 |
| Portada estadunidenca (curiós, que no hi surti el títol) |
Títol original: ???*
Autor: Seiichi Hayashi
Revista: Garo (tret d’Habitar en Flors, que va sortir
directament en volum)
Editorial: Seirindō
Anys: 1968 (La Libèl·lula Vermella i La
cançó de Bressol “Yamanba”), 1971 (Pol·len
Daurat) i 1972 (Habitar en Flors).
Demografia japonesa: - (Alternatiu;
sense demografia)
Gèneres: Drama, crítica social, absurd, dia a dia, romanç, semiautobiografia, sobrenatural
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Estats Units (Gold Pollen and other stories) i Espanya (només pel que fa a la
història Habitar en Flors [Hana ni Sumu] en l’antologia Terry)
A finals de l’any
passat, gràcies als tops 5 i 10 que van fer diverses pàgines webs, em vaig
assabentar, de casualitat, de què s’havia publicat una història curta del Seiichi
Hayashi, autor d’Elegia Vermella (Akairo Elegy, publicada aquí com Elegía Roja), en un volum compilador de
diversos autors. L’obra en qüestió, ha sigut aquí retitulada com Vivíamos entre las Flores i el seu títol
original és Hana ni Sumu. Tenint en
compte que només es tractava d’una història curta de 40 pàgines en un recull
amb un seguit d’autors que ni em van ni em vénen i que deixar-m’hi l’import de
22 € em feia molt de mal, vaig optar per l’alternativa més lògica: comprar-me
el volum Gold Pollen and Other Stories en
anglès, el qual només conté històries curtes de l’autor, aquesta inclosa.
Aquest tom va publicar-se dins de la col·lecció Masters of Alternative Manga de l’editorial Picture Box.
Malgrat el gran
desconeixement que en tenim, el Seiichi Hayashi va ser tota una referència
durant els anys seixanta i setanta dins del moviment del manga experimental en general i del gekiga en particular. Moltes de les seves obres estan inspirades en experiències pròpies. La seva obra Elegia Vermella és la més coneguda dins
de la seva producció. Se’n va fer una cançó el 1972 i una pel·lícula el 1974. A
més, de Baka-Updates es desprèn que se n’han fet un mínim de 4 reimpressions!
Les històries que conté
són:
1) Habitar en Flors (Hana ni Sumu): La història tracta sobre la vida d’un miserable que encara que no ho vulgui reconèixer pateix una forta dependència
emocional envers les dones. La gran decepció.
Em vaig comprar el volum pensant en aquesta història i no li veig gaire
el sentit. Tot plegat resulta inconnex. Sé que en teoria és avantguardista, però així i tot no
li acabo de trobar el suc. No em recorda gens a Elegia Vermella ni em transmet en cap moment el lirisme d’aquesta. A
més, no m’agrada com està aplicat aquí el color. D’altra banda, val a dir que
hi ha parts censurades i desconec si es tracta de censura japonesa o
estadunidenca. Hauria de confirmar-ho amb l’edició espanyola. [Nota: 1’5/10]
2) La Libèl·lula Vermella (Akatonbo): Va sobre una mare i el seu
fill, que viuen junts. M’agrada l’estil de dibuix, tan sobri, gairebé
inexpressiu. Reafirma l’aparent indiferència amb què s’ho pren tot, el nen.
Trobo que li falten pàgines per al seu bon desenvolupament. [Nota: 6’5/10]
 |
| Imatge pertanyent a La Libèl·lula Vermella. |
3) La cançó de Bressol “Yamanba” (Yamanba
Komoriuta): Se centra en les penúries que han de passar dos amants. El narrador
va a mig cavall entre allò poètic i allò recargolat. Critica una vessant del
masclisme que encara a dia d’avui és present en el primer món. Té diverses
referències a altres còmics, tant estadunidencs com japonesos. [Nota: 7/10]
4) Pol·len daurat (Ōgon Kafun): A diferència de les
tres anteriors, està conformada per 3 capítols i es troba inacabada. Té una
barbaritat de referències japoneses, per la qual cosa costa de seguir als
lectors que les desconeguin. [Nota: 5’5/10]
A més, el recull
inclou un parell de textos la mar d’interessants. D’una banda, un escrit pel
propi autor que acompanyava la publicació original d’Habitar en Flors i que narra la seva infància i primera juventud,
com el va influir la seva mare i la seva relació amb el manga. De l’altra, un
text molt ben documentat de l’editor i traductor, el Ryan Holmberg. Aquest
anexe parla una mica de l’autor i de les obres del volum. I tot això, amanit
amb imatges. Una meravella. Llàstima que la col·lecció Masters of Alternative Manga morís en el seu primer volum.
El recomano?
Hmmm... doncs no sé què dir. Si fos per les històries i tenint en compte el preu
del volum, d’haver-lo llegit de préstec no crec que l’hagués comprat. De tota
manera, imagino que agradarà a un sector determinat a qui li apassionin els
còmics alternatius. Pel que fa a mi, l’autèntic valor d’aquest tom rau realment
en els dos textos extres: conformen una compilació d’informació d’allò més
substanciosa. En aquest sentit, m’alegro d’haver-lo adquirit.
*No he sabut trobar si aquest recull es va fer
originalment al Japó o és quelcom elaborat expressament per a l’edició
estadunidenca.
