Diversos problemes de guió de "Sakura, la Caçadora de Cartes"

(Aquesta entrada és una anàlisi exhaustiva. Per tant, és inevitable que esbudelli aquest còmic de dalt a baix. També parlaré de la seqüela en detall. Així doncs, aquest text fet pensant en les persones que ja han llegit ambdós. ESPÒILERS arreu! Les imatges, com sempre, n’estan lliures.)

Doncs ara que la Sakura, la Caçadora de Cartes (Card Captor Sakura, CLAMP) està una mica més de moda degut a la seva seqüela, m’han vingut ganes de parlar-ne. Es tracta d’un manganime mític per a molta gent, entre la qual m’hi incloc (i malgrat la seva enorme problemàtica).

Quan, fa uns dos anys, per fi en vaig llegir el manga de manera íntegra, li vaig trobar diversos punts fluixos al guió:

ORÍGENS DELS PERSONATGES I RELACIONS INTRAFAMILIARS

1) L'origen del Fujitaka. Es limita a dir que no té família i no se n’afegeix informació.

2) No m’acabo de creure que ni la Sakura ni en Tōya no hagin tingut mai o pràcticament mai contacte amb la família materna. Sobretot en Tōya, que va compartir deu anys amb la seva mare.

3) El pare de la Tomoyo. Què passa amb ell? No pot ser que el pare sigui desconegut, ja que es parla del nom de soltera de la Sonomi... Tret que el pare i el marit siguin persones diferents. Però igualment; és un punt que resta fosc... i més quan se’ns dóna a entendre que la Sonomi estava enamoradíssima de la Nadeshiko (i, posteriorment, del Fujitaka).

 4.a) D’on i com van néixer el Yukito i la Nakuru? Com es van fusionar amb les seves “autèntiques” identitats?

4.b) En Yukito va ser creat perquè en Yue no perdés poder mentre el Clow fos mort. Com a mínim jo he entès així. No entenc per què la Ruby té també aparença secundària (bé, sí, com a recurs narratiu per a enviar a fer punyetes la tensió romàntica entre el Yukito i el Tōya en diverses ocasions, però aquesta podria haver sigut la tasca d'algun altre personatge o, simplement, que anessin succeint imprevistos diversos). I així com ocorre amb la Ruby, passa també l'Spinel. Per què carai tenen aparença secundària? No té lògica.

5) Si una cosa té el Clow, és descendència, però no se’ns mostra en cap moment les dones amb qui va tenir criatures o les pròpies criatures. Ara, s’estimava molt el Yue i el Kero, eh. No entenc res. Ens el presenten com un tipus cínic, però bo... i resulta que passa olímpicament de les seves “esposes” i de la seva progènie. Això no és de bona persona.

6.a) La inexistent família de l’Eriol. Com aconsegueix viatjar fins al Japó? És ric del no res? (i això s’enllaça amb el mig subpunt següent).

ERIOL I CLOW

6.b) Com pot ser que l’Eriol pugui entrar a la que va ser la casa del Clow? I els hereus del Clow? Tret que s’hagués reencarnat en un descendent seu, no li veig gaire sentit. Però bé... sempre podria ser. En una o diverses vegades parla del “Shaoran” com del seu parent i no com el parent del Clow (i al Yue li deixa clar que ell no és en Clow malgrat conservar-ne la memòria), però clar, també podria ser un matís que se’ls hagués escapat a les autores (o a la traducció). O que, simplement, el Clow parlés a través de l’Eriol. Al cap i a la fi, l’Eriol no deixa de ser un nen (molt intel·ligent i tot el que vulguis), amb una personalitat adulta molt forta que habita en el seu interior.

7) Si l’Eriol i el Fujitaka són les mitjes reencarnacions del Clow, per què no tenen la mateixa edat? Tret que l’Eriol no fos mitja reencarnació de primera generació (o cap dels dos), no li veig gaire sentit. De tota manera, es dóna a entendre que ambdós ho són de primera generació.

AMOR

8) Cap al final, l’Eriol comenta que l’amor no es pot predir... llavors, com va poder en Clow predir el naixement de la Sakura? Si no fos per l’amor dels seus pares, mai hauria nascut. A més, la Kaho també fa prediccions amoroses. No s’entén. I en Tōya preveu que en Shaoran i la Sakura acabaran plegats (des del primer moment, a més).

9) Tal i com comenta la Miya al seu bloc, l’enamorament de la Sakura envers en Shaoran. El del Shaoran envers la Sakura sí que és més esglaonat. Com més va, més sóc pro ShaoranxEriol i que la Sakura es quedi sola al final, superant el seu desengany amorós. És que queda molt forçat, el SakuraxShaoran. A més, tant la Tomoyo com el Yukito veuen que la Sakura estava autènticament enamorada del Yukito.

SHAORAN

El Shaoran és el mag més poderós de la família Li i només per això ja sembla que pot fer el que li roti. Sinó, ja m’explicareu això:

10) Viu sol a un país que no és el seu tenint 10-12 anys.

11) Els seus assumptes a Hong Kong. No se’n diu més i passen uns anys. És que sembla que ni tan sols li ho expliqui a la Sakura. Quina relació de parella de més poca pena.

12) Després de fer tota la paperassa, torna al Japó sent encara menor d’edat per a reunir-se amb la seva estimada i no separar-se’n mai més (la seqüela no la considero canònica). Quan, a més, la tradició, tant la xinesa com la japonesa, dicta que és la dona qui ha d’anar a casa de l’home. No ho sé, la mare del Shaoran no li haurà posat pegues? Que se’n va al Japó a viure-hi per sempre! (I potser fer-los una visita de tant en tant, però ja està.) A més, per a fer-ho tot més sagnant, té quatre germanes i no té cap germà. Sa mare ja deu estar resignada a que li marxin les filles, però haver criat cinc infants i que se t’'n vagin tant les noies com el noi, això ja sí que costa més de pair (en una cultura com la xinesa... no sé com serà de diferent Hong Kong a la resta de la Xina, per això). I per cert, si són 5 germans en total, deuen ser una família rica, que no tothom es podia permetre la “multa” per quatre fills extres. (De nou, no sé si això de la multa també s’aplicava a Hong Kong i Macao.)

ALTRES

13) La llet amb mel. De ser per aquest manga, podríem pensar que els japonesos i els xinesos en general no tenen problemes en processar digestivament la mel, quan no és així. Per aquest article, sembla que aproximadament només un 5 % dels asiàtics no hi tenen problemes.