Aquesta entrada és
una anàlisi i pot tenir ESPÒILERS de diversos mangues de l’Ai Yazawa.
No és cap secret
que el George, un dels personatges principals de Paradise Kiss, és bisexual. Parem-nos, però, a analitzar com és tractada aquesta
bisexualitat.
Trobo que el
tractament de la bisexualitat a Paradise Kiss és bastant trencador. Primer de
tot, perquè el George diu obertament que és bisexual. En els mangues, és molt poc habitual que hom
parli obertament de la pròpia sexualitat i se li doni nom. I encara ho és més
en un manga que no sigui ni yuri, ni BL, ni bara ni hentai*. Dins
d’aquests, encara s’utilitza les paraules “homosexual”, “gay” o “lesbiana” de
manera neutra o positiva, mentre que la paraula “bisexual” és tàbica o sol
estar tenyida de negativitat. I recordeu que estem parlant d’un manga que es va començar a publicar el 1999. Fot gairebé 20 anys! Que no és una obra de fa dos dies, precisament.
Segon, perquè l’orientació del George no és una sorpresa de la trama. Ja es diu de bon principi. No hi ha lloc per a ambigüitats en cap moment.
Continuem. Un dels
tants mites de la bisexualitat és que els bisexuals mai tenen prou i que mai
estan satisfets. Que si avui estan amb una dona, demà necessiten estar
imperiosament amb un home i viceversa. Relacionat amb aquest, està també el
mite de què són insaciables de sexe i que mai en tenen prou. Tot això la Yazawa
ho toca de manera molt subtil i molt bèstia a la vegada i ho esmicola.
La Yazawa ens
presenta el George com el típic home atractiu i misogin que encisa un fotimer
de dones. És un gran manipulador i acaba destrossant totes les dones amb qui es
relaciona romànticament, banyes incloses. Com a amic de dones encara, però com
a parella és altament tòxic. I, a part de tot això, resulta que li agraden els
homes**. El que fa dolent al George no és la seva bisexualitat, sinó la seva
misogínia i la seva toxicitat. Això la Yazawa ho deixa ben clar. Potser aquest punt
de vista és un pèl heteronormatiu, però cal tenir en compte que la història s’explica
majoritàriament des dels ulls de la seva parella: la Yukari. I ja sabem que la Yukari és heterosexual. Una heterosexual bastant bífoba i homòfoba, tot sigui dit. Així,
desconeixem si en una relació de parella amb un home, el George duria la relació d’una manera més
equilibrada.
 |
| Orgull bisexual. |
El George no té la necessitat d’estar amb una dona i un home alhora. Realment, amb destrossar una sola persona a la
vegada ja en té prou. En aquesta línia, en una ocasió fa la pregunta retòrica “És dolent creure que al món hi ha una persona per a mi?” (Ja t’ho responc jo, Senyor Egocèntric: SÍ.)
Hi haurà qui exclami: “però si mentre estava oficialment
amb la Yukari, tenia relacions sexuals amb el Seiji!” A veure’m. Com us ho explico.
El Seiji és el seu professor i s’encapritxa d’ell i el George es deixa fer a
canvi d’obtenir influències. Qui no vol veure no veu. Això és assetjament rutinari i violacions reiterades. I no, que a un home li atreguin
els homes no vol dir que li agradi aquests que el violin. Fent ús del seu
característic sentit de l’humor, el George ironitza: “Li he permès que em xucli
la sang tot aquest temps”. Recordem, a més, que el George no deixa de ser un
adolescent i que el seu professor li més que dobla l’edat.
Ja he dit tot el
que havia de dir del George. Centrem-nos ara en el Seiji. Només si has llegit Una Història d’un Barri i Paradise Kiss, pots saber amb certesa
que és bisexual. De primer, per aplacar la gelosia del Tsutomu respecte a la
Mikako, li fa creure que és gay. Després, quan torna a sortir el tema, li dóna a entendre
al públic que li ha mentit i que sí que li agraden les dones. Només
havent llegit Una Història d’un Barri, l’heteronorma i la mononorma fan que pensem que el Seiji és un
heterosexual que s’ha fet passar per gay. Però no. Resulta que, a Paradise Kiss, descobrim que sí que li
atrauen els homes. Potser aleshores per això li havia sortit tan bé la seva
insinuació al Tsutomu a Una Història d’un
Barri. Amb com de maco és el Seiji a Una
Història d’un Barri i, en canvi, a Paradise Kiss en copsem la seva pitjor
versió. Però això és com la pròpia vida. Hi ha senyors exquisits de cara a la
galeria que després resulta que abusen del poder a la mínima que n’obtenen una mica.
Podríem pensar que el
retrat de la bisexualitat per part de la Yazawa, malgrat tot, és molt negatiu:
tindríem per una banda un maltractador i, per l’altra, un violador de menors.
Per sort, hi ha Nana, probablement el
manga més homofòbic de l’autora, però també el que conté dos dels homes més respectables
de la Yazawa: el Yasu i el Nobu. I a més d’això són, bisexuals. No es diu directament, però es deixa palès que s’han sentit atrets pel Ren i diverses dones. El Yasu afirma que tant li fa si són homes o dones.
*No vull que se’m malinterpreti. No estic posant un yuri al mateix nivell que un hentai. Simplement, vull dir que hi ha més probabilitats que en un d’aquests mangues es faci servir les paraules “bisexual” o “bisexualitat” que no pas a d’altres i que hi ha diferents motius per a això.
**De fet, un dels
seus atractius a ulls de les dones cisheterosexuals és la seva “estètica queer”
i la “sensibilitat” que l’acompanya. Aquest toc femení de què fa gala. Aquestes
bufandes de plomes. Aquests vestits
de príncep.
