dissabte, 4 d’abril de 2015

El Niu de l'Àngel





Títol original: Tenshi no Su (天使の)
Autora: Erica Sakurazawa
Revista: Feel young
Editorial: Shodensha
Any: 2000
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Dia a dia, sobrenatural
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Angel Nest), Alemanya (Angel Nest) i Estats Units (Angel Nest).
Relació amb altres mangues: Àngel (Tenshi, obra original; El Niu de l’Àngel n’és seqüela) i La Ciutat on Habiten els Àngels (Tenshi no Susumachi, seqüela).

Abans de llegir aquesta obra, tenia associada l’Erica Sakurazawa en especial amb dos conceptes: “qualitat” i “yuri”. Sí, tot i ser una autora amb més recorregut en el josei que en el yuri, el fandom del yuri, que és molt agraït, la té en gran estima. Així doncs, tard o d’hora n’havia de llegir alguna obra i va tocar que fos aquesta.

Tot i ser la seqüela d’una altra obra que no he llegit, en cap moment m’he sentit perduda. Aquest volum recull, a més, un seguit d’històries curtes:

1) El Niu de l’Àngel: dóna títol al volum, és la més llarga (amb quatre capítols en total) i em fa l’efecte que és l’única que té relació amb Àngel (bàsicament, perquè les altres històries del volum semblen no tenir gaire relació amb aquesta i posats a comparar títols...). Arrenca amb la descoberta per part de la Natsu d’una infidelitat del seu promès. Com afrontaran aquest problema? Quines conseqüències tindrà? La seva lectura em va semblar tendra i bufona. Reconfortant. [Nota: 8/10]

Mostra de El Niu de L'Àngel (la història curta)

 2) Déu ho sap*: En Tobio busca un home amb qui passar una bona estona, però cada vegada li costa més. El seu amic Haru l’acompanya amb les seves penes i en Tobio, al seu torn, també l’ajuda a lligar. Aquesta és una història sobre les bajanades que tendeix a cometre l’ésser humà i de com de contradictori pot arribar a esdevenir. [Nota: 7’5/10]

3) L’Hora del Te*: Després d’un desengany amorós, la Taeko se’n va sola... al tròpic? De totes les històries del volum, aquesta és la que més ben explicada està. Si més no, l’autora aconsegueix transmetre’m poderosament les sensacions de la seva protagonista. [Nota: 8’5/10]

4) Una Parada del Cel:  En Shūji se sent frustrat amb la seva vida. Així és com, sense motiu aparent, fa quelcom que pot dur-lo a la seva perdició... o no. M’agrada com queda aquí plasmat el lliure albir, però trobo que al relat en si li falta alguna cosa. [Nota: 6’5/10]

Trobo que globalment és un volum bastant bo i que està ben narrat (en especial, la seva tercera història). Les idees transcorren plàcidament i el lector se sent abocat a no aturar-se ni un sol moment.

Pel que fa al dibuix, aquest no m’acaba de fer el pes. És aquell típic de josei desmanegat. A vegades, es troba entre l’esbós i la il·lustració definitiva.

La portada japonesa crida l’atenció per la seva originalitat: l’orientació del dibuix respecte a les lletres no es correspon amb el que estem acostumats i crea un efecte estrany. Pel que fa a la portada de Tokyopop (utilitzada en les edicions estadunidenca i alemanya) he de dir que no m’agrada. Ja no només van escollit un dibuix qualsevol, sinó que es van decantar per un que pertanyia a L’Hora del Te en comptes de El Niu de l’Àngel, la qual dóna títol al volum. En la meva opinió, aquesta és la que hauria d’estar representada a la portada.

D’altra banda, mai m’entrarà al cap per què caram en una publicació que es fa en llengua no anglesa (en aquest cas, l’edició francesa), el títol ha d’estar en anglès quan l’original era en japonès. NO. HO. ENTENC.

El recomano? Sí. És un volum tranquil i agradable de llegir. Agradarà sobretot als aficionats al josei, però també als que els agraden les històries realistes que continguin un cert factor emocionant.

* La traducció dels capítols que no donen títol a l’obra l’he feta a partir de l’edició francesa, així que pot ser imprecisa.