Títol original: Rica ’tte
kanji!? (リカって感じ!?)
Autora: Rica Takashima
Revistes: Phryne i Anise
Editorial: Terra Publications
Anys: 1995-1996
Demografia japonesa: Yuri*
Gèneres: Comèrdia romàntica
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Itàlia (Rica ’tte kanji!?, Una novellina a Tokyo),
Estats Units (Tokyo Love: Rica ’tte kanji!?).
Aquest manga ostenta un destacat lloc entre el fandom i la
història del yuri. Es tracta d’una obra molt estimada perquè suposadament es basa en un amor entre dones (lesbianes, s’esforça en recalcar l’autora arreu) sense drames
ambientat al món real, quelcom impensable als noranta.
Tot i que la
protagonista dugui el nom de la mangaka, no he pogut esbrinar si es tracta d’una obra
autobiogràfica o no. Mireu sinó el Raimon Esplugafreda, que escriu les seves
novel·les com si realment les hagués viscudes. Si no fos perquè, entre altres coses, Dòsia no existeix, me’l creuria i tot.
Hi ha sectors del fandom del yuri que no tolero. No m’entra al cap que La Rica, oi? pugui estar valorat tan
positivament per tanta gent.
La Rica, oi? és un manga que va
de bufonet i així el qualifica molta gent, però és així realment? Doncs en
part. El problema són les parts que no, que ho esguerren. No es pot considerar a nivell global ni una
història bonica ni un amor sa.
Vegem-ho en
profunditat:
1) La transmisogínia:
es dóna a entendre que les dones trans no són dones autèntiques, sinó que són
homes disfressats... i se’n fa humor. Per postres, es dóna a entendre que
EVIDENTMENT una lesbiana cis no es pot sentir atreta per una dona trans.
2) La bifòbia:
es dóna a entendre que les úniques dones que senten atracció envers altres
dones són les lesbianes. I mira que com a mínim l’Anise en un principi era biinclusiva.
3) Normalitza l’assetjament
(i fins i tot el romantitza): resulta que, segons aquest manga, és correcte
perseguir la persona de qui t’has enamorat durant un dia sencer quan té una
cita amb algú altre.
4) Idealitza la
gelosia: aquí es mostra com quelcom preciós enamorar-te d’algú perquè li
presta més atenció a algú altre que a tu. Ah! I que el motiu principal per
salvar algú dels depredadors sexuals no és el fet de protegir la seva llibertat
sexual, sinó la gelosia.
 |
| Cissexisme al canto. (Per cert, hi ha persones amb cony que són XY.) |
El dibuix és poc
atractiu, però a la vegada senzill i pragmàtic. Ajuda a la lectura, la qual es
fa molt fluïda a una més que àgil narració.
Ho recomano?????
NO. És un manga transfòbic i bifòfic. A sobre idealitza comportaments d’allò més
tòxics. Per a mi ha resultat una obra altament decebedora i indignant.
Nota global: 2/10
*Tot i que la
primera revista yuri es va començar a publicar el 2003, tant la Phryne com l’Anise
eren revistes dirigides a dones sàfiques. Per tant, crec que és la categoria en què millor
encaixa.
