Títol original: Marginal (マージナル)
Autora: Mōto Hagio
Revista: Petit Flower
Editorial: Shōgakukan
Anys: 1985-1987
Demografia japonesa: Josei
Gèneres: Crítica social, ficció
científica, misteri
Nombre de volums: 5
Edicions fora del Japó: Cap, que
jo sàpiga
El Cor del Thomas (Thomas no Shinzō) és un dels meus
mangues preferits i ja feia temps que no llegia res nou de la Mōto
Hagio. Així doncs, aquests dies hi he posat remei.
Marginal s’ambienta
a un món contrautòpic on només queda una dona. Aquesta es troba al servei del poder, que l’obliga a actuar com a una incubadora. La població es troba molt envellida i els adolescents
estan molt buscats i valorats com a companys sexuals... fins a tal punt que es
trafica amb ells, talment com si fossin coses en comptes de persones.
El tema principal
d’aquest manga és l’avarícia humana, la qual sembla no
conèixer límits. A més, s’hi donen tot un seguit de debats morals, sobretot pel que fa a l’autonomia individual dels éssers humans.
També resulta destacable com la Mōto Hagio replanteja els rols de gènere tradicionals, que aquí queden
assignats ja no pels genitals, sinó per l’edat.
La narració és molt
bona, amb algunes escenes que m’han deixat bocabadada. Les composicions de
pàgina són magnífiques. Hi ha cops que les vinyetes pràcticament es fonen.
D’aquesta autora
prefereixo el seu dibuix més setanter. Aquest és molt expressiu, però està
desproveït d’aquella bellesa i aquella gràcia de què feia gala als seus inicis. El
millor d’aquest, sens dubte, en són les metàfores visuals. Pel que fa al disseny dels
personatges, em crida especialment l’atenció el del Grinja, que sembla
inspirar-se en l’estètica del David Bowie.
Ho recomano? Sí. Es tracta d’un manga addictiu, està molt ben construït i té una mica de tot: acció,
explicacions, crítica social i sentiment. Potser els
personatges podrien estar una mica més ben treballats, però l’obra val la
pena.
Nota global: 7’5/10