 |
| Històries curtes de suspens i terror per 13 persones. La portada és de la Kanako Inuki, la reina del manga de terror. |
A Occident
desconeixem en gran part el component femení del terror japonès. Si més no, pel
que fa al manga. I no, no em refereixo a les noies pàl·lides, extremadament bledes i
estereotipades. Això és pura mirada masculina.
Així, quan hom
parla de manga de terror la gent se sol limitar a:
- El Junji Itō i, amb sort, el Kazuo Umezu i el Hideshi Hino*.
- Un parell d’obres que em nego a mencionar (d’autoria masculina).
- Quatre gats ♂ autors de toms únics o sèries curtes.
- Survival horrors sense solta ni volta amb una extrema cosificació dels personatges femenins.
- Mangues que no són de terror (per exemple, thrillers o eroguros**).
Tot es fa des d’una
perspectiva molt masculina i donant per fet que l’Itō i l’Umezu no han fet shōjos. I això
que de l’Itō ens n’han arribat.
Això no obstant, al
Japó hi ha una llarga tradició de shōjos de terror i moltes dones han fet
mangues d’aquesta temàtica. Tant és així, que he trobat TRES (3) antologies que
en cap moment es diu que siguin de dones, però que és molt probable*** que la
totalitat de llurs contribucions siguin de dones: Històries curtes de suspens i terror per 13 persones (13 nin no Short Suspense & Horror),
Suspens i terror mítics (Densetsu no Suspense & Horror)
i Petó a les fosques (Kiss in the dark).
Aquí i ara, ens xoca. En el cas dels homes, però, ho donem per fet i ho assumim com a normal i lògic. Neutre.
Pel que fa a l’Itō i l’Umezu, ja
tenen prou publicitat a la resta de la xarxa. Amb la meva recerca, doncs, vull reivindicar
les senyores, que sempre ho tenim més difícil. He pensat que seria
una bona ocasió fer això ara, aprofitant la iniciativa #LeoAutorasOct i la
proximitat de Halloween.
La meva intenció és donar visibilitat en dues perspectives:
La meva intenció és donar visibilitat en dues perspectives:
- Totes les obres publicades a Espanya, però em temo que se’m passarà alguna. Per temes de comoditat lectora, posaré només el nom que ha rebut l’obra per aquí.
- Alguns dels tantíssims mangues d’aquesta mena que no ens han arribat.
*No sé si és
casualitat o què, però els dos mangues que he llegit del Hideshi Hino més que
de por, m’han semblat drames com cases de pagès.
**Trobo que en general el terror i l’eroguro cerquen emocions diferents en el públic. Sí, els mangues de terror poden tenir eroguro i viceversa, però normalment la frontera entre aquests dos gèneres és prou clara. I encara ho és més en el cas dels thrillers.
***Malauradament, hi ha gent de qui no he pogut trobar el gènere ni tan sols cercant en japonès i tirant del traductor de Google. Segur que algú que sàpiga japonès seria capaç de confirmar molts més noms i gèneres que jo. I tampoc conec cap base de dades japonesa que em pugui ser d’ajut. Però bé: com deia. Totes les que he pogut comprovar són dones. De les que no, n’hi ha moltes que han fet sobretot joseis i shōjos, cosa poc habitual en homes. També n’hi ha que utilitzen un nom acabat amb el kanji “子” (“ko”, nen/a), propi dels noms femenins i és de suposar, doncs, que siguin dones. Actualització a 8 d’octubre: havent llegit la història de Totomi Sanjō de l’antologia Històries curtes de suspens i terror per 13 persones, veig bastant probable que es tracti d’un home, ja que tira més del gore, hi ha molta cosificació femenina i té molts hentais a la seva producció.
**Trobo que en general el terror i l’eroguro cerquen emocions diferents en el públic. Sí, els mangues de terror poden tenir eroguro i viceversa, però normalment la frontera entre aquests dos gèneres és prou clara. I encara ho és més en el cas dels thrillers.
***Malauradament, hi ha gent de qui no he pogut trobar el gènere ni tan sols cercant en japonès i tirant del traductor de Google. Segur que algú que sàpiga japonès seria capaç de confirmar molts més noms i gèneres que jo. I tampoc conec cap base de dades japonesa que em pugui ser d’ajut. Però bé: com deia. Totes les que he pogut comprovar són dones. De les que no, n’hi ha moltes que han fet sobretot joseis i shōjos, cosa poc habitual en homes. També n’hi ha que utilitzen un nom acabat amb el kanji “子” (“ko”, nen/a), propi dels noms femenins i és de suposar, doncs, que siguin dones. Actualització a 8 d’octubre: havent llegit la història de Totomi Sanjō de l’antologia Històries curtes de suspens i terror per 13 persones, veig bastant probable que es tracti d’un home, ja que tira més del gore, hi ha molta cosificació femenina i té molts hentais a la seva producció.
