dissabte, 6 d’agost de 2016

5 seinens que no faran perillar la teva feminitat



Amb la forta manca de shōjo i josei, fins la més shōjera s’ha replantejat la seva afició... però com encarar el shōnen i el seinen, quan en molts d’ells es dóna un pèssim tracte als seus personatges femenins? Hi ha un fotimer de llistes de shōjos que no faran que els homes perdin llur virilitat, així que ja anava tocant que algú aportés un gra de sorra per reequilibrar una micarrona la balança!!


En un Racó d’aquest Món
1. En un Racó d’aquest Món (Kono Sekai no Katasumi ni, Fumiyo Kōno), més conegut per aquí com En este Rincón del Mundo: Aquesta és la història d’una mestressa de casa i de les penúries que li toca viure durant la segona guerra mundial. Es tracta d’un manga molt íntim que aprofundeix en dones que la societat sol menystenir constantment. Hi ha personatges femenins de diferents menes i s’hi qüestionen les obligacions imposades a les dones per part de la societat.

2. L’Assalariat (Hatariki Man, Moyoco Anno), més conegut per aquí com Tokio Style: El dia a dia d’una dona que treballa per a una revista i de fins a quin punt arribar a implicar-s’hi i renunciar a qualsevol altra faceta de la seva vida (la qual cosa no alabo pas; és més, aquesta és una de les tantes crítiques socials que es fan a la societat japonesa en aquest manga). La lectura d’aquesta obra pot arribar a resultar un pèl esgotadora a poc que empatitzis amb la protagonista.

3. Les vacances de la desaparició (Shissho Holiday, Otsuichi i Hiro Kiyohara), més conegut per aquí com Missing Holiday: Dones amb un punt fosc molt destacable i sense estereotips (tret, potser, una d’elles, la qual és un personatge secundari), amb diversitat de caràcters i opinions. Amb tridimensionalitat com a personatges, en definitiva.

Sàbat Etern
4. Sàbat Etern (Eternal Sabbath, Fuyumi Sōryō): La protagonista, de nom Mine, és una científica! I es fa una lleu critica al masclisme ja que degut a la seva condició de dona jove se la posa en dubte diverses vegades o hom no la pren tan seriosament com els seus companys, molts cops de més edat. També es critica que hi ha molts que insinuen a la Mine que amb aquesta professió tan dedicada i amb les seves aficions, els homes no l’estimaran i se li covarà l’arròs. A més, és molt humana, amb els seus complexes i els seus dubtes.

5. Històries de Núvies (Otoyomegatari, Kaoru Mori), més conegut per aquí com Bride Stories: un seguit d’històries entrellaçades sobre dones del Mitjà Orient en edat de casar-se o ja casades. Potser té alguns aspectes culturals un pèl idealitzats, però el que aquí compta és que els personatges principals, tant dones com homes, estan ben treballats. Plens de vida.


Reflexió final poti-poti:

He de confessar que volia fer la llista amb 10 títols, però no els he sabut trobar. Sóc molt exigent, però fer una llista sense els meus elevadíssims requisits no hauria servit de gran cosa. Val a dir que queden a fora de la llista seinens que considero que, tot i que desenvolupen correctament llurs personatges femenins, contenen elements problemàtics.

Evidentment, que la majoria de mangues de la llista siguin d’autoria femenina no és casualitat. Les dones tenim molta menys tendència a la misogínia que els homes, per molt que intentin fer-nos creure el contrari.

Moltes defensores i alguns defensors del shōjo recorden constantment que aquesta demografia no es limita a històries romàntiques d’institut i que n’hi ha un fotimer que no faran perillar la masculinitat de ningú. Ai, l’eterna masculinitat. Sempre tan fràgil. Sempre a punt d’esmicolar-se en mil bocinets.

En canvi, no es queixen ja dels seinens que no és que no atemptin contra la feminitat, sinó contra les dones en general per tractar-les com éssers inferiors als homes (intel·lectualment i moral), moltes vegades com un mer complement: interès romàntico-sexual, amant, parella, femme fatal sense cor, amiga, mare, germana, àvia o alguna altra familiar. Sense més profunditat. Després hi haurà qui se sorprengui que no estigui enamorada dels treballs del Tezuka. I això quan no hi ha ja directament una violència acarnissada envers les dones. Una massa descomunal d’odi.

Que per què poso el seinen a la mateixa alçada que el shōjo en comptes de comparar shōjo amb shōnen i josei amb seinen? Doncs perquè de shōjo i seinen en llegeixo molt més que no pas de shōnen i josei... i perquè es tendeix a menystenir molt el shōjo i a idealitzar el seinen, la qual cosa és clarament una intersecció entre el menyspreu envers els productes infantils/juvenils i els productes dirigits a persones del gènere femení.