Espirals

Títol original: Uzumaki (うずまき)

Autor: Junji Itō

Revista: Big Comic Spirits

Editorial: Shogakukan

Anys: 1998-1999

Demografia japonesa: Seinen

Gèneres: Terror, drama, sobrenatural, misteri

Nombre de volums: 3 (hi ha una edició integral, també)

Edicions fora del Japó: Espanya (Uzumaki, edició emmirallada en sis mitjos volums, actualment esgotada; Actualització a 29 de juny de 2017: edició integral), França (Spirale, edició de tres volums i edició integral), Alemanya (Uzumaki: Spiral into Horror) i Estats Units (Uzumaki: Spiral into Horror, edició emmirallada en tres volums, edició en tres volums sense emmirallar i edició integral).

Espirals és un manga que vaig llegir per la recomanació conjunta de dos nois. Aleshores em trobava en la meva primera etapa d’obertura des d’un fandom molt concret a la generalitat del manga i va ser per ells que em vaig assabentar de l'existència d’aquesta obra.

La recomanació va resultar ser tot un encert i a dia d’avui encara li tinc un afecte especial. A més a més, Espirals és l’obra cabdal del Junji Itō, el qual es va guanyar fa anys el lloc de mangaka de terror de referència de la seva generació. El seu predecessor va ser en Kazuo Umezu, però d’aquest ja en parlaré un altre dia.

Aquest és un peculiar relat de por. Si més no, el punt de partida té quelcom d’original: el terror a través de les espirals. Al llarg de l’obra es nota un rigorós treball de documentació en aquest aspecte.

Els fets es desenvolupen a Kurōzu, un poble que comença a experimentar una “plaga” d’espirals. Al principi, són fets aïllats, però a mesura que la història avança, la cosa va a més. Encara que en un inici no ho pugui semblar, hi ha molts moments de mal rotllo. Recordo que en un moment determinat el terror psicològic i la intriga em van afectar tant que em vaig marejar i tot.

Ara les pegues: poques vegades m’he trobat amb una sèrie que presenta una planificació d’uns capítols respecte a uns altres i en canvi hi hagi tota una massa de capítols que no estiguin gaire ben interconectats. En aquest sentit és un dels mangues més irregulars a nivell de qualitat de planificació guionística que he llegit::

• Els dos primers capítols són genials. 
• Pel mig hi ha algun moment emblemàtic per l’impacte que genera en el lectorat però amb una linealitat pèssima en la narració entre capítols a nivell general: personatges que apareixen de sobte perquè a l’autor li convé, flaixbacs amb detalls del present en comptes del passat, caps sense lligar, etc.
• El darrer volum resulta una autèntica delícia.

Pel que fa als personatges, val a dir que es nota que es troben completament al servei de la trama. La Kirie, la protagonista, és estúpida fins a dir prou. El seu xicot, en Shuichi, és un clar avatar de l’autor (per si no cantés prou, ambdós s’assemblen físicament) que sap massa. La resta de personatges, amb més o menys rellevància dins del manga, no arriben a tenir un tractament gaire aprofundit. En les històries de terror moltes vegades es descuida aquest aspecte i això provoca que al receptor li siguin igual els mals tràngols pels quals han de passar els personatges.

Una de les poques vinyetes on la Kirie sembla intel·ligent i tot.

El dibuix és magistral. Un traç netíssim i carregat de detall que convida el lector a capbussar-se de ple en la història.

Fa un temps, Planeta la va publicar en un format de mitjos volums emmirallats, però actualment són molt difícils de trobar. Tot i així encara sortien a la seva web fins fa no gaire. Ara hi diu que en té les fitxes desactivades. Significarà això que finalment els drets han sigut alliberats? L’editarà properament ECC [la qual ha rescatat recentment l’autor amb Paradoxa Negra (Black Paradox) i Peixos (Gyo)] o alguna altra editorial en un format adient, per fi?

Com a curiositat graciosa, durant diversos mesos Planeta va tenir catalogada aquesta sèrie dins la seva pàgina com “Uzumakia, un romance” (sic).

La recomano? Sí, però amb cautela. Com a història de terror està prou bé i pot arribar a marcar. Després d'haver-la llegit resulta difícil tornar a veure les espirals de la mateixa manera. Per contra, com a guió cohesionat li fallen gran part del primer volum i tot el segon. És a dir, aproximadament la meitat de la història. A més, la protagonista actua com si al caparró només hi tingués serradures. 

Nota global: 6/10