Top 10 de còmics no manga de 2020

Entraran en aquesta classificació els còmics no manga que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial. És a dir, obres de les quals hagi llegit pàgines que no havia llegit abans.

Enguany he llegit molt menys còmic no manga que l’anterior. Això en part és degut a la manca d’esdeveniments on comprar fanzines.

Així i tot, queda un top 10 prou maco:

Nova

1) Nova (Novae, Kaiju): Romanç històric i de fantasia entre un astrònom i un nigromant. El tenia pendent de feia molt de temps i s’hi han acumulat les pàgines que déu n’hi do. És a tot color i el dibuix d’allò més treballat. Es transmeten molt bé cadascuna de les emocions dels personatges. Molta atenció al detall i es procura donar rellevància a les professions de tots dos protagonistes. A més, hi ha també una trama de misteri. Ho té tot!

2) Neu amb compte amb la malvada! (Geu agnyeoleul josimhaseyo!, Berry, Soda Ice i Blue Canna): L’enèsima obra que tracta sobre una reencarnada en la malvada d’un “otome” (entre cometes perquè l’otome en qüestió és en format novel·la). Molt divertit i feminista. S’hi critiquen coses com ara posar una noia de premi en una competició. Tots els interessos romàntics originals foten fàstic, així que la protagonista de l’otome acaba enamorada de la “malvada”. També hi ha algun altre interès romàntic nou per a la malvada, però tot això del romanç no hi té gaire cabuda per a ella, que ja en té prou amb mantenir a ratlla els pretendents de la protagonista de l’otome. 

Neu amb compte amb la malvada!

3) La mocosseta (Snotgirl, Bryan Lee O’Maley, Leslie Hung i Mickey Quinn): Seguim amb la influencer i els seus problemes d’al·lèrgia, amor i... assassinats. És increïble que una sèrie pugui virar tant entre la pura comèdia de moda al suspens més espaordidor, passant per tot un seguit d’escenes la mar de pujades de to. Més o menys igual que els dos primers: un munt de joc de paraules, a vegades no se sap ben bé què és realitat i què somni, la majoria dels personatges són bastant miserables. Entre que els volums són relativament fins i que m’enganxa un fum, se m’acaben en un no res.

4) Esgrima (Fence, C.S.Pacat, Johanna the Mad i Joana LaFuente): La tensió sexual entre l’aspirant Nicholas i l’esportista de nivell olímpic Seiji. Mentrestant, la trama esportiva va avançant, amb nous combats i nous personatges. Tan bo com sempre. Em falta, això sí, que hi aparegui d’una vegada la mare del Nicholas.

5) L’estiu de la Casilda (Casilda’s Summer, Pilar Villanueva): L’arribada de la cosina del seu marit, trasbalsarà l’estiu de la Casilda. Misteri, noucentisme i costa catalana. L’autora sap què li agrada al seu públic i es nota.

6) Venent catifes a Konstantiniyya (The Carpet Merchant of Konstantiniyya, Reimena Yee): Acostumada a que els còmics en anglès siguin caríssims i sabent que aquest era a tot color i a tapa dura, me n’esperava més aviat poquetes pàgines i no pas la totxana amb la qual em vaig topar! (Suposo que hi tindrà a veure el fet que es tracti d’una edició britànica i no pas estatunidenca.) La història arrenca lenta, prenent-se el seu temps perquè coneguem els personatges. Tracta sobre un matrimoni dedicat al comerç de catifes i a certa dificultat que se’ls planteja. L’ambientació és a la Turquia del segle XVII i es percep un munt de treball de documentació al respecte. Una lectura que enganxa, entendreix i emociona.

La mocosseta

7) Ullals (Fangs, Sarah Andersen): Comèdia romàntica amb elements tètrics. I és que clar, una relació entre una vampira i un licantrop sempre és complicada. Com ara quan el licantrop surt de la dutxa en la seva forma canina, se sacseja i ho deixa tot empastifat.

8) I de la meva mà (Y de mi mano, A M C): Història curta ambientada a un món on les dones han de pagar un preu molt elevat si es volen casar (amb un home). Experimental, dur i metafòric. Molt de l’estil de l’autora. Cal llegir-la més d’una vegada per captar-ne bé tots els matisos.

9) Un berenar d’invocacions (Séance tea party, Reimena Yee): La Lora se sent sola. Troba que ja no encaixa amb els seus amics de tota la vida, tots amb tanta pressa per créixer. Un dia, es topa amb una fantasma amb qui passa moltes estones agradables, però fins a quin punt aquesta relació serà viable?

10) La noia i el tapir endrapamalsons (Shàonǚ yǔ shímèngmò, Godwind Hsu i 61Chi): Sobre l'assetjament escolar tant a docents com a alumnes. Bastant realista malgrat el toc de fantasia. Em sembla molt curiós que la dibuixant emprés escultures fetes per ella mateixa per dibuixar-ne els personatges principals.