Títol original: Tenshi no Su (天使の巣)
Autora: Erica Sakurazawa
Revista: Feel young
Editorial: Shodensha
Any: 2000
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Dia a dia, sobrenatural
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Angel Nest), Alemanya (Angel Nest) i Estats Units (Angel Nest).
Relació amb altres mangues: Àngel (Tenshi, obra original; El Niu
de l’Àngel n’és seqüela) i La Ciutat
on Habiten els Àngels (Tenshi no
Susumachi, seqüela).
Abans de llegir
aquesta obra, tenia associada l’Erica Sakurazawa en especial amb dos conceptes: “qualitat” i
“yuri”. Sí, tot i ser una autora amb més recorregut en el josei que en el yuri,
el fandom del yuri, que és molt agraït, la té en gran estima. Així doncs, tard
o d’hora n’havia de llegir alguna obra i va tocar que fos aquesta.
Tot i ser la seqüela
d’una altra obra que no he llegit, en cap moment m’he sentit perduda. Aquest
volum recull, a més, un seguit d’històries curtes:
1) El Niu de l’Àngel: dóna títol al volum,
és la més llarga (amb quatre capítols en total) i em fa l’efecte que és l’única
que té relació amb Àngel (bàsicament,
perquè les altres històries del volum semblen no tenir gaire relació amb
aquesta i posats a comparar títols...). Arrenca amb la descoberta per part de
la Natsu d’una infidelitat del seu promès. Com afrontaran aquest problema?
Quines conseqüències tindrà? La seva lectura em va semblar tendra i bufona.
Reconfortant. [Nota: 8/10]
 |
| Mostra de El Niu de L'Àngel (la història curta) |
2) Déu ho
sap*: En Tobio busca un home amb qui passar una bona estona, però cada
vegada li costa més. El seu amic Haru l’acompanya amb les seves penes i en
Tobio, al seu torn, també l’ajuda a lligar. Aquesta és una història sobre les bajanades que tendeix a cometre l’ésser humà i de com de contradictori pot arribar a esdevenir. [Nota: 7’5/10]
3) L’Hora del Te*: Després d’un desengany
amorós, la Taeko se’n va sola... al tròpic? De totes les històries del volum,
aquesta és la que més ben explicada està. Si més no, l’autora aconsegueix
transmetre’m poderosament les sensacions de la seva protagonista. [Nota: 8’5/10]
4) Una Parada del Cel: En Shūji se sent frustrat amb la seva vida.
Així és com, sense motiu aparent, fa quelcom que pot dur-lo a la seva
perdició... o no. M’agrada com queda aquí plasmat el lliure albir, però trobo
que al relat en si li falta alguna cosa. [Nota: 6’5/10]
Trobo que
globalment és un volum bastant bo i que està ben narrat (en especial, la seva
tercera història). Les idees transcorren plàcidament i el lector se sent abocat
a no aturar-se ni un sol moment.
Pel que fa al
dibuix, aquest no m’acaba de fer el pes. És aquell típic de josei desmanegat. A
vegades, es troba entre l’esbós i la il·lustració definitiva.
La portada japonesa
crida l’atenció per la seva originalitat: l’orientació del dibuix respecte a
les lletres no es correspon amb el que estem acostumats i crea un efecte
estrany. Pel que fa a la portada de Tokyopop (utilitzada en les edicions
estadunidenca i alemanya) he de dir que no m’agrada. Ja no només van escollit
un dibuix qualsevol, sinó que es van decantar per un que pertanyia a L’Hora del Te en comptes de El Niu de l’Àngel, la qual dóna títol al
volum. En la meva opinió, aquesta és la que hauria d’estar representada a la
portada.
D’altra banda, mai m’entrarà
al cap per què caram en una publicació que es fa en llengua no anglesa (en
aquest cas, l’edició francesa), el títol ha d’estar en anglès quan l’original
era en japonès. NO. HO. ENTENC.
El recomano? Sí. És
un volum tranquil i agradable de llegir. Agradarà sobretot als aficionats al
josei, però també als que els agraden les històries realistes que continguin un
cert factor emocionant.
* La traducció dels
capítols que no donen títol a l’obra l’he feta a partir de l’edició francesa,
així que pot ser imprecisa.
