Llibre: El Fenomen Manga

Sempre havia pensat que la "tipografia" del títol de la versió en castellà era d'allò més cutre. Ara veig que resulta que respecta la de l'edició alemanya.

Títol original: Phänomen Manga

Autora: Jaqueline Berndt

Any: 1995

Editorial original (alemanya): edition q

Editorial espanyola: Martínez Roca

Com a gran aficionada al manga, he llegit diversos llibres que parlen del tema, i més que me n'agradaria llegir, però per aquí no se sol publicar res que em desperti l'interès. Hi ha, per això, honroses excepcions i a més també he degustat obres en llengua estrangera quan n'he tingut l'oportunitat.

D’entre tots els llibres sobre manga publicats a Espanya, aquest és un dels més desconeguts. De fet, és una formosa casualitat que n’arribés una còpia a les meves mans, ja que fins al dia que el vaig tenir entre els meus dits no n'havia sabut de la seva existència. I, modèstia apart, considero que estic bastant ben posada en les publicacions espanyoles relacionades amb el manga.

L'obra que ens ocupa crida l'atenció sobretot per l'any en què es va publicar aquí, el 1996. És cert que ja aleshores hi havia un petit públic que consumia manga, però no té res a veure amb l’actual o el d’abans de la crisi. Vaja, que aleshores encara no s’havia donat cap “fenomen manga” a Espanya (ni idea de com anava la cosa a Alemanya, però pel que diu el llibre es veu que en aquell moment publicaven diversos articles seriosos sobre manga a l’any). En tot cas, els brots d’aquest fenomen creixien lents però a la vegada amb seguretat i fermesa. A més, el fenomen manga que aquí es tracta és el del Japó, l’autèntic fenomen manga.

Encara que en total el llibre només es compongui d'unes 200 pàgines, el conjunt és molt exhaustiu i dóna una visió bastant general del manga. Crec que val molt la pena de llegir a tot aquell interessat en la matèria. Tot i que abraça des dels orígens més primigenis del manga i menciona obres com Norakuro (dels anys trenta i principis dels quaranta del segle passat), sobretot se centra en obres dels setanta, vuitanta i la primera meitat dels noranta del segle passat.

El document s’estructura en diferents capítols (que vindrien a ser 1-Introducció, 2-Shōnen, seinen i alternatiu 3-La popularitat del manga en totes les seves vertents, 4-Shōjo i josei, 5-Ladies, Hentai, Eroguro i Lolicon i 6-Conclusió i comentaris que no tenien cabuda en la resta de capítols). A més, abans de res comença amb un prefaci aclaratori i al final inclou una cronologia bastant completa, un glossari prou interessant (segons el meu parer, però, incomplet) i una llista descriptiva de diferents personatges rellevants relacionats amb el manga, sobretot autors.

Com a gran extra, El fenomen manga conté diverses mostres de destacadíssims mangues, com ara L’Aixeta (Nejishiki, del Yoshiharu Tsuge), Banana Fish (Akimi Yoshida), Benvolgut Germà... (Oniisama e..., de la Riyoko Ikeda), El Poema del Vent i les Branques (Kaze to Ki no Uta, de la Keiko Takemiya), El Clan dels Poe (Poe no Ichizoku, de la Moto Hagio), El Joe de l’Endemà (Ashita no Joe, de l’Asao Takamori i el Tetsuya Chiba) i La Rosa de Versalles (Versailles no Bara, de la Riyoko Ikeda). I encara me’n deixo uns quants. La majoria de mostres estan en japonès, però els mangues representats que aleshores ja s’havien publicat en alemany es van agafar les pàgines de mostra d’aquestes edicions per a la publicació original... i en l’edició en castellà estan traduïdes! Així, tenim unes pàgines en castellà de l’adaptació del clàssic de la literatura japonesa La Història d’en Genji (Genji Monogatari, de suposadament la Murasaki Shikibu; l’autora del manga és la Waki Yamato) i de la Introducció a l’Economia Japonesa (Nihon Keizai Nyūmon, del Shōtarō Ishinomori). Val a dir que mentre que es procura mantenir les pàgines en japonès sense emmirallar, una de les de La Rosa de Versalles està voltejada. Desconec si l’error prové de l’edició alemanya o l’espanyola.

Un parell de pàgines de l'edició original. La imatge de mostra prové d'El Joe de l'Endemà.

Quan m’encaro amb un treball d’aquestes característiques tinc totes les alertes disparades, ja que aquesta mena de llibres sol caure en dos paranys que en rebaixen notablement el valor i fan que realment el llibre en si resulti una petita estafa:

1) O bé se centren molt en els gustos de l’autor. Per exemple: reescrivint la història o obviant de manera descarada o passant molt per sobre d’una demografia amb un percentatge de lectors tan o més alt que d’altres.

2) O bé es basen en un catàleg de recensions d’obres més o menys conegudes a occident sense cap mena d’enllaç entre elles. Per a això ja estan els blogs o, en el moment de la publicació del llibre, les revistes especialitzades i els especials al final dels còmics. A un llibre sempre li demanaré un plus, perquè per alguna cosa és un llibre.

O el pitjor de tot, una barreja d’ambdós. El Fenomen Manga, per això, se salva d’aquests dos esvorancs. Si peca d’alguna cosa, és que a vegades resulta massa didàctic i d’altres dóna per fet la coneixença de determinats termes. És a dir, en aquest sentit no segueix un llibre d’estil clar.

Un altre defecte freqüent en aquesta mena de productes és l’esbudellament sistemàtic de la trama d’alguns mangues que han marcat un abans i un després. No dic jo que sense alguns fets essencials en determinats mangues no es pot explicar bé la història del manga, però segons el meu parer, hauria d’haver-hi alguna mena d’avís. Si no m’equivoco, els únics errors pel que fa a això són una imatge del segon volum (de 19) de Banana Fish i una d’entre mitjans i finals de La Rosa de Versalles. Per postres, cap de les dues escenes no és gens representativa de les esmentades sèries. Per tant, l’autora en va fer una doble mala elecció en cada ocasió.

Com a apunt final, cal destacar que aquest llibre es va publicar originalment a mitjans dels noranta, l’època daurada pel que fa a la publicació del manga en nombres de tirada al Japó. Per tant, es presenta totalment optimista pel que fa al seu futur imprès, tant a les revistes com als volums recopilatoris.

Nota global: 8/10