divendres, 5 d’agost de 2016

ECC i les quotes del 100% d'homes



Tenir una entrada que critica la línia 100% viril de Herder i no tenir-ne cap que faci el propi amb ECC, és un favoritisme com una cada de pagès. I a mi no m’agraden els favoritismes, així que vinc a arreglar-ho:
ECC tenia un error a la seva web. Sort que jo sóc molt bona i l’he corregit.


15 homes i cap dona. Estic segura que si fos al revés, hi hauria hagut un fotimer de comentaris irascibles. Però ara no passa res. Tothom sap que “home” és la vessant neutra d’“humà”. I després faran el ploricó perquè “les dones no llegeixen còmics”.

Això és tota una declaració d’intencions: sembla que per a ECC els mangues fets per dones no existeixin. I així ocorre amb mil productes culturals més en moltes altres esferes. Després hi ha qui s’escandalitza quan una dona decideix consumir només durant un temps obres fetes per dones! Però si és que no ho fem així, pràcticament només consumim productes elaborats per homes. Llavors és “normal” i tot és una bassa d’oli.

Per què en aquests casos ningú salta amb un comentari del tipus “els publiquen només per ser homes” o “prefereixen publicar un home mediocre abans que una dona brillant”? Per què els que suposadament defensen la varietat en el manga no diuen res d’aquesta quota social masculina del 100%? Per què ens escandalitzem amb Angulema i aquí fem com si no passés res? Doncs bé, aquí teniu el meu comentari, carregat de mala llet:


I no em penso disculpar per estar de morros. És el mínim. Per defecte es dóna per fet que un home sempre serà millor que una dona en tot i per tot!! No penso abaixar el cap mentre la societat veu com la visió d’un home és universal i la visió d’una dona només pot ser femenina i anar dirigida a dones.

I hi haurà el típic que dirà, sense tenir ni idea de mangues fets per dones: “és que no hi ha cap manga d’autoria femenina que encaixi amb el catàleg d’ECC”. MENTIDA PODRIDA. Aquí en teniu 15: Moyoco Anno, Mari Okazaki, Fumiko Fumi, Ayako Noda, Fumiyo Kōno, Fumi Yoshinaga, Keiko Nishi, Akiko Higashimura, Kiriko Nananan, Kyoko Okazaki, Erica Sakurazawa, Ebine Yamaji, Miyako Maki, Akimi Yoshida i Sui Kasai. Però no les publicaran. O les publicaran amb comptagotes. Només perquè no són homes. Us diré una cosa: qui està en contra de les quotes legals (la temuda “paritat forçada”), està a favor de les quotes socials. Quotes com aquesta, del 100% d’homes.

Així doncs, he decidit que mentre ECC continuï sense publicar mangues fets per dones, de mi no veuran ni un cèntim. I per què precisament ara? Doncs perquè no té gaire sentit boicotejar una editorial sense material al seu catàleg material que em resulti interessant. Pocs dies ençà, ECC va anunciar un manga que em cridava l’atenció de feia la tira. Així doncs, aquest és el moment de no comprar-li res de manera activa. Fins que no publiqui un manga de la mà d’una dona, res. Però clar. No és gens lògic que en tregui un tom únic de 200 pàgines i jo li llevi el boicot i tan contents. No. Li faré un boicot doble: per cada volum de manga que publiqui ECC d’autoria femenina, jo li podré comprar només un d’autoria masculina d’un nombre similar o inferior de pàgines. O si, per exemple, publica dos volums d’autoria femenina de 200 pàgines cadascun, podré comprar-ne un d’autoria masculina de 400 pàgines.