dimarts, 14 d’abril de 2015

Qüestionari: amors-manga



Bé, després de tantes entrades feixugues, em venia de gust fer quelcom més lleuger. Així que aquí em teniu, amb un qüestionari que vaig trobar per internet fa uns mesos. N’he canviat algunes expressions i n’he suavitzat el to ( “tenir fills” amb un manga... doncs això, una manera de dir massa forta per al meu gust). A més, he alterat l'ordre de les preguntes per a poder col·locar millor les imatges que volia posar.

1) Quin va ser el teu primer amor-manga? Tsubasa Reservoir Chronicle (CLAMP). No va ser el meu primer manga, però sí el primer que vaig col·leccionar de manera seriosa. Sí, senyora! Una sèrie aleshores oberta que va acabar tenint 28 volums (i a dia davui amb una seqüel·la oberta que suposadament ha d'explicar el que no van poder en gairebé una trentena de toms). Actualment, entre el maltractament que li va donar l’editorial espanyola a nivell de traducció (i en algunes pàgines de retol·lació), el món de les pífies i de com va anar tot a menys fins a esdevenir una gran presa de pèl, no la tinc en gaire estima.

2) De quin manga et vas enamorar a primera vista? La Ran i el Món de Cendra (Ran to Haiiro no Sekai, Aki Irie). Podria haver dit qualsevol altre, però, mira, aquest ha sigut el que m’ha vingut al cap. Ara entendreu el perquè de la meva elecció:

La magnífica primera sobrecoberta de La Ran i el Món de la Cendra

3) Un manga pel qual sents passió, però no amor: Les Màscares de Vidre (Glass no Kamen, Suzue Miuchi). Una obra que enganxa molt, però que ja se’m fa una mica pesada i vull saber com caram acaba!


4) Un manga que t’hagi fet sentir enganyat o decebut: Rellotge de sorra (Sunadokei, Hinako Ashihara). Perquè us feu una idea: per a mi, la segona meitat del volum 8 equival el que per a molts va ser la segona pel·lícula de Pocahontas. Vull creure, a través de la nota de l’autora en aquest volum, que aquest final va ser imposat per l’editorial i que l’autèntic final és el de la primera meitat del tom.


La meva OTP de Banana  Fish i del món sencer.
5) Un manga que vas començar amb afecte i del qual vas acabar encantada: Banana Fish (Akimi Yoshida). D’aquells pocs mangues que he començat amb altes espectatives i les han superat! Una grandíssima obra: magnífic guió, personatges que es fan estimar i d'altres, odiar, ambientació molt aconseguida... A més, li tinc un afecte especial perquè d’aquí surt la meva OTP predilecta.

6) Un manga amb el qual vas deixar la relació: L’Emblema de la Família Reial (Ōke no Monshō, Chieko Hosokawa). Un de tants mangues que m’he vist abocada a deixar perquè no m’agradava. En aquest cas no hi havia res que em fes el pes: la protagonista, la resta del repertori, el pèssim guió, el dibuix... Bé, menteixo: l’ambientació em cridava molt l’atenció, però l’obra en si em compel·lia a apartar-me’n.

7) Un manga que vas començar amb rebuig i que et va acabar encantant: La Rosa de Versalles (Versalles no Bara, Riyoko Ikeda). Vaig catar-lo per provar quelcom, però no em cridava gens l’atenció i el dibuix em semblava molt passat de moda. Aquesta obra vaig em va retirar la vena dels ulls respecte a un ampli sector del manga que fins aleshores ignorava. A dia d’avui, la Riyoko Ikeda es troba entre els meus mangakes preferits.

Ikkyū
8) Un manga que sempre t’ha agradat i t’agradarà: Ikkyū (Hisashi Sakaguchi). Genial, increïble, meravellòs... i bastant feixuc. Si ho vols entendre tot, ho has de fer amb una llibreta al costat, però més enllà d’això, és una biografia excel·lentment narrada que critica els abusos de les classes altes. Ara, per a mi, l’atractiu principal és la cerca de la il·luminació i el camí fins a arribar-hi, així com l’evolució del protagonista. El dibuix és una delícia visual; l'autor aconsegueix diverses vegades tocar l'ànima dels lectors. A més, es tracta d’un dels pocs mangues que tinc el plaer de gaudir en català.

9) Un manga que et va fer comprar més obres de l’autor: El Solar de los Somnis (Yume no Akichi, Hideji Oda). Una d’aquelles obres que dóna ales a la imaginació. Una mica crua i difícil de llegir si no se n’ha llegit l’obra de què és seqüela. Arrel de la lectura d’aquesta obra em vaig interessar moltíssim pel seu autor i hi va haver una època que em va donar molt fort. Properament, parlaré d’aquest gran desconegut per a molts.

10) Un manga amb què et veus envellint: Les Màscares de Vidre. I repetim. Però no podia ser d’altra manera: tots seguim un manga que no sabem quan acabarà, però ens imaginem que probablement tenim per anys i panys si és que mai n’arribem a veure la fi. Per a mi és aquest. No hi ha volta de full.