Títol original: Akame (赤目)
Autor: Sanpei Shirato
Revista: Presumiblement, cap. S’hauria editat directament en format tom per a llogar. No és una dada 100% confirmada, sinó que extrec d’indicis.
Editorial: Segons Baka-updates, Hibari Shobo (1961), Kodama Press (1966), Choubunsha (1975) i Shogakukan (1998)
Editorial: Segons Baka-updates, Hibari Shobo (1961), Kodama Press (1966), Choubunsha (1975) i Shogakukan (1998)
Any: 1961
Demografia japonesa: ??????
Gèneres: Crítica social, ficció (?) històrica, drama, religió
Nombre de volums: 2 (les
reedicions totes són de només un)
Edicions fora del Japó: Itàlia (Akame, The Red Eyes)
Batejat com Noboru
Okamoto, el Sanpei Shirato és un destacat autor dins del gekiga, així com el
cofundador de la mítica revista Garo. Començà només amb 15 anys amb el
kamishibai. Més tard, es va passar al manga.
D’ell, fins ara,
només n’havia llegit el poc que se n’havia publicat a Espanya. Bàsicament, un
arc argumental (L’illa de la Sugaru, Sugaru no Shima) d’un spin off (Història paral·lela del Kamui, Kamui Gaiden) de la seva obra més famosa (La
Llegenda del Kamui, Kamui-Den). Aquí es va publicar amb el títol de La Leyenda de Kamui, una auténtica historia ninja: La isla de Sugaru.
Sempre havia tingut ganes de llegir-ne alguna altra cosa i un volum únic és l’opció
més assequible.
En aquest manga es
tracta un dels temes preferits del Sanpei Shirato: les revoltes camperoles. No
per res fou tot un símbol de les protestes estudiantils japoneses dels anys 60
i 70. També s’hi retrata amb bastant profunditat la confrontació entre el poder
militar i el religiós.
El cas: un senyor
feudal és extremadament cruel amb la població. No només els cobra uns impostos desproporcionats
i explota els seus “protegits”, sinó que es diverteix matant-los i
torturant-los, tant físicament com psicològica. Un dèspota cruel i sense més
profunditat. Un dia, segresta una dona embarassada i li talla el ventre per
veure com es gesta la criatura. El cadàver de la dona és entregat al marit, el
qual decideix venjar-se, sigui com sigui. Encara que impliqui ser un hipòcrita
de merda. Que molt queixar-se de què el senyor feudal tracta els integrants del
poble com mers objectes, però el maridet fot el mateix. I a sobre, amb una dona
enneverada de per mig.
Pel que fa a l’ambientació
temporal de la història, tot plegat és un cacau. Al principi es donen unes dates
i al final, unes altres amb segles de diferència. Així no hi ha manera. A més,
com que es tracta d’un tema molt concret i que desperta poquíssim interès en el
públic no japonès, no hi ha manera de trobar informació detallada en una llengua
que entengui. Ni per internet, ni a biblioteques amb secció de cultura
japonesa.
Crec que, pel que
fa a la narració, tot és bastant dinàmic i fluït.
El dibuix no
resulta especialment atractiu, però compleix de sobres: el moviment, les
expressions, els escenaris, les complexions físiques, els animals, etc. Tot
correcte. L’únic defecte és que a vegades costa distingir els diferents
personatges (i això que tampoc en són tants).
Mira que amb un
volum únic és difícil espifiar-la. Doncs l’editorial italiana ho fa en per
partida doble:
1) Dóna a entendre
que la primera edició d’aquest manga és la del 1998 de la Shōgakukan (“curiosament”
amb qui l’editorial italiana té el contracte de llicència) quan és la quarta i
més recent! A més, al final de cadascuna de les dues parts posa “juny 1961” i “desembre
1961”, respectivament. Es nota que no es tracta d’una edició revisada.
2) A la
introducció, es diu que per fi (novembre del 2008) algú soluciona el fet que
les obres del Sanpei Shirato siguin inèdites a Itàlia. Això estaria bé, si no
fos per com continua la cosa: “Sanpei Shirato, insieme con Tezuka e Matsumoto,
hanno rappresentato il massimo nel campo del fumetto giapponese”. (“El Sanpei
Shirato, juntament amb el Tezuka i el Matsumoto, configura la màxima representació
del còmic japonès.”) La menció al Tezuka té la puc comprar per molt sobrevalorat a posteriori que em sembli. Però els altres dos estan posats aquí perquè li agraden a qui
signa el text. Primer: i les dones??? O sigui, d’autores clàssiques poso la mà
al foc que la Riyoko Ikeda és mil vegades més influent que el marit
de la Miyako Maki. I tantíssimes altres!!! Segon: i les obres més noves??
Que el paio s’ha quedat atrapat (sent generosa) en els setanta!!
Com a curiositat,
es veu que el Shirato va anomenar el seu estudi d’animació en honor a aquesta
obra amb el nom d’Akame Productions.
Ho recomano? Sí. No és una gran
meravella, però es tracta d’una obra molt dinàmica i té un desenvolupament un
xic diferent al típic manga de ninges i/o samurais. Ara, pel que fa als
personatges femenins fracassa estrepitosament.
Nota global: 7/10