Xiuxiuejos

Títol original: Sasameki Koto (ささめきこと)

Autor: Takashi Ikeda

Revista: Comic Alive

Editorial: Media Factory

Anys: 2007-2012

Demografia japonesa: Seinen

Gèneres: Comèdia romàntica, institut, dia a dia, drama, crítica social

Nombre de volums: 9

Edicions fora del Japó: Francès (Sasamekikoto —Murmures—), Estats Units (Whispered Words, edició de 3 volums).

Aquest manga té molt en comú amb Flors Blaves (Aoi Hana, Takako Shimura):

1) Tot i que és de temàtica sàfica protagonitzada per adolescents i tracta el tema amb prou respecte, és un seinen (en comptes de yuri de revista, shōjo o josei). És a dir, el seu públic objectiu són homes.

2) Es van publicar en un període de temps molt similar.

3) El nombre de volums (Flors Blaves consta de 8 volums).

4) L’autor és un gran fan de la Takako Shimura i, de fet, el primer capítol de Flors Blaves li va inspirar el primer capítol de Xiuxiuejos.

5) Ambdós mangues tenen una adaptació animada que es va fer abans no s’acabés l’obra original.

La gran diferència, a part del dibuix i de la manera d’expressar-se en cada obra, és que el Takashi Ikeda és un home i la Takako Shimura, una dona. I així i tot, l’autor sap captar expressar prou bé els sentiments de les noies adolescents .

Però bé, centrem-nos ja en la trama de Xiuxiuejos. La història gira al voltant del patiment de la Sumika per l’amor que sent cap a la seva amiga Ushio. Es tracta d’un amor impossible, ja que a la Ushio només li agraden les noies bufones. I la Sumika és més aviat masculina* i poc bufona.

Aquesta obra ja de bon principi fa com que trenca amb el tòpic de l’institut femení ple de safistes situant l’acció en un col·legi mixt. Però no en el fons no el trenca tant. Sí, surt algun noi, però molt de passada. I gran part de les amigues de la Sumiko i la Ushio són també safistes. De fet, n’hi ha una que vol obrir un club de safistes. També n’hi ha una altra que escriu fanzines yuris i va a convencions de yuri (amb l’entrada vetada als homes). Que ja m’està bé, però resulta una micona contradictori.

Tenint en compte que Xiuxiuejos havia de ser una història curta, sorprèn com després l’autor li sap donar un rerefons tan complet als personatges. També se centra molt en l’acceptació de la pròpia persona i de les persones properes i mostra uns enamoraments bastant sincers; creïbles. A més, aprofita per a fer tot un seguit de reivindicacions, unes de més subtils i altres de manera més oberta. Ara, per al meu gust tot plegat s’allarga massa. Però bé, val a dir que és molt millor aquesta història que el típic romanç amb rivals i/o agressions arreu.

Malauradament, no tot és bo. D’una banda, hi ha una invisibilitat espantosa. De l’altra, no es tracta del tot bé el tema d’un noi cis que es transvesteix. L’autor se n’hauria hagut d’informar més o bé estalviar-se’l. Altres punts que m’exasperen són el fanservice de mal gust (com que a la Ushio se li talli el cap a la portada del quart volum o una cara amb falsa lleterada), un altre aspecte masclista i una pífia anatòmica prou important.

La narració és un dels punts forts de la sèrie. L’autor domina les vineyetes per fer arribar al públic els sentiments dels seus personatges d’una manera bestial.

El dibuix compleix. És expressiu i dinàmic. M’ha agradat que hi hagués gent de diferents estatures. Podria ser més divers, però déu n’hi do; ja fa més que molts mangues.

La traducció francesa està bastant descuidada pel que fa al gènere. Als primers volums es tracta l’autor en femení i hi ha personatges a qui, en determinades situacions, hom no s’hi refereix en el gènere que pertocaria. Per si tot això no fos poc, gran part (o tots) dels honorífics es mantenen.

Al final de cada volum, hi ha un comentari de l’autor amb dibuix. Al setè, a més, hi ha una entrevista amb la seva admiradíssima Shimura. Al principi de cada tom, hi ha algunes pàgines a color: il·lustracions, indexos i alguna plana de còmic.

Ho recomano? Sí. És una història romàntica molt maca i completa, però només si t’agraden les històries costumistes i a foc lent. Sinó, t’avorrirà. Trobo que és una bona obra dins del que ofereix. Té aspectes molt positives i aprofundeix bastant en els personatges i fa una mica de crítica social.

Nota global: 8/10

*Llegint això, s’entèn per què la Sumika és considerada masculina dins de l’obra, tot i que amb els meus ulls d’occidental blanca la percebi com femenina.