Les Nostres Transformacions

Títol original: Bokura no Hentai (ぼくらのへんたい)

Autora: Fumiko Fumi

Revista: Comic Ryu

Editorial: Tokuma Shoten

Anys: 2012-2015

Demografia japonesa: Seinen

Gèneres: Dia a dia, drama

Nombre de volums: 6 i oberta 10

Si en l’anterior entrada parlava de grans decepcions, en aquesta toca mencionar un gran descobriment. I és que tot just fa uns jorns no sabia de l’existència d’aquesta sèrie i de la nit al dia ha esdevingut una de les meves preferides.

La història reposa les seves bases en tres persones assignades homes al naixement que es vesteixen amb roba de dona en determinades ocasions. Cada integrant del grup té els seus motius i els seus conflictes interiors. Sense connotacions humorístiques ni fetitxistes.

Tant la narrativa com l’argument i els esdeveniments són d’allò més absorbents. El tractament dels personatges, a més, està molt ben aconseguit. Tots tenen les personalitats ben definides i mica en mica van evolucionant.

L’obra té moments bufons i macos, però procura centrar-se la problemàtica pròpia de la gent que es vesteix amb roba que no li correspon segons els prejudicis socials (la por al rebuig, l’assetjament escolar, etc), a més dels problemes intrínsecs de cada personatge, alguns dels quals resulten bastant durs.

Pel que fa al dibuix, em té completament enamorada. És una preciositat i transmet els sentiments dels personatges a la perfecció. A més, l’autora no es conforma amb això i de tant en tant juga amb les vinyetes i la narració.

Un exemple dels diversos jocs amb les vinyetes.

Els volums tenen un bon grapat d’extres: pàgines a color, nines per a vestir, curiositats sobre els personatges, paper de carta, etc. Em pregunto com es podria millorar això per a una edició de luxe, quan l’edició estàndard ja és tan completa. Edició a 3 de novembre de 2015, amb el 8è volum llegit: Les portades dels volums 7 i 8 parodien les revistes de shōjo i shōnen, respectivament, i les contraportades, el contingut. Tot plegat amb personatges de Les Nostres Transformacions. És divertidíssim!

Com a curiositat, es nota que a l’autora li agrada el shōjo dels setanta: de tant en tant cobreix de flors les vinyetes de manera exagerada i en més d’una ocasió cita el manga Les Màscares de Vidre (Glass no Kamen).

Un defecte molt gran es troba a a un dels extres on la Fumiko Fumi diu que una dona trans la va ajudar molt per documentar-se. Allà recalca que es tractava d’una dona molt bonica. Com si el nivell de bellesa fes més o menys dones a les dones trans. Transmisogínia, per molt involuntària que pugui resultar. Si et pares a analitzar-ho, per com i quan ho diu, això mateix no ho hauria dit ni d’un home trans ni d’una dona cis. Si les dones cis ja tenim pressió per ser boniques i femenines, us podeu fer càrrec de què ocorre amb les trans, a les quals constantment se’ls nega la feminitat?

Escena de conte que recorda les recarregades il·lustracions del Makoto Takahashi o les líriques vinyetes de la Riyoko Ikeda.

Recomenadíssim. Sobretot a cisgèneres sense formació per entendre una mica el tema trans (sí, és trist, però aquest manga està fet per una cisgènere i dirigit a cisgèneres de manera molt descarada) o, simplement, desitgin variar una mica les seves lectures i/o llegir una molt bona obra.

Nota global (fins al volum 6): 9/10
Edició a 4 d'abril de 2015, amb el 7è volum llegit: En mantinc la nota.
Edició a 3 de novembre de 2015, amb el 8è volum llegit: En mantinc la nota.
Edició a 31 de gener de 2018, amb el 9è i el 10è volums llegits: Baixo la nota global a 8’5/10, que hi ha una situació del 10è tom que està molt mal resolta i l’autora es podria haver estalviat.