diumenge, 8 de març de 2015

Desenterrem el shōjo i el josei!



Hi ha una tendència en el mercat espanyol de manga que m’angustia: no es publica pràcticament ni shōjo ni josei. I ja no parlem d’obres amb un mínim de qualitat i un límit de tòpics. Tal i com opinava la Kuroi fa uns dies en un dels comentaris d'aquesta entrada, lo que me llama la atención es que, en un momento en que nuevas temáticas están entrando en los planes editoriales españoles, el shōjo más alternativo siga sin ser una opción para nadie.

La raison d’être de l’entrada és, doncs, que n’augmenti el nombre de publicacions, la varietat i que ambdues demografies puguin accedir a una reputació equivalent a llurs contrapartides masculines.

Quines estratègies podem seguir?

1) Promoció, promoció, promoció! Donar a conèixer obres i autores* és fonamental, tant pel que fa a mangues que es publiquen aquí com al Japó. Motius:

A) Perquè la gent en general s’interessi pel que es publica aquí i en tingui una visió més àmplia. També perquè li neixi curiositat per altres obres, més enllà de les que té disponibles per aquí. L'ideal seria, a més, tirar avall els prejudicis que molts tenen envers aquesta mena dobres i així aconseguir que gent que les podria consumir, ho faci de manera efectiva. En definitiva, per a generar una demanda forta.

B) Perquè les editorials d'aquí en publiquin i coneguin què es cou al Japó i què interessa al seu públic potencial. És a dir, per a generar oferta i fer que la cosa vagi fluctuant.

2) Recolzament. De res serveix que l’oferta creixi si després no hi ha demanda que l’assumeixi. Aquest comentari no s’ha de prendre de manera radical. És ben clar que cadascú arriba fins on pot. La qüestió és aportar el granet de sorra. Tampoc li demanaré a ningú que compri obres que no li agraden simplement per complir el cupó. Això seria absurd.

Amb aquestes estratègies en ment, aplicaré en aquesta entrada la primera en forma de diferents cavalls de batalla:

Reedició d’obres populars

Perquè hi hagi gent que profunditzi en una matèria, primer n’hi ha d’haver molta que comenci interessant-s’hi. I això, normalment, es fa a través de les obres més comercials i conegudes de cada mitjà. La majoria de les vegades aquestes obres ja han sigut editades, però moltes vegades es troben esgotades o, directament, descatalogades.

Fins fa no gaire, per exemple, i per culpa del bloqueig internacional dels drets, Sailor Moon estava en una situació molt trista: aquí se n’havia publicat només una edició emmirallada que era traduïda del francès. Per postres, gairebé semblava un incunable: ni rastre a les botigues i de segona mà, preus abusius. La traducció dels primers volums de la present edició no és que sigui per a llançar coets, però si més no tot ha quedat mitjanament contrarestat.

Quines altres obres necessiten reedició?  Com a mínim, opinio que les següents:


    Candy Candy
  • Candy Candy (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi): Clàssic entre els clàssics. Malauradament, els seus drets estan bloquejats per una disputa que porta cua entre les dues autores. És una llàstima, perquè crec que li faria una forta empenta al shōjo a Espanya. Als anys vuitanta se’n va fer dues edicions dels tres primers volums, així com tot un seguit de còmics de grapa. No és estrany veure vendre a dia d’avui aquests volums per desenes d’euros.
  • Paradise Kiss (Ai Yazawa): El volum 3 està esgotat. La seva editorial hauria d’anar pensant en reimprimir-lo. Sinó, els nous compradors o ni la començaran o només arribaran al segon volum. Mal negoci.  
  • Sakura, la Caçadora de Cartes (CLAMP): L’edició en castellà està esgotada. I a sobre emmirallada. He vist ja diversa gent que se la ven per un preu similar al de portada. I n’hi ha daltra que la compra. Entre aquest fenomen i que fa no gaire s’ha començat a reeditar al Japó en una edició de nou volums, crec que és una candidata ideal. De fet, tinc la certesa que a hores d’ara les grans editorials s’estan barallant per ella. Això sí: ens podem oblidar de tornar-la a veure en català. Actualització a 29 d’octubre de 2016: llicenciada per Norma!!


Recuperació de velles conegudes

Encara que pel panorama actual no ho pugui semblar, diverses autores de bona talla han vist publicada aquí alguna obra seva (ni que sigui de manera parcial). Això les fa mínimament conegudes entre els potencials compradors i alleugera la càrrega publicitària.

Ai Yazawa: Un monstre de la narració. Els seus còmics transmeten mil emocions. Poc més se’n pot editar d’ella, tret d’obres més o menys antigues que, ni de lluny, vendrien tant com Nana o Paradise Kiss. De tota manera, el seu públic és molt fidel i crec que podria tenir unes vendes suficients com per a fer la inversió rentable. 
Obra que en proposo: Marine Blue. No l’he llegida, però en les juguesques que es feien a Pro Shoujo Spain sobre quins shōjos s’editarien cada any, sempre acabava sortint aquest manga. Actualització a 10 de juny de 2016: Llicenciada per Planeta!!

Arina Tanemura:  A primer cop d'ull, el més característic d'ella és aquest dibuix tan vistós, tan cuidat fins al darrer detall. Preciosista. A occident es va fer famosa pel seu manga Kamikaze Kaito Jeanne (Jeanne, Lladre Kamikaze a la televisió catalana). Fa quants anys que no es publica res d'ella per aquí? N'he perdut el compte i no entenc per què les editorials passen d'ella. Segons tinc entès, és una autora molt apreciada.
Obra que en proposo: Sakura Hime Kaden. Aprofitant que fa relativament poc que es va acabar, alguna editorial podria animar-se a dur-la. Al cap i a la fi, es tracta del darrer gran èxit de l'autora. Potser 12 volums pot començar a semblar a alguns una bojeria, però ja s'han publicat altres obres de l'estil més llargues per aquí i amb bona acollida.

Piece
Chica Umino: Autora de la polèmica Honey & Clover, coneguda també com “O t’encanta o la detestes”. En el meu cas, ni l’un ni l’altre. Vaig poder arribar al final sense dificultats i he de dir que la darrera escena és genial.
Obra que en proposo: Sangatsu no Lion (March Comes in Like a Lion). Si Honey & Clover la va fer internacionalment coneguda, aquesta altra obra fa que es mantingui el seu prestigi d’autora de qualitat en actiu. No està de més dir que l’autora va guanyar amb Sangatsu no Lion el prestigiós premi de manga Kodansha en  la categoria general el 2011 i un any més tard, el Taishō.
Actualització a 8 d'abril de 2015: Fe d'errades: Fent unes consultes, m'adono que Sangatsu no Lion és un seinen; es publica a la revista Young Animal. Tenia la impressió que era josei. Lamento l'equivocació.

Hinako Ashihara: Molt bona narradora. Aquí se n’ha publicat Reloj de Arena, la qual ha gaudit de molt bona fama, encara que potser no de totes les vendes necessàries perquè Panini es plantejés dur més cosetes seves.
Obra que en proposo: Piece. Actualment, el seu manga més conegut i demandat. S’ha editat tant a França com a Itàlia. Per què no podria editar-se a aquí?


Keiko Nishi: Té l’honor de ser l’autora del primer shōjo publicat de manera íntegra a Espanya. A més, disposa d’una àmplia producció i tot i no ser especialment coneguda a occident, es veu que a la seva terra natal disposa d’un públic molt ampli.
Obra que en proposo: Anne no Kekkon. La seva darrera obra, acabada fa mesos amb 8 volums. El darrer tom es va col·locar una setmana entre els tres mangues més venuts al Japó. Actualització a 12 de juliol de 2017: Més que un josei, aquest manga sembla un seinen caspós.

Kiriko Nananan: Se la va categoritzar d'autora de nouvelle manga, concepte que ja abans de néixer tenia els dies comptats. Aquí en vam veure Blue i El Amor Duele, dues obres que van passar sense gaire anomenada. Si bé és cert que cap d'aquestes dues es poden qualificar com a shōjo o josei, podrien passar com a tals perfectament. Les seves obres, de caire adult, destil·len una certa nostàlgia. Té la seva cabuda entre el sector del fandom del yuri més glamuròs, degut a la seva tendència a explicar històries d’amor i desig entre dones.
Obra que en proposo: Strawberry Shortcakes. Podria haver-ne proposat qualsevol altra, però aquesta és la que té el nom més comercial. A més, a diferència dels dos mangues anteriorment citats, aquest sí que entra dins la categoria de josei.

Suppli
Mari Okazaki: Cada cop que llegeixo a algú dir que actualment, tret de en el manga alternatiu, no s’experimenta, em ve al cap, entre altres, aquesta autora com a contraexemple. Gran experimentadora en la narrativa i injustament maltractada aquí. L’única obra seva que hem vist a Espanya va quedar tallada amb l’excusa que eren volums únics. Parlo de Shibuya Love Hotel.
Obra que en proposo: Suppli, el que diria que és el seu manga més conegut. Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de llegir-ne les primeres pàgines i he de dir que promet.

Moyoco Anno: “Autora bastant polivalent: ha tocat tant vessants simpàtiques com de fosques, passant per tot un seguit de matisos i de públics diferents” (autocita).
Obra que en proposo: Shibō to Iu Na no Fuku o Kite. Cal que digui alguna cosa més del que comento a la ressenya? Val molt la pena.
Actualització a 29 d’octubre de 2016: Llicenciada per Ponent!

Natsuki Takaya: Sobre les seves espatlles recau l’autoria de Fruits Basket. Des d’aleshores, no ha tornat a fer res que s’hi pugui comparar en termes de popularitat. Malgrat això, les obres que han vingut després continuen destil·lant la seva sensibilitat a l’hora d’interpretar la natura humana. I el dibuix és molt millor.
Obra que en proposo: Liselotte to Majo no Mori. L’obra posterior a Fruits Basket, La Melodía de las Estrellas, ja ens va arribar i les obres anteriors dubto que poguessin vendre bé perquè el dibuix ja és molt fluix. Així que aquesta és l’única opció possible. Tan de bo La Melodía de las Estrellas hagués venut de manera acceptable.

Tachibana Higuchi: Seva és la malaurada Alice, Escuela de Magia, aquí cancel·lada. Amb aquest problemàtic còmic, ens demostra la quantitat de personatges que sap fer manegar.
Obra que en proposo: Tegami (Letter). Manga posterior a Alice, Escuela de Magia. És d’un sol volum, així que crec que podria vendre bé.


Reivindicació d’autores de qualitat inèdites per aquí

Sempre és bo provar amb obres d'una autoria diferent al que s'ha catat fins al moment. Sobretot quan aquesta autoria denota una brillant trajectòria:

Akiko Higashimura: D’ella és l’aclamada Kuragehime, la qual té anime i tot. Pel que es comenta, se li està anant la sèrie de les mans i vulguis o no, ja porta 15 volums.
Obra que en proposo: Kakukaku Shikajika. Autobiografia de sobre com es va decidir l’autora a esdevenir mangaka. És candidata a guanyar el premi Taishō d’enguany, ja ha acabat (properament sortirà el cinquè i darrer volum a la venda) i té una gran acollida entre la crítica. Actualització a 24 de març de 2015: Definitivament, ha guanyat el premi Taishō d’aquest any!!

Akimi Yoshida: Autora de la meva admiradíssima Banana Fish, un thriller d’allò més complet. Tot i tractar-se d’una obra que trobo que encaixaria molt amb el públic estadunidenc tant per la seva ambientació com temàtica, va ser un fracàs de vendes. Serà que no se’n va fer una correcta promoció?
Obra que en proposo: Umimachi Diary. Hauria escollit Banana Fish, però toquem de peus a terra: aquest manga té bastants anys a les seves esquenes, aquí no el coneix pràcticament ningú i el nombre de volums (19) pot fer enrere més d’un. Umimachi Diary és un manga costumista i, a la vegada, coral. Està molt ben dut. A més, va guanyar el premi Taishō el 2013 i hi ha en preparació una pel·lícula d'imatge real a càrrec del Hirokazuki Koreeda, un director de gran prestigi.

Ōoku
Erica Sakurazawa: Es dedica als mangues per a dones adultes. Té molta anomenada entre els fans del yuri per la seva tendència a dibuixar històries de temàtica lèsbica.
Obra que en proposo: Girls, Be Ambitious. Entre la quantitat industrial que té aquesta autora d’obres a l’esquena resulta complicat decantar-se per una de sola. Així i tot, el títol i la portada d’aquesta m’han guanyat. Sinó, la meva alternativa seria Body & Soul.

Fumi Yoshinaga: Mangaka de culte coneguda tant pels seus còmics dirigits a dones adultes en general com els de caire homosexual masculí. Ha aconseguit destacar en ambdós camps amb un notable èxit.
Obra que en proposo: Ōoku. Aquesta obra és massa bona com per no tenir-hi accés. Els personatges, la premissa tan ben duta, la narració, les situacions de tensió, les trames de poder... Genial es queda curt. Multitut de premis a la seva terra natal n'avalen la qualitat: El Premi al Sentit de Gènere el 2005 (atorgat per L'Associació Japonesa de Ficció Científica i Fantasia Feministes), el Premi d'Excel·lència a la Japan Media Arts Festival el 2006, el Gran Premi dels Premis Culturals d'Osamu Tezuka el 2009 i el Premi de Shōgakukan en la Categoria Shōjo el 2011. Ha rebut nominacions a altres premis japonesos, així com un gran reconeixement a Estats Units.

Kyoko Okazaki: coneguda per la seva desimboltura en torn del sexe i pel matís de profunditat que donava a les seves històries. La seva producció artística va veure’s truncada per un accident que va patir.
Obra que en proposo: Pink. La llicència fantasma de Ponent Mon va fer que em quedés amb les ganes. La provocativa portada d’una de les edicions franceses, la versió que és tota rosa, també té a veure amb els meus desitjos de prioritzar aquesta obra sobre la resta. Actualització a 30 de setembre de 2017: Llicenciada per Ponent!!


Explotació de les darreres sensacions al Japó

No pas en totes les ocasions el que ha triomfat al país del sol naixent gaudirà aquí d'una bona acollida, però sempre en tindrà moltes més possibilitats que una obra totalment desconeguda:


Ore Monogatari!!
  • Hirunaka no Ryuusei (Mika Yamamori): Acabat a finals de l’any passat amb una gran expectació. D’entre els shōjos prototípics, es troba per sobre de la mitja. Actualització a 16 de juny de 2016: Llicenciat per Planeta!
  • Kyō wa Kaisha Yasumimasu (Mari Fujimura): Es troba entre els mangues més venuts de l’any passat i compta amb una sèrie de televisió de carn i ossos.
  • Ore Monogatari!! (Kazune Kawahara i Aruko): Guanyador del premi Kodansha en la categoria shōjo el 2013, nominat als premi Taishō del mateix any i bastant coneguda a occident. No veig per què no es podria editar per aquí. A més, en tenir un protagonista masculí i poc agraciat, varia la perspectiva de la majoria de shōjos i pot arribar més fàcilment a un públic més diversificat. A veure'm si l'anime previst per a aquesta primavera hi ajuda. Actualització a 31 d'octubre de 2015: Llicenciat per Ivrea!!

I un llarg etcètera. Per a altres èxits, em remeto a aquest enllaç.

Actualització a 10 de juny de 2016: Estaria bé també que arribés Akagami no Shirayukihime (Sorata Akizuki). Dels shōjos del moment, és el que més m’atrau.

Apunts finals:

I) Consti que em deixo altres autores que m’agraden (com la Riyoko Ikeda o la Moto Hagio) o que em criden molt l’atenció però de les quals no he llegit res (penso sobretot en la Hideko Mizuno). Aquí no les mostro perquè ara per ara no les veig comercialment viables al nostre mercat.
II) La llista és ampliable i segur que se m’han passat un bon munt d’autores i obres la mar d’interessants.
III) És cert que les subdivisions no són del tot exactes i hi ha algunes coses que es podrien canviar de llistat. Simplement, he cregut que així era més sistemàtic.

*M’hauria agradat poder dir “autors”, així, en general, englobant tant homes com dones, però pel que es veu no són gaires els homes que s’aventuren amb el shōjo o el josei. D'actuals, no se me n'acudeix cap.