Títol original: Les Cerisiers
Fleurissent malgré tout
Autora: Keiko Ichiguchi
Revista: -
Editorial: Kana
Any: 2013
Demografia japonesa: -
Gèneres: Semiautobiografia, drama, crítica social,
dia a dia
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó França: Itàlia (La Promessa dei Ciliegi)
Premis: Torneig al Millor Volum Únic del 2013 (atorgat per
Manga-News)
La Keiko Ichiguchi
és una dels pocs autors japonesos de còmic que ha anat més enllà de les seves
fronteres i ha conegut de pròpia mà la cultura occidental, a través de la
pròpia experiència. En el seu cas, porta ja diversos anys instal·lada a Bolonya
i el seu xicot/marit és d’allà. Evidentment, parla i escriu l’italià de manera
fluïda. Si les seves obres s’arribessin a publicar a Espanya, crec que seria
bastant viable que vingués en qualitat de convidada a algun esdeveniment oficial.
L’autora m’havia
cridat l’atenció tant pel seu manga 1945 com seu estil de dibuix antiquat. La tenia clissada de feia anys, però no
sempre es pot tenir accès immediat a allò que et crida l’atenció. Per
casualitats de la vida, vaig poder llegir de cop tres obres seves fa tot just
uns dies: la protagonista de la recensió, la que acabo de citar i Allà on el Mar Murmura (Là où la Mer Murmure).
Els Cirerers Floreixen malgrat tot probablement es tracta de l’obra més íntima de l’autora. Està inspirada en diversos fragments de la seva vida i ens mostra com va viure ella, des d’Itàlia, el desastre del tsunami japonès d’avui fa just quatre anys: la desinformació, la incomunicació, la impotència... i la fragilitat i efimeritat de la vida humana.
El punt fort d’aquest
còmic és el xoc de cultures: la italiana (molt similar a la nostra pel que fa a
la manera de pensar bàsica) i la japonesa. I enmig s’hi troba la Itsuko, un
avatar diferenciat de l’autora, però que no deixa de ser ella i de mostrar l’amor
envers la seva pàtria natal.
El dibuix és molt
vuitanter i trobo que li falta força. No sé com explicar-ho, però malgrat que
compleix i transmet bé les sensacions, sembla com si li manqués alguna cosa.
La narració resulta
fluïda i té un molt bon tempo. On cal tensió, hi ha tensió. On l’autora cerca
lirisme, genera lirisme. Es nota un gran procés des de 1945, una obra bastant més caòtica en aquest aspecte.
 |
| La Itsuko s’indigna amb els reporters italians i la manca de contrastació de les informacions. |
La gran curiositat de l’edició francesa és... que és l’edició original d’aquesta obra! Com que l’autora no sap francès, va escriure el guió en italià, ja que creia que la traducció seria més senzilla de fer i, per tant, hi havia més probabilitats que fos correcta que si el guió original hagués sigut escrit en japonès. No era la primera vegada que tenia una experiència de l’estil; ja ho havia provat abans amb Allà, on el Mar Murmura, amb la diferència que aquesta obra no era del tot seva, sinó que estava inspirada en una història del Leonardo Valenti (del qual sembla una odissea trobar informació a internet). Ambdues obres, com és lògic, estan elaborades en sentit de lectura occidental. El que ja no resulta tan lògic són les onomatopeies de Els Cirerers Floreixen malgrat tot: estan en japonès! (Amb la corresponent traducció, això sí.)
Més tard, es va
editar aquest còmic a Itàlia. Pel que dedueixo de les meves consultes a Amazon-Japó
i altres llocs d’internet, sembla que l’obra és inèdita al país del sol
naixent.
La recomano? Definitivament,
sí. Dóna un nou punt de vista a un moment històric recent i del qual encara hi
ha poquetes obres. Més enllà d’això, el còmic resulta interessant i entretingut
per si mateix. Els personatges són palpables, així com les diverses situacions i anècdotes plantejades.
Nota global: 7'6/10
