Què són els furokus?
Els furokus no són res més que els regalets que acompanyen les revistes de
manga per atreure la clientela. Sobretot consisteix en un fenomen de les revistes de shōjo
més populars.
Moltes vegades és l’element decisiu per comprar una revista o una altra o
un número o un altre d’una mateixa revista o simplement comprar una revista en
si en comptes de compartir una sola revista entre diverses nenes. Cal tenir
present que es tracta d’un producte destinat a un públic (menors d’edat) amb un
pressupost bastant limitat per a aquestes coses. I més des de mitjans-finals
dels noranta, època des de la qual cada cop s’ha tendit més a adquirir els
volums compiladors que interessen i no tant la revista on es publiquen
originalment les històries.
La majoria dels cops, els dibuixos que duen els furokus és art original i a
color. Per tant, no havent-hi prou amb elaborar el propi manga, les autores de
més èxit han també de dibuixar de manera habitual il·lustracions per a aquest
marxandatge exclusiu.
Originalment i durant moltes dècades, els furokus van ser de paper o de cartolina
per limitacions amb els serveis de distribució, però actualment hi ha furokus
que poden consistir en motxilles, per exemple.
Els furokus clàssics, de paper o cartolina, desprenen un munt d’originalitat
i frescor. Tot sovint, els havien de muntar les pròpies lectores. Heus aquí algunes
de les possibilitats:
-Baralles de cartes SENCERES. Cadascuna de les cartes amb una il·lustració
diferent.
-Nines de paper.
-Cases de nines.
-Estotjos.
-Calaixeres.
-Capses amb clau.
-Bosses.
-Cistelles.
-Postals i dipòsits de postals.
-Paper de carta.
-Minicòmics d’històries extres separats de la revista.
-Taulells.
Ribon no Furoku: Kawaii no Himitsu (りぼんのふろく「カワイイ」のひみつ)
El 2018 va sortir a la venda al Japó el llibre Furokus de la Ribon: El
secret de la cuquisitat (Ribon no Furoku: Kawaii no Himitsu) sobre
els furokus de la revista Ribon al llarg de la seva història, però
sobretot centrant-se en les dècades dels vuitanta i noranta. Per les fotos que he pogut veure per internet, dedueixo que és un catàleg d’una exposició temporal, amb cafeteria inclosa.
La il·lustració de la portada, senzilla però efectiva, està feta per l’Ai Yazawa. Es tracta d’una noia inspirada en la “mascota” de la Ribon i un
gat, tots dos interactuant amb furokus de cartolina. A la contraportada, hi ha
el gat dins d’una capsa. M’encanta aquest detall.
A destacar que els colors de la portada no són atzarosos, sinó que conformen les quatre barres de “la bandera” de la Ribon. Al llaç de la noia es troben ordenades. Més enllà de la il·lustració, també es poden veure endreçades al llom del llibre, en vertical.
Al plec interior de les sobrecovertes hi ha diferents anys indicats amb una
revista i un dels furokus que l’acompanyaven. Així, hi consten els anys
següents: 1956, 1966, 1976, 1984, 1992, 1997, 2003 i 2012.
A més, com no podia ser d’altra manera, el llibre incorpora la reedició de
dos furokus: un dipòsit de postals d’Aquesta nit, el cor em batega amb força
(Tokimeki Tonight, Koi Ikeno) del maig de 1984 i una nina d’El noi melmelada
(Marmalade Boy, Wataru Yoshizumi) del juliol de 1992.
A destacar que el llibre és a tot color i consta de 104 pàgines.
 |
| El gat de la contraportada. |
La informació s’estructura més o menys de la següent manera:
1. Introducció
2. Fitxes amb furokus de les següents autores clàssiques: Koi Ikeno, Aoi
Hiiragi, Momoko Sakura, Megumi Mizusawa, Wataru Yoshizumi, Ai Yazawa, Min
Ayahana, A-ko Mustsu, Yumiko Tabuchi, Hideko Tachikake, Mutsumi Hagiiwa, Fuyumi
Ogura, Keiko Honda, Miho Obana, Yue Takasuka, Ayumi Shiina, Maguro Fujita,
Mihona Fujii, Arina Tanemura i Yoko Maki. Molt extens, però així i tot hi trobo a faltar fitxa
per a la Yukari Ichijō, la qual té mèrits més que sobrats.
3. Un còmic de la Koi Ikeno sobre la seva experiència amb els furokus de la
Ribon.
4. Una taula rodona entre la Mizusawa, la Yazawa, la Yoshizumi i l’Obana.
5. Reportatge sobre l’elaboració de diversos furokus.
6. Portada i furokus de cadascuna de les revistes de l’any escolar que la Ribon
va assolir el seu màxim històric (una tirada de dos milions i mig d’exemplars):
des de l’abril del 1993 al març del 1994.
7. Agrupacions de diferents exemples de furokus de paper i cartolina segons
tipologia: bosses i complements, cors, material d’oficina, pòsits i diaris, paper
de carta i sobres, amb motius estacionals i cartes i jocs.
8. Els furokus d’avui en dia (des del 2003 en endavant) i que no són (només)
de cartolina o paper: discos, clauers, bolígrafs, bufandes, llibretes amb
espirals, carteres, motxilles, etc.
9. Entrevista sobre l’assoliment de la tirada dels dos milions i mig d’exemplars.
10. Instruccions per muntar els furokus reeditats.
Com que no sé gaire japonès, no he pogut llegir-ne el gruix, però trobo que
és un llibre molt complet i que tant per les imatges com per disposar d’un
registre d’algunes de les autores clàssiques més destacades de la Ribon (amb
el nom en romaji) ja val la pena.
