La bisexualitat tractada per l’Ai Yazawa

Aquesta entrada és una anàlisi i pot tenir ESPÒILERS de diversos mangues de l’Ai Yazawa.

No és cap secret que el George, un dels personatges principals de Paradise Kiss, és bisexual. Parem-nos, però, a analitzar com és tractada aquesta bisexualitat.

Trobo que el tractament de la bisexualitat a Paradise Kiss és bastant trencador. Primer de tot, perquè el George diu obertament que és bisexual. En els mangues, és molt poc habitual que hom parli obertament de la pròpia sexualitat i se li doni nom. I encara ho és més en un manga que no sigui ni yuri, ni BL, ni bara ni hentai*. Dins d’aquests, encara s’utilitza les paraules “homosexual”, “gay” o “lesbiana” de manera neutra o positiva, mentre que la paraula “bisexual” és tàbica o sol estar tenyida de negativitat. I recordeu que estem parlant d’un manga que es va començar a publicar el 1999. Fot gairebé 20 anys! Que no és una obra de fa dos dies, precisament.

Segon, perquè l’orientació del George no és una sorpresa de la trama. Ja es diu de bon principi. No hi ha lloc per a ambigüitats en cap moment.

Continuem. Un dels tants mites de la bisexualitat és que els bisexuals mai tenen prou i que mai estan satisfets. Que si avui estan amb una dona, demà necessiten estar imperiosament amb un home i viceversa. Relacionat amb aquest, està també el mite de què són insaciables de sexe i que mai en tenen prou. Tot això la Yazawa ho toca de manera molt subtil i molt bèstia a la vegada i ho esmicola.

La Yazawa ens presenta el George com el típic home atractiu i misogin que encisa un fotimer de dones. És un gran manipulador i acaba destrossant totes les dones amb qui es relaciona romànticament, banyes incloses. Com a amic de dones encara, però com a parella és altament tòxic. I, a part de tot això, resulta que li agraden els homes**. El que fa dolent al George no és la seva bisexualitat, sinó la seva misogínia i la seva toxicitat. Això la Yazawa ho deixa ben clar. Potser aquest punt de vista és un pèl heteronormatiu, però cal tenir en compte que la història s’explica majoritàriament des dels ulls de la seva parella: la Yukari. I ja sabem que la Yukari és heterosexual. Una heterosexual bastant bífoba i homòfoba, tot sigui dit. Així, desconeixem si en una relació de parella amb un home, el George duria la relació d’una manera més equilibrada.

Orgull bisexual.

El George no té la necessitat d’estar amb una dona i un home alhora. Realment, amb destrossar una sola persona a la vegada ja en té prou. En aquesta línia, en una ocasió fa la pregunta retòrica “És dolent creure que al món hi ha una persona per a mi?” (Ja t’ho responc jo, Senyor Egocèntric: SÍ.)

Hi haurà qui exclami: “però si mentre estava oficialment amb la Yukari, tenia relacions sexuals amb el Seiji!” A veure’m. Com us ho explico. El Seiji és el seu professor i s’encapritxa d’ell i el George es deixa fer a canvi d’obtenir influències. Qui no vol veure no veu. Això és assetjament rutinari i violacions reiterades. I no, que a un home li atreguin els homes no vol dir que li agradi aquests que el violin. Fent ús del seu característic sentit de l’humor, el George ironitza: “Li he permès que em xucli la sang tot aquest temps”. Recordem, a més, que el George no deixa de ser un adolescent i que el seu professor li més que dobla l’edat.

Ja he dit tot el que havia de dir del George. Centrem-nos ara en el Seiji. Només si has llegit Una Història d’un Barri i Paradise Kiss, pots saber amb certesa que és bisexual. De primer, per aplacar la gelosia del Tsutomu respecte a la Mikako, li fa creure que és gay. Després, quan torna a sortir el tema, li dóna a entendre al públic que li ha mentit i que sí que li agraden les dones. Només havent llegit Una Història d’un Barri, l’heteronorma i la mononorma fan que pensem que el Seiji és un heterosexual que s’ha fet passar per gay. Però no. Resulta que, a Paradise Kiss, descobrim que sí que li atrauen els homes. Potser aleshores per això li havia sortit tan bé la seva insinuació al Tsutomu a Una Història d’un Barri. Amb com de maco és el Seiji a Una Història d’un Barri i, en canvi, a Paradise Kiss en copsem la seva pitjor versió. Però això és com la pròpia vida. Hi ha senyors exquisits de cara a la galeria que després resulta que abusen del poder a la mínima que n’obtenen una mica.

Podríem pensar que el retrat de la bisexualitat per part de la Yazawa, malgrat tot, és molt negatiu: tindríem per una banda un maltractador i, per l’altra, un violador de menors. Per sort, hi ha Nana, probablement el manga més homofòbic de l’autora, però també el que conté dos dels homes més respectables de la Yazawa: el Yasu i el Nobu. I a més d’això són, bisexuals. No es diu directament, però es deixa palès que s’han sentit atrets pel Ren i diverses dones. El Yasu afirma que tant li fa si són homes o dones.

*No vull que se’m malinterpreti. No estic posant un yuri al mateix nivell que un hentai. Simplement, vull dir que hi ha més probabilitats que en un d’aquests mangues es faci servir les paraules “bisexual” o “bisexualitat” que no pas a d’altres i que hi ha diferents motius per a això.

**De fet, un dels seus atractius a ulls de les dones cisheterosexuals és la seva “estètica queer” i la “sensibilitat” que l’acompanya. Aquest toc femení de què fa gala. Aquestes bufandes de plomes. Aquests vestits de príncep.