, però sí sé que em va agradar. Tot i ser bastant anodina, té tota la sensibilitat de la Nananan concentrada i sap transmetre moltíssims sentiments. Aquest còmic és un magnífic exemple que no només importa què expliques, sinó com. I en el “com” s’hi llueix. Les relacions de parella, les amistats, els primers anys de joventut lluny dels pares, la feina... tot sense idealismes i amanit amb un toc d’agror i un altre d’esperança.

El dibuix és el típic de la Nananan: fotos calcades amb pressa per als objectes i els fons i personatges que es diferencien pels cabells. És a dir, res de l’altre món (molt expressiu, això sí). Però, ai, la narració. Aquí la clava en cada remaleïda pàgina. I és aquesta la màgia de la Nananan.

Al final de l’edició francesa, hi ha una petita biografia de l’autora.

Ho recomano? Sí, si és que t’interessa veure com transcorre el dia a dia d’una jove que procura mantenir-se ferma malgrat totes les decepcions de la vida adulta. Molt sensible i amb molt de gust. No enamora, però és una obra d’allò més catàrtica. D’altra banda, si no t’agraden les obres sobre vides ordinàries, fuig-ne.

Nota global: 8/10

*L’edició francesa posa que aquest manga es publicà del 1988 al 1999 a la Cutie Comic. Per començar, crida l’atenció que per a un volum únic es trigués tant. Definitivament, però, crec que es tracta d’un error, ja que la Cutie Comic es començà a publicar el 1998.