Top 10 de mangues de 2021

Entraran en aquesta classificació mangues que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial. És a dir, obres de les quals hagi llegit pàgines que no havia llegit abans.

Durant el 2021, m’he posat amb profunditat amb els mangues en francès. Així i tot, l’única afectació real a la classificació ha sigut amb Històries de Núvies, que he decidit passar de l’editorial espanyola perquè fa un munt que no en treu cap volum i posar-me amb la francesa. Amb L’Harem Shōgunal no és cap novetat; ja fa la tira d’anys que el consumeixo en francès. La resta són edicions espanyoles i estatunidenques. Cap d’italiana ni d’alemanya.

Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10 de mangues del 2021:

Les entregues mensuals de shōjo del Nozaki

1) Les entregues mensuals de shōjo del Nozaki (Gekkan Shōjo Nozaki-kun, Izumi Tsubaki), més conegut pel meu sofert públic com Nozaki y su Bravo: la felicitat manguificada. Quin fart de riure amb aquest manga. Però de què va? Doncs es tracta d’una comèdia en 4-koma d’uns estudiants de batxillerat i el seu entorn. Un d’ells, el Nozaki, és un autor de shōjo i hi ha diversos gags sobre la indústria del manga en general i la del shōjo en particular. A part, és una obra que es recolza molt en els personatges i llurs dinàmiques, com ara el nano que va de faldiller però li té pànic a les noies o la noia que canta com els àngels però que té un caràcter d’aquí t’espero. Extremadament divertit.

2) L’espia i la seva família (Spy x Family, Tatsuya Endo): Seguim amb les aventures d’aquesta peculiar família falsa: el marit espia, la muller assassina a sou i la filla que pot llegir el pensament. Magnífic equilibri entre trama i comèdia. En aquesta obra els personatges també juguen un paper important i cada cop n’hi ha més, però per ara l’autor no perd el fil de la història.

3) Històries de Núvies (Otoyomegatari, Kaoru Mori), més conegut per aquí com Bride Stories: TRES volums nous d’aquest manga he llegit enguany. Sí, TRES. (I no pas gràcies a Norma, que passa d’aquesta sèrie.) Això deu ser algun tipus de pecat. No sabia el que trobava a faltar llegir aquesta meravella que alterna l’acció amb la contemplació del dia a dia de la gent i de la natura. Anem seguint el viatge del senyor Smith mentre ens trobem amb cares ja conegudes altra vegada. A destacar el recurs de la càmera de fotos.

4) L’Harem Shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga): Segueix sent un dels meus mangues preferits, però s’ha allargat ja massa. Ja només em queda per llegir-ne el darrer volum, que surt d’aquí res en francès. Quines ganes! S’agraeix l’esforç de l’editorial francesa d’haver-se posat les piles un cop el manga s’ha acabat al Japó i així he pogut llegir dos volums nous aquest 2021 en comptes d’un. A aquestes alçades, el manga és bastant diferent de com era quan va començar o de la que jo considero la millor generació, però així i tot segueix tenint detalls que m’encanten, com quan els personatges comenten com de fàcil és l’anglès i sobretot si el compares amb el flamenc.

L’espia i la seva família

5) L’Ann és l’Ann (Ann wa Ann, Yumiko Igarashi), més conegut per aquí com Ann es Ann: Què em sorprèn més: que un 4-koma coroni aquesta classificació o que hi hagi un manga fet en la seva totalitat per la Igarashi? No ho tinc clar. No he sigut mai una gran fan de les obres en les quals la Igarashi, a més del dibuix, fa també el guió. Però aquí hi ha L’Ann és l’Ann per dur-me la contrària. L’Ann té una doble vida: quan és amb la seva mare, fa veure que és una noia forta, independent i una mica masculina. Quan és amb el seu pare, fa veure que és dolça, tendra i molt femenina. Però qui és l’Ann en realitat? Tot plegat li genera un seguit de crisis d’identitat. Molt interessant i molt ben fet.

6) Zona escolar (School Zone, Ningiyau): i el millor yuri de l’any és un yuri coral (!!!) d’humor (!!!). Enguany l’humor ha conquerit el meu top 10 i no me’n queixo pas, però no m’ho hauria esperat mai. Un seguit de noies amb el cap ple de pardals fent el mamarratxo i sentint atracció entre elles, però sense saber gaire com gestionar aquestes emocions. Combina escenes cursis amb d’escatològiques a la perfecció. La narració és fantàstica i hi ha petites experimentacions i tot. A més, cal destacar la retolació de l’edició estatunidenca, la qual és magistral.

7) M’he reencarnat en la dolenta d’un otome i ara faci el que faci tinc els dies comptats (Otome Game no Hametsu Flag shika nai Akuyaku Reijou ni Tensei shite shimatta..., Satoru Yamaguchi i Nami Hidaka): Aquest manga em segueix agradant, però ha perdut l’atractiu inicial. Ja es nota allargat per l’èxit i, tenint en compte com van les novel·les, es pot eternitzar. Seguim amb subtrames repetides i una Katarina que a aquestes alçades és ja massa ingènua fins i tot per ser ella. I així i tot, té un no sé què (la Maria, sobretot, però no només) que fa que continuï seguint el manga... i que me n’hagi llegit les vuit primeres novel·les (si és que la cinquena compta com a novel·la) en menys d’un mes!

8) La Takagi em fa la punyeta (Karakai Jōzu no Takagi-san, Sōichirō Yamamoto), més conegut per aquí com Takagi-san, experta en bromas pesadas: Seguim amb l’aixecacamises de mena i la seva víctima. Cada nou tom és un passeig alegre, tendre i divertit.

Històries de Núvies

9) Les efemèrides maleïdes de la reencarnada en malvada (Tensei Akujo no Kurorekishi, Akiharu Tōka): Què passaria si et reencarnessis en una malvada secundària de la història que vas escriure quan eres adolescent? I més tenint en compte que, en aquest cas, et reencarnes amb poc temps abans que t’executin, sense marge de maniobra. Això és el que li passa a una oficinista, la qual queda atrapada a un món concebut per una escriptora inexperta (el seu jo adolescent) i com a malvada a qui li fa ombra la seva germana plusquamperfecta. Aquesta germana és una versió idealitzada de l’escriptora i, com ja hauràs endevinat, la protagonista de la novel·la. Em sembla un plantejament d’allò més interessant i està molt ben executat, amb reflexions sobre misogínia interioritzada incloses. Llàstima del fanservice. Sí, un manga dirigit a un públic femení cosificant noies i dones: escots impossibles (i que mostren tant pit que s’hi haurien de veure els mugrons, però aquests són sempre més avall), roba que esclata, faldilles amb un vol exagerat, etc. Els personatges masculins són ben plantats, però no se’ls cosifica d’aquesta manera. Ah, i una altra cosa: no em pots dir que la Iana és lletja i sobretot comparada amb la seva germana i després fer-la encara més ben plantada que aquesta.

10) L’Adachi i la Shimamura (Adachi to Shimamura, Hitoma Iruma i Moke Yuzuhara): possiblement, el yuri més realista sense drama que he llegit. L’enamorament d’una noia adolescent per una altra està molt ben descrit. I sí, malgrat l’extraterrestra, que se la podria eliminar de la història i no passaria res. Ai, quina diferència amb l’anime, del qual no vaig poder aguantar ni un capítol. El manga dibuixat per Yuzuhara està fet amb molt bon gust i demostra que una mateixa història es pot explicar de maneres molt diferents.

Mencions d’honor (perquè no em puc estar de comentar certs mangues que no han arribat al top 10)

L’Ulna a sa torreta

I. L’Ulna a sa torreta (Jūza no Ulna, Tōru Izu), més conegut per aquí com Ulna en su torreta: I per fi, després d’una eternitat, he pogut llegir el final d’aquesta obra. Es tracta d’una història erràtica i canviant, molt curiosa en la seva construcció. Sobre els traumes i l’evolució a la vida. Sobre política i crims de guerra. No entra al top perquè és massa irregular i perquè (espòiler), però té detalls que valen molt la pena.

II. Un horari que parla pels descosits (Oshaberi na Jikanwari, Megumi Mizusawa), més conegut per aquí com Mis recuerdos del instituto: una obra senzilleta, que no destaca per res en concret, però que és molt tendra i fa de bon llegir. A més, valoro molt que tant les amigues, com l’interès romàntic, com les ambicions professionals siguin importants per a la protagonista. També m’ha fet posar-lo aquí el fet que inclogui dues històries curtes anteriors de l’autora, la més antiga de les quals sembla dibuixada per la pròpia Yumiko Tabuchi. Aquí podria haver anat també l’adaptació a manga de Pastel Yumi, però entre els dos finalment em vaig quedar amb Un horari.

III. L’institut Reiwa Hanamaru (Reiwa Hanamaru Gakuen, Kotobuki): L’obra s’ambienta en un món on els nois duen uniforme femení... i calces... i sostenidors. És ben curiós el plantejament i la inversió de rols de gènere que comporta (tot i que fins ara no en recordo cap personatge femení). El dibuix és excel·lent, a més. I té un punt extra perquè és el primer manga que mostra la realitat de dur faldilla amb les cames descobertes en ple hivern. En molts mangues, hi ha això de cames a l’aire amb faldilla en ple hivern i amb NEU i en tots es normalitza la situació, com si això no afectés gens ni fos contraproduent ni res.

Shōjos i joseis d’abans del 1987 publicats o anunciats a certs països d’Occident [CINQUENA VERSIÓ; 2021-2 - LA VERSIÓ ACTUAL ÉS LA SETENA]

Premier Muguet

 

[Entrada desactualitzada pel que fa a noves llicències i volums publicats. Hi ha una altra entrada amb la informació actualitzada.]

 

Consideracions:

 

I. El com i el perquè de les actualitzacions anuals

Aquesta entrada és una actualització anual. Ho faig en noves entrades per tal d’evitar equívocs respecte a dates de publicació i perquè les meves anàlisis van canviant a partir dels nous anuncis. Tot i que la base és la mateixa, hi ha coses que sempre cal modificar. L’any passat vaig començar-les a fer després del Saló del Manga perquè així hi puc encaixar les llicències que s’hi anuncien.

Heus aquí les altres versions desactualitzades:

-Primera versió

-Segona versió

-Tercera versió

-Quarta versió

-Sisena versió

 

II. El perquè de la llista

Tenint en compte que fa un temps altra gent i jo ens anàvem queixant dels pocs shōjos vells que ens arribaven a Espanya, tenia curiositat per saber en quina situació es trobaven altres països occidentals i fer-ne una comparativa. Al final, m’hi vaig acabar engrescant de mala manera.

 

III. El perquè de la frontera 1986/1987

En el seu moment em vaig limitar a dir que “la frontera 1986/1987 crec que talla prou bé el que considerem vell del “no tan vell”, però la decisió ha sigut plenament meva i vull deixar constància que no parlo en nom de ningú”. Ho mantinc, però dir això i no dir res és pràcticament el mateix, així que ho defensaré una mica més.

Malgrat que abans ja se n’havia publicat alguna cosa a Espanya, va ser a principis dels noranta que hi va esclatar el fenomen manga. Tot i que durant aquella època no s’hi va publicar cap shōjo, ja a mitjans i finals ens en van començar a arribar algunes obres. Durant els dos mils, la producció va anar in crescendo. I què ens va anar arribant durant els norantes i els dos mils? Doncs sobretot, mangues contemporanis. És a dir, dels norantes i dels dos mils. Amb això ja deixo fora de combat sobretot els mangues fets durant els norantes.

Però... què passa amb la darrera part dels vuitanta? Doncs que van debutar diverses autores que van ser populars sobretot als norantes i als dos mils i l’obra més antiga de les quals ens ha arribat per la popularitat de les obres posteriors de les autores i no pas per l’obra antiga en qüestió. Tot plegat, amb l’excepció potser de RG Veda (CLAMP), que va començar-se a publicar al darrer any dels anys vuitanta. Així i tot, a la darreria del 2019, es va anunciar a Polònia Koibitotachi no Basho (Chiho Saitō, 1986), manga que m’esberla aquesta explicació en mil bocins.

Per últim i ja saltant-me una mica el rigor més rígid, a nivell personal trobo especialment bona la frontera 1986/1987 perquè Banana Fish (Akimi Yoshida, començat a publicar-se el 1986) el veig molt vintage i, en canvi, Boku no Chikkyū o Mamotte (Saki Hiwatari, més conegut per aquí com Please, Save My Earth, començat a publicar-se el 1987), ja no tant. Repeteixo: em moc aquí sobretot per sensacions. I amb això, queda fora de la llista un manga com Lady!! (Yōko Hanabusa, començat a publicar el 1987), però per algun lloc s’ha de tallar.

 

IV. Any de referència, nombre de toms, edicions i títol

L’any que prenc de referència és el de primera publicació del primer capítol. El nombre de volums es correspon amb el de l’edició del país en qüestió. Si hi ha més d’una edició, prendré com a referència (en aquest ordre) la millor seguint paràmetres de completesa, sentit de lectura, comoditat per llegir-la, economia i actualitat, entre d’altres. No hi haurà menció a fotocòpies ni edicions pirates. Si el títol original es correspon amb el de l’edició que sigui, no el tornaré a escriure.

 

V. Certs països d’Occident

Per “certs països d’Occident” em refereixo a Espanya, Itàlia, França, Polònia, Alemanya i Estats Units. Bàsicament, són indústries que he pogut conèixer un mínim i que sé que tenen un catàleg prou gran de mangues com per esperar que s’hi hagin publicat diversos shōjos vells i potser algun josei que també en sigui. A veure’m si algun dia m’animo amb Mèxic, Argentina, Portugal o algun altre país.

 

VI. La Keiko Nagita i els seus pseudònims

“Kyōko Mizuki” és el pseudònim més famós que va emprar en el passat la Keiko Nagita. Actualment, se’n publica tota l’obra com a Keiko Nagita, però com que hi ha alguns títols d’aquesta llista que en el seu moment es van publicar sota el seu pseudònim de Kyōko Mizuki, he preferit deixar-ho així per tal d’evitar confusions. D’aquesta manera, cada obra constarà amb el nom que hagi emprat cada edició concreta. I no l’edició original japonesa, ja que, per exemple, Premier Muguet el va signar originalment com Kyōko Mizuki, però aquí ella apareixerà com Keiko Nagita.

Aplicaré el mateix criteri amb els altres pseudònims (Akane Kōda i Ayako Kazu), ja no tan coneguts, de la Keiko Nagita.

 

VII. Llicència poètica

M’estalviaré de citar l’obra de cert autor per motius de pes. (No és qüestió que em caigui bé o malament; hi ha autors que em cauen fatal i aquí en teniu totes les obres que n’he pogut rastrejar i que encaixen amb els requisits.)

 

VIII. Correccions i ajut

Accepto correccions. És evident que algun manga m’hauré deixat. I és possible que hagi indicat per error alguna obra que no sigui shōjo ni josei i/o que sigui posterior al 1986.

Per a la recerca m’han resultat imprescindibles webs com Baka-updates, ListadoManga (Espanya), el compte de Twitter de Pro Shojo Spain (Espanya, però també parlen bastant d’altres països), Shojo Manga Outline (Itàlia), Shojo in Italia, el compte de Twitter del Kosmo Manga (Itàlia), Manga News (França), Tanuki Manga (Polònia), The Incomplete Manga Guide (Alemanya) i Tezuka in English (Estats Units i part de l’estranger). A més:

1) La Nyigyinyogui em va ajudar amb un parell de referències pel que fa a l’Antologia de la Hagio publicada per Glénat-França.

2) Arran de llegir la primera versió, la Yin em va proporcionar unes informacions molt interessants, sobretot pel que fa als mangues publicats a França.

3) La Dia em va fer una publicitat preciosa de la segona versió.

4) La Daria Kostaniak em va proporcionar les eines per fer la llista de Polònia i es va oferir a resoldre’m qualsevol dubte que pogués tenir al respecte.

5) El Matt em va proporcionar les dates depublicació original de les històries curtes 2 Nen Me no Fūkeiga (1982) i Message (1986), totes dues de la Megumi Mizusawa.

6) Tenia un cacau amb la demografia de Hai! Step Jun perquè era quelcom obscur i en uns llocs occidentals deia que shōjo i en uns altres que shōnen. El Klonos em fa informar que el que passava és que hi havia diferents versions (en ser l’original un anime, a vegades passa) i que la que s’havia publicat a França (amb el títol de Vas-y Julie!) era un shōjo, que a més ni tan sols existeix al Japó compilat en un volum propi.

Sense més prolegòmens, heus aquí la llista:

 

ESPANYA

 

1. Ann es Ann (Ann wa Ann) (2/3) (Yumiko Igarashi)

2. Bajo el cielo azul de Lorient (Lorient no Aoi Sora) (1/1) (Keiko Nagita i Yōko Shima)

3. Banana Fish (10/10) (Akimi Yoshida)

4. Candy Candy Corazón (Candy Candy) (3/9, cancel·lat) (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

5. Catarsis (Hanshin) (1/1) (Mōto Hagio)

6. Creamy Mami (Mahō no Tenshi Creamy Mami) (0/dos terços d’un tom integral que aglutina tres tankōbons???) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)

7. Creamy Mami ??? (Mahō no Tenshi Creamy Mami: Eien no once more???) (0/un terç d’un tom integral que aglutina tres tankōbons???) (Kazunori Itō i Kei Kazuna)

8. El clan de los Poe (Poe no Ichizoku) (2/2) (Mōto Hagio)

9. El cuadro del segundo año (2 Nen Me no Fūkeiga) (història curta publicada al sisè número de Mis Recuerdos del Instituto) (Megumi Mizusawa)

10. El ruiseñor de las noches blancas del sol de medianoche (Hakuya no Nightingale) (0/1) (Keiko Nagita i Yōko Shima)

11. El Mensaje (Message) (història curta publicada al cinquè número de Mis Recuerdos del Instituto) (Megumi Mizusawa)

12. Fénix (Hi no Tori) (3/3 capítols inclosos a Fénix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)

13. Georgie (Georgie!) (4/4) (Man Izawa i Yumiko Igarashi)

14. ¿Quién es el undécimo pasajero? (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)

15. La Balada del Viento y los Árboles (Kaze to Ki no Uta) (10/10) (Keiko Takemiya)

16. La brujita Mami (Magical Mamī) (0/1) (Yumiko Igarashi)

17. La Princesa Caballero (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

18. La Rosa de Versalles (Versailles no Bara) (11/14) (Riyoko Ikeda)

19. La Ventana de Orfeo (Orpheus no Mado) (13/13) (Riyoko Ikeda)

20. Mayme Angel (3/3) (Yumiko Igarashi)

21. Miriam Blue (Miriam Blue no Mizuumi) (1/1) (Keiko Nagita i Yasuko Aoike)

22. Mujeres del Zodíaco (Seiza no Onna) (3/3) (Miyako Maki)

23. Panorama infernal (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)

24. Premier Muguet (0/2) (Keiko Nagita i Yōko Hanabusa).

 

D’aquesta manera, diferencio quatre etapes a Espanya:

A) L’anècdota de Candy Candy (1984-1985): als anys vuitanta, a les albors del manga a la terra dels conills, el còmic de Candy Candy Corazón es venia a mans plenes gràcies a l’èxit de l’anime. Se’n van fer diferents edicions, però totes elles incompletes.

B) La bombolla del manga a Espanya* (2002-2010): entre piles i piles de manga publicat, també va arribar algun shōjo antic. Els mangues editats en aquesta etapa es destaquen per la seva aparent popularitat o bé pel seu renom. D’una banda, tenim les que probablement són les dues dibuixants de manga més estimades dins de la branca èpicodramàtica de shōjos dels anys setanta: la Riyoko Ikeda (La Rosa de Versalles i La Ventana de Orfeo) i la Yumiko Igarashi (Georgie [guionitzat aquest pel Man Izawa] i Mayme Angel). De l’altra, l’Osamu Tezuka (La Princesa Caballero) i el Hideshi Hino (Panorama Infernal), dos dels mangakes més publicats a Espanya; el primer amb molt de renom en general i el segon en el camp del terror.

L’excepció a això de la popularitat serien les històries curtes El Mensaje i El cuadro del segundo año, les quals es van publicar per aquí no per elles mateixes, sinó com a extra del manga Mis recuerdos del insituto, al qual no li va anar gaire bé (tant és així que a data d’avui l’obra de la seva autora segueix sent molt desconeguda a Espanya).

*No agafa exactament els anys de la bombolla, però algun nom li havia de posar i aquest hi encaixava bastant. Cap al final s’allarga dos anys amb La Ventana de Orfeo, obra de molts volums i de pèssimes vendes que realment s’havia començat a publicar el 2008.

C) La recuperació després de la gran sequera (2016-2020): aquesta és l’etapa de les obres molt acceptades per la crítica (és a dir, homes que a més són adults, cisheterosexuals, etc). No només ara, que ja són clàssics, sinó molts cops de forma contemporània. Bé perquè l’autoria era masculina, bé perquè l’obra en si era prou gafapasta dins del seu propi context històric, bé perquè l’obra ha tingut una gran rellevància històrica i “malgrat ser shōjo” o “malgrat les floritures” té l’etiqueta de digna dins de la crítica, bé perquè la crítica assegura que no sembla shōjo. Així:

-Deixen de ser inèdites a Espanya les dues autores més famoses de la generació del 49: la Mōto Hagio (¿Quién es el undécimo pasajero?, Catarsis i El clan de los Poe) i la Keiko Takemiya (La Balada del Viento y los Árboles). També cal mencionar que aquest període es dóna uns anys després de la recuperació del BL a Espanya i ja sabem que la Hagio i la Takemiya en són les mares.

-Es reedita Panorama infernal. Ara amb la portada de l’edició de tapa dura en una versió de tapa tova. Ja hi ha tres edicions diferents d’aquest manga a espanya: dues de tapa tova i una de dura.

-Es fa una reedició enciclopèdica de La Princesa Caballero, que molt anar-se inventant que l’Osamu Tezuka va inventar el shōjo i va fer moltíssim més per a la demografia del que realment va fer, però després sembla que només fes un shōjo.

-Deixa de ser inèdita a Espanya la Miyako Maki amb Mujeres del Zodíaco. Cert és que Satori fa tota una labor de reivindicació de les autores japoneses. Ho testifica gran part del seu catàleg literari. Així i tot, la crítica occidental sent també afinitat per l’obra d’aquesta autora perquè li fa gràcia el seu marit tot i que sigui realment ella la més famosa dels dos al Japó. I més amb els seus joseis (Mujeres del Zodíaco n’és). Potser els shōjos ja sí que els semblarien més beneitons i gens dignes de menció.

-Arriba Banana Fish després del notable èxit de l’anime. Un d’aquells shōjos que molts consideren massa bons com per poder-se catalogar com a shōjo.

-Es reedita per fi La Rosa de Versalles, un shōjo admirat per la crítica i que a la vegada aquesta accepta que n’és. Això sí: se li posen unes portades horribles, típiques de les edicions esnobs (i cares) de shōnen i seinen vintage, no sigui cas que amb les portades originals, la mar de maques, algun home s’espanti entre tant de color, birbilleig i flor.

D) La consolidació (2021-???): Al 2020, Arechi publica amb gran èxit totes dues novel·les de Candy Candy en un volum integral i es llança amb diverses obres de les autores de l’obra original: la Keiko Nagita (guionista del manga de Candy Candy i posterior autora de les corresponents novel·les) i la Yumiko Igarashi (dibuixant del manga de Candy Candy). Candy Candy és sens dubte tot un clàssic del manga, però a la vegada menyspreat per la crítica “cursi” i “lacrimogen”. Per “massa femení”, en definitiva (perquè mira que el shōnen Ashita no Joe [Asao Takamori i Tetsuya Chiba] és la mar de cursi i lacrimogen, però amb aquest tot són lloances [i és un manga que m’agrada molt, però una cosa no treu l’altra]). Ja havíem tingut alguna altra obra dibuixada per la Igarashi, a part de Candy Candy:

-Georgie: però es tractava d’una editorial menuda que va durar poquíssim i m’imagino que les vendes van ser escasses perquè va estar un bon temps de saldo.

-Mayme Angel: aquest va sortir per una editorial ja més grandeta, però en una edició ben poc atractiva: a 10 € el tom no ara sinó al 2008 i sense sobrecobertes. A més, no va emprar el recurs de les faixes de “de la dibuixant de Candy Candy” com sí que s’està fent ara. Així, aquesta sèrie també es va vendre posteriorment a un preu reduït. Em sona haver-ne vist encara algun lot fa 1 o 2 anys.

D’obres que puguin formar part d’aquest article (shōjoseis d’abans del 1987) d’alguna d’aquestes dues autores, Arechi ha publicat o anunciat: Bajo el cielo azul de Lorient (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yōko Shima), Ann es Ann (Yumiko Igarashi), Miriam Blue (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yasuko Aoike), Magical Mami (Yumiko Igarashi), El ruiseñor de las noches blancas (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yōko Shima) i Premier Muguet (guionitzada per la Keiko Nagita i dibuixada per la Yōko Hanabusa). Així, deixen de ser inèdites a Espanya la Yōko Shima (El ruiseñor de las noches blancas del sol de medianoche és relativament coneguda; de tant en tant la veig per la cronologia i apareix destacada dins de la fitxa de la Shima al llibre Shōjo Manga ’70 Nendai-hen), la Yasuko Aoike (autora d’Eroica yori ai o komete) i la Yōko Hanabusa (autora de Lady!!, l’anime del qual es va emetre per aquí sota el títol de Chiquitina i destaca per les seves adaptacions a manga de harlequins).

Però això no és tot: que Arechi també s’ha llançat amb una altra obra de la qual la crítica en passa per “cursi”: Creamy Mami! Una magical girl clàssica i famosíssima. I no només això, sinó que sembla que també n’editaran el tom Eternitat contínua (Eien no once more), el qual adapta l’OVA homònima. (Això és una suposició meva ja que han dit que són tres toms en un, el manga de Creamy Mami original en són dos i a França aquest tercer tom s’ha editat com una mena de continuació [no numerada, però sí dins de la mateixa col·lecció: a la web de l’editorial, vénen tots tres toms junts i a la web de Manga News consten com una sola sèrie] d’aquests dos quan un altre tom d’una altra OVA la mateixa editorial el va publicar a part.) Tot plegat en un tom únic. Ergo, i com que al Japó no existeix una edició així, ho computaré com dos mangues tot i que s’editi en un sol tom (fins a noves notícies i saber si realment es tractava d’un error de l’editorial i jo he elucubrat massa).

És a dir, en total tenim VUIT nous mangues a la llista gràcies a aquesta editorial (o set si finalment el manga de l’OVA de Creamy Mami no forma part del tom integral de la sèrie original; set seguiria sent un número d’allò més potent, però). D’un any a un altre. No me’n sé avenir. I, a més, es tracta de shōjos editats tenint en el punt de mira principalment el públic femení i no tant que si a la crítica li fan patxoca o no. Alguns d’aquests no són ni tan sols obres especialment conegudes (penso en Miriam Blue o Premier Muguet, per exemple) i tampoc cal que en siguin. No tot ha de ser un gran clàssic perquè sigui digne de ser llegit.

Si aquesta línia funciona, podrien arribar-nos més mangues:

-Guionitzats per la Keiko Nagita: com ara els dibuixats per la Waki Yamato, autora inèdita a Espanya.

-Dibuixats per la Yumiko Igarashi: un dels noms que sonen és Paros no Ken (guió de la Kaoru Kurimoto). Un altre bon candidat seria Muka Muka (guió de la Fumiko Shiba), havent-se’n emès l’anime per aquí, però ja no entraria a la llista degut a l’any de publicació.

-De magical girls clàssiques: penso sobretot en la Pastel Yumi (Kiyoko Arai), la Magical Emi, (ídem) i La Pequeña Memole (Rie Takahata), però també en la Mahōtsukai Sally (Mitsuteru Yokoyama) i la Himitsu no Akko-chan (Fujio Akatsuka).

-O de qualsevol altra mena i barrejant-los amb les diferents temàtiques que formen part de llur catàleg:

    ·Yuri: de fet, han mostrat interès per Escuela de Cenicientas (Riyoko Ikeda). De la mateixa autora, hi ha Futari Pocchi, Samui Haru i Yureru Shōsun, però també podrien dur els toms únics Sakura Namiki (Macoto Takahashi), Shiroi Heya no Futari (Ryōko Yamagishi) o Umibe no Cain (Minori Kimura).

    ·BL: Thomas no Shinzō (Mōto Hagio) si Tomodomo el deixa escapar o, ja posats a somiar truites, coses com Mari to Shingo (Toshie Kihara). (Em permeto de posar-ne un de tan llarg perquè no conec cap altre candidat que no siguin històries curtes. He estat buscant una estona i no he sabut trobar res. Segur que no he cercat per les vies adequades.)

    ·Històric: El Halcón (Yasuko Aoike). Alguna gent meciona a vegades Alcázar Ōjō, de la mateixa autora, però són 13 + 1 toms. El Halcón, en canvi, en són només dos. Molt més assequible. També hi ha el manga sobre la Cleopatra de la Machiko Satonaka o Aton no Musume, de la mateixa autora. I Jotei Ecaterina (Riyoko Ikeda), amb l’al·licient que és de la cèlebre Ikeda i que no s’ha publicat a cap país de la llista. Ni tan sols a Itàlia, on tenen uns quants mangues d’aquesta autora. Així mateix, hi ha els següents toms únics de la Ryōko Yamagishi: Tenjin Karakusa, Kami Kakushi i Fuefuki Dōji.

    ·Spokon: Sakura Namiki (sí, altra vegada) i Juana y Sergio (Shizuo Koizumi i Jun Makimura).

 

 

ITÀLIA

1. Alpen Rose (8/8, edició d’un tom menys que l’original) (Michiyo Akaishi)

2. Ann è Ann (Ann wa Ann) (2/2) (Yumiko Igarashi)

3. Attack nº 1 (7/7) (Chikako Urano)

4. Attacker You! (3/3) (Shizuo Koizumi i Jun Makimura)

5. Ayako (2/2) (Etsuko Ikeda i Riyoko Ikeda)

6. Banana Fish (10/10) (Akimi Yoshida)

7. Baptism (Senrei) (3) (Kazuo Umezu)

8. Best Works (Kessakusen) (13/23; cancel·lada) (Suzue Miuchi)

9. Candy Candy (11/11, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè van fer quelcom estrany) (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

10. Caro Fratello (Onii-sama e...) (2/2 o 0/1; cal esperar per saber quina d’aquestes dues és la millor edició) (Riyoko Ikeda)

11. Claudine (Claudine...!) (1/1) (Riyoko Ikeda)

12. Cleopatra, l’ultimo faraone (Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)

13. Creamy Mami (Mahō no Tenshi Creamy Mami) (2/2) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)

14. Designer (1/1) (Yukari Ichijō)

15. Edgar e Allan Poe: Il Clan dei Poe (Poe no Ichizoku) (3/3) (Mōto Hagio)

16. Ehi Juliet! (Shabondama tonda!) (història curta publicada a la revista vuitantera setmanal Candy Candy (abans que li posessin el cognom TV Junior), números 169 a 173, introbables) (Chieko Hara)

17. Eroica, la gloria di Napoleone (Eikō no Napoleon*) (12/12) (Riyoko Ikeda)

18. Fostine (3/3) (Chieko Hara)

19. Georgie (Georgie!) (4/4) (Man Izawa i Yumiko Igarashi)

20. Hanshin: La dea dimezzata (1/1) (Mōto Hagio)

21. Hello! Spank (Ohayō! Spank) (7/7) (Shinichi Yukimuro i Shizue Takanashi)

22. Horror Theater (0/2) (Kazuo Umezu)

23. Hot Road (2/2) (Taku Tsumugi)

24. Il Cuore di Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)

25. Il grande sogno di Maya: La maschera di vetro (Glass no Kamen) (49/49, obert) (Suzue Miuchi)

26. Il poema del vento e degli alberi (Kaze to Ki no Uta) (10/10) (Keiko Takemiya)

27. Jenny la tennista (Ace o Nerae!) (25/25, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè a la italiana li van fer quelcom estrany) (Sumika Yamamoto)

28. Kitty, la stella del circo (Tim Tim Circus) (manga publicat de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 145 a 168, introbables) (Kyoko Mizuki i Yumiko Igarashi)

29. Koronde Pokkle, Incontrando i Pokkle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)

30. L’angelo rosa (Bara Iro no Tenshi) (història curta publicada a la Margaret i mai en volum al Japó) (Miyako Maki i marit)

31. La Fenice: Le origini (Hi no Tori) (1/1, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)

32. La leggenda dell’arcobaleno (Niji no Densetsu) (4/4) (Chieko Hara)

33. La leggenda di Hikari (Hikari no Densetsu) (16/16) (Izumi Asō)

34. La Principessa Zaffiro (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

35. La Principessa Zaffiro: i cavalieri gemelli (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)

36. La Spada di Paros (Paros no Ken) (2/2) (Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi)

37. La Stella della Senna (La Seine no Hoshi) (2/2) (Mitsuru Kaneko i Asuka Morimura)

38. Lady Love (se’n va publicar prop de la meitat a la revista vuitantera setmanal Corriere dei Piccoli, introbable) (Hirono Omu)

39. Le Mille Vite di Mi-kun (Torajima no Mime) (1/1) (marit de la Miyako Maki)

40. Le Rose di Versailles (Versailles no Bara) (8/8; en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

41. Let the sunshine in (Hiatari Ryōkō) (5/5) (Mitsuru Adachi)

42. Lo Specchio Magico (Himitsu no Akko-chan) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 216 a 235, introbables) (Fujio Akatsuka)

43. Love Me Knight: Kiss Me Licia (Ai Shite Knight) (7/7) (Kaoru Tada)

44. Marginal (3/3) (Mōto Hagio)

45. Mayme Angel (3/3) (Yumiko Igarashi)

46. Melmo: I bonbon magici di Lilly (Fushigi na Melmo) (1/1) (Osamu Tezuka)

47. N.Y. Komachi (8/8) (Waki Yamato)

48. Orpheus: La Finestra di Orfeo (Orpehus no Mado) (14/14) (Riyoko Ikeda, imagino que el 14è volum n’inclou el Gaiden, però no ho puc assegurar)

49. Primo Amore** (Hatsukoi Monogatari) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 179 a 181, introbables) (Riyoko Ikeda)

50. Ransie, la stregga – Batticuore notturno (Tokimeki Tonight) (30/30) (Koi Ikeno)

51. Rosa Pasticcio** (Shiroi Egmont) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a 178, introbables, imagino que el volum únic al qual li dóna nom deu incloure més històries) (Riyoko Ikeda)

52. Siamo in 11! (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)

53. Sonata del Vento: La Storia di Alice (Kaze no Sonata) (2/2) (Chieko Hara)

54. Star Red (1/1) (Mōto Hagio)

55. Tre Cuori per Rosy (Candy Romance***) (manga publicat de manera parcial a la revista norantera mensual Magical Girl, números 38 i següents, introbables) (Kako Itō)

56. Unico (1/1) (Osamu Tezuka)

57. Una Ragazza alla Moda (Haikara-san ga Tōru) (8/8, inclou el Bangaihen) (Waki Yamato)

58. Una rosa, un amore (????****) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 228 a 235, introbables) (Yōko Shōji)

59. Via col vento (Kaze to tomo ni sarinu / Gone With the Wind / Allò que el vent s’endugué) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a 258, introbables) (Margaret Mitchell i Mutsumi Tsukumo)

60. Visione d’Inferno (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)

 

Itàlia figura, sens dubte, com el paradís occidental pel que fa als shōjos antics. En el seu moment s’hi van emetre molts animes que els adaptaven i animes originals amb manga que els adaptava i el públic continua sent-ne fervorós. La Yin em va dir que a diferència d’Espanya i França (on el boom del manga va estar molt centrat en Bola de Drac), a Itàlia la cosa va estar molt més repartida. A més les edicions italianes, en general, resulten molt assequibles. Llàstima que darrerament amb els mangues clàssics això s’estigui començant a perdre i s’opti per edicions vistoses i cares.

Les editorials han sabut treure profit d’aquesta nostàlgia de tal manera que, fins i tot, s’hi ha pogut publicar l’extens Il grande sogno di Maya: La maschera di vetro. També s’hi han editat altres obres de les mateixes autores d’aquests mangues tan coneguts per llurs animes.

Pel que fa als anuncis i publicacions recents, cal destacar Hot Road i les reedicions de Banana Fish, Hello! Spank i de la primera part de Tokimeki Tonight sense les històries curtes (i amb una titulació diferent: Tokimeki Tonight: Ransie la stregga en comptes de Ransie la stregga: Batticuore notturno). Així mateix, hi ha una aposta clara pels següents autors, amb dues o més obres de cadascú (ja es tracti de reedicions o obres que s’editen per primera vegada a Itàlia):

-La Ikeda: amb la segona edició de La Finestra di Orfeo i la tercera edició de Caro Fratello.

-La Hagio: amb la primera edició d’Il Cuore di Thomas, Marginal, Hanshin: La dea dimezzata i Star Red, així com amb la segona edició de Poe no Ichizoku amb un títol més fidedigne a l'original (Il clan dei Poe).

-L’Umezu: amb Baptism i Horror Theater.

-El Tezuka: amb Melmo, Unico, La Principessa Zaffiro: i cavalieri gemelli i una reimpressió o reedició de La Principessa Zaffiro.

Com a curiositats:

-El manga L’angelo rosa, publicat exclusivament en revista al Japó i aconseguit per una associació de fans molt fans del marit de la Miyako Maki. Publicat a Itàlia el 2020.

-L’únic anunci de la Hagio aquest 2021 ha sigut un manga que no entra a la llista perquè és dels noranta, però que crida l’atenció per la quantitat de volums de l’edició japonesa original: 17. D’altra banda, entre que enguany hi ha hagut pocs anuncis i que la majoria són reedicions, només hi ha hagut un nou títol que passi a engruixir la llista: Horror Theater.

*No sé de quina demografia és aquest manga. Com que la Ikeda és una destacada autora de shōjo, m’he decantat per posar-lo i, si un cas, ja el trauré si m’assabento que no és ni shōjo ni josei.

** Històries curtes publicades posteriorment als toms 9 i 10, respectivament, de l’edició de Goen de Lady Oscar: Le Rose di Versailles amb els títols de Storia di un Primo Amore i Bianco Egmont.

***No estic segura al 100% que sigui la mateixa sèrie, però per les imatges de Shojo Manga Outline (SMO) de Tre Cuori per Rosy la de la portada de Candy Romance, trobo que encaixa bastant: una noia protagonista de cabells clars, un noi de cabells clars amb un vestit verd i un gat.

****Ídem al primer asterisc, però amb una autora diferent.

 

FRANÇA

1. Aï Shité Knight – Lucile, Amour et Rock’N’Roll  (Ai Shite Knight) (4/4) (Kaoru Tada)

2. Anne (Ann wa Ann) (3/3) (Yumiko Igarashi)

3. Ârrete de frimer! (Kakko Tsuken na yo!!) (1/1) (Kaoru Tada)

4. Attacker You! – Jeanne et Serge (Attacker You!) (2/2) (Shizuo Koizumi i Jun Makimura)

5. Banana Fish (5/10) (Akimi Yoshida)

6. Baptism (Senrei) (4/4) (Kazuo Umezu)

7. Candy Candy (9/9) (Kyōko Mizuki i Yumiko Igarashi)

8. Cléopâtre (Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)

9. Comment ne pas t’aimer (Aisazu ni ha Irarenai) (2/2) (Masako Yoshi)

10. Croque Pockle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)

11. Du Haut de mon monde (Asa made matenai) (1/1) (Masako Yoshi)

12. Emi Magique (Mahō no star Magical Emi) (3/3) (Kiyoko Arai)

13. Georgie (Georgie!) (5/5) (Man Izawa i Yumiko Igarashi)

14. Goodbye Santa Claus (Sayonara Santa Claus) (1/1) (Masako Yoshi)

15. Haru ru ru ru, petits contes de printemps (Haru ru ru ru) (1/1) (Masako Yoshi)

16. Hikari no Densetsu – Cynthia ou le Rythme de la vie (Hikari no Densetsu) (8/8) (Izumi Asō)

17. L’Epée de Paros (Paros no Ken) (1/1) (Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi)

18. La Colline aux Coquelicots (Kokuriko Zaka Kara) (1/1) (Testuro Sayama i Chizuru Takahashi)

19. La Femme Serpent (Hebi Onna) (1/1) (Kazuo Umezu)

20. La Rose de Versailles (Versailles no Bara) (4/4, el tercer tom equival al Gaiden i el quart, a la represa) (Riyoko Ikeda)

21. Le Coeur de Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)

22. Le Coquetier  (Egg Stand) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

23. Le pensionnat de novembre (11-gatsu no Gymnasium) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

24. Le petit flûtiste et la forêt blanche (Shiroki Mori shiroi shōnen no fue) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

25. Les Enfants de Saphir (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)

26. Les Femmes du Zodiaque (Seiza no Onna) (2/2) (Miyako Maki)

27. Liddell au clair de lune (Hoshi no Tokei no Liddell) (3/3) (Yoshimi Uchida)

28. Long Good-bye: Creamy, merveilleuse Creamy (Mahō no Tenshi Creamy Mami: Long Good-bye) (1/1) (Kazunori Itō i Kaoru Tashibu)

29. Mako, Rumi et Chii (Mako to Rumi to Chii) (1/1) (Osamu Tezuka)

30. Manabu (2/2) (Masako Yoshi)

31. Mayme Angel (4/4) (Yumiko Igarashi)

32. Merveilleuse Creamy (Mahō no Tenshi Creamy Mami) (2/2) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)

33. Merveilleuse Creamy: toujours plus! (Mahō no Tenshi Creamy Mami: Eien no once more) (1/1) (Kazunori Itō i Kei Kazuna)

34. Mon côté ange (Hanshin) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

35. Nous sommes onze (11 nin iru!) (2/2 capítols inclosos a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

36. Panorama de l’Enfer (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)

37. Pauvre maman (Kawaisō na Mama) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

38. Princesse Safir (Ribon no Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

39. Shiokaze ga Ippai (0/1) (Masako Yoshi)

40. Très Cher Frère (Onii-sama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)

41. Très Cher Mozart (Bokutachi no Mozart) (1/1) (Masako Yoshi)

42. Un rêve ivre (Suimu) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)

43. Unico (2/2) (Osamu Tezuka)

44. Yumi et les couleurs de la magie (Mahō no Idol Pastel Yūmi) (2/2) (Kiyoko Arai)

45. Vas-y Julie! (Hai! Step Jun) (1/1) (Yasuichi Ōshima, Shun’ichi Yukimoro i Abe Yutaka)

 

França ha publicat grans clàssics, com La Rose de Versailles, Très cher frère... o Le Coeur de Thomas, i ha tirat molt d’obres dibuixades per la Yumiko Igarashi*. Tot i que, una mica com a Itàlia, hi hagi nostàlgia envers els animes antics, a França només s’ha editat la versió animada d’alguns mangues amb una certa edat, però no l’obra original. Respecte a Itàlia, és el cas de Julie et Stéphane (Alpen Rose) i Laura ou la Passion du Théâtre - Mask Glass (Glass no Kamen). Malgrat això, recentment s’hi han publicat els mangues que adapten els animes de Creamy Mami, Emi Magique i Pastel Yumi.

A banda d’això, disposa d’un parell de curiositats:

-Diverses obres de la Masako Yoshi, una autora que no seria d’esperar veure publicada a Occident per la seva manca de rellevància històrica. I això no vol dir pas que la seva lectura no resulti agradable i interessant; al contrari. Pel que em va comentar la Yin, es veu que senzillament els de Black Box senten debilitat per aquesta autora.

-França ha sigut l’únic país dels cinc que s’ha dignat a publicar La Colline aux Coquelicots, l’obra en què s’inspira un film de Ghibli. A canvi, com que va funcionar malament, l’editorial que el va treure s’ha negat a publicar cap altre shōjo antic. La mateixa cantarella de sempre. Si un shōjo no rutlla, li fotem la culpa a tots els shōjos.

Tot i així, em sorprèn molt negativament que només s’hi hagin publicat dues obres de la Riyoko Ikeda. És que ni tan sols han editat el seu manga sobre Napoleó, seqüela de La Rose de Versailles i que transcorre (si més no en gran part) a França! Segons la Yin, a França les editorials només s’han llançat a publicar seus els mangues que han tingut anime. Em sembla patètic i més si tenim present la distinció amb la qual França va condecorar la Ikeda: la Legió d’Honor! Sembla més que la hi hagi entregat Itàlia, que no pas França! I més si posem de manifest que fa la tira que se’n va anunciar una reedició de l’exhaurit Très Cher Frère.

L’any passat s’hi va anunciar per fi l’esperada reedició de Banana Fish. Un bon anime fa miracles. A part d’aquesta llicència previsible, Black Box va anunciar l’any passat Attacker You (del qual n’ha acabat publicant la novel·la i tot; el manga va sortir l’any passat i la novel·la, enguany) i els mangues de magical girls Creamy Mami: Long Good-Bye (sí, en va publicar primer el d’aquesta OVA, després l’original i finalment el de l’altra OVA que té adaptació a manga; publicat l’any passat) i Emi Magique (publicat enguany).

Així, enguany, Black Box:

-Ha seguit amb les magical girls amb els següents mangues: Emi Magique, Merveilleuse Creamy, Merveilleuse Creamy: toujours plus! i Yumi et les couleurs de la magie.

-Ha recuperat la Masako Yoshi. Aquests són els següents shōjos que n’ha anunciat (i dos dels quals ja publicat): Shiokaze ga Ippai; Haru ru ru ru, petits contes de printemps i Goodbye Santa Claus.

-S’ha llançat amb Liddell au clair de lune. (També ha anunciat Darside Blues, però aquesta queda fora de la llista per l’any de publicació.)

És a dir, ha sumat un total de 7 nous títols al seu catàleg que encaixen amb els requisits de la llista d’aquesta entrada.

Black Box va publicant mangues antics intentant estirar de la nostàlgia dels animes vells i sembla que aquesta política li funciona. Qualsevol dia ens sorprendran amb algun manga o tom especial corresponent als animes que he esmentat abans o d’algun altre que s’hagi emès també a França.  Així mateix, tenen un gust especial per l’obra de la Masako Yoshi i ho trobo meravellós.

Em sembla una llàstima que a França ningú més no estigui per editar shōjos antics amb el tros de mercat que tenen i com de difícils són d’aconseguir les publicacions de Black Box. Així i tot, tinc esperances amb la nova editorial naBan. (Ja és que ni Lézard Noir; fa massa temps que no em dóna cap alegria. I amb aquests preus que es gasta, millor.)

*Pel que em va comentar la Yin, es veu que la Igarashi negocia ella mateixa els seus drets, així que publicar coses seves fora del Japó és relativament senzill (tret, òbviament, de Candy Candy). Sembla que Isan voldria publicar també algun manga de la Hagio o la Takemiya, però com que hi ha els editors japonesos de per mig, la cosa és complicada. Encara rai! (Les condicions laborals són tan horroroses com llurs preus. A més, les edicions que fan semblen més totxanes que còmics.)

 

POLÒNIA

 

1. Było ich jedenaścioro (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)

2. Klan Poe (Poe no Ichizoku) (2/2) (Mōto Hagio)

3. Miejsce dla kochanków (Koibitotachi no Basho) (1/1) (Chiho Saitō)

4. Mój drogi bracie (Onii-sama e...) (1/1) (Riyoko Ikeda)

5. Róża Wersalu (Versailles no Bara) (3/3, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

6. Srebrny Trójkąt (Gin no Sankaku) (1/1) (Mōto Hagio)*

Polònia és un país on es publica molt de manga i bastant del que s’hi edita és inèdit a la resta dels països de la llista. Pel que fa al tema que ens ocupa, tenen una selecció de títols prou bona de la Ikeda i la Hagio. D’entre mangues publicats de la Ikeda a Polònia n’hi ha un de la història d’aquest país que ja no ha pogut cabre a la llista per ser del 1991. De l’entrada, és l’únic país que ha vist publicat Srebrny Trójkąt i Miejsce dla kochanków. També val a dir que tot s’hi ha publicat de manera íntegra. Em crida l’atenció, però, que sembla l’únic país de la llista on no s’hi ha publicat Banana Fish.

Crec que encara els en poden arribar molts més shōjoseis antics, així com altres clàssics del manga. Ho tenen tot molt adobat; si més no, aquesta és la impressió que fan cara afora. Tan de bo pogués conèixer amb més profunditat aquest apassionant mercat!

Així i tot, sembla que només és una editorial la que s’ha animat amb aquesta mena de mangues: J.P.Fantastica.

Fins on sé, enguany no s’hi ha publicat cap manga que encaixi a la llista, però sí la seqüela de Klan Poe, la qual no ha arribat a cap altre dels països de la llista, per ara.

*Aquest manga va publicar-se a una revista de ficció científica no especialitzada en manga (i sembla que amb un públic mixt, però no ho he pogut esbrinar), així que no té la demografia pròpia dels mangues. Sense haver-lo llegit i tractant-se d’una obra d’una destacada autora de shōjo, l’incloc a la llista.

 

ALEMANYA

1. Banana Fish (10/10) (Akimi Yoshida)

2. Die Rosen von Versailles (Versailles no Bara) (7/7, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

3. Mila Superstar (Attack nº 1) (1/4) (Chikako Urano)

4. Genji Monogatari (Asakiyumemishi) (3/13, cancel·lat) (Murasaki Shikibu i Waki Yamato)

 

Tot i que a Alemanya a l’actualitat es publica molt més shōjo que a Espanya, sembla que se n’hi ha publicat bastant menys d’anterior al 1987. Pel que fa al josei, no sé si se n’hi publica gaire, però imagino que més que a Espanya, també. Així, tenim a Alemanya com a mercat molt actiu amb obres actuals i extremadament verd pel que fa a shōjos vells, sense cap obra ni de la Yumiko Igarashi ni de l’Osamu Tezuka, i dues obres cancel·lades d’un total de quatre. Però bé, d’aquestes dues, ara se n’ha reeditat per fi Banana Fish.

Enguany, Egmont ha sorprès tothom amb Mila Superstar. Banana Fish era d’esperar amb el recent i aclamat anime i més amb com es mou el mercat alemany: pràcticament tot acabat de sortir del forn al Japó i sense gairebé recolzar-se en la nostàlgia. És per això que crida tant l’atenció una llicència d’aquestes característiques i més tenint en compte com aquest en concret ha envellit bastant malament: conté una ideologia molt desfasada, és molt repetitiu, la narració es recolza massa en primers plans de la protagonista, resulta surrealista en el mal sentit de la paraula, etc. Qui sap, potser el proper manga que els arribi sigui Haikara-san ga Tōru. Fet i fet, els en van editar les pel·lícules que es van produir fa pocs anys.

Em va explicar la Yin que a Alemanya no es va emetre mai gaire anime per televisió. Sens dubte, això no afavoreix l’arribada d’obres antigues.

 

ESTATS UNITS

 

1. A Drunken Dream (Suimu) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

2. Angel Mimic (Tenshi no Gitai) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

3. Autumn Journey (Aki no Tabi) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

4. Banana Fish (19/19) (Akimi Yoshida)

5. Bianca (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

6. Bride of Deimos (Deimos no Hanayome) (7/17, cancel·lat) (Etsuko Ikeda i Yūho Ashibe)

7. Cipher (11/11, en comptes de 12; desconec si és un cas similar al de Here is Greenwood) (Minako Narita)

8. Claudine (Claudine...!) (1/1) (Riyoko Ikeda)

9. From Eroica with love (Eroica yori ai o komete) (15/39, cancel·lat) (Yasuko Aoike)

10. Girl on Porch With Puppy (Porch de Shōjo ga Koinu to) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

11. Hanshin: Half-God (Hanshin) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

12. Here is Greenwood (Koko wa Greenwood) (9/11, edició que no inclou els capítols extres de l’original) (Yukie Nasu)

13. Itihasa (15/15) (Wakako Mizuki) [només en digital]

14. Legend of the rainbow (Niji no Densetsu) (4/4) (Chieko Hara) [només en digital]

 

15. Love me, Knight (Ai Shite Knight) (7/7) (Kaoru Tada) [només en digital]

 

16. Lullabies from Hell (Jigoku no Komoriuta) (1/1) (Hideshi Hino)

17. Marié, ten years later (Jūnenme no Marie) (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)

18. Mizukagekusa (3/3) (Hiroko Miura) [només en digital]

19. Pairazahda (2/2) (Ryō Azumi) [només en digital]

20. Panorama of Hell (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino) 

21. Phoenix (Hi no Tori) (3/3 capítols inclosos a Phoenix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)

22. Princess Knight (Ribon no Kishi) (2/2, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)

23. Reptilia (Hebi Shōjo) (1/1) (Kazuo Umezu)

24. Storm Fairy (Arashi no Yōsei) (1/1) (Osamu Tezuka)

25. Swan (15/21; cancel·lat) (Kyōko Ariyoshi)

26. The Heart of Thomas (Thomas no Shinzō) (1/1) (Mōto Hagio)

27. The Poe Clan (Poe no Ichizoku) (1/2) (Mōto Hagio)

28. The Rose of Versailles (Versailles no Bara) (5/5, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)

29. The Tale of Genji: Dreams at dawn (Asakiyumemishi) (10/10) (Murasaki Shikibu i Waki Yamato) [només en digital]

30. The Twin Knights (Futago no Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)

31. They were eleven (11 nin iru!) (1/2; capítol inclòs a la compilació Four Shōjo Stories) (Mōto Hagio)

32. Unico (1/1) (Osamu Tezuka)

 

Estats Units manté el tipus gràcies a les obres de la Hagio (algunes d’elles [o totes; no ho tinc clar] publicades allà per la influència de la Rachel Thorn) i l’enorme afició que hi ha envers el Tezuka, que duu a publicar rareses com Storm Fairy.

Em crida bastant l’atenció que no hi hagi publicat cap shōjo d’abans del 1987 en què la Yumiko Igarashi hagi participat. Només se n’hi ha editat la biografia de la Josefina, la qual és relativament recent. I de miracle se n’hi ha publicat una història curta de la Riyoko Ikeda (sí, Claudine és una història curta; el tom original conté més del doble de pàgines que les publicades als Estats Units). I bé: enguany Udon ha enllestit la publicació de The Rose of Versailles. Amb un preu indecent, això sí. Quin serà el proper manga sobrepreuat que editin de la Ikeda? Dear Brother? En tenen l’anime, així que seria raonable.

De preus elevadíssims és també Fantagraphics, que ha tingut molt de temps a la venda només el primer tom de The Poe Clan (fa unes setmanes se’n va anunciar per fi la publicació del segon i darrer volum). I en digital tenim el Genji de la Yamato amb el títol de The Tale of Genji: Dreams at Dawn, més car que el físic d’aquí. Encara rai de Media Do, que no es passa amb els preus i ha dut coses com Mizukagekusa, Legend of the rainbow, Pairazahda o Love me, Knight. El mateix amb Itihasa, editat per Creek ＆ River.

Així que la tendència dels darrers anys és o bé format físic extremadament car o bé digital més car que el format físic d’aquí.

Les obres que se surten una mica de la tònica (d’Estats Units i dels països que recullo en aquesta entrada de manera global) estan escapçades o alterades d’una manera o altra o bé només disponibles en format digital: Swan, Bride of Deimos, From Eroica with love, Cipher, Here is Greenwood,  The Tale of Genji: Dreams at Dawn, Mizukagekusa, Pairazahda i Itihasa.

 

CLASSIFICACIÓ I MATISOS

 

D’aquesta manera, la comparativa queda així:

Itàlia (60) > França (45) > Estats Units (32) >  Espanya (24) >  Polònia (6) > Alemanya (4)

Ara que el Gaiden de Versailles no Bara (els dos toms originalment editats als vuitanta al Japó protagonitzats per la Lulú anomenats Versailles no Bara: Gaiden i que no segueixen la numeració de l’obra original) si s’ha editat l’edició que he escollit segueix la numeració (Itàlia i França), he decidit computar-lo com una sola obra. Amb els Best Works de la Suzue Miuchi a Itàlia he fet exactament el mateix.

França i Estats Units tenen les xifres un pèl dopades, ja que moltes de les històries curtes de la Hagio, en trobar-se en antologies inventades a cada país, les he considerat com mangues independents (i això perjudica a Espanya i a Itàlia en el còmput, perquè aquí el volum publicat trasllada una edició japonesa). En el cas de la compilació A, A’ no ho he fet així, ja que aquesta també existeix al Japó. A Itàlia es dóna un cas de dopatge similar: als vuitanta (!!!) es publicaven històries curtes (i d’altres de més llargues) en revistes. I clar, les he hagut de computar com mangues independents, encara que siguin de poques pàgines. L’angelo rosa és un cas diferent, però també suma. De tota manera, en el cas d’Itàlia això queda una mica compensat per això que ja he comentat dels Best Works de la Miuchi. A Espanya se li infla la xifra per un títol, ja que he indicat dues històries curtes extres que venien en un manga que no entra en la franja temporal (Mis Recuerdos del Instituto) i que no tinc altra manera de computar. Si el principal hagués entrat, ho comptaria tot com un sol manga.

Val a dir que als Estats Units és l’únic país de la llista que em consta que tingui mangues de la llista exclusivament en digital, la qual cosa fa augmentar substancialment els seus números. (Treure un manga exclusivament en format digital implica una menor inversió econòmica.)

A Itàlia i França tinc present la represa de La Rosa de Versalles, però a Polònia, Alemanya i Estats Units no, perquè són diferents edicions concebudes de diversa manera. El mateix serveix per a totes dues edicions espanyoles.

Respecte a l’entrada anterior:

-Hi ha molt de moviment a França i a Espanya, amb set nou títols a cadascun d’aquests països.

-Poc moviment a Itàlia i Alemanya, amb un nou títol a cadascun. Decebedor pel que fa a Itàlia i encoratjador pel que fa a Alemanya.

-Gens de moviment a Estats Units i Polònia.

-La classificació es manté.

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 30 de desembre de 2023