Bé, després de tantes entrades feixugues, em venia de gust fer quelcom més
lleuger. Així que aquí em teniu, amb un qüestionari que vaig trobar per
internet fa uns mesos. N’he canviat algunes expressions i n’he suavitzat el to
( “tenir fills” amb un manga... doncs això, una manera de dir massa forta per
al meu gust). A més, he alterat l'ordre de les preguntes per a poder col·locar millor les imatges que volia posar.
1) Quin va ser el teu primer
amor-manga? Tsubasa Reservoir Chronicle (CLAMP). No
va ser el meu primer manga, però sí el primer que vaig col·leccionar de manera
seriosa. Sí, senyora! Una sèrie aleshores oberta que va acabar tenint 28 volums (i a dia d’avui amb una seqüel·la oberta que suposadament ha d'explicar el que no van poder en gairebé una trentena de toms).
Actualment, entre el maltractament que li va donar l’editorial espanyola a
nivell de traducció (i en algunes pàgines de retol·lació), el món de les pífies
i de com va anar tot a menys fins a esdevenir una gran presa de pèl, no la tinc
en gaire estima.
2) De quin manga et vas
enamorar a primera vista? La Ran i el Món de Cendra (Ran to Haiiro no Sekai, Aki Irie). Podria
haver dit qualsevol altre, però, mira, aquest ha sigut el que m’ha vingut al
cap. Ara entendreu el perquè de la meva elecció:
 |
| La magnífica primera sobrecoberta de La Ran i el Món de la Cendra |
3) Un manga pel qual sents
passió, però no amor: Les Màscares de Vidre (Glass no Kamen, Suzue Miuchi). Una obra
que enganxa molt, però que ja se’m fa una mica pesada i vull saber com caram
acaba!
4) Un manga que t’hagi fet
sentir enganyat o decebut: Rellotge de sorra (Sunadokei, Hinako Ashihara). Perquè us
feu una idea: per a mi, la segona meitat del volum 8 equival el que per a molts
va ser la segona pel·lícula de Pocahontas.
Vull creure, a través de la nota de l’autora en aquest volum, que aquest final
va ser imposat per l’editorial i que l’autèntic final és el de la primera meitat
del tom.
 |
| La meva OTP de Banana Fish i del món sencer. |
5) Un manga que vas començar
amb afecte i del qual vas acabar encantada: Banana Fish
(Akimi Yoshida). D’aquells pocs mangues que he començat amb altes
espectatives
i les han superat! Una grandíssima obra: magnífic guió, personatges que
es fan estimar i d'altres, odiar, ambientació molt aconseguida... A més,
li tinc un afecte especial perquè d’aquí surt la meva
OTP predilecta.
6) Un manga amb el qual vas
deixar la relació: L’Emblema de la Família Reial (Ōke no Monshō, Chieko Hosokawa). Un de
tants mangues que m’he vist abocada a deixar perquè no m’agradava. En aquest
cas no hi havia res que em fes el pes: la protagonista, la resta del repertori,
el pèssim guió, el dibuix... Bé, menteixo: l’ambientació em cridava molt
l’atenció, però l’obra en si em compel·lia a apartar-me’n.
7) Un manga que vas començar
amb rebuig i que et va acabar encantant: La Rosa de
Versalles (Versalles no Bara,
Riyoko Ikeda). Vaig catar-lo per provar quelcom, però no em cridava gens
l’atenció i el dibuix em semblava molt passat de moda. Aquesta obra vaig em va
retirar la vena dels ulls respecte a un ampli sector del manga que fins
aleshores ignorava. A dia d’avui, la Riyoko Ikeda es troba entre els meus
mangakes preferits.
 |
| Ikkyū |
9) Un manga que et va fer
comprar més obres de l’autor: El Solar de los Somnis (Yume no Akichi, Hideji Oda). Una d’aquelles
obres que dóna ales a la imaginació. Una mica crua i difícil de llegir si no se
n’ha llegit l’obra de què és seqüela. Arrel de la lectura d’aquesta obra em
vaig interessar moltíssim pel seu autor i hi va haver una època que em va donar
molt fort. Properament, parlaré d’aquest gran desconegut per a molts.
10) Un manga amb què et veus
envellint: Les Màscares de Vidre. I repetim. Però
no podia ser d’altra manera: tots seguim un manga que no sabem quan acabarà,
però ens imaginem que probablement tenim per anys i panys si és que mai
n’arribem a veure la fi. Per a mi és aquest. No hi ha volta de full.
