De per què no vaig passar del primer capítol de Cites

(Possibles ESPÒILERS del primer episodi de la sèrie.)

La resposta curta: perquè és fastigosament masclista, tabua el sexe (i això que n’és un dels elements principals!) i, vist el panorama, no em va deixar tampoc amb ganes de més.

La resposta llarga consisteix en una anàlisi del que no em va agradar al llarg del capítol, dividit en els següents punts:

1) La valoració i les conseqüències de les mentides segons qui les diu:

Tenim dues parelles mixtes, més o menys potencials, que s’han conegut per internet: la Blanca i el Martín i l’Àlex i l’Ona. A la primera d’elles, l’home menteix per al seu propi benefici. A la segona, és la dona qui ho fa. I la manera de transmetre-ho que tenen al públic els guionistes és justificant l’actitud de l’home amb les lectures entre línies (coses del caire “pobre, és un incomprès”, “és una mentida piadosa”, “no és culpa seva”, etc) i criticant molt brutalment la de la dona (es deixa clar que és una manipuladora de ca l’ample i que li importen ben poc les seves víctimes). Evidentment, considero completament miserable l’actitud l’Ona, però també la de del Martín ho és.

Per si no fos poc, en descobrir la mentida del Martín, la Blanca decideix marxar amb una de les tàctiques evasives evitadores de conflicte i en Martín, en comptes de deixar-la fer, l’arracona psicològicament dient-li que l’ha enxampada i tirant-li en cara que està mentint quan... oh! resulta que ha estat ell qui ha començat la relació amb enganys. I, és més, ell ho va encarrilerant tot de manera bastant manipuladora perquè ella es quedi a casa seva i hi hagi més probabilitats que acabin cardant.

2) Actituds perilloses que són normalitzades i el “bon noi” dels nassos:

Aquí entra això d’arraconar l’acompanyant que volia anar-se’n i l’encarrilament manipulador cap al sexe del Martín envers la Blanca, però també un parell que es donen en el si de l’altra parella:

- L’Àlex li espia el mòbil a l’Ona, primer amagant-se’n, però després com la cosa més normal i acceptable del món. I en cap moment se senyala aquesta actitud com a quelcom tòxic i a evitar. Total, com que ella li havia fumut una bola enorme, tot és vàlid. Encara que ell no sospités res (que no dic que si sospités estigués bé, però sense sospitar res és encara pitjor i denota unes dèries controladores en una parella acabada de formar no gens sanes).

- En un moment determinat, descobert l’engany, l’Àlex protesta i diu alguna cosa així com “Des que ho vaig deixar amb la meva ex, totes les ties amb les que ho intento estan boges. És que no hi ha cap tia normal?” Això és una senyal ineludible que probablement el problema no ragui en les dones que ell ha conegut, sinó en ell mateix. De manual. Quin gran fàstic. És que se’ns pinta a l’Àlex com un “bon noi” que ha tingut molt mala sort amb les “malvades dones” i tot conflueix a què el públic senti pena per ell. Fàstic, fàstic, fàstic.

3) El sexe tabuat i la promiscuitat:

Es demonitza el sexe com a fi en si mateix. I és que si una dona vol ser promíscua tota la seva vida és perquè “té por d’enamorar-se”. Au, va! A més, es pinta com a redemptor d’això l’amor romàntic, que pot arribar en qualsevol moment, fins i tot per part un paio que no t’atreu gens i que t’intenta imposar els seus valors a través del xantatge psicològic. Argh! És recordar-ho i pujar-me per les parets.

Ara, si un home vol sexe (Martín) més o menys esporàdic amb alguna altra cosa o no, llavors tot queda en ordre.

___________________

És probable que oblidi altres aspectes. Al cap i a la fi, vaig veure el capítol ja fa uns mesos.

Guionistes!: estem a l’Europa del segle XXI, però per aquest guió no ho sembla pas. Perquè un guió sigui adequat al seu temps, no només val amb els estris i eines de cada època, així com la moda i la manera de parlar... sinó molt especialment amb tot el que he recalcat al llarg de l’entrada, entre altres. Amb guions com aquest es potencien uns valors retrògrads, masclistes i desfasats. No ens quedem atrapats en el passat!