diumenge, 25 de desembre de 2016

Sobre quelcom de La Llegenda de Korra



(Aquesta entrada és una anàlisi i pot tenir ESPÒILERS d’Avatar: L’Últim Mestre de l’Aire, La Llegenda de Korra i Utena.)

I aquest quelcom és la relació amorosa entre la Korra i l’Asami. M’encanta la idea*, però la trobo pèssimament executada. També em fa gràcia que als Estats Units hi hagués aquesta grandíssima ovació al 2014 quan al Japó ja es va fer el mateix als noranta, però molt millor: amb l’Utena i la Himemiya. Entre elles es nota una certa tensió romàntica i a l’opening, amb aquestes mirades, queda claríssim. Amb la Korra i l’Asami, no. Tenim una mirada profunda al final i unes pistes massa etèries.

Que sí, que hi ha qui defensa que entre la Korra i l’Asami hi ha molta passió madurada entre els diferents capítols de les temporades tercera i quarta... però em resulten tots motius molt febles. Analitzem-los:

  • Quan l’Asami li diu a la Korra que li queda bé el seu nou pentinat, la Korra es posa vermella. Hola??? La Korra porta moltíssim temps sense socialitzar (aïllada del món i amb ferides físiques i psicològiques enormes) i és perfectament lògic que mostri aquests elevats nivells de timidesa. Si la reacció de la Korra hagués sigut més exagerada, sí que em semblaria quelcom més romàntic, però és que és tot just una espurna.
  • És que la Korra només li enviava cartes a l’Asami. I quines eren les alternatives? Un paio inconstant que li va fer molt de mal i el Senyor Alleujament Còmic (i que arriba a forçar un petó amb llengua en una companya de feina). És evident que l’única amistat realment de fiar que té la Korra és l’Asami. I precisament per això és lògic que, en termes d’amistat, sigui a l’única persona a qui s’obre una mica.
  • L’Asami li diu a la Korra que sàpiga que la tindrà al seu costat quan la necessiti, per qualsevol cosa (quan la Korra està destrossada). De nou: quantes amistats s’han promès això? Milers, milions.
  • L’Asami li confessa a la Korra que no hauria pogut soportar perdre-la a ella i al seu pare el mateix dia. Això encara ho passaria... de no ser perquè ocorre al darrer episodi, just abans de la mirada apassionada. No hi ha maduració, aquí. Només corre-cuita a última hora amb un parell de coses que donen a entendre sentiments romàntics entre les dues dones, però res en clar. 
  • La mirada apassionada del darrer moment emmiralla el petó del final entre la Katara i l’Aang de la sèrie original. Emmirallarà tot el que vulguis, però si no recordes el final de la sèrie original o no l’has vista o no fas l’associació, què? Massa vacu.

(I ara no en recordo més i buscant ràpid no sé trobar-ne cap llista.)

Un cop desmuntats aquests arguments, compareu la tensió romàntica que hi ha entre la Korra i el Mako a la primera temporada i la que suposadament hi ha entre la Korra i l’Asami a les temporades tercera i quarta. En el primer cas és més que evident; en el segon has de gratar i agafar moments molt concrets. No és només perquè no hi hagi ni confessió ni petó; a altres històries d’amor entre persones del mateix gènere tampoc n’hi ha i es percep sobradament la tensió romàntica i/o sexual.

I es nota molt que en un principi l’Asami estava dissenyada per ser “la noia atractiva malvada que sedueix l’heroi i l’aparta temporalment amb les seves males arts de l’heroïna”. També que tant ella com la Korra estaven dissenyades per ser heterosexuals i que va ser després se’ls va ocórrer als creadors la gran idea d’emparellar-les (llàstima que no fos quelcom que es plantegessin des del principi). Això es recolza, entre altres, en què canta una barbaritat que originalment només tenien pensada la primera temporada, ja que aquesta és molt rodona i la segona, un horrible pegot (per sort, a la tercera la cosa millora). I jo què sé: ja que és un món amb una heteronorma de ca l’ample, si alguna de les dues s’hagués replantejat la seva sexualitat hauria pogut quedar més realista... però clar, això Nickelodeon no ho hauria permès.

En resum: com a representació de dones bisexuals, la Korra i l’Asami fan molta pena. I jo no la comptaria com a tal. Llur relació només s’oficialitza al darrer capítol i sense deixar-ho clar... i cap de les dues ha sentit atracció per cap altra dona. Em sap molt de greu, però és així.

*De fet, va ser el motiu principal pel qual em vaig posar amb aquesta sèrie. Prioritats. I n’espero amb candeletes els còmics, on suposadament la relació romàntica serà palpable. (Així que no em vingueu amb merdes de què argumento en contra de la parella perquè no m’agrada.)