diumenge, 5 de juliol de 2015

Després del Sexe, la Suor dels Nois fa Olor de Mel





Títol original: Sex no Ato Otoko no Ko no Ase wa Hachimitsu Nioi ga Suru (Sex のあと男の子の汗はハチミツのにおいがする)
Autora: Mari Okazaki
Revista: Zipper*
Editorial: Shōdensha
Any: 2002 (any de publicació del volum)
Demografia japonesa: Josei*
Gèneres: Drama, costumisme, romanç, institut
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Après l'Amour, la Sueur des Garçons a l'Odeur du Miel) i Estats Units (Sweat & Honey).

Vaig descobrir la Mari Okazaki després que l’Arsénico de PSS em recomanés la lectura de L’Hotel per Hores de Shibuya (Shibuya Love Hotel), manga ja aleshores cancel·lat a Espanya però que així i tot vaig voler provar. Fet i fet, es tracta d’un recull d’històries curtes. Em va captivar. La Mari Okazaki té un do especial per a explicar històries. I l’explota. M’encanta com utilitza amb els recursos del còmic i hi experimenta.

El volum que ens ocupa conté també històries curtes:

1) Després del Sexe, la Suor dels Nois fa Olor de Mel: hi ha dues cosines que viuen juntes i... poc més puc dir si no vull espatllar-vos la història. Molt curteta, no fa honor al seu títol, però així i tot és prou tendra. [Nota: 7’5/10]

2) Pel que fa a la Kusako**: la Moeko, en passejar el seu gos, es topa amb la Kusako, una planta amb forma humana. Ens mostra la gelosia i l’egoisme humans. Emotiva. [Nota: 8/10]

3) Germana Gran**:  la “germana gran” de la protagonista li genera diversos problemes o això li sembla a ella. Percebem aquí lleugerament la inconsistència de l’adolescència. [Nota: 7/10]

Mostra de Germana Gran

4) El País on Plou**: la Kaya és una mena de hikikomori un pèl peculiar. La història més llarga del volum. Hi tracta la pressió social vista des de diferents prismes. [Nota: 8/10]

5) Te Fresquet**: en Hiratsuka sent una certa atracció envers la seva professora de música. [Nota: 7/10]

La narració, perfectament teixida, és l’element que més destaca de l’obra.

La gran majoria de les històries tenen un cert tint lèsbic. Unes, de més directe, d’altres, entre línies.

El dibuix resulta a estones més sobri, a estones més carregat. Se’l veu millorable, però entra bé pels ulls.

L’edició francesa consisteix en un volum de tapa tova amb solapes. Conté quatre pàgines a color i és de grandària A5. El títol substitueix la paraula “sexe” per “amor”. Per què? Si a l’original hi posa “sexe” per què en francès em censuren la paraula? El tabú del sexe. I parlant del títol, resulta prou irònic que es parli exclusivament de nois (“otoko no ko”) quan a la portada surten dues noies embolicades amb un llençol.

Ho recomano? Sí. És entretingut i es pot llegir en diversos trams. La narració és meravellosa. Trobo que la lectura d’aquest manga pot ser un bon primer pas per a aproximar-se a la Mari Okazaki, una gran autora.

* He vist que a Baka-updates s’afirma que es va publicar en dues revistes: la Zipper i la Cutie Comic. La primera és josei, la segona, shōjo. La qüestió és que pertanyen a editorials diferents (Shōdensha i Takarajimasha, respectivament). A falta de més dades, he decidit decantar-me exclusivament per la Zipper, ja que arreu (fins i tot a Baka-updates) s’afirma que l’editorial original és Shōdensha. Bé és cert que en tractar-se d’històries curtes unes podrien haver-se publicat en una revista i d’altres en l’altra, però tenint en compte com són de rígids els japonesos amb el tema dels drets, m’estranyaria que l’editorial Takarajimasha li cedís a la Shōdensha les històries publicades a la Cutie Comic. Que tot podria ser, amb diners de per mig, però se’m fa estrany... Si algú em pot desfer aquest dubte, li ho agrairé.

** La traducció dels capítols que no donen títol a l’obra l’he feta a partir de l’edició francesa, així que pot ser imprecisa.