divendres, 19 de desembre de 2014

SOS



 
Malauradament, no he pogut trobar aquesta imatge a una ressolució millor...

Títol original: SOS
Autora: Hinako Ashihara
Revista: Betsucomi
Editorial: Shogakukan
Anys: 2003
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Romanç, drama, dia a dia, institut.
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: Estats Units (SOS), Itàlia (SOS) i Malàisia (SOS).

Fa ja uns anys, va publicar-se a Espanya Rellotge de Sorra (Sunadokei). Aleshores em passà totalment desapercebuda, però en un moment determinat vaig començar a veure’n recomanacions i recensions positives a dojo.  Li vaig donar una oportunitat i em va agradar bastant. En particular, em van agradar molt les metàfores amb què la va amanir l’autora, llàstima que algunes d’elles fossin un pelet forçades. He d'afegir un comentari que si callo, exploto: el final em va semblar horrorós.

Uns mesos més tard, com que la Hinako Ashihara m’havia demostrat a través de Rellotge de Sorra que tenia talent a l’hora de narrar i d’enfocar les seves històries, vaig endinsar-me sense pensar-m’hi gaire en el seu volum únic SOS. Aquest consta de diverses històries curtes:

1) SOS: dóna nom al volum i és la més extensa. Parteix de la base que la protagonista té la mala fortuna d’enamorar-se dels nois que li demanen consell amoròs. Entre una cosa i una altra acaba treballant en una mena d’agència de contactes, la qual ajuda els estudiants del seu institut a lligar entre ells. Això desencadenarà en un seguit de situacions reveladores. Aquesta història balla entre el surrealisme, la genialitat i la mediocritat. Planejada amb més temps i retallant-ne els aspectes menys atractius hauria pogut sortir una cosa molt bona. [Nota: 6’5/10]


2) Aquella Cançó Dolça d’Orgue: per a mi, LA història del volum. S’ambienta a principis del segle passat i tracta sobre com una noia de baix rang social treballa durament per a poder-se costejar els estudis i així guanyar-se la vida de manera autònoma. En poc temps li ocorreran tot un seguit d’esdeveniments que li canviaran la vida. Malgrat que tira d’un parell de tòpics desgastats, és molt tendra i emotiva. [Nota: 8'1/10]

3) Una vida sense maldecaps: tracta dels desequilibris que es poden donar en una parella. Sobretot, en el cas en què una de les parts és un malcriat i l’altra una persona responsable. Tot i que el desenvolupament en general de la història està prou bé, el final no m’agrada. [Nota: 5’5/10]

El dibuix és clavat al de Rellotge de Sorra: no es troba entre els millors, però té un no sé què que atrau. Serà per la seva expressivitat?

D’aquest volum en recomano la segona història. Les altres dues, només a fans de l’autora, ja que d’una banda tracten d’innovar, però de l’altra cauen en paranys massa obvis.