dijous, 24 de març de 2016

Trets característics que no m’agraden dels otomes



Les novel·les visuals són el mitjà que més em fa ficar a la pell de la protagonista i, dins d’aquestes, estic especialment aficionada als otomes. Quan hi jugo, doncs, experimento sentiments molt intensos. Podríem dir que em fan arribar al nivell màxim del meu mode fangirl. Així i tot, hi ha determinats punts que no m’acaben de fer el pes. Abans de continuar, deixo constància que parlo concretament dotomes en concret i no de jocs de cites en general perquè no consumeixo jocs de cites dirigits a homes.


Com en moltes històries d’amor, es tendeix a caure en tòpics que no m’agraden gens, com poden ser, en major terme, la idealització de relacions abusives en major terme i, en menor terme, l’heteronormativitat i la poca diversitat racial.


Avui, però, no vinc a analitzar els tòpics que no em plauen de les històries romàntiques en general, sinó determinats elements que degut al format dels otomes en són propis:

1) La tàctica de l’assetjadora: per seduir un determinat personatge sol passar que sempre que pots has d’anar amb aquest i/o freqüentar els llocs que visita. Se’m fa pesadet i poc realista... i no m’agrada que a sobre t’ho pintin com quelcom bufó. Estaria bé que hi hagués algun joc on fos obligatori no assetjar, però clar, això requereix més rerefons (és a dir, un guió i una programació més elaborats). Contraexemple: Witch/Knight, encara que no es pot dir que sigui un otome pròpiament dit.

2) La renúncia als gustos propis: per agradar-li a algú en concret en molts jocs has d’estar sempre d’acord amb aquesta persona, la qual cosa deixa bastant buida la personalitat de la protagonista. Contraexemples: The Royal Trap i Area X, els dos otomes que he jugat on la protagonista té probablement una personalitat d’allò més ben definida, amb molt de caràcter.

3) La renúncia a la moral en rutes on se suposa que ets bona persona: per arribar-li al cor a cert personatge, a vegades has de renunciar a la ruta d’un altre personatge tenint un mal comportament amb aquest segon. Un cop més, això és símptoma que al guió li manca complexitat. De totes maneres, entenc que és complicat fer que tot això quadri. Contraexemple: Other Age, però clar és que en aquest la teva única possible parella a cada partida ve dictaminada per un test que se’t fa al principi.