Darrera actualització: 10 de juliol de 2017
Vaig descobrir
aquest autor perquè, en un determinat moment, em va donar per la dèria de
comprar-me tots els saldos en mangues de la Continuarà que fossin primers
volums o toms únics. Entre tants d’altres, hi havia El Solar dels Somnis (Yume no
Akichi, titulat aquí El Solar los
Sueños). Em va encantar. Però clar. Resulta que és la seqüela d’un manga
que no estava publicat per aquí. I així és com va començar una època en què vaig
estar obsessionada amb aquest autor. Fins i tot li vaig enviar un correu electrònic (en té l’adreça
disponible a la seva web) i me’l va contestar!
El que
més m’agrada
de les seves obres és com s’hi mostra la misèria humana, així com tot un seguit de temes controvertits. A
la
vegada, procura no jutjar els seus personatges, sinó deixar aquesta
feina als
lectors. Tot plegat, amb un punt fantàstic o, com a mínim, sobrenatural. A
més, el seu dibuix aconsegueix transmetre’m un munt d’emocions. Els
seus traços poden no semblar atractius a primer cop d’ull, però cal
reconèixer-li que s’ho treballa una barbaritat i que té un estil propi,
fàcilment recognoscible.
El Hideji Oda és un autor de manga que no té com a principal aquesta professió. No, no. Ell és* massatgista i a això dedica la major part de la seva jornada laboral. I així és com la seva primera obra serialitzada (Dispersió, Kakusan), de només dos volums, va tardar set anys en finalitzar. Malgrat això, ell es considera a si mateix mangaka. O així ho entenc jo degut al títol d’un còmic més o menys autobiogràfic seu: La Vida d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia, Hideji! (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari: Ohayō Hideji-kun!).
El Hideji Oda és un autor de manga que no té com a principal aquesta professió. No, no. Ell és* massatgista i a això dedica la major part de la seva jornada laboral. I així és com la seva primera obra serialitzada (Dispersió, Kakusan), de només dos volums, va tardar set anys en finalitzar. Malgrat això, ell es considera a si mateix mangaka. O així ho entenc jo degut al títol d’un còmic més o menys autobiogràfic seu: La Vida d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia, Hideji! (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari: Ohayō Hideji-kun!).
La seva producció
és més aviat minsa i tots els seus mangues són molt curts: d’un màxim de tres
volums si considerem obres originals i seqüeles com una sola sèrie. Sinó, de
dos volums.
L’obra més famosa d’aquest
autor és, probablement, també la més comercial: El Bosc de la Miyori (Miyori
no Mori) i seqüeles, de la qual se’n va fer una pel·lícula de dibuixos
animats. La vaig deixar de veure als pocs minuts perquè censura la història original.
A més, és una
persona compromesa amb el medi ambient. Ho demostra no només amb el seu manga El Bosc de la Miyori i les corresponents
seqüeles, sinó amb altres actes: ha participat en aquest projecte,
tant amb dibuixos com amb ponències. No sé fins a quin punt aquesta feina ha
sigut remunerada i en què consisteix exactament (és el que té no saber japonès),
però si més no puc intuir que l’ecologia es troba entre els seus principis.
D'esquerra a dreta: Dispersió, El Bosc de la Miyori i El Món d’en Coo. |
Per acabar, he de dir que em sap molt de greu que aquest autor no hagi encaixat al món occidental. A Espanya l’únic manga seu editat és pràcticament com si mai s’hagués publicat. Fa ja 5 anys que el vaig comprar de saldo i encara hi ha un bon reguitzell d’exemplars fent voltes entre les ofertes. Em sap greu no haver-lo comprat abans, però és que ni sabia que existia i bé, per l’edat que jo tenia l’any que es va publicar, no anava dirigit a mi, ans al contrari. Pel que tinc entès, tampoc a França ni a Itàlia va quatllar. I als Estats Units, tenint en compte que El Solar dels Somnis n’és l’única obra publicada, dubto que hi tingués una gran acollida.
- Bosc de la Miyori, El (Miyori no Mori) i Estacions del Bosc de la Miyori, Les (Miyori no Mori no Shiki).
- Caixa, La (Hako - Box), història curta inclosa a la revista Comic Hoshi Shinichi
1.
- Dispersió (Kakusan).
- Món d’en Coo, El (Coo no Sekai) i El Solar dels Somnis (Yume no Akichi).
- Succés Nocturn, El (Yoru no Jiken – Night of Incident), història curta inclosa a la
revista Comic Hoshi Shinichi #1.
Obres no
n’he llegit:
- Mō, el Mamut Falder** (Tenori Mammoth no Mō-chan)
- Seqüela de Les Estacions del Bosc de la
Miyori (Zoku · Miyori no Mori no
Shiki)
- Història Verídica d'un Mangaka de l'Era Heisei: Bon dia,
Hideji!, La (Heisei Mangaka Jitsuzai Monogatari:
Ohayō Hideji-kun!)
- Els seus dōjinshis i alguna altra història curta.
*O era; la
informació en idiomes occidentals d’aquest autor és molt fragmentària. El que
puc dir és que a la data de la publicació d’aquesta entrada, fa anys que no
elabora cap manga (pel que fa a mangues d’un o més volums, si més no).
** “Tenori” no
acabo de saber què vol dir. Segons diversos traductors d’internet, a l’anglès,
vindria a fer referència a una criatura que “seu” o que es pot dur a les mans.
Tenint en compte això i la portada, queda clar que l’autor es refereix a un
mamut petit i domèstic. Així doncs, he trobat que “falder”, aplicat per als
gossos de companyia petits, era una paraula escaient.