Títol original: Watashi Sekai o
Kouseisuru Chiri no You na Nani ka (私の世界を構成する塵のような何か)
Autora: Shuninta Amano
Revista: Comic Yuri Hime
Editorial: Ichijinsha
Anys: 2012-2014
Demografia japonesa: Yuri
Gèneres: Romanç, dia a dia, amistat
Nombre de volums: 3
Edicions fora del Japó: França (All
we need is love). Actualització a 6 de novembre de 2018: Espanya (The feelings we all must endure)
Amb el poquet yuri
que hi ha publicat a França (aquí encara menys), no hi ha gaire on
escollir i com que aquest no tenia un dibuix particularment lleig, vaig
decidir donar-li una oportunitat. I això que amb aquest
subtítol que s’obté en unir les tres portades, no les tenia totes (“L’únic que
necessitem és amor, però l’únic que necessitem és odi, també.”). Així i tot ha
resultat ser un bon manga. Dels yuris (en sentit ampli) que he provat en
francès, el millor.
L’obra ens situa en
un ambient universitari amb set noies que encarnen els pecats capitals. Al
principi, tot resulta molt precipitat amb tantes dones amb unes fisonomies prou
similars. Després la cosa s’esclareix i ja resulta tot més senzill de seguir.
 |
| Guants de làtex per al sexe. Un grandíssim detall de realitat. I mai m’ho havia trobat a una obra de ficció. |
En només tres
volums, l’Amano tracta prou bé temes com la grassofòbia, l’amor contra la dura
realitat (l’amor no ho pot tot), la desigulatat d’oportunitats (deguda als
recursos econòmics familiars individuals), les relacions tòxiques, la confiança
en parella (i el temor d’esdevenir una persona controladora), les responsabilitats de l’amistat (com l’escolta activa) o l’asexualitat. També m’agrada que incorpori els guants de làtex per
al sexe. Mai ho havia vist i li aporta un tint de realisme, així com tants altres
detalls que no revelaré.
Pel que fa a les
orientacions, es mencionen les paraules “lesbiana” i “hetero”, però no “bisexual”.
Així i tot, crec que l’obra no és bifòbica per ella mateixa, sinó que els
bífobs són els personatges.
La narració resulta un pèl caòtica, sobretot al principi. De tota manera, es nota que és un tema que a l’autora li costa. El dibuix encara està una mica verd i és bastant irregular: bastant maco a segons quines vinyetes i no tan treballat a d’altres. Canta també que per a les portades i les il·lustracions que hi ha a l’inici de cada volum l’Amano s’hi va esforçar especialment. Quelcom que m’agrada molt és que les set dones són de diferents alçades. També hi ha diferents menes de cos, però sense arribar a la diversitat, ja que tots els cossos encaixen en el cànon.
 |
| Un curiós heptàgon amorós. |
El títol em sembla horriblement ensopit. És probable que en japonès sigui poètic i tot, però entenc la decisió de
l’editorial francesa, d’agafar la primera part del text en anglès de les
portades, que fa referència a una cançó famosa. Parlant de l’edició francesa:
aquesta entra dins l’estàndard (tankōbon, camisa, paper i tinta bons que no
arriben als nivells espanyols), però té una il·lustració a color a l’inici de
cada volum, que sospito que n’augmenta el preu. Igualment no m’explico la
diferència de preu entre aquest manga i Dones a mig fer, publicat per la
mateixa editorial en un format gairebé idèntic. Per últim, he copsat una petita errada en el plegament de la camisa del meu tercer volum, ja que la “l” d’“also” queda menjada.
Ho recomano? Sí, no és un manga
perfecte, però està molt bé. Si t’agraden els romanços amb embolics i una
micona d’altres aspectes de la vida, jo el provaria. Conté relacions tòxiques,
però les critica bastant, així com moltíssims altres temes. Tres volums molt complets amb
diverses dinàmiques que es donen entre set universitàries.
Nota global: 8’2/10
