Entraran en aquesta classificació mangues que
hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial.
Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10:
 |
| En un Racó d'aquest Món |
1) En un Racó d’aquest Món (Kono Sekai no Katasumi ni, de la Fumiyo Kōno): me’n vaig llegir els dos volums de l'edició francesa pràcticament d’una tacada. Sabia que, per l’autora,
m’agradaria, però va superar les ja altes expectatives. Tendra, emotiva i amb una narració que aconsegueix transmetre tot el que es proposa la Kōno.
2) El Joe de l’Endemà (Ashita no Joe, del Asao Takamori i el Tetsuya Chiba): per fi, després d’anys
d’haver-lo començat, el vaig aconseguir acabar en la primera meitat de l’any. Un
grandíssim manga. El considero el meu shōnen preferit. Cadascun dels combats és únic i, més enllà d'aquests, hi ha diverses subtrames argumentals que t'avoquen de ple a la història.
3) Les Nostres Transformacions (Bokura no Hentai, Fumiko Fumi): el
descobriment de l’any. D’aquelles obres que t’ajuden a créixer interiorment a
la vegada que et fan assaborir cada pàgina.
4) Companys de Classe (Dōkyūsei, de l'Asumiko Nakamura): història magníficament ben duta. La seva lectura em va provocar una sensació similar a la de determinats passatges de Fruits Basket. Es tracta sobretot d'escenes de beneiteries simpàtiques que has fet i que et generen una certa nostàlgia.
 |
| El Joe de l'Endemà |
5) Animada! (Happy!, del Naoki Urasawa): l’obra de l’Urasawa que més m’ha agradat
fins al moment. I ho diu algú que n’ha llegit Monstre (Monster) i Nens del segle 20 (20th Century Boys) senceres. Aquesta obra combina perfectament un
argument addictiu amb uns personatges potents.
6) Cullera de Plata (Gin no Saji, de la Hiromu Arakawa): una altra obra que et fa créixer. A principis d’any la duia més o menys
al dia, perquè està prou bé, però entre que l’Aki té certes intervencions
penoses en els darrers volums que vaig comprar i que m’havia fet el propòsit de
no gastar tant, la vaig deixar aturada.
7) Sàbat Etern (Eternal Sabbath, de la Fuyumi Sōryō): ja n’havia llegit el primer i
estava a l’expectativa de cruspir-me’n la resta. En els darrers volums la cosa
fluixeja, però en general és una obra molt ben duta. Definitivament, he de llegir més coses d'aquesta autora!
8) Baptisme (Baptism, del Kazuo Umezu): redéu, quina obra més angoixant. Mil vegades
millor que l’única publicada per aquí de l’autor (Aules a la Deriva, Hyōryū
Kyōshitsu). Llàstima del final, que és un autèntic despropòsit.
9) La trobada entre la neu i l’estiu (Natsuyuki
rendez-vous, de la Haruka Kawachi): quelcom que transcorri en una floristeria
ja té uns punts assegurats per part meva. Però és que la història, a més, està
ben construïda i enganxa. Si està en una posició tan baixa dins del top és pel
protagonista. Fins on he llegit, el veig molt buit.
 |
| Les Nostres Transformacions |
10) Rodamóns (Planetes, del Makoto Yukimura): sempre m’ha fet molta gràcia el nom
original d’aquest manga, perquè, sense tocar-lo, en català ja li escauria.
Deixant aquesta curiositat de banda, he de dir que està molt treballat. Això
sí: no m’agrada gaire el tractament en general que se li dóna als personatges
femenins i a l’amor.
Menció d’honor:
Jose i l’Encarregat (Jose y el Encargado, de la Hanaoka): un còmic
que en termes estrictes no es pot considerar manga, però que tant per dibuix
com per narrativa (més enllà del sentit de lectura), podria passar com a tal perfectament. I com que crec que es mereix estar aquí, doncs l’hi poso. Enguany,
els seguidors d'aquesta comèdia hem tingut l’oportunitat de degustar-ne el “final”. Tan
de bo algun dia puguem veure’n més capítols. Els personatges són genials.
