dissabte, 28 d’octubre de 2017

ESPECIAL: Autores de manga de terror 3/3 – Algunes obres que no ens han arribat, per autores



Ja vaig parlar de què anava tot això aquí. Ara toca anar al gra:


Ryōko Yamagishi

Hiruko
La Yamagishi s’ha destacat en molts camps: el yuri, el ballet, l’històric... i també en el terror! Diria que a Occident aquesta és la seva faceta més desconeguda. Diria. Perquè també va anticipar el desastre de Fukushima... i veieu que se la citi gaire?

Aquesta senyora em fascina. I és ella qui em va inspirar a fer aquest triple especial d’autores de mangues de terror.

-Hiruko: Saps la típica història del “bon nano” desgraciat en l’amor que comença a sexualitzar una xavala més jove que ell i resulta que la xavala és un monstre i va per ell? Doncs Hiruko és la mateixa història, però invertint el gènere dels dos protagonistes. Xoca bastant, sí.
-El dimoni et vigila (Yasha Gozen): una pobra noia s’ha d’encarregar d’un munt de tasques domèstiques. Per postres, hi ha un dimoni que no la deixa de petja.
-Mangues que no n’he pogut llegir: La meva nina és una bona nina (Watashi no Ningyō wa Yoi Ningyō).


Emi Ishikawa

Les Classes dels Crits
-Les Classes dels Crits (Zekkyō Gakkyū):  El shōjo actual de terror per excel·lència. I per a qui es vulgui escandalitzar: sí, és de la Ribon. 20 volums i seqüela oberta. Tracta sobre una noia amb ulls de gat que va explicant històries terrorífiques protagonitzades per alumnes de primària i de secundària. El tendre dibuix contrasta amb els guions, tan cruels. Resulta refrescant veure que no sempre la víctima principal és una nena/noia.



Kaidan
No podia faltar aquí la reina del terror, per molt que ja en parlés a l’anterior entrada! Segons Baka-updates, és autora de 25 mangues, dels quals un mínim de 19 són de terror. El seu dibuix és inconfusible: cares pertorbades, ulls desorbitats i, així tot, a estones amable. Tinc una relació d’amor-odi amb aquesta autora degut a tota la seva misogínia interioritzada.
-La mare infernal (Hellmother): Volum únic que conté les següents històries curtes:
-La mare infernal (Hellmother): Dues germanes petites es veuen amenaçades amb l’aparició de llur madrastra.
-Les cases (Houses): Un nen rarot està obsessionat amb les cases en miniatura.
-La nena de la paret (The girl in the wall): Una nena pateix al·lucinacions i ho passa molt malament.
-L’últim sopar (The last supper): Una noia rica aconsegueix sempre el que vol fins que...
-Mirall, mirallet (Mirror mirror): Les dues nenes més maques de l’escola són molt amigues... o no?
-El malson (Nightmare): Una nena té uns malsons horribles.
-La porta entreoberta (Half-Open Door): Una mare mana a les seves dues filles de tenir les portes dels armaris sempre tancades. No sigui cas que en surti algun fantasma.
-Compilació de desitjos (Kanaerareta Negai): Col·lecció de tres toms amb històries curtes. Aquestes són les primeres:
-El desig d’una mare (A mother’s wish): La mare de la Noko està terriblement deprimida i la xavala farà el que sigui per restaurar-li l’ànim.
-La veu de la sirena (A mermaid’s voice): La Suzume vol ser cantant, però la seva veu no combina amb la seva bellesa.
-Poders màgics (Magic powers): La Masako vol poders màgics i així humiliar a qui no li cau bé.
-Les galetes en forma de ninot (Cookie Dolls): La protagonista està enamorada del noi més atractiu de l’institut i no li serà fàcil declarar-s’hi.
-L’ombra (Shadow): La yuri és una idol que no té temps lliure i ja n’està farta.
Zona Escolar
-Zona Escolar (School Zone): Unes estudiants de primària juguen a l’ouiha. A la vegada, un company seu pateix assetjament escolar. Més profunda que la història de terror més típica. L’autora enllaça tot un seguit d’esdeveniments terrorífics.
-La teva història (Your Story)*: Tracta sobre unes noies d’institut que van explicant històries de por relacionades amb llur centre acadèmic.
-Mangues que no n’he pogut llegir: El Bukita (Bukita-kun), El Bukita: Segona Part (Shin Bukita-kun), Llegenda urbana que fa una mica de por (Doko ni demo Aru Chotto Kowai Hanashi),  Tatari, la rara (Fushigi no Tatari chan), La Tatari, la rara: Segona Part (Shin Fushigi no Tatari chan), història curta dins de l’antologia Horror Anthology Comic Shikaku, El conte il·lustrat de la Kanako Inuki (Inuki Kanako no Chimamire Ehon), El terror de la Kanako Inuki! (Inuki Kanako no Daikyoufu!), Kaidan, El rebedor de titelles estrambòtiques (Kaiki Ningyoukan), La dona de la boca desfigurada (Kuchisake Onna Densetsu ), ???? (Kurayami Douwashuu), Una nit aterridora (Kyoufu Yawa), El Laberint de Mitja Nit (Mayonaka no Meiro) i La iaia terrorífica (Obaa-chan no Kowai Hanashi).


Chie Watari

La Chie Watari sap combinar a la perfecció elements de terror més fantàstics amb d’altres de realistes (el masclisme, sobretot). El dibuix d’aquesta autora m’agrada molt: menys caricaturesc que el de molts mangues de terror, recorda més aviat al dels mangues dramàtics. Crec que amb tota la investigació, aquesta autora ha sigut la gran troballa, d’entre les que no coneixia. Els seus personatges principals resulten propers i a la vegada tenen una mica de personalitat (tampoc gaire; que sobretot ha fet històries curtes i no hi ha espai dotar-los d’excessiva profunditat).

El Cavaller de l’heretgia
-El Cavaller de l’heretgia (Yuganda Kishi): història de l’antologia Petó a les fosques (Kiss in the dark). Una de les noies més populars de l’institut comença a veure fets realitat els seus desitjos més profunds... però tot plegat no li agrada gens. Aquesta història genera un mal rotllo especial per com de fàcil és empatitzar amb la protagonista, tan humana, però tan bona a la vegada.
-Cartes d’un altre món (Ijigen kara no Tayori): Són tres històries curtes. A la primera, un jove retroba el seu primer amor anys després i aquest es dedica a aixecar-li la camisa. A la segona, un aficionat a la fotografia intenta desvetllar misteris. A la tercera, uns estudiants de l’acadèmia naval es dediquen a explicar-se històries de por mentre van a bord d’un vaixell.
-La invitació de les tenebres (Yami kara no Shōtaijō): La mare de la protagonista, ara que el pare de la xavala ha mort, la convida a viure amb ella i la seva família. Però en aquella mansió, no tot és tan maco com podria semblar...
-Mangues que no n’he pogut llegir: Els títols que engloben la saga del Wanihiko [La llegenda de l’esperit venjatiu (Onryō Densetsu), La llegenda de Halloween (Halloween Densetsu) i La llegenda del Licantrop (Jinrō Densetsu)], Els nens que pregaven a Kanon (Kodaki Kanon), La visió del novè pis (Maboroshi no 9kai), El dimoni de la casa tenebrosa (Onigami no Sumu Ie), El Laberint Sorrós de la Mort (Shi no Suna Meikyū), La núvia de la mort (Shiryō no Hanayome), El regal de la mort (Shiryō no Okurimono), El muguet de maig (Suzuran), Els muguets de maig no dormen (Suzuran no Nemuranai), El muguet de maig que feia olor de sang (Suzuran wa Chi no Nioi), La mà (Te), La meva desaparició! (Watashi ga Kieta!), L’Escola Encantada (Yūrei Gakkō).


Madoka Kawaguchi

El somni de la noia
-Massa espantada com per dir-te’n res (Too scared to tell you)*: La protagonista convida el seu xicot a casa malgrat un gran secret que procura amagar-li.
-La dona de la paret (The Wall Woman)*: Aquí una noia comença a viure sola i quan se li fa malbé l’arròs, l’arrossera cau al terra com per art de màgia.
-De pesca (Fishing): Uns nanos van de pesca i no piquen. Llavors, arriba un senyor amb esquers ben estranys i comença a pesar tota mena d’estris electrònics nous de trinca.
-El somni de la noia (The girl’s dream): La Takeko, la seva millor amiga i altres persones pateixen de sobte un mal inexplicable per a la ciència.
-El treball de recerca horrible (The horrible research project): A l’habitació de la Linda comencen a passar coses estranyes.
-Manga que no n’he pogut llegir: Somnis i rareses i oportunitats (Yume to Kimyō to Chance). 





Yōko Matsumoto

Reconeguda mangaka de terror. Va fer el seu debut al 1975. Els seus mangues són de molta intriga. Molts cops el terror és més aviat suau.

El Rèquiem de les Roses
-La cambra negra (Kuro no Kumikyoku). Volum únic que inclou les següents històries:
-Cole: El Cole està fart que els seus pares no li deixin fer res perquè la seva germana té la salut delicada i no volen establir preferències.
-Linda: La Charlotte està molt trista i la seva germana la vol ajudar.
-Violet: La Violet sent que la seva mare la descuida i no sap què fer.
-A: El dimoni que es deia A (A wa Akuma no A): història curta que tracta com a un bon noi li canvia la vida arrel de topar-se amb el dimoni.
-La cançó mortífera de les estrelles (Shi o Utau Seiza). Aquest tom inclou quatre històries curtes:
-La que dóna nom al tom: La Tanako se’n va al camp a treballar durant l’estiu per veure les pluges d’estrelles.
-Boira quan et gires (Mist when you turn arround): La Tracy es troba amb un fantasma al cementiri.
-La piroquinèctica (Fire Starter): La Shoko és incapaç de controlar els focs que genera.
-La Mansió del Temps (The Mansion of Time): La Yukari té un malson recurrent que té lloc a una mansió que queda a l’altra banda del llac.
-Reunió a les tenebres (Yami wa Tsudō): Sis ànimes en pena es troben a una mena de purgatori. Unes històries no es poden considerar com de terror, però d’altres sí.
-Mangues que no n’he pogut llegir: El Rèquiem de les Roses (Bara no Sōretsu, manga que sembla estar referenciat en el títol i la primera portada dun d’actual), El laberint negre (Kuro no Meikyū), La dansa negra en cercles (Kuro no Rinbu), Història demoníaca (Mamonogatari), La cara invisible (Mienai Kao), La silueta invisible (Mienai Silhouette), La maledicció de la creu negra (Noroi no Kuro Jūji), El missatge mortífer (Satsui no Message), L’aliança relliscosa (Sukuranburu Dōmei).


Akemi Matsuzaki
La Hanako és meva

Va debutar als setanta en el shōjo i aleshores va fer alguna obra d’amor entre nois. El seu dibuix d’aleshores és preciós. Malauradament, no n’he pogut llegir res de res. Com a obres de terror seves em consten: La Hanako és meva (Hanako Tongairu), Aquella noia em fa por (Anoko ga Kowai), Verònica, Verònica, Verònica (Bloody Mary), La màscara ballarina de la mort (Odoru Shikamen), La princesa terrorífica (Sangeki Hime).



Asterisc

Sí, l’autora d’aquest dibuix tan ensucrat també s’ha animat amb el terror. Tampoc és d’estranyar ja que a Rosa Alpina (Alpen Rose), la seva obra més coneguda, ocorren alguns esdeveniments molt esgarrifosos. No he pogut llegir cap de les dues: Asterisc (Asterisk), La nit interminable (Yoru ga Owaranai).









Les Roses i la Fènix
Hideko Mizuno

-Les Roses i la Fènix (Baratachi – Hi no Tori): Lluny de les seves obres més tendres, la Mizuno ens colpeja amb aquesta, tan morbosa. Tracta sobre els rituals immorals d’una família demoníaca.










De la Hagio, només consten a Baka dos mangues a la categoria de terror: un tom únic que adapta relats d’un autor de ficció científica (ergo, no pot computar a la llista) i Alois, al qual no he pogut tenir accés.










El somni d’una nit de mitjans d’estiu
Keiko Takemiya

-El somni d’una nit de mitjans d’estiu (Manatsu no Yoru no Yume): És l’any 2058. Les persones estan desposseïdes d’esperit. El protagonista es rebel·la contra això i un dia troba una noia com ell. Però de debò li pot fer confiança?








El Bosc de la Sirena
Autora molt coneguda, sobretot pel seu to còmic, així com la seva afició als elements fantàstics i els embolics. Dedicada sobretot al públic masculí, potser per això és de les poques una mica ben considerades entre la crítica (majoritàriament masculina). És creadora de bestsellers mundials tals com Ranma 1/2, Lamu (Lum) o Inu Yasha. Aquestes són les seves històries de por:

-El Bosc de la Sirena (Ningyō no Mori): Diu la llegenda que qui mengi part de la sirena que hi ha enterrada al bosc, esdevindrà immortal. Probablement, aquest sigui el manga més tenebrós de la Takahashi.
-El Ninot del Mal d’Ull (Revenge Doll): Tracta sobre un mangaka miserable a qui un/a fan li envia un ninot que pot fer servir per llançar malediccions. En la línia de la Takahashi, està tractat amb molt d’humor.




Tot i que a Occident sembla que la Miuchi només hagi fet Les Màscares de Vidre (Glass no Kamen), és autora de més de 20 mangues, alguns dels quals de terror.
-L’orfebre d’ombra blanca (Shiroi Kageboshi): una noia es trasllada a un nou institut, però allà no ho tindrà fàcil, ja que una fantasma s’obsessionarà amb ella.
-Mangues que no n’he pogut llegir: La tragèdia d’undembre (13 Gatsu no Higeki), La maledicció dels Lliris Negres (Kuroyuri no Keizu), La bruixa Medea (Majo Medea) i L’esperit demoníac (Yōki Hiden). Resums en anglès, aquí.




-La mà esquerra (Hidari te): Sí, les CLAMP són unes sàdiques i xxxHolic té els seus moments, però aquesta història curta és llur únic manga realment de por. Tracta sobre un nen que té por de deixar fora del futon qualsevol part del cos. Sent que si ho fa, alguna força misteriosa li tallarà la part que en surti.








Miyuki Etō
 
La Sophie Rose i...

-La Noia de l’Infern (Jigoku Shōjo): A canvi de la teva ànima, la Noia de l’Infern es venjarà per tu de qui tu escullis. A la segona història, hi ha un pastisser que ha triomfat explotant una becària. De què em sonarà?
-Mangues que no n’he pogut llegir: La Sophie Rose i l’orfebre de nines de les bardisses espinoses (Sophie Rose to Ibara no Ningyōshi) i els relacionats amb La noia de l’infern.







El Manicomi

-El meu funeral (My funeral)*: Una nova espècie d’abelles fa de les seves. Amb la seva picada et maten, però només durant cinc hores.
-Mangues que no n’he pogut llegir: L’Aurora mata (Aurora ga Korosu), La deessa luxuriosa (Gōyoku na Megami), La veritat de la Kaoru (Kaoru Shinjitsu), La medusa dels cabells negres (Kurokami no Medusa), El Papa Boig (Mad Papa), El manicomi (Madhouse).






Kaoru Ōhashi
L’aquari putrefacte

-Caient (Falling down)*: Una història d’assetjament que s’aproxima més al drama que al relat de por, però que així i tot té un punt tètric d’allò més potent.
-Mangues que no n’he pogut llegir: Segmentació (Bunshin), Carnestoltes de Cel·luloide (Celluloid Carnival), Somni Mort (Dead Dream), Matant (Kisatsu), El missatge de les bruixes (Majo Karano Dendon), La classe de les bruixes (Majo no Iru Kyōshitsu), La ciutat d’enlloc (Mayoi no Machi), El coll de la sirena (Ningyo no Kubi), El Festival de la Diablessa (Onihime Matsuri), La ciutat dels llibres (Reijū Toshi), L’aquari putrefacte (Suizokukan), La botiga del dimoni (Akuma no Omise).



L’heterogènia Princesa...

No n’he pogut esbrinar el gènere, però tenint en compte que els seus mangues són shojos o joseis, és molt probable que sigui una dona. A més, el seu compte de Twitter em genera moltes vibracions en aquest sentit.
-Fideus de més (Salad Noodles)*: Un noi rep de la seva veïna (molt atractiva) uns fideus que ha fet de més.
-Mangues que no n’he pogut llegir: La Princesa de les Tenebres (Dark Princess), L’heterogènia Princesa de les Tenebres (Ikei no Dark Princess) i ??? (Tōsaku, història curta de l’antologia Petó a les Fosques [Kiss in the Dark]).





Piyoko Marui
El tren del Taro

-El tren del Taro (Taro’s Train)*: El Taro, un nen de pàrvuls, és un apassionat dels trens. Una colla de nens l’ataca... i ell no ho perdonarà. Molt, molt tètric. I més, tenint en compte que els personatges principals són nens petits. Ara, no s’expressen gens com la gent de la seva edat i llurs pensaments són massa complexos.








Carnatge mortal entre...

No n’he pogut llegir res, però les portades de les seves obres són d’allò més terrorífiques. Aquests són els mangues que n’he pogut rastrejar: Si el Bush aconseguís 700 milions de iens (Busu ga 7 oku-en morattara), Hi ha algú que em té enveja (Darekaga watashi o netan deru), Carnatge mortal entre els passatgers (Koroshiau jōkyaku).






Històries d’institut...

El diari de classe màgic (Maki no Gakkyuu Nisshi): una noia d’un retrat va explicant històries de terror del seu institut.
-Mangues que no n’he pogut llegir: Històries d’institut de fantasmes (Gakkō Kaidan), El Club Misterós (Kaiki Club), La casa de la felicitat (Kōfukudō).









Saiko Kaburagi
La noia que collia ossos

Només per les portades dels seus mangues ja es pot deduir que són de pur terror. Alguns dels seus títols són: La noia que collia ossos (Okotsu o kubaru shōjo), Noies boniques (Bijo no Harawata), Menjant Insectes (Mushi Kui) i Desig vers els insectes (Mushi ni negai o).








Chikako Kikukawa
Les ungles vermelles

Malauradament, no n’he pogut llegir res, però algunes de les seves portades són d’allò més terrorífiques. Les seves obres considerades com de terror a Baka són: Les ungles vermelles (Akai Tsumeato), El somriure del diable (Akuma no Hohoemi), La invitació del dimoni (Akuma no Shōtaijō), Ossos roses (Beniiro no Hone), El diable als ulls (Hitomi no Naka no Akuma), Cent ulls ens miraven (Hyaku no Me ga Mite Ita), El crit invisible (Ienai Sakebi), El mal son de la noia de 16 anys (Jūrokusai no Akumu).





Yumeji Tanima
La fixació demoníaca

-Els ninots de neu coberts de sang (Blood covered snowmen)*: a un poble perdut entre les muntanyes, hi ha rumors que afirmen que un senyor es dedica a matar criatures i amagar-ne els cadàvers dins de ninots de neu.
-Mangues que no n’he pogut llegir: 3 anys amb el parell de C maleïdes (3 nen C gumi Noroi no Kokuban), La fixació demoníaca (Akuma ni Miserarete), La germana fúnebre (Hakaba no Shimai), El dimoni postescolar (Hōkago no Akuryō), Zombies al dia 13 (13 nichi no Zombie), El teatre dels crits (Zekkyō Gekijō).




Miyuki Saga

La maledicció del fantasma...
Mangaka amb una producció molt extensa d’obres de terror dins del percentatge total dels seus còmics (que podria ser la totalitat o la pràctica totalitat). Segons Baka, aquests són els seus mangues de terror: Ressentiment tètric (Chimodoro no Urami), La noia que cavava tombes (Haka o Horu Shōjo), El sacrifici al cementiri (Hakaba no Ikenie), La carnisseria de carn humana (Hitokui Yashiki), Els fantasmes del matrimoni Iwa (Kaidan Futari Iwa-sama), La maledicció del fantasma dels cabells negres (Kaidan Kurokami no Noroi), El fantasma de la nit plujosa (Kaidan Ugetsu Monogatari), La tomba de la Kiriko (Kiriko no Haka), La tomba de la dona del canell i la boca destrossats (Kuchisake Onna to Ohaka ni Tekubi), La nina diabòlica (Kyōfu no Ningyō Tera), Carmira, la de la sang (Kyūketsu Shōjo Carmira), La nina fantasmagòrica que murmurava (Sasayaku Shiryō Ningyō), La maledicció d’una dona plena de rancúnia (Urami Onna no Noroigushi), De com esdevinguí fantasma (Watashi wa Yuurei ni Naru).



Atsuko Narumo
31 espais en blanc

L’enèssima mangaka desconegudíssima a Occident, però les obres de la qual tenen molt bona pinta. Alguns dels seus mangues de terror són: 31 espais en blanc (31 Maime no Kūhaku), La Invitació de les Tenebres (Yami Kara no Sasoi). Probablement, molts més, però només aquests consten com a tals a Baka (el primer) i la Viquipèdia (el segon).








Mayuri Yamamoto
Els informes terrorífics...

Una altra autora de la qual no he pogut llegir res. Té en el seu haver obres de diversos volums, però sembla que inclouen històries autoconclusives que es recullen sota un mateix títol. Segons Baka, aquests són els seus mangues de por: Reinici (Reset), Reinici: Seqüela (Shin Reset), L’estació esborrada (Iroaseta Kisetsu), Els informes terrorífics de la Mayuri  (Mayuri no Kyōfu Hōkoku), Els expedients espirituals del Katsumi Ogata (Ogata Katsumi Shinrei File) i Seqüela de la sèrie del psíquic Katsumi Ogata (Shin Reinōsha Ogata Katsumi).




Akiko Miyawaki
Gravat a la retina

Pràcticament desconeguda a Occident. No n’he pogut llegir res. A Baka consten com a mangues seus de terror La Rosa de Sang (Bloody Rose) i Gravat a la retina (Wasureenu Bamen).









*Històries curtes incloses a l’antologia Històries curtes de suspens i terror per 13 persones (13 nin no Short Suspense & Horror).
_________________________________________________

DARRERS APUNTS:

Curiositat: D’aquesta llista es pot extreure que si els japonesos relacionen el 4 amb la mala sort, el 13 ho fan amb el terror. Imagino que per influència occidental difusa.

Nota aclaridora 1: He deixat fora diverses autores/obres considerades com de terror perquè realment no arriben a fer obres de por, sinó:
I. De misteri/acció amb un cert gore (exemple: X, CLAMP) i/o de moments específics de cert cangueli (exemple: xxxHolic, de CLAMP); o
II. De pur fanservice (exemple: Tràngol Pur, Pure Trance, Junko Mizuno).

Nota aclaridora 2: És possible que hi hagi romanitzacions que no siguin correctes. És el que té no saber japonès i fiar-se del traductor de Google. (I no poder-me permetre pagar ningú; al cap i a la fi d’aquest bloc no en trec ni cinc.)

Nota aclaridora 3: Hi ha algunes traduccions que són bastant lliures. Això és perquè he trobat que o bé sonava molt millor en català d’una manera que no de manera pura i fidedigna (molts cops molt acartonada) o bé el traductor de Google no ha ajudat gaire i he hagut de posar una mica d’imaginació perquè el títol tingués un mínim de sentit.

Nota aclaridora 4: Tot i que m’he endinsat bastant dins del manga de terror fet per dones, els noms d’aquesta llista tot just són un tast; no arriben ni a trenta. Estic convençuda que hi ha moltíssimes més mangakes que podrien haver figurat en aquest llistat. Centenars o, fins i tot, milers. Ja no arribo a fer-me’n a la idea.

Nota aclaridora 5: Per no repetir-me (i perquè anava justa de temps), no he aprofundit en les autores de què ja he parlat bastant en aquest bloc. Clicant als corresponents enllaços, pots veure’n tot el que n’he dit. Potser, més endavant actualitzi l’entrada i puleixi aquest aspecte.

Més informació: Podeu trobar més informació del tema (en japonès) a les següents pàgines: