 |
| Malauradament, no he pogut trobar aquesta imatge a una ressolució millor... |
Títol
original: SOS
Autora: Hinako Ashihara
Revista: Betsucomi
Editorial: Shogakukan
Anys: 2003
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Romanç, drama, dia a dia, institut.
Nombre
de volums: 1
Edicions fora del Japó: Estats Units (SOS), Itàlia (SOS) i Malàisia (SOS).
Fa ja uns anys, va
publicar-se a Espanya Rellotge de Sorra
(Sunadokei). Aleshores em passà
totalment desapercebuda, però en un moment determinat vaig començar a veure’n
recomanacions i recensions positives a dojo. Li vaig donar una oportunitat i em va agradar
bastant. En particular, em van agradar molt les metàfores amb què la va amanir
l’autora, llàstima que algunes d’elles fossin un pelet forçades. He d'afegir un comentari que si callo, exploto: el final em va semblar horrorós.
Uns mesos més tard, com
que la Hinako Ashihara m’havia demostrat a través de Rellotge de Sorra que tenia talent a l’hora de narrar i d’enfocar les
seves històries, vaig endinsar-me sense pensar-m’hi gaire en el seu volum únic SOS. Aquest consta de diverses històries
curtes:
1) SOS: dóna nom al volum i és la més
extensa. Parteix de la base que la protagonista té la mala fortuna d’enamorar-se
dels nois que li demanen consell amoròs. Entre una cosa i una altra acaba
treballant en una mena d’agència de contactes, la qual ajuda els estudiants del
seu institut a lligar entre ells. Això desencadenarà en un seguit de situacions
reveladores. Aquesta història balla entre el surrealisme, la genialitat i la
mediocritat. Planejada amb més temps i retallant-ne els aspectes menys
atractius hauria pogut sortir una cosa molt bona. [Nota: 6’5/10]
2) Aquella Cançó Dolça d’Orgue: per a mi,
LA història del volum. S’ambienta a principis del segle passat i tracta sobre
com una noia de baix rang social treballa durament per a poder-se costejar els estudis i així
guanyar-se la vida de manera autònoma. En poc temps li ocorreran tot un
seguit d’esdeveniments que li canviaran la vida. Malgrat que tira d’un parell
de tòpics desgastats, és molt tendra i emotiva. [Nota: 8'1/10]
3) Una vida sense maldecaps: tracta dels
desequilibris que es poden donar en una parella. Sobretot, en el cas en què una
de les parts és un malcriat i l’altra una persona responsable. Tot i que el
desenvolupament en general de la història està prou bé, el final no m’agrada. [Nota:
5’5/10]
El dibuix és clavat
al de Rellotge de Sorra: no es troba
entre els millors, però té un no sé què que atrau. Serà per la seva
expressivitat?
D’aquest volum en
recomano la segona història. Les altres dues, només a fans de l’autora, ja que
d’una banda tracten d’innovar, però de l’altra cauen en paranys massa obvis.
