divendres, 20 de març de 2015

La Veu de les Flors






Títol original: Hana no Koe (花情曲)
Autora: Natsuki Sumeragi
Revista: Asuka Fantasy DX
Editorial: Kadokawa Shoten
Any: 1991
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Drama, fantasia, romanç
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (La Voix des Fleurs)
Relació amb altres mangues: Rensen: Hana no Koe Yowa (Seqüela)

Per a donar-li una bona benvinguda a la primavera, penjo avui la ressenya d’aquest manga, de títol tan floral.

Vaig decidir llançar-me amb aquesta obra pel seu dibuix. Mai n’havia escoltat res de l’autora ni de cap obra seva, però en veure’n la bellíssima portada vaig quedar-ne captivada. Tot i que l’estil de manga dels noranta, en general, és el que menys m’agrada, de tant en tant trobo honroses excepcions.

Aquest és el primer manga de la Natsuki Sumeragi i això queda palès en al llarg de l’obra. La pròpia autora demana al final del volum que no se sigui massa dura amb ella.

El còmic s’estructura en quatre històries curtes, totes elles molt similars. Tant, que llegida una, llegides totes. A més, la narració resulta molt atropellada i els personatges tenen reaccions poc creïbles. Més que històries curtes de còmic, semblen contes clàssics, amb molta aventura i poc desenvolupament. Hauria preferit una sola història que es pogués anar perfilant al llarg de les pàgines d’una manera que generés una certa empatia en el públic.


Si hi ha un sentiment que percep el lector a través de les pàgines, aquest és la passió de la Natsuki Sumeragi per la Xina antiga, mites inclosos. D’aquesta manera, les tres primeres històries s’ambienten en aquest país i la darrera, al Japó. Totes elles contenen algun element fantàstic.

El dibuix interior no és tan bo com el de la portada. Es nota fet amb més pressa i sense tanta cura. D’altra banda, ho trobo lògic i comprensible, tenint en compte el ritme de treball a què s’exposen els mangakes. I així i tot resulta bastant atractiu. De fet, si he decidit conservar el volum és pel dibuix. El tindré com un artbook en blanc i negre. 

El recomano? No especialment. Només a aquells aficionats a les mitologies xinesa i japonesa o als que no els importa que el còmic estigui més aviat narrat com un conte dels Grimm que no de manera més depurada. Entretingut i bonic, però sense gaire profunditat.

Nota global: 6/10