dimarts, 27 de febrer del 2018

Yugiant amb el manga: Iniciació en l’elaboració de shōjos amb la Yuu Watase





Títol original: Manga Yugi: Watase Yuu no Shōjo Manga Nyumon (まんが遊戯: 渡瀬悠宇の少女まんが入門 )
Autori: Yuu Watase
Coordinació*: Hiroyuki Iizuka
Revista: ???
Editorial: Shōgakukan
Any: 2005
Demografia japonesa: Shōjo**
Gèneres: Didàctic, humor
Nombre de volums: 1
Edicions fora del Japó: França (Dessinez le Manga), Alemanya (Manga-Yuugi).

A través de la història d’una noia que vol ser mangaka, li Watase ens mostra en aquest breu manga com aprendre a fer shōjo. El cert, però, és que en essència no varia gaire de com fer manga en general.

La gran majoria de manuals per fer manga són una estafa enorme. Números i números que són una pila enorme de palla. En canvi, el que ens ocupa és una delícia. Et parla del dibuix, sí, però també d’altres aspectes importants en els mangues: els personatges, la història, la narració, les vinyetes, les bafarades, les possibilitats del guió, la disposició de les pàgines, els trets distintius... i tot plegat amb molt humor. És una passada. Un fotimer d’informació en un tom de no res! Una magnífica guia que crec que pot ser d’utilitat fins i tot a la gent que ja ha fet algun còmic.

Potser està una mica desfassat, perquè es basa molt en les tècniques a paper i tinta i tot just menciona el dibuix digital, però és que cal tenir present també que és una obra del 2005.

Ja ho diuen: les comparacions són odioses

La meva traducció del títol pretén emular el que jo suposo que és un joc de paraules de l'original. L’autori/l’editorial/qui sigui tira de l’obra més famosa de l’autori (El joc misteriós), però com que per aquí se’l coneix més pel seu nom original (Fushigi Yugi), he decidit fer-ho així.

L’edició francesa té unes pàgines a color al principi del tom on l’autora ens mostra consells i tècniques de dibuix. Just després ve el gruix de l’obra i al final hi ha alguns extres. Duu sobrecobertes. És un tankōbon de tota la vida.

Ho recomano? Sí. Tant a gent que vol fer còmic, com a gent que ja n’ha fet però sempre està disposada a aprendre alguna cosa. També a qui li interessa la narrativa del còmic.

Nota global: 9/10

ACTUALITZACIÓ a 2 d’agost de 2020: En haver-me assabentat que li Watase va sortir de l’armari com a gènere X (un gènere no binari japonès), he modificat el gènere gramatical amb el qual m’hi dirigeixo.
  
*No sé en què consisteix aquesta feina en aquest tom en concret i a les webs d’informació només consta li Watase com a autori... però als crèdits de l’edició francesa posa ben clar un “by Yuu WATASE / Hiroyuki IIZUKA”. Així doncs, prefereixo deixar constància d’alguna manera de la participació d’aquesta persona a aquesta obra (tot i que en desconec el grau d’autoria). Fet i fet, seus són els manuals Academia de Mangaka: Shôjo i Academia de Mangaka: ¡Conviértete en una estrella del manga!.

**Desconec si en quina revista es va publicar si és que no es va publicar directament en tom, però arreu se’l cataloga de shōjo i està clarament dirigit a noies.

dissabte, 24 de febrer del 2018

Els millors mangues comercialitzats a Espanya de cada editorial

Fujur: La amiga de mi hermana (Battan)

Satori: Mujeres del Zodíaco (Miyako Maki)
 
Tomodomo: Orange (Ichigo Takano)

Letrablanka: Nemurubaka (Masakazu Ishiguro)

Glénat/EDT: La Ventana de Orfeo (Riyoko Ikeda)
 
Arechi: Ann es Ann (Yumiko Igarashi)

Norma: Bride Stories (Kaoru Mori)

Ponent: En este rincón del mundo (Fumiyo Kōno)

ECC: La Rosa de Versalles (Riyoko Ikeda)

Panini: Banana Fish (Akimi Yoshida)

Astiberri: Nonnonba (Shigeru Mizuki)

MangaLine: Clover (CLAMP)

Otakuland: Ayako (Osamu Tezuka)

Planeta: Nana (Ai Yazawa)

MW: ¡¡No te rindas, Nakamura!! (Syundei)

Ivrea: Hanako-san, el fantasma del lavabo (Iro Aida), però la traducció és molt justeta, així que diré que Spy x Family (Tatsuya Endo)
 
Kodai: La ciudad al atardecer. El país de los cerezos (Fumiyo Kōno)

Fandogamia: País del Oro, País del Agua (Nao Iwamoto)

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 31 de desembre de 2021

dimecres, 14 de febrer del 2018

Totes safistes!

Fa tres anys, la Kuroi em va proposar que escrivís aquesta entrada. I aquí estem. 

Sailor Moon
Un dels tòpics del yuri és que tot o gairebé tot el seu repartiment femení sigui safista. Punt extra si s’ambienta a un microcosmos purament femení. Especialment, si es tracta d’un institut o internat.

Una mica és com si qui fa l’obra frisés per mostrar relacions d’amor entre noies i, en comptes de donar-los temps perquè cadascuna maduri, en volgués ensenyar moltes de cop en una sola història.

Hi ha qui critica això dient que no és realista. A veure’m. Qui consumeix aquesta mena de productes ho sap sobradament. Tampoc és realista que a tantíssimes obres de ficció amb desenes o centenars de personatges no hi hagi cap amb una orientació minoritària. O que el ros i el morè més ben plantats de l’institut estiguin enamoradíssims d’una noia més aviat mediocre, però hi ha un munt de shōjos així. I ja no parlem del cas del shōnens, que és molt més escandalós. T’ho miris com t’ho miris, la fantasia que totes les noies/dones d’un microunivers siguin safistes és la mar d’innocent. I més, si la comparem amb aquestes tres altres, de les quals la gent n’és molt menys conscient. A més, al tòpic que ens ocupa, sí que s’hi sol donar a entendre que hi ha dones heterosexuals* a l’univers (l’excepció seria el cas dràstic del món de les humanes de l’anime de Yuri Kuma Arashi... però hi ha el món dels óssos a la mateixa obra). En canvi, a les fantasies de “tothom heterosexual”, tothom és heterosexual. TOTHOM. Fins i tot, l’apuntadora.

Em centraré aquí en el “yuri en sentit ampli” i m’estalviaré els no-yuris, així com els yuris especialment morbosos i sense trellat ni forrellat. Segur que n’hi ha molts més, però encara els he de descobrir.

Sense més prolegòmens, heus aquí la llista:

Mangues
Benvolgut germà... (Oniisama e..., Riyoko Ikeda)
Dolçament Culpable i Amorosa Mossegues (Sweet Guilty Love Bites, Shuninta Amano)
El filet del Diable (Akuma no Riddle, Yun Kōga i Sunao Minakata)
Flors Blaves (Aoi Hana, Takako Shimura), més conegut per aquí com Flores Azules 
L’Ulna a sa torreta (Jūza no Ulna, Tōru Izu), més conegut per aquí com Ulna en su torreta
La plantosa guardiana na Marinera Lluna (Bishōjo Senshi Sailor Moon, Naoko Takeuchi)
Les fulletes micològiques es casen (Kinoko Ningen no Kekkon, Kei Murayama)
Llàgrimes d’Espines (Ibara no Namida, Rikachi)
Llavis que Sospiren Flors de Cirerer (Kuchibiru Tameiki Sakurairo, Milk Morinaga)
Midons Vampira de Col·legiala (Seifuku no Vampiress Lord, Tomoki Matsumoto)
Petons i lliris blancs per a la meva estimada (Ano Ko ni Kiss to Shirayuri o, Canno)
Què és com la pols que conforma el meu món (Watashi Sekai o Kouseisuru Chiri no You na Nani ka, Shuninta Amano)
Xiuxiuejos (Sasameki Koto, Takashi Ikeda)

Animes
Utena, la noia revolucionària (Shōjo Kakumei Utena, Be Papas)
Yuri Kuma Arashi (Kunihiro Ikuhara)

Novel·les
La verge Maria ens vetlla (Maria-sama ga miteru, Oyuki Konno), més conegut per aquí a través de l’adaptació a l’anime amb el nom de María Nos Mira
Maduixes espaordides! (Strawberry Panic!, Sakurako Kimino)

Otomes
L’ull de bou del safisme (Sapphism no Gensō, Liar-soft)
Les fantasmes del yuri que hi ha a la teulada (Okujo no Yurirei-san, Liar Soft) 
Petons de pètal (Sono Hanabira ni Kuchizuke o, Fuguriya)

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 6 de març de 2019

*No puc dir no-safistes, perquè em deixaria les que no senten cap mena d’atracció romàntico-sexual.

dimecres, 7 de febrer del 2018

Similituds entre Oniisama e… i Thomas no Shinzō






Sempre he vist moltes semblances entre Benvolgut Germà... (Oniisama e..., Riyoko Ikeda) i El cor del Thomas (Thomas no Shinzō, Moto Hagio). A part que els dos m’agraden una barbaritat, coincideixen en el següent:

1) Ambdós són shōjos.
2) Ambdós van començar-se a publicar el 1974.
3) Ambdós són precursors de corrents de manga d’amor entre persones del mateix gènere i clàssics molt estimats. Benvolgut Germà... ho és del yuri i El cor del Thomas, del BL.
4) Enllaçant amb l’anterior: malgrat tot, no se centren en el romanç i treballen molt els personatges. Hi ha un bon grapat de misteris al llarg de llurs pàgines.
5) Benvolgut Germà... transcorre principalment a un institut femení i El cor del Thomas, a un internat masculí.
6) Ambdós consten originalment de tres toms. Tanmateix, he llegit els dos en edicions d’un sol volum.
7) Ambdós tenen sengles prototips: Tremolors de Primavera primerenca (Yureru Shōsun) en el cas de Benvolgut germà... i L’institut al novembre (11 Gatsu no Gymnasium) en el d’El Cor del Thomas.

A més, recentment ha sortit a la llum que les autores d’aquestes dues obres comparteixen una estreta amistat professional.

dimecres, 24 de gener del 2018

Peces





Títol original: Piece (ピース)
Autora: Hinako Ashihara
Revista: Bessatsu Shōjo Comic
Editorial: Shōgakukan
Anys: 2008-2013
Demografia japonesa: Shōjo
Gèneres: Misteri, crítica social, drama, romanç, amistat
Nombre de volums: 10
Edicions fora del Japó: França, Itàlia, Alemanya (Piece, Erinnerung an eine Fremde)
Premis: Premi Shōgakukan del 2013 en categoria shōjo

De la Hinako Ashihara hi ha tot just una obra publicada a Espanya: El rellotge de sorra (Sunadokei), conegut per aquí com Reloj de Arena. És un còmic que m’agrada molt (tret del final-censura): l’autora té una habilitat especial per narrar, per a les metàfores i per transmetre sentiments. Feia anys i panys que tenia ganes de posar-me amb Peces, una obra seva més recent, però mai m’hi animava perquè sempre prioritazava altres mangues. Fins que per fi li va arribar el torn.



Peces tracta sobre una investigació: una antiga companya de classe de la protagonista es mor als 19 anys. La mare li demana si pot cercar quin havia sigut el seu xicot en vida, el qual havia mantingut en secret. La premissa pot semblar un pèl inversemblant, però s’executa la mar de bé. El misteri està perfectament ben filat i sempre hi ha petites revelacions que animen a continuar llegint. És una passada. TOT encaixa. Molt, molt satisfactori. A més, ho trobo d’allò més innovador. Quantes obres de misteri són d’aquest estil?

A nivell ideològic, aquesta obra em produeix emocions contradictòries. D’una banda, hi ha coses que fa molt bé: la crítica a la grassofòbia o com pinta les relacions tòxiques, la manca de comunicació i certs punts sobre el masclisme. D’altra banda, hi aspectes que no m’agraden gens: es nota una barbaritat que l’autora està en contra de l’avortament i de la llegítima defensa. També canta un colló que l’Ashihara és molt homòfoba. L’obra té una heteronorma que, de tan descarada, es fa ridícula. Tant és així que hi ha una escena en què una noia sembla que s’hagi enamorat a primera vista d’una altra, però no: resulta que n’admira la bellesa i en vol esdevenir amiga. Per si això no fos poc, els únics dos cops que es menciona l’homosexualitat és de manera despectiva (comportament normalitzat dins de l’obra i gens criticat).

Amor Amistat a primera vista.


Dels personatges principals destacaré que són universitaris. La resta, te la deixo descobrir a tu.

La narració està molt ben polida. Hi ha un fotimer de flaixbacs molt ben enllaçats amb el present. Admirable.

El dibuix resulta expressiu i pràctic. És l’inconfusible de l’autora. A més, es nota una clara millora des d’El rellotge de sorra. I aquí hi incloc l’anatomia. No us deixeu enganyar per la portada del primer tom!

Tot i que “Piece” literalment vol dir “Peça” (en singular), entenc que l’autora va agafar el diccionari japonès-anglès i es va quedar tan ampla. La qüestió és que tot el misteri es planteja com un gran trencaclosques conformat de diferents peces que es van reunint al llarg de la investigació.  En japonès no hi ha plural gramatical, així que no és d’estranyar que els natius d’aquest idioma no pensin en detalls així si no parlen llengües estrangeres on aquest existeixi.


L’edició francesa és senzilla i duu sobrecobertes. Disposa d’una etiqueta masclista al sisè volum i una al desè que remarca que es tracta del darrer número. Hi ha fitxes de personatges a partir del sisè volum. No sé si és cosa de la traducció o del meu nivell de francès, però hi havia determinades coses que no em semblaven del tot ben adaptades. Ara, si hi ha una cosa que em foti és que posin asteriscos innecessaris. Això és un insult al públic.

Ho recomano? Diguem que “sí, però”. Com a obra de misteri està molt bé, però em fot molt aquesta aversió a l’avortament, a la legítima defensa i a les sexualitats minoritàries en general i l’homosexualitat en particular.

Nota global: 7’2/10

divendres, 19 de gener del 2018

Mangakes L/G/B/T/I/A



Utilitzo la paraula “mangaka” de forma àmplia, ja que moltes d’aquestes persones s’autopubliquen. Aquesta és una entrada amb gent que ha dit de manera oficial la seva condició de L/G/B/T/I/A. Així que m’estaré de posar qualsevol mena d’especulació.

L
L’Alt Hanakage
L’Ayu Inui
La Ching Nakamura
L’Ebine Yamaji
La Jin Takemiya
La Mieri Hiranishi
La Milk Morinaga
La Sachiko Takeuchi
La Sal Jiang
La Saku Takano
La Sunao Minakata
La Sweet Pea (Tomo Ōshima)
La Yuni

G
El Kazuhide Ichikawa
El Kotarō Takemoto
El Poo-suke Kamada
El Sakuma Asana

B
La Cota Tomimura
La Kikiki Takaki (guionista)
La Muromaki
Li Q-ta Minami
El Shō Arai

T
L’Ayumi (home)
La Chii
El Keito Gaku
La Yui-7 / Gravity Complex
La Yuna Hirasawa

I
El Shō Arai

A
Li Yūki Kamatani


Mangakes sàfiques que no se sap si són lesbianes o bisexuals:
La Naoko Kodama 
La Pikachi Ohi
La Tamifull 
La Towa Ōshima

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 31 de gener de 2023