Avís: tot i que procuraré en la
mesura del possible no esbudellar aquest musical, com que en vull fer un
comentari global i considero que l'argument és només una excusa i no
pas el nucli dur, potser hi haurà algun detall sensible de la trama que no m'estigui de comentar.
Mar i Cel és un musical de
Dagoll Dagom basat en l’obra de teatre homònima del reconegut Àngel Guimerà. Va
ser estrenat originalment el 1988 i va marcar un abans i un després en la història del teatre català. El 2004 va
reposar-se i enguany ha tornat als escenaris per segona vegada. Es tracta,
innegablement, d’una obra estimada tant per la crítica com pel públic.
La història se
situa poques dècades després de l’expulsió dels moriscos del 1609. Un vaixell
de cristians és interceptat per un vaixell pirata els navegants del qual són
musulmans. Arrel d’això, sorgiran tot un seguit de conflictes entre ambdós
bàndols, però també dins d’aquests. I mica en mica, entre recels, amors i traïcions,
es van formant aliances secretes entre els membres de tan enfrontats grups.
M’he escoltat
moltíssimes vegades el CD del ’88 i he assistit a les dues darreres
representacions, així que, dins de les meves limitacions, trobo que en tinc una
visió bastant global.
Heus aquí l'anàlisi dels
personatges:
- Blanca:
meravellosa. Si la de l’anterior edició va fer una baixada, aquesta m’ha
semblat perfecta. Unes cançons precioses. A més, juga en el seu favor que és
bonica i la seva cabellera tan rossa... semblava ben bé la Dama del Llac de les
llegendes artúriques. Si li afegim que l'actriu és gallega i que en qüestió de 3 mesos va
poder cantar seves les melodies incorporant-hi un accent totalment
català-barceloní, encara té més mèrit.
- Saïd: correcte.
No em malinterpreteu: el seu paper el borda. Simplement, tinc el primer molt
idealitzat. Mentre que aquest em sembla un bon Said, el primer el considero
“el” Said. Em sap greu ser tan radical... sento com si menyspreés el treball de
l’actual Said.
- Idriss: tan emotiva
com sempre. Simplement, genial.
- Mare del Saïd: va
complir sobradament amb les expectatives. Costa arribar a notes tan altes i
fer-ho bé.
- Ossman: una gran
decepció. El moment en què aquest personatge es llueix és pràcticament al
principi, amb una cançó totalment seva. No sé què li va passar a l’actor el dia
que vaig anar a l’obra que se’l veia nerviós i alterat. Això va fer que la
cançó patís una barbaritat.
- Ferran: em va
encantar. En les seves breus intervencions, va desprendre atractiu per tots els
porus del cos.
- Joanot: fluix.
Aquest és l’únic personatge l’actor del qual l’ha encarnat les tres vegades que
s’ha representat l’obra. Per molt que no hagi de fer cabrioles i acrobàcies, la
veu també es ressenteix pel pas del temps.
-Hassèn i Maria:
similars al Saïd amb la diferència que no tinc tan idealitzats els seus predecessors.
Pel que fa l’orquestra,
he de dir que va fer una molt bona feina. Totes les melodies em van semblar
clavadíssimes i d’allò més ben coordinades.
Si alguna cosa
diferencia Mar i Cel de molts
musicals, és que no es limita a la música. Es tracta d’un espectacle brutalment
visual. La indumentària crida l’atenció una barbaritat, però l’atractiu més
gran resideix en el vaixell que tenen els pirates per escenari i les cabrioles
que hi fan. Enguany ha tornat a ser espectacular.
Com a canvis substancials
respecte a les dues posades en escena anteriors, en primer lloc cal destacar lloc
la inclusió d’efectes visuals a través de pantalles. Ara ja no es fan servir
decorats. Tot i que al principi sobta i l'espectador troba que li manlleva una mica l’aura
vintage, val a dir que dóna molt de joc i que es poden recrear bastant bé els
fenòmens meteorològics. L’únic punt negatiu que li puc veure és al moment del
malson. Allò va ser un gra massa. D’altra banda, tal i com va passar de la primera a la segona versió, hi ha un lleuger canvi
en les lletres de les cançons. Aquesta vegada el que més em va cridar l’atenció
va ser el canvi de “aquest mar estimat serà nostre, serà el mar dels germans
musulmans” per “aquest mar estimat serà nostre, serà el mar protegit per Alà”
en l’Himne dels Pirates. Imagino que
és perquè amb la rellevància que ha guanyat durant els darrers anys el partit polític Germans Musulmans
volien estalviar-se mals tràngols (gent que comença a dir que això són missatges subliminals i coses per l'estil, bàsicament) i curar-se en salut.
Tot i que es pot ben dir que el musical de Mar i Cel forma part de la meva
vida i em resulta complicat mirar-me’l amb perspectiva, recomano amb escreix anar-lo a veure. No en va té aquesta portentosa fama.
