dimarts, 27 de març del 2018

Les dones trans són dones


Em temo que ahir hi va haver molta gent que no va entendre res amb l’enrenou que hi va haver pel que fa a All about J (Asumiko Nakamura). Aquest espectacle no es va muntar perquè MW s’hagués equivocat de demografia. És molt més profund que això.

Quan s’ha catalogat un shōjo de shōnen o viceversa no he anat mai a l’editorial a exigir-li res. M’he queixat pel meu compte, ho he comentat amb altra gent i poc més.

Però el problema de fons aquí és un altre. És donar-li tractament d’home a una dona. Primer catalogant l’obra com a BL i després tractant-la en masculí al resum oficial. Hi haurà qui digui que és ficció i que no importa. Tinc demostradíssim que la ficció ens influeix una barbaritat, així que això de què la ficció és neutra i pura és una argúcia més que una altra cosa.

A més, no és una dona cis qualsevulla, no. És una dona trans. És a dir, pertany a un col·lectiu que té especials dificultats per dur una vida mitjanament digna degut a tota la violència, el rebuig i la discriminació que rep.

Amb el seu capteniment, l’editorial està donant a entendre que les dones trans no són dones sinó homes. És una ideologia que resulta fatal per a les dones trans. Tant pel que fa a llur autoconcepte com pel que fa a llur concepció social, la qual cosa desencadena en una enorme violència.

Posaré un exemple molt clar: si La Ventana de Orfeo (Riyoko Ikeda) s’hagués catalogat com a BL, molta gent hauria posat el crit al cel (amb tota la raó del món), perquè està protagonitzat per una noia (cis). Però, d’altra banda, compleix amb diversos dels arguments que va donar l’editorial per catalogar All about J com a BL:

  • Diversos nois se senten atrets per una noia pensant-se que és un noi. 
  • Té un aire molt BL: un institut masculí de nom Sankt Sebastian i amb una (o més?) pintura del sant “agonitzant” tot ple de fletxes.

    • Hi ha alguna coseta romàntico-sexual de manera secundària entre nois: com a mínim un petó i en una escena el Klaus se li insinua a l’Isaac mig de broma.

    Aquí la clau radica en la percepció transfòbica que tenim de la realitat. Tothom té claríssim que la Julius és una dona. I això és perquè és cis. En canvi, la gent es resisteix a acceptar la J com a dona perquè s’escapa de la definició de dona que ens han anat imposant des d’abans que tinguéssim ús de raó. Però el cert és que ambdues són dones que, degut a la merda de societat, han de fer-se passar per homes.

    I no em vingueu amb què és una beneiteria. Les dones trans no arriben ni tan sols a la meitat de l’esperança de vida de les cis. La transfòbia (i, més concretament, la transmisogínia) no és cap beneiteria. És quelcom que resulta fatal per a qui en pateix.