dijous, 23 d’abril de 2015

Els còmics no són llibres



Els còmics no són llibres. Els còmics són còmics.

No puc evitar que em faci ràbia que es tendeixi a comparar els llibres amb els còmics perquè es tendeix sempre a menysprear els còmics:
  •  Bé sigui directament algú que se’n fot de tu perquè llegeixes còmics i et retreu que et deixis de bajanades i llegeixis llibres. Encara que tu realment llegeixis més llibres que aquesta altra persona i encara que aquesta persona passi moltes estones fent activitats poc intel·lectuals i gens productives en comptes de predicar amb l’exemple. 
  • Bé sigui indirectament quan algú lloa el que per a ell és un gran còmic i afirma alguna cosa així com que el còmic en qüestió és literatura o que està al nivell d’un llibre. Amb això es dóna a entendre que el còmic no és un mitjà vàlid per si mateix i que només algunes honroses excepcions se’n lliuren.

Perdoni, però no. Els còmics no són llibres. I els còmics bons són còmics bons. No llibres.

Un còmic i un llibre són coses diferents, així com l’experiència de la seva lectura. Mai he sentit exactament el mateix llegint un bon llibre que llegint un bon còmic. Són mitjans diferents i maneres de narrar dissemblants.

Anem a l’arrel del problema: per què es comparen tant els còmics amb els llibres? Pel format, el qual resulta pràcticament idèntic. Per què se s’opina que els còmics són pitjors que els llibres? Perquè els primers estan plens de dibuixos i els segons, de lletra. I es relacionen els dibuixos amb els nens, la gent inculta o que no és gaire intel·ligent i la ganduleria. Les lletres, en canvi, s’associen amb l’estudi, l’esforç, la constància, la maduresa i la intel·ligència.

Una de les característiques que desmarquen un còmic d’un llibre és, certament, l’esforç intel·lectual. En línies generals, en un còmic tot es dóna prou mastegat: l’aparença dels personatges, la roba que duen, la forma de moure’s, els escenaris, etc. Els lectors de manga ens hem d’imaginar el color, però poc més. En canvi, amb els llibres cal fer un ús més profund de la imaginació: això implica també que el lector en distorsiona més la història que en el còmic, ja que cadascun s’ho imaginarà a la seva manera.

Ara és quan em ve algú i em diu: "i els contes il·lustrats?" Jo optaria a dir que també són llibres, ja que la imatge en la majoria dels casos no és necessària, sinó un complement. Hi ha pares que llegeixen als seus fills contes abans d’anar-se’n a dormir o quan estan malalts sense que els destinataris de la història vegin més imatge que la de la portada. I els nens entenen perfectament la història. Us imagineu, en canvi, l’experiència de què algú us llegeixi un còmic sense que vosaltres en pugueu veure ni una imatge i sense que us sigui descrita la situació ni els personatges? Horrible, oi?

Evidentment, hi ha llibres on caldrà un esforç intel·lectual bastant minso i còmics difícils de digerir. Imagineu, però, l’equivalent d’un llibre senzill en còmic i d’un còmic complicat en llibre. El panorama s’exagera: la primera esdevindria una història encara més planera i la segona, bastant més rebuscada.

D’altra banda, vull deixar constància que això de l’esforç intel·lectual utilitzat no ha de ser millor ni pitjor. De fet, aquest és el principal motiu pel qual es tendeix a menysprear el còmic respecte la literatura. 

Hi ha llibres amb els quals s’aprèn i llibres amb què no i passa el mateix amb els còmics, les pel·lícules, les obres de teatre, els videojocs i la resta de mitjans artístics. Per la seva essència, resulta evident que amb els llibres aprendré molt més vocabulari que amb els còmics. Però és que amb els còmics puc aprendre més sobre perspectiva. A més, us diré un secret: en la majoria dels casos jo no llegeixo còmics o llibres per a aprendre, sinó per a passar-m’ho bé. Si a més en trec un nou coneixement, això és un valor afegit.

Els còmics són còmics. Els llibres, llibres. I està bé que cadascú es decanti pel que més li agradi, siguin còmics, llibres o qualsevol altra cosa.