Alguns fanzines del XXIII Saló del Manga

Sí, no tinc paraula. Al final he fet tret temps de sota les pedres per fer aquesta entrada. I els fanzines que compraré enguany són:

Éramos Perfectas (Taki): magnífic webcómic, ara en paper. Si Spyglass ja em va agradar molt, a Éramos Perfectas la Taki se supera. I mira que tenia el llistó molt alt. Ha madurat tant en el seu dibuix com en la riquesa dels seus personatges, així com en el desenvolupament del seu guió. Per fi podré conèixer el final d’aquest webcòmic!

Però de què carai tracta? Anys després que la Margot i les seves dues amigues s’operessin la cara per esdevenir cantants professionals, ella és cantant de saló a un hotelet de mala mort. En gran part perquè li van fer un nyap a la cara. I se la mengen la frustració i tot un seguit d’emocions negatives. I què és de les seves amigues? Van aconseguir llurs propòsits? I tant si és que sí com si és que no, com ho gestionen tot plegat! Un còmic que explora els racons més miserables de la psique de l’ésser humà!

Característiques: 5 €, volum autoconclusiu de 120 pàgines + ex libris adhesiu.

On el puc trobar? A la parada de l’editorial Tomodomo.

Correr es de Cobardes #1 i #2 (Hanaoka): un altre webcòmic d’una artista a la qual admiro moltíssim. Si ja de per si és difícil fer bones històries, les bones comèdies juguen ja a una altra lliga. I la Hanaoka les executa amb un gran domini. Per fi en podré conèixer la continuació!

Però de què carai tracta? El Juampe, corredor aficionat, s’ha mudat. Al nou institut, farà amistats i s’enamorarà. Magnífica comèdia, amb molts tocs d’humor i algun cop punyent de tant en tant.

Característiques: 4 € per número, dos números amb dos capítols cadascun, 50 pàgines cadascun. Contingut extra respecte al webcòmic!

On el puc trobar? A la parada de l’editorial Tomodomo.

Altres dades: A Tomodomo també hi haurà el fanzine The Crew (2 €), ambientat en el món de Correr es de Cobardes, però uns anys més tard.

¡Déjame Dormir! #1 (Carmen Costa & Deliciest): no sóc fan del BL, però sempre n’acaba caient quelcom. El previ de l’any passat em va semblar prou bo com per continuar-ne la col·lecció.

Però de què carai tracta? Doncs de la tensió sexo-romàntica entre l’Aarón i l’Adair.

Característiques: 5 €, primer volum (existint-ne una mena de capítol pilot), 33 pàgines + extres.

On el puc trobar? A la parada del grup fanziner PussyCrazy.

Melody of Sorrow (AnaKris): seqüela a color del còmic Cross Heart. Amb la història de Cross Heart, l’AnaKris s’ha endinsat completament en la creació de còmics i ha madurat i evolucionat com a artista. Resulta d’allò més inspirador.

Però de què carai tracta? De l’amor entre la Kotomi i la Haru.

Característiques de Melody of Sorrow: 12 €, segon volum, 110 pàgines. A tot color.

Característiques de la reedició de Cross Heart: 10 €, primer volum (però funciona com un tom únic), 224 pàgines.

Característiques del lot d’ambdós: Tot el d’abans i dos clauers de les protagonistes de regal!

On el puc trobar? A la parada del grup fanziner Cyclic Redundancy.

Il·lustració de la Noriko Hayashi

Lily & Rose #2 (diverses artistes): la publicació problemàtica de l’entrada. Primer, perquè fica yuri i BL al mateix sac, quan això sempre acaba resultant contraproduent. Segon, perquè anomena yaoi al BL (encara que alguns dels seus capítols sí que podrien considerar-se yaois, però ja m’enteneu). Tercer, perquè s’apropia d’un element bàsic del bara (producte dirigit a homes bisexuals i gays) per a incorporar-lo unilateralment al BL (producte dirigit principalment a dones heterosexuals). Quart, perquè tot i queixar-se que el yuri no ven gens, llur equip promociona molt més el BL, fent que molts cops ni la gent sàpiga que venen yuri.

Però de què carai tracta? Són històries curtes fetes per diverses autores.

Característiques: 6 €, segon número, 254 pàgines. Doble portada.

On el puc trobar? A la parada del grup fanziner Valkirie Canvas.

Altres dades: La Laurielle Maven, una de les autores, estarà a la parada del grup fanziner El Vosque. Aquests són els seus horaris.

Predicció de llicències del XXIII Saló del Manga

En qüestió de dies, el Saló del Manga obrirà les seves portes. Aquest és el moment de l’any en què més llicències de manga són revelades de cop. Enguany, he afusellat un cop més l’entrada de l’any anterior i m’he dedicat a actualitzar-la.

Us semblarà que potser m’he emocionat una mica amb la llista d'enguany, però amb la ristra de llicències d’ECC per al Saló del Còmic (i la de Planeta al del Manga de l’any passat), tot és possible.

Nota: quan poso “Editorial/s possible/s” em refereixo a les que jo veig més probable que ho duguin, però no té per què voler dir que peti qui peti ha de ser una de les que digui que porti el manga en qüestió.
Renota: Sí, és bastant factible que em deixi una quantitat ingent de títols.

 

Sense més preàmbuls, heus aquí la llista d’alguns mangues que crec que tenen possibilitats:

1) Mangues inèdits a Espanya (el plat fort de tots els salons, però no l’únic):

12 anys

• 12 sai (12 anys, Nao Maita): una obra amb protagonistes un pèl més joves del que ens té acostumats el mercat i amb anime recent. A veure si ens arriba! Editorial/s possible/s: Ivrea, Planeta o Norma.

• Benvolgut Germà... (Oniisama e..., Riyoko Ikeda): mai m’hauria imaginat que arribaria el dia en què posaria aquest manga en una d’aquestes llistes, però corre el rumor que una editorial que no és Tomodomo té llicenciat un shōjo vell relativament conegut. Ergo, hi ha possibilitats que es tracti d’aquest. Primer, perquè no és de la Hagio i imagino que Tomodomo tindrà preferència per aquesta autora. Segon, perquè és relativament conegut. Tercer, perquè són només tres toms (que es poden publicar, a més, fàcilment en un de sol). Editorial/s possible/s: Planeta.

• Cap a la Terra... (Terra e..., Keiko Takemiya): el poso aquí per això del shōjo vell que deia abans. Que sí, que és un shōnen, però molta gent el cataloga de shōjo i té prou bona consideració entre els que mouen els fils i les corrents d’opinió. Editorial/s possible/s: Planeta.

• Cesare (Fuyumi Sōryō): manga històric exquisidament dibuixat, excel·lentment guionitzat, profundament documentat i ambientat a Europa en general i Itàlia en particular. Què fa que no ens arriba? Ah, sí, que està fet per una dona. Tot encaixa. Per exemple, Vinland Saga, d’autoria masculina, és bastant inferior i mira, aquí el tenim. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o MW.

Benvolgut germà...

• Deixa’t d’amors; a mi dóna’m bona teca (Ai Ga Nakute mo Kutte Yukemasu, Fumi Yoshinaga): volum únic de la Yoshinaga que sospito que no és gaire representatiu de la seva obra, però sí un bon pas per començar amb ella a Espanya. Editorial/s possible/s: Tomodomo, MW o ECC.

• El cas de la Hana i l’Alice (Hana to Alice Satsujin Jiken, Shunji Iwai i Seiman Dōman): el film que adapta és novetat del Saló, així que no seria descabellat que s’hi anunciés el manga que l’adapta. Editorial/s possible/s: Planeta o Ivrea.

• El cor del Thomas (Thomas no Shinzō, Mōto Hagio): hi ha diversos rumors que indiquen que Tomodomo té aquest manga, així que això. Editorial/s possible/s: Tomodomo.

• El Diari de Gossos del Junji Itō (Junji Itō's Dog Diary, Junji Itō): amb tants mangues de gats, en falten de gossos... i aquest faria joc amb el dels gats del mateix autor, publicat per aquí. Editorial/s possible/s: Tomodomo o ECC.

• El País de Mai Més Promés (Yakusoku no Neverland, Kaiu Shirai i Posuka Demizu): la llicència de l’any. El manga pel qual totes les editorials grosses s’han esbatussast durant mesos i mesos. Editorial/s possible/s: Planeta, Norma, Ivrea o ECC.

• 

  El Rèquiem del Rei de les Roses

  El Rèquiem del Rei de les Roses (Bara-ō no Sōretsu, Aya Kanno): amb molt d’èxit al Japó i relativament conegut a Occident. Reimagina per complet dues obres de Shakespeare i l’obra té lloc sobretot a Anglaterra. Toca temes de gènere i conté molta acció. Editorial/s possible/s: ECC o MW.

• L’obrador dels barrets punxeguts (Tongari Bōshi no Atelier, Kamome Shirahama): aquest manga s’ha fet famoset pel seu espectacular dibuix. I no m’estranya! Editorial/s possible/s: ECC, Norma o MW.

• Encantat de conèixer-te, Senyora Deessa (Kami-sama Hajimemashita, Julietta Suzuki): tenint en compte la seva popularitat i que ja està acabat, ara seria un bon moment per anunciar-lo. I tenint en compte com va trigar a arribar-nos Maid Sama! encara és possible que arribi malgrat que ja no es pugui considerar novetat. Editorial/s possible/s: Ivrea, Norma o Planeta.

• Eureka (Heureka, Hitoshi Iwaaki): Ara que s’ha publicat Parasyte, potser és un bon moment per tirar de l’obra de l’autor. Editorial/s possible/s: Planeta, ECC o MW.

• I per tota la pesca (Kakukaku Shikajika, Akiko Higashimura): no és gens proporcionat que d’entre tots els mangues premiats amb el guardó Taishō, s’hagin llicenciat a Espanya gairebé tots els pertanyents a demografies masculines i cap a demografies femenines. És hora d’acabar amb això. Aquest còmic és boníssim i la mar de rodó, així com d’allò més intimista. (I aquí tenim una altra dona amb mèrits més que suficients per ser publicada a Espanya que roman inèdita.) Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o ECC.

• 

  La germana infernal

  Joialàndia (Hōseki no Kuni, Haruko Ichikawa): un manga que no sé de què tracta, però que està molt de moda per la crítica i per l’anime. La majoria dels seus personatges principals són gemmes amb aparença humana i que no tenen gènere. Tot plegat em fot molta grima. Per què han de ser totes tan primes? Ja em contesto jo: per la grassofòbia i el fetitxisme socials que només accepten que sigui agènere/no binari si no ets esquifidament primi. Per què totes han de tenir una parença tan jove (com de prepúber-adolescent) i alhora fer tots aquests moviments tan contorsionats, arquejats i, en definitiva, sexualitzadors? (Sí, se’ls sexualitza un fotimer el cul.) Editorial/s possible/s: Planeta, ECC, MW o Norma.

• La bruixa voladora (Flying Witch, Chihiro Ichizuka): Té un anime recent i en sé poc més. Editorial/s possible/s: ECC o Norma.

• La germana infernal (Hengoku no Schwester, Minoru Takeyoshi): un manga d’intriga de la bona, de només 6 toms, un pèl sàdic i ambientat a Europa. Què més he de dir? Editorial/s possible/s: ECC o MW.

• 

  La Hakumei i la Mikochi

  La història de l’Isobee Isobe (Isobe Isobee Monogatari, Ryō Nakama): sí, és un manga rarot amb estil ukyo-e, PERÒ és de la Jump i té anime. Alguna possibilitat deu tenir, dic jo. Editorial/s possible/s: ECC o MW.

• La Llegenda de la Princesa Sakura (Sakura Hime Kaden, Arina Tanemura): se’m fa molt estrany que faci tant de temps que no es publica res de nou de la Tanemura per aquí. Tenia un públic fort, aquesta autora. Ha desaparegut o bé les editorials se n’han oblidat? Que fins i tot s’ha recuperat la Yoko Kamio! Editorial/s possible/s:  Norma o Planeta.

• La Hakumei i la Mikochi (Hakumei to Mikochi, Takuto Kashiki): Si no és enguany, espero que s’anunciï l’any vinent. Es tracta d’un manga molt cuqui amb molts personatges femenins prou diversos i que al 2018 tindrà anime. A veure’m si amb això les editorials espanyoles hi paren esment! Editorial/s possible/s: ECC o MW.

• La Princesa Blancaneus de Cabells Vermells (Akagami no Shirayukihime, Sorata Akizuki): Tenint en compte que hi ha una altra pelroja fantàstico-medieval amb més números d’arribar-nos, ho té una micona complicat, tot i l’anime. I mira que m’agrada més. Sobretot per la vocació de la protagonista. Editorial/s possible/s: Ivrea.

Les toquiotes somiatruites

• La Sorollosa Emmascarada (Fukumenkei Noise, Ryōko Fukuyama): recentment ha tingut anime i està de moda. A més, seria perfecte per fer-li el relleu a Pequeñas Mentiras Piadosas. Editorial/s possible/s: Ivrea. 

• La Takagi em fa la punyeta (Karakai Jōzu no Takagi-san, Sōichirō Yamamoto): veig les portades d’aquest manga arreu i ara hi ha anime anunciat per a l’any vinent. Editorial/s possible/s: ECC o MW.

• Les anotacions de Vanitas (Shiki no Vanitas, Jun Mochizuki): la nova autora de la reverenciada autora de Pandora Hearts. Un dels plats forts del Saló. Editorial/s possible/s: Norma o Planeta.
  

• Les Cabòries d’una Centaura (Centaur no Nayami): moe amb furry del relativament suau i anime recent? Doncs té possibilitats. Però, d’altra banda és un manga que comença a ser llarg i està encara obert. Editorial/s possible/s: ECC.

• Les Cançons que la Balena cantava a la sorra (Kujira no Kora wa Sajo ni Utau, Abi Umeda): un dels mangues que està de moda degut en gran part al seu anime i degut també a què més o menys agrada entre els crítics. Està molt influït per Nausicaä, però no li arriba ni a la sola de la sabata. Editorial/s possible/s: ECC, Norma, MW o Planeta.

• Les toquiotes somiatruites (Tokyo Tareba Musume, Akiko Higashimura): És de la Higashimura, ergo ho vull. Sembla que ja s’ha acabat, així que tan debo. I a que les editorials no s’animen amb I per tota la pesca, potser aquesta sigui una bona alternativa. Editorial/s possible/s: ECC o Planeta.

Pensa, pensa, no pensis, fuig

• Maria Antonieta, la Joventut d’una Reina (Marie Antoinette, la Jeunesse d’une Reine, Fuyumi Sōryō): l’obra que més probabilitats té d’arribar-nos de la Fuyumi Sōryō: de rabiosa actualitat, d’una temàtica valorada pel fandom del manga i d’un sol volum. Editorial/s possibles: Tomodomo, Norma, Planeta o MW.

• Pensa, pensa, no pensis, fuig (Omoi, omoware, furi, furare, Io Sakisaka): la darrera obra d’una autora exitosa que ha funcionat la mar de bé. Llicència segura. Editorial/s possible/s: Ivrea.

• Shimanami Tasogare (Yūki Kamatani): un manga que darrerament està tenint molta rellevància entre cert sector de la xarxa per com de presumptament bé s’endinsa en l’LGBT. Tenint en compte que el defensen persones altament trànsfobes i bífobes, por em fa. D’altra banda, ja hem vist altres coses publicades per aquí de l’autori. Una última coseta: no és que m’hagi oblidat de traduir-ne el títol, és que no sé com coi traduir-lo. Editorial/s possible/s: Tomodomo, MW o ECC.

• Sòl (Soil, Atsushi): tinc la corada que serà anunciat enguany, però tampoc em feu gaire cas. Editorial/s possible/s: ECC, Planeta o MW.

• Steve Jobs (Walter Isaacson i Mari Yamazaki): sent que el Jobs té un fotimer de fans en aquest país i que la Yamazaki ja està prou ben assentada (dos mangues seus en diferents editorials), no entenc com encara no ens ha arribat aquesta biografia. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o ECC. 

Yona, la del Vespre

• Trastorns (Sakuran, Moyoco Anno): Si amb Gorda s’ha despertat l’interès per aquesta autora, aquesta podria ser la propera obra que ens n’arribés. Editorial/s possible/s: Norma o Tomodomo.

• Un Món Perfecte (Perfect World, Rie Aruga): la història de com una oficinista retroba el seu amor d’adolescència. A part del pas dels anys, la noia es topa amb la diferència que ara, l’home va amb cadira de rodes. Editorial/s possible/s: Tomodomo o MW.

• Yona, la del Vespre (Akatsuki no Yona, Mizuho Kusanagi): un dels shōjos del moment. De fet, m’estranya que no hagi sigut anunciat ja. Editorial/s possible/s: Ivrea, Planeta o Norma.

• En general: Ara, que Nausicaä torna a estar de moda (indirectament a través de mangues que en veuen), potser algú s’animi amb alguna obra del Hayao Miyazaki. Que, a més d’anime, ha fet algun manga, també. Editorial/s possible/s: Planeta o Norma.

2) Derivats (perquè els fans sempre voldran més de la història que tant els ha captivat):

• Boruto (Masashi Kishimoto, Ukyo Kodachi i Mikio Ikemoto): Naruto encara ven bé i crec que aquesta obra és obligatòria per a una editorial a la qual li encanta explotar franquícies potents. Editorial/s possible/s: Planeta.

• Cistella de Fruita - Another (Fruits Basket - Another, Natsuki Takaya): tot i que no es tracti d’una seqüela directa del best seller i la resta d’obres de l’autora no hagin funcionat bé per aquí, crec que aquesta sí que podria tenir unes vendes acceptables. Editorial/s possible/s: Norma.

  

  La Saga de les Cartes Esborrades

• El Joc Misteriós - El Peculiar Conte de Byakko (Fushigi Yūgi - Byakko Ibun, Yuu Watase): la preqüela que faltava de Fushigi Yūgi. Potser és un pèl d’hora, però ja ha passat que es llicenciï amb pocs capítols alguna altra obra. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta o ECC.

• Sakura, la Caçadora de Cartes: la Saga de les Cartes Esborrades (Cardcaptor Sakura: Clear Card Arc, CLAMP): l’esperadíssima seqüela de Sakura, la Caçadora de Cartes. Un producte per a fans nostàlgiques que crec que gairebé segur que vendria la mar de bé. Editorial/s possible/s: Norma.

• Tsubasa, un Món de Cròniques (Tsubasa World Chronicle, CLAMP): la popularitat de Tsubasa no passa pels seus millors moments per aquí, però així i tot continua tenint fans fidels i si Norma va publicar la seqüela d’xxxHolic (CLAMP), no veig per què hauria de rentar-se les mans amb la del seu univers paral·lel... Tot i que trobo que estan trigant ja bastant. I està tancat ja! Amb només tres volums! Editorial/s possible/s: Norma.

• En general: alguna cosa de Bola de Drac (Dragon Ball, Akira Toriyama) i/o Una Peça (One Piece, Eichiro Oda). Editorial/s possible/s:  Planeta. De Madoka Magica, sé que arribo tard, però potser ens podria arribar alguna altra saga, com Orika. Editorial/s posible/s: Ivrea.
  

3) Reedicions de material ja editat (perquè tot i haver-se editat amb anterioritat, segueix havent-hi demanda):

• Buda (Osamu Tezuka): pura estadística. Ja va tocant. Editorial/s possible/s: Planeta, ECC o Astiberri.

• El Quadern Mortífer (Death Note, Tsugumi Ōba i Takeshi Obata): una sèrie per a la qual no sembla que passin els anys. Un dibuix que entra molt bé pels ulls, un guió addictiu (sobretot durant la primera meitat de la sèrie) i una durada assumible. Al Japó ha sortit una edició que compila tot el manga en un sol volum i aquí es podria fer quelcom similar, però de luxe. Editorial/s possible/s: Norma o Planeta.

  

  Utena, la noia revolucionària

• El Percaç Draconià - La Gran Aventura del Dai (Dragon Quest - Dai no Daibōken, Riku Sanjo i Koji Inada): manga que adapta la tercera entrega de la famosa saga de videojocs. Especialment conegut per aquí per la seva versió animada (amb el títol inventat de Mosca [Fly]). L’any passat, després d’anys d’anar donant llargues amb què s’estava negociant amb Japó (té la problemàtica de què són 37 toms), Planeta va anunciar un manga menor dels mateixos autors. Manga que no demanava ningú i que està obert des del 2002 amb 13 volums. Batacada al canto. Servirà aquesta obra com a pont per a poder publicar Fly o bé com a excusa per no fer-ho mai? Que entenc que 37 toms de pèrdues són més que 13, però 13 són més que 0. I és que els designis de Planeta són inescrutables. Editorial/s possible/s: Planeta.

• La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, Riyoko Ikeda): ja aniria sent hora d’una reedició en condicions d’aquest gran clàssic. L’edició anterior ja no es troba i sí, era molt elegant, però estava emmirallada (i a la primera pàgina ja surt un mapa capgirat) i era minúscula. Si l’any passat es va anunciar la reedició de cert shōnen vell sense tanta repercusió (i sense final), per què coi no es fa el propi amb aquesta obrassa? Ah, sí, per misogínia i LGBTfòbia. Editorial/s possible/s: Norma o ECC.

• Naruto (Masashi Kishimoto): amb Naruto acabat, ara toca reeditar-lo. Que toca treure-li suc. Si no és ara, serà d’aquí dos o tres anys. Editorial/s possible/s: Planeta.

• Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena, Be Papas): 20 anys ha fet enguany l’anime i Utena està de moda, amb nou marxandatge... i nous capítols del manga! A Estats Units, per exemple, se n’ha publicat una edició preciosa i l’edició espanyola antiga ja no es troba. Editorial/s possible/s: Norma, Planeta, Ivrea o Panini.

4) Recuperacions (perquè l’esperança és l’últim que es perd):

• Comunicant-me amb Tu (Kimi ni Todoke o, com el coneixem per aquí, Llegando a Ti, Karuho Shiina): un dels mangues més venuts al Japó en els darrers anys i aquí es menja els mocs. Per què Planeta no pot incloure’l en les promocions de 2-3 € el primer volum i així generar nou públic?  És un misteri. I una llàstima. Editorial/s possible/s: Planeta.

• El Joc Misteriós - La Llegenda de Genbu (Fushigi Yūgi - Genbu Kaiden, Yuu Watase): va quedar-se a UN sol volum d’acabar. Ara, amb el nou manga de Byakko el lògic seria que si algú vol llicenciar-lo, l’editorial japonesa li faci publicar el darrer volum de Genbu.
  Editorial/s possible/s: Norma o Planeta.

ESPECIAL: Autores de manga de terror 3/3 – Algunes obres que no ens han arribat, per autores

Ja vaig parlar de què anava tot això aquí. Ara toca anar al gra:

1) Masako Watanabe

Autora pionera de terror, va innovar també amb les seves obres de bessones. Ha fet alguna obra picant hetero. Bastant oblidada com a autora de yuri, tot i tenir-ne uns quants.

Rosalind la santa

-Rosalind la santa (聖ロザリンド, Saint Rosalind): Podria la Rosalind, de només 8 anys, ser una assassina en sèrie?

-Lilibeth, talment una flor (花のようなリリベット, Hana no Yōna Lilibeth): La història d’una vampira sàfica.

-La llegenda d’Akayashi (あやかしの伝説, Akayashi no Densetsu): Tracta sobre execucions.

-Les rialles del gat negre (黒ねこがわらった, Kuroneko ga waratta)

-Nascuda sota la constel·lació de bessons (ふたご座生まれ, Futagoza umare): La Maria és incapaç de trobar l’amor. Tots els seus xicots sempre s’acaben morint.

-Matrimonis d’ànimes en pena (死霊婚, Shiryō kon): sembla que tracta sobre mullers mortes venjatives contra els respectius marits, però no em queda del tot clar.

-L’habitació de la Mona Lisa (モナリザの部屋, Mona Lisa no Heya): anant de caça, un senyor mata per error una noia anomenada Joana. Al dia següent, coneix la Mona Lisa, una noia que és idèntica a la Joana, però que afirma que la tal Joana no li sona de res.

-El canelobre (シャンデリア, Chandelier): La Page i la Marple, dues companyes de feina esteticistes, s’enamoren del mateix home. Ell es decanta per la Marple. Arran d’això, la Page comença a confabular contra ells.

2) Ryōko Yamagishi

Hiruko

La Yamagishi s’ha destacat en molts camps: el yuri, el ballet, l’històric... i també en el terror! Diria que a Occident aquesta és la seva faceta més desconeguda. Diria. Perquè també va anticipar el desastre de Fukushima... i veieu que se la citi gaire?

Aquesta senyora em fascina. I és ella qui em va inspirar a fer aquest triple especial d’autores de mangues de terror.

-Hiruko (蛭子): Saps la típica història del “bon nano” desgraciat en l’amor que comença a sexualitzar una xavala més jove que ell i resulta que la xavala és un monstre i va per ell? Doncs Hiruko és la mateixa història, però invertint el gènere dels dos protagonistes. Xoca bastant, sí.

-El dimoni et vigila (夜叉御前, Yasha Gozen): una pobra noia s’ha d’encarregar d’un munt de tasques domèstiques. Per postres, hi ha un dimoni que no la deixa de petja.

-Mangues que no n’he pogut llegir: La meva nina és una bona nina (わたしの人形は良い人形, Watashi no Ningyō wa Yoi Ningyō).

3) Emi Ishikawa

Les Classes dels Crits

-Les Classes dels Crits (絶叫学級, Zekkyō Gakkyū):  El shōjo actual de terror per excel·lència. Tracta sobre una noia amb ulls de gat que va explicant històries terrorífiques protagonitzades per alumnes de primària i de secundària. El tendre dibuix contrasta amb els guions, tan cruels. Resulta refrescant veure que no sempre la víctima principal és una nena/noia.

-La reencarnació de les Classes dels Crits (絶叫学級 転生, Zekkyō Gakkyū Tensei): seqüela de l’obra anterior.

4) Kanako Inuki

Kaidan

No podia faltar aquí la reina del terror, per molt que ja en parlés a l’anterior entrada! Segons Baka-updates, és autora de 25 mangues, dels quals un mínim de 19 són de terror. El seu dibuix és inconfusible: cares pertorbades, ulls desorbitats i, així tot, a estones amable. Tinc una relació d’amor-odi amb aquesta autora degut a tota la seva misogínia interioritzada.

-La mare infernal (Hellmother): Volum únic que conté les següents històries curtes:

-La mare infernal (Hellmother): Dues germanes petites es veuen amenaçades amb l’aparició de llur madrastra.

-Les cases (Houses): Un nen rarot està obsessionat amb les cases en miniatura.

-La nena de la paret (The girl in the wall): Una nena pateix al·lucinacions i ho passa molt malament.

-L’últim sopar (The last supper): Una noia rica aconsegueix sempre el que vol fins que...

-Mirall, mirallet (Mirror mirror): Les dues nenes més maques de l’escola són molt amigues... o no?

-El malson (Nightmare): Una nena té uns malsons horribles.

-La porta entreoberta (Half-Open Door): Una mare mana a les seves dues filles de tenir les portes dels armaris sempre tancades. No sigui cas que en surti algun fantasma.

-Compilació de desitjos (Kanaerareta Negai): Col·lecció de tres toms amb històries curtes. Aquestes són les primeres:

-El desig d’una mare (A mother’s wish): La mare de la Noko està terriblement deprimida i la xavala farà el que sigui per restaurar-li l’ànim.

-La veu de la sirena (A mermaid’s voice): La Suzume vol ser cantant, però la seva veu no combina amb la seva bellesa.

-Poders màgics (Magic powers): La Masako vol poders màgics i així humiliar a qui no li cau bé.

-Les galetes en forma de ninot (Cookie Dolls): La protagonista està enamorada del noi més atractiu de l’institut i no li serà fàcil declarar-s’hi.

-L’ombra (Shadow): La yuri és una idol que no té temps lliure i ja n’està farta.

Zona Escolar

-Zona Escolar (School Zone): Unes estudiants de primària juguen a l’ouiha. A la vegada, un company seu pateix assetjament escolar. Més profunda que la història de terror més típica. L’autora enllaça tot un seguit d’esdeveniments terrorífics.

-La teva història (Your Story)*: Tracta sobre unes noies d’institut que van explicant històries de por relacionades amb llur centre acadèmic.

-El Bukita (Bukita-kun) i El Bukita: Seqüela (Shin Bukita-kun)

-Llegenda urbana que fa una mica de por (Doko ni demo Aru Chotto Kowai Hanashi)

-Tatari, la rara (Fushigi no Tatari chan) i La Tatari, la rara: Seqüela (Shin Fushigi no Tatari chan)

-El conte il·lustrat de la Kanako Inuki (Inuki Kanako no Chimamire Ehon) història curta dins de l’antologia Horror Anthology Comic Shikaku

-El terror de la Kanako Inuki! (Inuki Kanako no Daikyoufu!)

-Kaidan 

-El rebedor de titelles estrambòtiques (Kaiki Ningyoukan)

-La dona de la boca desfigurada (Kuchisake Onna Densetsu )

-???? (Kurayami Douwashuu)

-Una nit aterridora (Kyoufu Yawa)

-El Laberint de Mitja Nit (Mayonaka no Meiro)

-La iaia terrorífica (Obaa-chan no Kowai Hanashi)

5) Chie Watari

La Chie Watari sap combinar a la perfecció elements de terror més fantàstics amb d’altres de realistes (el masclisme, sobretot). El dibuix d’aquesta autora m’agrada molt: menys caricaturesc que el de molts mangues de terror, recorda més aviat al dels mangues dramàtics. Crec que amb tota la investigació, aquesta autora ha sigut la gran troballa, d’entre les que no coneixia. Els seus personatges principals resulten propers i a la vegada tenen una mica de personalitat (tampoc gaire; que sobretot ha fet històries curtes i no hi ha espai dotar-los d’excessiva profunditat).

El Cavaller de l’heretgia

-El Cavaller de l’heretgia (Yuganda Kishi): història de l’antologia Petó a les fosques (Kiss in the dark). Una de les noies més populars de l’institut comença a veure fets realitat els seus desitjos més profunds... però tot plegat no li agrada gens. Aquesta història genera un mal rotllo especial per com de fàcil és empatitzar amb la protagonista, tan humana, però tan bona a la vegada.

-Cartes d’un altre món (Ijigen kara no Tayori): Són tres històries curtes. A la primera, un jove retroba el seu primer amor anys després i aquest es dedica a aixecar-li la camisa. A la segona, un aficionat a la fotografia intenta desvetllar misteris. A la tercera, uns estudiants de l’acadèmia naval es dediquen a explicar-se històries de por mentre van a bord d’un vaixell.

-La invitació de les tenebres (Yami kara no Shōtaijō): La mare de la protagonista, ara que el pare de la xavala ha mort, la convida a viure amb ella i la seva família. Però en aquella mansió, no tot és tan maco com podria semblar...

-Saga del Wanihiko:

-La llegenda de l’esperit venjatiu (Onryō Densetsu)

-La llegenda de Halloween (Halloween Densetsu)

-La llegenda del Licantrop (Jinrō Densetsu)

-Els nens que pregaven a Kanon (Kodaki Kanon)

-La visió del novè pis (Maboroshi no 9kai)

-El dimoni de la casa tenebrosa (Onigami no Sumu Ie)

-El Laberint Sorrós de la Mort (Shi no Suna Meikyū)

-La núvia de la mort (Shiryō no Hanayome)

-El regal de la mort (Shiryō no Okurimono)

-El muguet de maig (Suzuran)

-Els muguets de maig no dormen (Suzuran no Nemuranai)

-El muguet de maig que feia olor de sang (Suzuran wa Chi no Nioi)

-La mà (Te)

-La meva desaparició! (Watashi ga Kieta!)

-L’Escola Encantada (Yūrei Gakkō).

6) Madoka Kawaguchi

El somni de la noia

-Massa espantada com per dir-te’n res (Too scared to tell you)*: La protagonista convida el seu xicot a casa malgrat un gran secret que procura amagar-li.

-La dona de la paret (The Wall Woman)*: Aquí una noia comença a viure sola i quan se li fa malbé l’arròs, l’arrossera cau al terra com per art de màgia.

-De pesca (Fishing): Uns nanos van de pesca i no piquen. Llavors, arriba un senyor amb esquers ben estranys i comença a pesar tota mena d’estris electrònics nous de trinca.

-El somni de la noia (The girl’s dream): La Takeko, la seva millor amiga i altres persones pateixen de sobte un mal inexplicable per a la ciència.

-El treball de recerca horrible (The horrible research project): A l’habitació de la Linda comencen a passar coses estranyes.

-Somnis i rareses i oportunitats (Yume to Kimyō to Chance) 

7) Yōko Matsumoto

Reconeguda mangaka de terror. Va fer el seu debut al 1975. Els seus mangues són de molta intriga. Molts cops el terror és més aviat suau.

El Rèquiem de les Roses

-La cambra negra (Kuro no Kumikyoku). Volum únic que inclou les següents històries:

-Cole: El Cole està fart que els seus pares no li deixin fer res perquè la seva germana té la salut delicada i no volen establir preferències.

-Linda: La Charlotte està molt trista i la seva germana la vol ajudar.

-Violet: La Violet sent que la seva mare la descuida i no sap què fer.

-A: El dimoni que es deia A (A wa Akuma no A): història curta que tracta com a un bon noi li canvia la vida arrel de topar-se amb el dimoni.

-La cançó mortífera de les estrelles (Shi o Utau Seiza). Aquest tom inclou quatre històries curtes:

-La que dóna nom al tom: La Tanako se’n va al camp a treballar durant l’estiu per veure les pluges d’estrelles.

-Boira quan et gires (Mist when you turn arround): La Tracy es troba amb un fantasma al cementiri.

-La piroquinèctica (Fire Starter): La Shoko és incapaç de controlar els focs que genera.

-La Mansió del Temps (The Mansion of Time): La Yukari té un malson recurrent que té lloc a una mansió que queda a l’altra banda del llac.

-Reunió a les tenebres (Yami wa Tsudō): Sis ànimes en pena es troben a una mena de purgatori. Unes històries no es poden considerar com de terror, però d’altres sí.

-El Rèquiem de les Roses (Bara no Sōretsu, manga que sembla estar referenciat en el títol i la primera portada d’un d’actual)

-El laberint negre (Kuro no Meikyū)

-La dansa negra en cercles (Kuro no Rinbu)

-Història demoníaca (Mamonogatari)

-La cara invisible (Mienai Kao)

-La silueta invisible (Mienai Silhouette)

-La maledicció de la creu negra (Noroi no Kuro Jūji)

-El missatge mortífer (Satsui no Message)

-L’aliança relliscosa (Sukuranburu Dōmei).

8) Akemi Matsuzaki

La Hanako és meva

Va debutar als setanta en el shōjo i aleshores va fer algun BL. El seu dibuix d’aleshores és preciós. Malauradament, no n’he pogut llegir res de res. Com a obres de terror seves em consten:

-La Hanako és meva (Hanako Tongairu)

-Aquella noia em fa por (Anoko ga Kowai)

-Verònica, Verònica, Verònica (Bloody Mary)

-La màscara ballarina de la mort (Odoru Shikamen)

-La princesa terrorífica (Sangeki Hime)

9) Michiyo Akaishi

Asterisc

Sí, l’autora d’aquest dibuix tan ensucrat també s’ha animat amb el terror. Tampoc és d’estranyar ja que a Rosa Alpina (Alpen Rose), la seva obra més coneguda, ocorren alguns esdeveniments molt esgarrifosos.

-Asterisc (Asterisk)

-La nit interminable (Yoru ga Owaranai).

Les Roses i la Fènix

10) Hideko Mizuno

-Les Roses i la Fènix (Baratachi – Hi no Tori): Tracta sobre els rituals immorals d’una família demoníaca.

11)

Alois

Mōto Hagio

De la Hagio, només consten a Baka dos mangues a la categoria de terror: un tom únic que adapta relats d’un autor de ficció científica (ergo, no pot computar a la llista) i Alois.

El somni d’una nit de mitjans d’estiu

12) Keiko Takemiya

-El somni d’una nit de mitjans d’estiu (Manatsu no Yoru no Yume): És l’any 2058. Les persones estan desposseïdes d’esperit. El protagonista es rebel·la contra això i un dia troba una noia com ell. Però de debò li pot fer confiança?

13) Rumiko Takahashi

El Bosc de la Sirena

Autora molt coneguda, sobretot pel seu to còmic, així com la seva afició als elements fantàstics i els embolics. Dedicada sobretot al públic masculí, potser per això és de les poques una mica ben considerades entre la crítica (majoritàriament masculina). És creadora de diversos bestsellers mundials. Aquesta és la seva història de terror inèdita a Espanya.

-El Bosc de la Sirena (Ningyō no Mori): Diu la llegenda que qui mengi part de la sirena que hi ha enterrada al bosc, esdevindrà immortal. Probablement, aquest sigui el manga més tenebrós de la Takahashi. 

 

 

 

 

14) Suzue Miuchi

La tragèdia d’undembre

Tot i que a Occident sembla que la Miuchi només hagi fet Les Màscares de Vidre (Glass no Kamen), és autora de més de 20 mangues, alguns dels quals de terror.
-L’esperit demoníac (Yōki Hiden): sota uns grans magatzems es realitzen els rituals d’una secta milenària. Hi surten nines demoníaques. El 1982 va guanyar el premi Kodansha a millor shōjo.

-L’orfebre d’ombra blanca (Shiroi Kageboshi): una noia es trasllada a un nou institut, però allà no ho tindrà fàcil, ja que una fantasma s’obsessionarà amb ella.
-Les flames verdes (Midori no Honō): una ciutat amenaçada per constants tempestes de sorra. La protegeix una muralla d’arbres misteriosa.
-La tragèdia d’undembre (13 Gatsu no Higeki): unes monges celebren misses satàniques a un internat femení.
-Les tenebres daurades ens observen (Kiniro no Yami ga Miteru): a un municipi hi ha una plaga de gats afamats que ataquen els humans. 
-Medea, la bruixa (Majo Medea): fa 300 anys una bruixa de sang noble va ser ajusticiada. Ara ha tornat per venjar-se.
-La Tomba de la Nina (Ningyō no Haka): una nina molt humana farà patir la protagonista. 

-La maledicció dels Lliris Negres (Kuroyuri no Keizu): durant generacions, una nissaga ha vist com els seus membres morien prematurament degut a una misteriosa maledicció.

15) CLAMP

 

La mà esquerra

-La mà esquerra (Hidari te): Sí, les CLAMP són unes sàdiques i xxxHolic té els seus moments, però aquesta història curta és llur únic manga realment de por. Tracta sobre un nen que té por de deixar fora del futon qualsevol part del cos. Sent que si ho fa, alguna força misteriosa li tallarà la part que en sobresurti.

16) Miyuki Etō

 

La Sophie Rose i...

-La Noia de l’Infern (Jigoku Shōjo): A canvi de la teva ànima, la Noia de l’Infern es venjarà per tu de qui tu escullis. A la segona història, hi ha un pastisser que ha triomfat explotant una becària. De què em sonarà?

-La Sophie Rose i l’orfebre de nines de les bardisses espinoses (Sophie Rose to Ibara no Ningyōshi)

 

17) Yoshimi Seki

El Manicomi

-El meu funeral (My funeral)*: Una nova espècie d’abelles fa de les seves. Amb la seva picada et maten, però només durant cinc hores.

-L’Aurora mata (Aurora ga Korosu)

-La deessa luxuriosa (Gōyoku na Megami)

-La veritat de la Kaoru (Kaoru Shinjitsu)

-La medusa dels cabells negres (Kurokami no Medusa)

-El Papa Boig (Mad Papa)

-El manicomi (Madhouse).

18) Kaoru Ōhashi

L’aquari putrefacte

-Caient (Falling down)*: Una història d’assetjament que s’aproxima més al drama que al relat de por, però que així i tot té un punt tètric d’allò més potent.

-Segmentació (Bunshin)

-Carnestoltes de Cel·luloide (Celluloid Carnival)

-Somni Mort (Dead Dream)

-Matant (Kisatsu)

-El missatge de les bruixes (Majo Karano Dendon)

-La classe de les bruixes (Majo no Iru Kyōshitsu)

-La ciutat d’enlloc (Mayoi no Machi)

-El coll de la sirena (Ningyo no Kubi)

-El Festival de la Diablessa (Onihime Matsuri)

-La ciutat dels llibres (Reijū Toshi)

-L’aquari putrefacte (Suizokukan)

-La botiga del dimoni (Akuma no Omise).

19) Kei Arita

L’heterogènia Princesa...

No n’he pogut esbrinar el gènere, però tenint en compte que els seus mangues són shojos o joseis, és molt probable que sigui una dona. A més, el seu compte de Twitter em genera moltes vibracions en aquest sentit.

-Fideus de més (Salad Noodles)*: Un noi rep de la seva veïna (molt atractiva) uns fideus que ha fet de més.

-La Princesa de les Tenebres (Dark Princess)

-L’heterogènia Princesa de les Tenebres (Ikei no Dark Princess)

-??? (Tōsaku, història curta de l’antologia Petó a les Fosques [Kiss in the Dark]).

20) Piyoko Marui

El tren del Taro

-El tren del Taro (Taro’s Train)*: El Taro, un nen de pàrvuls, és un apassionat dels trens. Una colla de nens l’ataca... i ell no ho perdonarà. Molt, molt tètric. I més, tenint en compte que els personatges principals són nens petits. Ara, no s’expressen gens com la gent de la seva edat i llurs pensaments són massa complexos.

21) Noriko Kimoto

Carnatge mortal entre...

Les portades de les seves obres són d’allò més terrorífiques.

-Si el Bush aconseguís 700 milions de iens (Busu ga 7 oku-en morattara)

-Hi ha algú que em té enveja (Darekaga watashi o netan deru)

-Carnatge mortal entre els passatgers (Koroshiau jōkyaku).

22) Subaru Ueno

Històries d’institut...

-El diari de classe màgic (Maki no Gakkyuu Nisshi): Una noia d’un retrat va explicant històries de terror del seu institut.

-Històries d’institut de fantasmes (Gakkō Kaidan)

-El Club Misterós (Kaiki Club)

-La casa de la felicitat (Kōfukudō).

23) Saiko Kaburagi

La noia que collia ossos

Només per les portades dels seus mangues ja es pot deduir que són de pur terror.
-La noia que es regenarava (Yomiageru shōjo): compilació d’històries curtes horripilants en les quals es veuen vísceres sense gaire pudor i protagonitzades per noies joves.
-La noia que collia ossos (Okotsu o kubaru shōjo)

-Noies boniques (Bijo no Harawata)

-Menjant Insectes (Mushi Kui)

-Desig vers els insectes (Mushi ni negai o).

24) Chikako Kikukawa

Les ungles vermelles

Algunes de les seves portades són d’allò més terrorífiques. Em fascinen les de Les ungles vermelles.

-Les ungles vermelles (Akai Tsumeato)

-El somriure del diable (Akuma no Hohoemi)

-La invitació del dimoni (Akuma no Shōtaijō)

-Ossos roses (Beniiro no Hone)

-El diable als ulls (Hitomi no Naka no Akuma)

-Cent ulls ens miraven (Hyaku no Me ga Mite Ita)

-El crit invisible (Ienai Sakebi)

-El mal son de la noia de 16 anys (Jūrokusai no Akumu)

-Puc veure el foc de la vida (Inochi no hi ga mieru).

25) Yumeji Tanima

La fixació demoníaca

-Els ninots de neu coberts de sang (Blood covered snowmen)*: a un poble perdut entre les muntanyes, hi ha rumors que afirmen que un senyor es dedica a matar criatures i amagar-ne els cadàvers dins de ninots de neu.

-3 anys amb el parell de C maleïdes (3 nen C gumi Noroi no Kokuban)

-La fixació demoníaca (Akuma ni Miserarete)

-La germana fúnebre (Hakaba no Shimai)

-El dimoni postescolar (Hōkago no Akuryō)

-Zombies al dia 13 (13 nichi no Zombie)

-El teatre dels crits (Zekkyō Gekijō).

26) Miyuki Saga

La maledicció del fantasma...

Mangaka amb una producció molt extensa d’obres de terror dins del percentatge total dels seus còmics (que podria ser la totalitat o la pràctica totalitat).

-Ressentiment tètric (Chimodoro no Urami)

-La noia que cavava tombes (Haka o Horu Shōjo)

-El sacrifici al cementiri (Hakaba no Ikenie)

-La carnisseria de carn humana (Hitokui Yashiki)

-Els fantasmes del matrimoni Iwa (Kaidan Futari Iwa-sama)

-La maledicció del fantasma dels cabells negres (Kaidan Kurokami no Noroi)

-El fantasma de la nit plujosa (Kaidan Ugetsu Monogatari)

-La tomba de la Kiriko (Kiriko no Haka)

-La tomba de la dona del canell i la boca destrossats (Kuchisake Onna to Ohaka ni Tekubi)

-La nina diabòlica (Kyōfu no Ningyō Tera)

-Carmilla, la vampira (Kyūketsu Shōjo Carmilla)

-La nina fantasmagòrica que murmurava (Sasayaku Shiryō Ningyō)

-La maledicció d’una dona plena de rancúnia (Urami Onna no Noroigushi)

-De com esdevinguí fantasma (Watashi wa Yuurei ni Naru).

27) Atsuko Narumo

31 espais en blanc

L’enèssima mangaka desconegudíssima a Occident, però les obres de la qual tenen molt bona pinta.

-31 espais en blanc (31 Maime no Kūhaku)

-La Invitació de les Tenebres (Yami Kara no Sasoi).

Probablement, n’hagi fet molts més, però només aquests consten com a tals a Baka (el primer) i la Viquipèdia (el segon).

28) Mayuri Yamamoto

Els informes terrorífics...

Una altra autora de la qual no he pogut llegir res. Té obres de diversos volums, però sembla que inclouen històries autoconclusives que es recullen sota un mateix títol.

-Reinici (Reset) i Reinici: Seqüela (Shin Reset)

-L’estació esborrada (Iroaseta Kisetsu)

-Els informes terrorífics de la Mayuri  (Mayuri no Kyōfu Hōkoku)

-Els expedients espirituals del Katsumi Ogata (Ogata Katsumi Shinrei File) i Seqüela de la sèrie del psíquic Katsumi Ogata (Shin Reinōsha Ogata Katsumi)

29) Akiko Miyawaki

Gravat a la retina

Pràcticament desconeguda a Occident. I mira que al Japó té alguna sèrie adaptada a dorama i tot.

-La Rosa de Sang (Bloody Rose)

-Gravat a la retina (Wasureenu Bamen).

30) Yōko Shōji

La dona de neu

Autora amb una producció molt àmplia, però sobretot coneguda per la seva obra Ep, estudiants! (Seito Shokun). 

-La dona de neu (Yuki Onna).

*Històries curtes incloses a l’antologia Històries curtes de suspens i terror per 13 persones (13 nin no Short Suspense & Horror).

_________________________________________________

DARRERS APUNTS:

Curiositat: D’aquesta llista es pot extreure que si els japonesos relacionen el 4 amb la mala sort, el 13 ho fan amb el terror. Imagino que per influència occidental difusa.

Nota aclaridora 1: He deixat fora diverses autores/obres considerades com de terror perquè realment no arriben a fer obres de por, sinó:

I. De misteri/acció amb un cert gore (exemple: X, CLAMP) i/o de moments específics de cert cangueli (exemple: xxxHolic, de CLAMP); o

II. De pur fanservice (exemple: Tràngol Pur, Pure Trance, Junko Mizuno).

Nota aclaridora 2: És possible que hi hagi romanitzacions que no siguin correctes. És el que té no saber japonès i fiar-se del traductor de Google. (I no poder-me permetre pagar ningú; fet i fet, d’aquest bloc no en trec ni cinc.)

Nota aclaridora 3: Hi ha algunes traduccions que són bastant lliures. Això és perquè he trobat que o bé sonava molt millor en català d’una manera que no de manera pura i fidedigna (molts cops molt acartonada) o bé el traductor de Google no ha ajudat gaire i he hagut de posar una mica d’imaginació perquè el títol tingués un mínim de sentit.

Nota aclaridora 4: Tot i que m’he endinsat bastant dins del manga de terror fet per dones, els noms d’aquesta llista tot just són un tast; no arriben ni a trenta. Estic convençuda que hi ha moltíssimes més mangakes que podrien haver figurat en aquest llistat. Centenars o, fins i tot, milers. Ja no arribo a fer-me’n a la idea.

Nota aclaridora 5: Per no repetir-me (i perquè anava justa de temps), no he aprofundit en les autores de què ja he parlat bastant en aquest bloc. Clicant als corresponents enllaços, pots veure’n tot el que n’he dit. Potser, més endavant actualitzi l’entrada i puleixi aquest aspecte.

Més informació: Podeu trobar més informació del tema (en japonès) a les següents pàgines:

-Baka

-Oroshiya

-Article sobre manga de terror (i una mica de còmic no manga) a la Viquipèdia

-Aidoku

-Tuchinokodō

Darrera actualització: 21 de juliol de 2022