dimarts, 23 de febrer de 2016

Les dones que llegim còmics no som la vostra fantasia



Fa unes hores ha passat quelcom que ha revolucionat un sector de Twitter. Vinc a dir-ne la meva.


DADES:

1) Hi ha un home que dóna a entendre que:
        1a) Fa 5 anys pràcticament no hi havia lectores de còmic.
        1b) Les lectores de còmic que porten en l’afició menys de 5 anys valen menys que la resta. (No així els homes, pel que sembla.)

2) El mateix individu afirma que el 95% de les dones que llegeixen ho fan per fer-se les interessants. No pas perquè els agradi.

3) Bonus track: El paio en qüestió és fan del manga.


ANÀLISI:

1a) Ni deu saber de Pro Shōjo Spain, ni de tantíssims blocs duts per dones, ni d’autores de còmic, ni de salons... NI DE RES. Si no m’equivoco, TOTES les lectores de còmic que conec porten en això més de 5 anys. I no en són pas poques.

1b) QUÈ PASSA? Que si no vas néixer amb un còmic sota el braç, ja no pots llegir còmics per afició? No s’és ni millor ni pitjor fan per portar llegint còmics des de fa una setmana, 3 anys o 5 dècades.

2) Fer-se les interessants... amb QUI?

Amb la societat en general no, ja que llegir còmics continua considerant-se pueril en el mal sentit de la paraula. En molts ambients, és pràcticmanent una temàtica tabú (si és que no vols que et desacreditin simplement perquè t’agraden els còmics).

Amb gent en general que llegeix còmics tampoc, perquè a les dones no ens interessa el còmic segons ell .

Ah, ja sé, amb homes que llegeixen còmic! És a dir, segons la seva opinió, les lectores de còmic invertim hores i hores i calés i calés de manera perllongada en el temps per a agradar a homes com ell. Espera, espera. Que les rialles m’ennueguen:

*HAHAHAHA*
*HAHAHAHA*
*HAHAHAHA*

Mira que s’ha de tenir un ego inflat per pensar així. De debò hi ha gent que creu que les dones a qui no els agrada el còmic no tenen res millor a fer que pensar en homes que llegeixen còmics? Aquesta és una visió del món d’allò més egòlatra, masclista i heteronormativa.

3) Que un aficionat al manga que a sobre té un complex de superioritat enorme negui l’evidència em sembla encara més desproporcionat. El manga disposa de moltíssimes lectores (sobretot al seu país d’origen, però també a l’estranger), té en el seu haver un amplíssim ventall de demografies femenines (més que no pas de masculines, oh, sorpresa) i ostenta una quantitat bestial d’autores que no t’acabes encara que visquessis 200 anys. Autores que, per definició, són a la vegada lectores de manga i, per tant, de còmic. I tot això porta en actiu molt més que no pas 5 anys, precisament.


LA MEVA REIVINDICACIÓ:

Deixeu de crear jerarquies dins del fandom. Deixeu de ser hermètics i obriu-vos, que bé que volem que als lectors de còmic ens entenguin; que no estigmatitzin el còmic ni el minusvalorin. Que una persona s’ha aficionat recentment al còmic? Doncs benvinguda sigui. TOTS vam començar en algun moment i mai és massa tard.

Deixeu d’idealitzar-nos a les dones que llegim còmic. La “friki” ideal no existeix; és una fantasia modelada segons els gustos de cadascú.  Feu-vos a la idea que no som perfectes. Deixeu de sotmetre’ns a llistats interminables de requisits i deixeu de demonitzar-nos quan no complim les vostres infladíssimes expectatives. Som PERSONES i tenim defectes. Som PERSONES i tenim interessos propis. Madureu i accepteu que NO llegim còmics per plaure-us, sinó perquè ens agrada, ens encanta, ens apassiona. I PUNT.

Que està bé compartir aficions amb les teves parelles i amics, però no busqueu una versió femenina “millorada” de la vostra persona (què hi ha més narcisista que això?). No existeix. Cada persona és autònoma i té les seves pròpies aficions i els seus gustos. Accepteu-ho.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Les Fileres de Cirerers





Títol original: Sakura Namiki (さくら並木)
Autor: Macoto Takahashi
Revista: Kebunsha
Editorial: Nishimura Kei
Any: 1957
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Comèdia romàntica, esport
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: que jo sàpiga, cap

El Macoto Takahashi més que pels seus mangues cinquanters és conegut per les seves il·lustracions de contes de temps després, amb un estil més depurat i recarregat. Personalment, em sembla una delícia, però puc entendre que hi hagi gent a qui més aviat li provoqui mareig. També és bastant conegut dins de l’estètica Gothic Lolita degut precisament als seus dissenys que tant s’aproximen a aquesta moda.

Aquest autor va debutar com autor de còmic el 1957, en una revista shōjo. Malgrat que la gran majoria d’autors-homes que en aquella època volien debutar en el món del manga preferien fer-ho per revistes de shōnen, els era més fàcil fer-ho per revistes de shōjo, ja que els veterans-homes també preferien el shōnen i no hi havia gairebé cap dona que s’hi dediqués. Desconec si aquest va ser exactament el cas d’en Takahashi, perquè de ben segur que en la seva trajectòria professional li han sobrat les oportunitats per a passar-se al shōnen (tal i com van fer altres autors amb les seves circumstàncies). Així doncs, és de suposar que o bé es va encasellar en el shōjo i el seu públic o bé realment li agrada de cor aquesta branca més que no pas l’altra. Jo em decanto per la segona opció, però no puc posar les mans al foc. Així i tot, a Baka-updates consta que com a mínim va participar en una publicació dirigida a laudiència masculina.

Les Fileres de Cirerers és el manga més antic de què tinc constància que podria considerar-se yuri: dirigit a dones i amb contingut sàfic com a element principal i sense deixar lloc a confusions ni subtileses. Així i tot, en moltes ocasions el manga que se sol endur el mèrit com a primer yuri és La Parella de l’habitació Blanca (Shiroi Heya no Futari, de la Ryōko Yamagashi). Molta gent considera Les Fileres de Cirerers com a “proto-yuri”, la qual cosa no entenc: es tracta d’un manga sobre dues noies que rivalitzen per l’amor d’una tercera noia.

“Proto-yuri”? Això és un YURI com una casa de pagès. Dir altrament és negar l'evidència.
La història arranca amb un torneig de ping pong a l’institut femení Sakura. Les finalistes són la Yukiko Nakahara (primer curs), l’Ayako Sunayama (segon curs) i la Chikage Maki (tercer curs). Com afectarà l’eliminatòria final a aquest triangle amorós?

Aquest manga conté un dels tòpics més habituals del yuri: un univers exclusivament femení. Ja no només a l’institut, sinó també a casa de la Yukiko, la protagonista. Un altre tòpic és la diferència d’edat. En un primer terme, podria semblar escassa, però dins del yuri aquesta diferència tampoc sol ser gaire elevada. El just per poder fer el tractament d’onee-sama/senpai a la més gran. Això també passa en molts shōjos on la protagonista és heterosexual. S’idealitza la figura dels companys que es troben un o dos cursos superiors. Així i tot, resulta sorprenent com aquesta obra s’allunya dels tocs tràgics tant de les novel·les de Class S com dels altres yuris primerencs. És quelcom a tenir molt en compte.


Tot i que es tracta d’una història relativament senzilla, s’hi toca la manipulació i, dins d’aquesta, la llum de gas.

La narració és d’allò més curiosa, amb algunes pàgines plenes de pilotes durant els partits de ping-pong.



Pel que fa al dibuix, tot just si es comença a endevinar com acabaria evolucionant l’estil del Macoto Takahashi i s’hi aprecien les influències del Tezuka. Influències que va experimentar pràcticament tota una generació sencera de mangakes.

Ho recomano? Sí, si és que t’agraden les comèdies romàntiques senzilles, sense gaire profunditat. Es llegeix ràpidament i en general es tracta d’una història molt bufona. També si t’interessa la història del manga en general o la del shōjo o el yuri en particular.

Nota global: 7’9/10

dijous, 18 de febrer de 2016

Introducció a conceptes del món del manga amb relacions amoroso-sexuals entre persones del mateix gènere



Yuri (lit. “lliri/s”): manga d'amor entre dones. Dirigit a safistes (dones que senten atracció envers altres dones). Normalment elaborat per dones.

Yaoi (lit. “sense clímax, sense resolució, sense sentit”): còmic japonès de sexe entre homes. Dirigit a dones que senten atracció envers els homes. Normalment elaborat per dones. S’utilitzava sobretot per a referir-se als dōjinshis pornogràfics fets sense gaire gràcia. Posteriorment, s’emprà per a dōjinshis en general amb escenes de sexe i finaliment passà a ser utilitzat per a definir les escenes de sexe en mangues. Terme en desús al Japó.

Shōnen ai (lit. “amor de nois”): manga damor entre homes. Dirigit a dones que senten atracció envers els homes. Normalment elaborat per dones. Fa referència als primers shōjos d’aquesta temàtica. Terme en desús al Japó perquè ja no se’n fa.

June (lit. “juny”): manga damor entre homes. Dirigit a dones que senten atracció envers els homes. Normalment elaborat per dones. Terme en desús al Japó degut a què adoptava el nom comercial de la primera revista comercial dedicada a aquesta mena de mangues. Predecessor del terme paraigua “BL”.

Tanbi (lit. “culte i recerca de la bellesa”): manga damor entre homes. Dirigit a dones que senten atracció envers els homes. Normalment elaborat per dones. Molt líric i elaborat. Terme en desús al Japó perquè ja no se’n fa. 

Boys' Love o BL (lit. “amor de nois”): manga damor entre homes. Dirigit a dones que senten atracció envers els homes. Normalment elaborat per dones. Terme paraigua.

Bara (lit. “rosa/es”): manga d’amor entre homes, normalment amb bastant sexe de per mig (i moltes vegades, amb més sexe que amor). Dirigit a homes que senten atracció envers altres homes. Normalment elaborat per homes.

Nota aclaridora: quan dic “amor entre dones/homes”, aquest pot ser correspost o no.

El shōjo ai com a tal no existeix. Fou un intent dels Estats Units per emmirallar el manga lèsbic al manga gay més conegut (excloent el bara, que no deixa de ser el manga gay més autèntic).

Si hi ha algun terme més o menys equivalent al yuri, és el BL (si el que busques com a equivalència és la coexistència d’amor i/o sexe de manera no ficada excessivament amb calçador entre persones del mateix gènere en una demografia femenina) o el bara (si el que busques com a equivalència és les històries d’amor i/o sexe entre persones del mateix gènere dirigit a i elaborat per persones del gènere que protagonitza aquestes relacions); no el yaoi.

Si hi ha un algun terme més o menys equivalent al yaoi, és el hentai: el primer és pornografia dirigida a dones que senten atracció envers els homes i s’hi sexualitza moltíssim els homes. El segon és pornografia dirigida a homes que senten atracció envers les dones i s’hi sexualitza moltíssim les dones. A més, ambdós termes fan referència a la manca d’argument en detriment del sexe que plaga les pàgines.

De tota mena, hauríem d’intentar deixar de comparar obsessivament el manga sàfic i el manga d’amor entre homes. Tenen una evolució històrica diferent i un públic diferent.